Shcherbakovita

La shcherbakovita és un mineral de la classe dels silicats (inosilicat), que pertany al grup de la batisita. Va ser anomenada així per E.M. Es'kova i M.E. Kazakova l'any 1954 en honor a Dmitri Ivànovitx Shcherbakov, geoquímic i mineralogista rus. Es confon fàcilment amb la batisita amb la qual forma sèrie.[1]

Infotaula de mineralShcherbakovita
Shcherbakovite.jpg
Cristall de shcherbakovita (marró) procedent de la localitat tipus.
Fórmula química(K,Ba)KNa(Ti,Nb)2(Si4O12)O2
EpònimDmitri Ivanovich Shcherbakov (en) Tradueix modifica
Localitat tipusApatitovyi Tsirk, Mont Rasvumchorr, massís de Jibiny, Península de Kola, Província de Múrmansk, Districte Federal del Nord-oest, Rússia
Classificació
Categoriasilicats (inosilicat)
Nickel-Strunz 10a ed.9.DH.20
Nickel-Strunz 9a ed.9.DH.20 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.25 modifica
Dana65.3.4.2
Heys17.8.13
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,55Å; b = 13,92Å; c = 8,1Å;
Colormarró fosc
Duresa6,5
Lluïssorvítria, grassa
Diafanitatopaca
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,707 nβ = 1,745 nγ = 1,776
Birefringènciaδ = 0,069
Angle 2Vmesurat: 82°, calculat: 82°
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesZr, Al, Fe, Ta, Mn, Mg, Ca, Cl, H
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1954
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La shcherbakovita és un silicat de fórmula química (K,Ba)KNa(Ti,Nb)2(Si4O12)O2. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5. És un mineral opac, translúcid a les vores i que presenta un color entre marró fosc i verd-blau. La lluïssor és vítrica i greixosa a les superfícies de fractura.[1]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la shcherbakovita pertany a "09.DH - Inosilicats amb 4 cadenes senzilles periòdiques, Si4O12" juntament amb els següents minerals: leucofanita, ohmilita, haradaïta, suzukiïta, batisita, taikanita, krauskopfita, balangeroïta, gageïta, enigmatita, dorrita, høgtuvaïta, krinovita, makarochkinita, rhönita, serendibita, welshita, wilkinsonita, safirina, khmaralita, surinamita, deerita, howieïta, taneyamalita, johninnesita i agrellita.[1]

Formació i jacimentsModifica

Es forma en vetes hidrotermals tardanes de natrolita.[2] És un mineral molt rar que s'ha trobat en pegmatites en un massís alcalí diferenciat en vetes de natrolita que tallen rischorrita (una varietat de sienita nefelínica); també s'ha trobat en lamproïtes (Wyoming, EUA). S'ha trobat associada a: natrolita, pectolita manganèsica, albita, feldespat potàssic, astrofil·lita, fluorapatita rica en estronci, titanita (massís de Jibiny, Rússia); priderita, jeppeïta, wadeïta, perovskita, flogopita i richterita (Wolgidee Hills, Austràlia Occidental).[3]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Shcherbakovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. «Shcherbakovite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 24 juny 2019].
  3. «Shcherbakovita» (en anglès). Handbook of Mineralogy.