Riga

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Riga
	Rīga (lv)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	ciutat estatal de Letònia
Epònim	Riga (en)
Localització
	56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E / 56.9475°N,24.1069°E
Estat	Letònia
Capital de	Reichskomissariat Ostland ; Ducat Bàltic Unit ; Free City of Riga (en) ; República Socialista Soviètica de Letònia ; Ducat de Curlàndia i Semigàlia ; Riga County (en) ; Confederació de Livònia ; Gubèrnia de Riga (1713 (Julià)–1796 (Julià)); Gubèrnia de Livònia (1796 (Julià)–1918); Interwar Latvia (en) (1918–1940); Letònia (1990–)
Conté la subdivisió	Atgāzene (en) ; Avoti (en) ; Beberbeķi (en) ../... 58+
Població humana
Població	605.273 (2024) (1.991,03 hab./km²)
Idioma oficial	letó
Geografia
Superfície	304 km²
Banyat per	Golf de Riga, Dvinà Occidental, Ķīšezers (en) , Buļļupe (en) , Sarkandaugava (en) , Vecdaugava (en) , Jugla Lake (en) , Mazā Daugava (en) , Mīlgrāvis (en) i Mārupīte (en)
Altitud	6 m
Limita amb	Jūrmala ; municipi de Salaspils ; Ropaži ; municipi de Ķekava ; Ādaži ; Mārupe Municipality (en) ; municipi d'Olaine ; municipi de Babīte (–2021); municipi de Mārupe (–2021); municipi de Carnikava (–2021); municipi de Ķekava (–2021); municipi de Garkalne (–2021); municipi de Stopiņi (–2021)
Dades històriques
Fundador	Albert de Buxhövden
Creació	1201
juliol 1812	Esdeveniment clau
juliol 1812	Siege of Riga (en)
Organització política
Òrgan legislatiu	Riga City Council (en) ,
• Cap de govern	Vilnis Ķirsis (2023–)
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques ; Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial ; Unió de Ciutats Bàltiques
PIB nominal	17.647.619.000 € (2021)
PIB per capita	28.943 € (2021)
Identificador descriptiu
Codi postal	LV-1000
Fus horari	Horari d'estiu de l'Europa Oriental, horari d'estiu; Eastern European Time, hora estàndard
Prefix telefònic	66-67
ISO 3166-2	LV-RIX
Identificador LGIA	29779
Altres
Agermanament amb	Kíiv (1998–); Vílnius (2005–); Tbilisi (2007–)
Lloc web	riga.lv

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia. Està situada a la vora del mar Bàltic a la desembocadura del riu Dvina occidental (o Daugava) i és un important port regional i centre industrial. La població de la ciutat ha disminuït força des de la independència de Letònia (1991), passant de 910.000 habitants a 709.145 el 2010, sobretot a causa de l'emigració de part de la gran minoria russa.

És la ciutat més gran dels estats bàltics i el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial més gran de la regió.

El centre històric de Riga va ser inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per la gran quantitat d'edificis d'art nouveau que té, comparable només a Viena, Praga i Barcelona.

És anomenada també la París de l'est, pel seu gran atractiu turístic.^[1]

Història

Riga el 1650 (dibuix de Johann Christoph Brotze].

Castell de Riga

Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert de Buxhövden (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet de ser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'orde Teutònic, els quals construïren el castell de Riga (1328-40, refet el 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà durant la Guerra dels Trenta anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'Imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys i la destrucció de la seva important població jueva. Entre 1945-91, fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent.^[2]

Població

Any	Població
1767	19,500
1800	29,500
1840	60,000
1867	102,600
1881	169,300
1897	282,200
1913	517,500
1920	¹185,100
1930	377,900
1940	353,800

Any	Població
1941	335.200
1945	²228.200
1950	482.300
1955	566.900
1959	580.400
1965	665.200
1970	731.800
1975	795.600
1979	835.500
1987	900.300

Any	Població
1990	909.135
1991	900.455
1992	889.741
1993	863.657
1994	843.552
1995	824.988
1996	810.172
1997	797.947
1998	786.612
1999	776.008

Any	Població
2000	764.329
2001	756.627
2002	747.157
2003	739.232
2004	735.241
2005	731.762
2006	724.707
2007	722.485
2008	719.613
2009	715.978

Any	Població
2010	709.145
2011	703.581
2012	699.203
2013	696.618
2014	701.185

Economia

Aplega gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport,^[2] que la seva major part exporta a Rússia. Té també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.^[2]

Riga és un dels centres econòmics i financers clau dels estats bàltics. Aproximadament la meitat de tots els llocs de treball a Letònia es troben a Riga i la ciutat genera més del 50% del PIB de Letònia, així com aproximadament la meitat de les exportacions. Els principals productes exportats són productes de fusta, informàtica, fabricació d'aliments i begudes, productes farmacèutics, transport i metal·lúrgia.^[3] El port de Riga és un dels més grans dels països bàltics. Va gestionar 34 milions de tones de càrrega el 2011^[4] i té un potencial de creixement futur amb nous desenvolupaments portuaris a Krievu Sala.^[5] El turisme també és una indústria important a Riga i després d'una desacceleració durant les recessions econòmiques mundials de finals de la dècada de 2000, va créixer un 22% només el 2011.^[6]

Llocs d'interès

El centre històric de Riga va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997.

El centre històric de Riga va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en virtut dels seus edificis modernistes i per l'arquitectura que es conserva del segle xix.

Els monuments més importants de la capital letona són:

Riga modernista

Detall decoratiu

Decoració d'una façana del carrer Elizabetes, de Mijail Eisenstein

A causa de la seva situació privilegiada, Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre Europa occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del segle xix, va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcció d'amples avingudes on el nou estil, el modernisme (art nouveau o Jugensdtil), apareix en tota la seva esplendor, igual que en altres ciutats europees com París, Barcelona o Viena. Façanes ricament ornamentades amb escultures de dones (símbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomètrics, amb misterioses màscares o amb motius mitològics d'inspiració oriental. Un modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta, on les façanes dels núm. 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del famós director de cinema Sergei Eisenstein, màxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.^[7]^[8]