Revolució de color

Revolució de color és el nom col·lectiu que es dona a una sèrie de mobilitzacions polítiques, iniciades en l'espai ex-soviètic però que s'han escampat a altres llocs del món, com Myanmar o Orient Mitjà, en què els manifestants s'oposen a un líder autoritari i adopten un color específic com a símbol de la seva protesta. Els orígens es remunten a la Revolució del Poder Popular, de 1986, (també coneguda com la "Revolució Groga") a les Filipines.

Aquestes protestes tenen en comú la utilització de la no-violència (així podríem parlar de revolucions no-violentes) i un discurs democratitzador, lliberal i prooccidental. També hi sol coincidir la presència d'ONGs i organitzacions d'estudiants. Aquestes mobilitzacions han tingut resultats diversos però en general han tingut suficients triomfs per fer-se sentir, i el seu eco ha provocat que líders com Vladímir Putin a Rússia o Aleksandr Lukaixenko a Bielorússia hagin pres mesures per impedir-ne l'extensió.

Llista de les Revolucions dels Colors

• Revolució dels Clavells (a Portugal el 25 d'abril del 1974)
• Revolució Groga (a les Filipines el 22 de febrer del 1986)
• Revolució de Vellut (a les Repúbliques Txeca i Eslovaca el 17 de novembre del 1989)
• Revolució Bulldozer (a la República Federal de Iugoslàvia el 5 d'octubre del 2000)
• Revolució de les Roses (a Geòrgia el 3 de novembre del 2003)
• Revolució Taronja (a Ucraïna el 22 de novembre del 2004)
• Revolució Violeta (a Iraq al mes de gener del 2005)
• Revolució de les Tulipes (al Kirguistan, el 27 de febrer del 2005)
• Revolució dels Cedres (al Líban, el 14 de febrer del 2005)
• Revolució blava (a Kuwait el mes de març del 2005)
• Revolució amb texans (a Bielarús el 19 de mars del 2006)
• Revolució Safrà (a Birmània el 14 d'agost del 2007)
• Revolució morada (a Moldàvia el 6 d'abril del 2009)
• Revolució verda (a L'Iran el 13 de juny del 2009)
• Revolució del gessamí (a Tunísia el 17 desembre del 2010)
• Revolució del Lotus (a Egipte el 25 de gener del 2011)
• Revolució del gessamí xinesa (a la República Popular Xinesa el 20 de febrer del 2011)
• Revolució Colorida (a Macedònia –actual Macedònia del Nord– el 12 d'abril del 2016)

Revolucions amb èxits

• Derrocament de Slobodan Milošević a Iugoslàvia, any 2000.
• Revolució de les Roses: sortida del poder d'Eduard Xevardnadze a Geòrgia l'any 2003.
• Revolució Taronja: elecció de Víktor Iúsxenko a Ucraïna l'any 2004.
• Revolució de les Tulipes: expulsió del govern d'Askar Akàiev a Kirguizistan l'any 2005.
• Revolució dels Cedres: sortida de les forces de Síria del Líban l'any 2005.

Revolucions sense èxit

• Revolució Blanca, intent de derrocar Aleksandr Lukaixenko a Bielorrúsia.
• Revolució Safrà, intent dels monjos budistes de derrocar la dictadura militar de Myanmar.