Tour de França de 1989

El Tour de França de 1989 començava a Luxemburg tenint com a principal favorit el darrer guanyador del Tour, l'espanyol Pedro Delgado. El dia del pròleg; però, Delgado es va perdre mentre escalfava i va prendre la sortida més de dos minuts tard, motiu pel qual va arribar l'avantpenúltim de la classificació, a més de dos minuts i mig del guanyador, Erik Breukink. L'endemà, una nefasta contrarellotge per equips el relegaria a més de deu minuts del mallot groc.

Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1989
Imatge
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment3.285 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaCiutat de Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants198, inici
138, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  Dates
EstatFrança, Luxemburg i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps1r juliol 1989 – 23 juliol 1989 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició76 Modifica el valor a Wikidata
Competició

Primer lloc Greg LeMond
Segon lloc Laurent Fignon
Tercer lloc Pedro Delgado Robledo
Venç per punts Sean Kelly
Venç muntanya Gert-Jan Theunisse
Venç juvenil Fabrice Philipot
Venç combinada Steven Rooks
Venç per equips PDM-Ultima-Concorde 1989
Modifica el valor a Wikidata

1988 Modifica el valor a Wikidata
1990 Modifica el valor a Wikidata

Començaria aleshores una remuntada del ciclista segovià, que acabaria portant-lo al tercer lloc de la classificació general, només superat pels ja guanyadors del Tour Greg Lemond i Laurent Fignon.

L'organització del Tour, seguint el model del Giro d'Itàlia va canviar el format de l'última etapa, programant un contrarellotge curta pels carrers de París. Fignon arribava a aquesta etapa amb poc menys d'un minut d'avantatge. A la sortida però, Greg Lemond sorprenia tothom usant un manillar de triatleta i va guanyar l'etapa i el tour per la diferència de temps més petita fins aleshores, 8 segons. Delgado acabaria tercer, després d'una gran remontada en la que s'ha considerat una de les millors edicions de la prova ciclista,[1] també recordada per ser la primera on Miguel Induráin va aconseguir el seu primer triomf d'etapa.

Classificacions modifica

Classificació general modifica

  Classificació General
Pos. Nom País Temps
1 Greg LeMond   Estats Units 87h 38' 15"
2 Laurent Fignon   França 08"
3 Pedro Delgado   Espanya 3' 34"
4 Gert-Jan Theunisse   Països Baixos 7' 30"
5 Marino Lejarreta   Espanya 9' 39"
6 Charly Mottet   França 10' 06"
7 Steven Rooks   Països Baixos 11' 10"
8 Raul Alcala   Mèxic 14' 21"
9 Seán Kelly   Irlanda 18' 25"
10 Robert Millar   Regne Unit 18' 46"
198 participants, 138 acabaren la cursa

Gran Premi de la Muntanya modifica

1r   Gert-Jan Theunisse   441 pts
2n   Pedro Delgado 331 pts
3r   Steven Rooks 257 pts

Classificació de la Regularitat modifica

1r   Sean Kelly   277 pts
2n   Etienne de Wilde 194 pts
3r   Steven Rooks 163 pts

Classificació dels joves modifica

1.   Fabrice Philipot   88h 23'18"
2.   William Palacio + 59"
3.   Gérard Rué + 18' 50"

Classificació per equips modifica

1r   PDM
2n   Reynolds-Banesto
3r   Z-Peugeot

Etapes modifica

Etapa Data Recorregut km Guanyador etapa Líder
Pr. 1 de juliol Luxemburg 7,8 (CRI)   Erik Breukink   Erik Breukink
2 de juliol Luxemburg 135,5   Acacio da Silva   Acacio da Silva
3 de juliol Luxemburg 46 (CRE)   Super U   Acacio da Silva
4 de juliol Luxemburg-Spa Francorchamps 241   Raúl Alcalá   Acacio da Silva
5 de juliol Lieja-Wasquehal 255   Jelle Nijdam   Acacio da Silva
6 de juliol Dinard-Rennes 73 (CRI)   Greg LeMond   Greg LeMond
7 de juliol Rennes-Futuroscope 259   Joël Pelier   Greg LeMond
8 de juliol Poitiers-Bordeus 258,5   Étienne de Wilde   Greg LeMond
9 de juliol La Bastida d'Armanhac-Pau 157   Martin Earley   Greg LeMond
10 de juliol Pau-Cauterets 147   Miguel Induráin   Greg LeMond
10ª 11 de juliol Cauterets-Superbagnères 136   Robert Millar   Laurent Fignon
11ª 12 de juliol Luchon-Blagnac 158,5   Mathieu Hermans   Laurent Fignon
12ª 13 de juliol Tolosa-Montpeller 242   Valerio Tebaldi   Laurent Fignon
13ª 14 de juliol Montpeller-Marsella 179   Vincent Barteau   Laurent Fignon
14ª 15 de juliol Marsella-Gap 240   Jelle Nijdam   Laurent Fignon
15ª 16 de juliol Gap-Orcières-Merlette 39 (CRI)   Steven Rooks   Laurent Fignon
16ª 18 de juliol Gap-Briançon 175   Pascal Richard   Laurent Fignon
17ª 19 de juliol Briançon-Aup d'Uès 165   Gert-Jan Theunisse   Laurent Fignon
18ª 20 de juliol Le Bourg d'Oisans-Villard de Lans 91,5   Laurent Fignon   Laurent Fignon
19ª 21 de juliol Villard de Lans-Aix les Bains 125   Greg LeMond   Laurent Fignon
20ª 22 de juliol Aix-les-Bains-L'Isle-d'Abeau 130   Giovanni Fidanza   Laurent Fignon
21ª 23 de juliol Versalles-París 24,5 (CRI)   Greg LeMond   Greg LeMond

Equips participants modifica

Equip Cap de files
  Reynolds-Banesto   Pedro Delgado
  PDM   Steven Rooks
  Kelme   Fabio Parra
  Helvetia-La Suisse   Steve Bauer
  Super U-Raleigh   Laurent Fignon
  Café de Colombia   Luis Herrera
  Z-Peugeot   Eric Boyer
  BH   Álvaro Pino
  Panasonic-Isostar   Erik Breukink
  Hitachi-VTM   Claude Criquelion
  7 Eleven   Andrew Hampsten
Equip Cap de files
  Paternina   Marino Lejarreta
  Carrera Jeans   Urs Zimmermann
  RMO-Mavic-Liberia   Charly Mottet
  ADR-Agrigel   Greg LeMond
  Fagor   Stephen Roche
  Histor Sigma-Fina   Luc Roosen
  Chateau d'Ax   Gianni Bugno
  Toshiba   Laurent Bezault
  Domex-Weinmann   Adri van der Poel
  Superconfex-Yoko   Rolf Golz
  TVM   Phil Anderson

Referències modifica

  1. Cuenca Flores, Josep Maria. El último Tour del siglo XX : una crónica de la grande boucle de 1989. Primera edición: junio de 2019, 2019. ISBN 978-84-120287-1-3. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tour de França de 1989