Pierre Braunberger

actor francès

Pierre Raymond Maurice Braunberger (París, 29 de juliol de 1905 - Aubervilliers, 16 de novembre de 1990) va ser un productor i actor de cinema francès.[1]

Infotaula de personaPierre Braunberger
Biografia
Naixement(fr) Pierre Raymond Maurice Braunberger Modifica el valor a Wikidata
29 juliol 1905 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 1990 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Aubervilliers (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActor, productor de cinema, actor de cinema i actor de televisió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0105886 Allocine: 7368 Allmovie: p82861
Discogs: 4670409 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut en una família de metges, als set anys ja estava decidit a no tenir la mateixa vida que el seu pare i a no assumir la medicina com a carrera. Va veure una projecció de Fantomas al Teatre Gaumont, el primer cinema que es va obrir a París, i va decidir treballar al cinema.

Després de la Primera Guerra Mundial, als 15 anys, va produir i dirigir la seva primera pel·lícula: Frankfurt a Alemanya. Va marxar per successives aventures a Berlín, i als establiments Brocklis de Londres, on va treballar.

El 1923, va marxar a Nova York, on va treballar unes setmanes a Fox Film Corporation i es va convertir en director de producció juntament amb Ferdinand H. Adam on també va treballar en pel·lícules amb Frank Merrill.

En el transcurs de les seves pel·lícules a Los Angeles, va conèixer a Irving Thalberg qui el va contractar a Metro-Goldwyn-Mayer com un dels seus ajudants. Hi va romandre allà durant divuit mesos i va establir contactes amb un dels màxims directors de l'època.

Com que volia dirigir i produir a França, va tornar a París i va conèixer a Jean Renoir, amb qui va treballar a Avec qui il va tourner, La Fille de l'eau, Nana i Tire-au-flanc.

El 1929 Pierre Braunberger va crear Productions Pierre Braunberger i Néofilms per a la producció de la seva primera pel·lícula francòfona (La route est belle de Robert Florey).

El 1930 Pierre Braunberger, es va convertir en cap del Cinema Pantheon i hi va continuar durant seixanta anys. Va renovar el vestíbul, va crear 450 seients i va instal·lar projectors i equips de so Western Electric. Tot i que encara no s'havien inventat els subtítols, va ser el primer a mostrar pel·lícules estrangeres en les seves versions originals.

Un any després, es va reunir amb Roger Richebé per produir amb el nom d'Établissements Braunberger-Richebé. Es van produir poques pel·lícules, com le Blanc et le noir de Robert Florey, La Chienne de Jean Renoir, i La Petite Chocolatière i Fanny de Marc Allégret. El 1933, només amb 28 anys, va decidir continuar en solitari i va formar els estudis de Billancourt, que esdevingueren Paris-Studio-Cinéma. Durant la Segona Guerra Mundial no va poder produir cap pel·lícula per la seva condició de jueu.[2]

Al final de la Segona Guerra Mundial, Pierre Braunberger va transformar una oficina local de la Gestapo en el Cinema Studio "Studio Lhmond", que va utilitzar per descobrir nous talents de la "nouvelle vague", com Jean-Pierre Melville, Jean-Luc Godard i Alain Resnais.

El 1966 va ser el cap del jurat al 16è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[3] Va morir el 1990.

FilmografiaModifica

PremisModifica

ReferènciesModifica

  1. Pierre Braunberger, 85, French Film Producer, New York Times, 18 de novembre de 1990
  2. Glenda Abramson Encyclopedia of Modern Jewish Culture, Volume 2
  3. «Berlinale 1966: Juries». berlinale.de. [Consulta: 22 febrer 2010].

BibliografiaModifica

  • Pierre Braunberger et Jacques Gerber. Préface Jean-Luc Godard. Pierre Braunberger, producteur : cinémamémoir. Biographie. París: Centre national de la cinématographie Centre Georges Pompidou, 1987. ISBN 2-858-50421-0. 
  • Jean-Pierre Pagliano, Mémoires du siècle : Pierre Braunberger, France Culture, 28 août 1987.