Txernikovita

mineral fosfat

La txernikovita, o chernikovita,[2] és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de la metaautunita. Va rebre el seu nom l'any 1988 per Daniel Atencio en honor d'Andrei Andreevich Chernikov.

Infotaula de mineralTxernikovita

Txernikovita de la pedrera Rockelmann, a Schwarzenberg (Alemanya)
Fórmula química(H₃O)₂(UO₂)₂(PO₄)₂·6H₂O
EpònimAndrei A. Chernikov (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusdipòsit d'urani de Karakat, muntanyes de Karamazar, Adrasman, Província de Sughd, Tadjikistan
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.EB.15
Nickel-Strunz 9a ed.8.EB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VII/E.02 Modifica el valor a Wikidata
Dana40.2a.19.1
Heys19.11.4
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 7,03Å; c = 9,03Å;
Colorgroc clar
Exfoliacióperfecta
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablan cgroguenc
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,579 nε = 1,568
Birefringènciaδ = 0,011
Mineral radioactiu
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1988
SímbolCkv Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

La txernikovita és un fosfat de fórmula química (H₃O)₂(UO₂)₂(PO₄)₂·6H₂O. És el més senzill fosfat d'uranil vàlid. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba com a cristalls en forma de plaques fines, allargades al llarg de [010]; com inclusions orientades en autunita i metaautunita.[3] La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la txernikovita pertany a «08.EB: Uranil fosfats i arsenats, amb ràtio UO₂:RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: autunita, heinrichita, kahlerita, novačekita-I, saleeïta, torbernita, uranocircita, uranospinita, xiangjiangita, zeunerita, metarauchita, rauchita, bassetita, lehnerita, metaautunita, metasaleeïta, metauranocircita, metauranospinita, metaheinrichita, metakahlerita, metakirchheimerita, metanovačekita, metatorbernita, metazeunerita, przhevalskita, meta-lodevita, abernathyita, meta-ankoleïta, natrouranospinita, trögerita, uramfita, uramarsita, threadgoldita, chistyakovaïta, arsenuranospatita, uranospatita, vochtenita, coconinoïta, ranunculita, triangulita, furongita i sabugalita.

Formació i jaciments modifica

Va ser descoberta l'any 1988 al dipòsit d'urani de Karakat, a les muntanyes de Karamazar, a Adrasman (Província de Sughd, Tadjikistan). Sol trobar-se associada a altres minerals com: autunita, metaautunita, uranofana, uranofana-β, fosfuranilita, torbernita, metatorbernita i haiweeïta.[3]

La txernikovita també pot produir-se a través de la biomineralització derivada de l'activitat de l'enzim fosfatasa d'alguns bacteris. Diverses espècies del gènere Serratia formen biopel·lícules que promouen la precipitació d'aquest mineral i eliminen elements radioactius de l'ambient; fins al 85% de cobalt-60 i el 97% de cesi-137 per substitució protònica en aquest mineral.[4] Aquest procés no presenta limitacions de saturació per a les cèl·lules, que poden acumular fins a diverses vegades el seu propi pes en forma de radionúclids precipitats, fet que esdevé una opció molt valuosa en tècniques de bioremediació de residus radioactius.[5]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txernikovita
  1. «Chernikovite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 agost 2016].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 85. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 22 agost 2016]. 
  3. 3,0 3,1 «Chernikovite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 agost 2016].
  4. Martinez, R.J; Beazley, M.J; Sobecky, P.A «Phosphate-Mediated Remediation of Metals and Radionuclides» (Web) (en anglès). Advances in Ecology. Hindawi Publishing, 2014. DOI: 10.1155/2014/786929.
  5. Francis, A.J; Nancharaiah, Y.V. «9. In situ and ex situ bioremediation of radionuclide-contaminated soils at nuclear and NORM sites». A: Environmental Remediation and Restoration of Contaminated Nuclear and Norm Sites (PDF) (en anglès). Elsevier, 2015, p. 185–236 (Woodhead Publishing Series in Energy). DOI 10.1016/B978-1-78242-231-0.00009-0. ISBN 978-1-78242-231-0.