La referència bàsica d'aquest article és Johnson et al.[1].



Definició

modifica

Sigui   una variable aleatòria normal estàndard i   una variable aleatòria amb distribució   amb   graus de llibertat,   i   independents. La variable

 
es diu que té una distribució   de Student amb   graus de llibertat i s'escriu   o bé  .

Comentari sobre els graus de llibertat. El cas més habitual d'una distribució   és quan el nombre   de graus de llibertat és un nombre natural i llavors es pot interpretar com la suma dels quadrats de   variables aleatòries normals estàndard independents. Però mitjançant la funció de densitat es pot definir una distribució   que tingui com a graus de llibertat qualsevol nombre real estrictament positiu  , nombre que continua anomenat-se els graus de llibertat de la distribució [2]. En conseqüència, pot definir-se la distribució   de Student amb graus de llibertat qualsevol nombre  . Cal dir que el programari estadístic estàndard, per exemple, el llenguatge R, utilitza graus de llibertat fraccionaris en certs tests estadístics.



Funció de densitat

modifica

La funció de densitat de la distribució   de Student amb   graus de llibertat és

 

on   és la funció gamma.

Utilitzant la funció Beta   i que   també es pot escriure

 
Funció parella. Cal remarcar que aquesta funció és parella :  ; gràficament, és simètrica respecte l'eix d'ordenades. Aquesta propietat és important en els càlculs de probabilitats.

Quan   és un nombre natural, la funció de densitat és simplifica. Concretament,per a  ,

 
Llavors
 
i per tant es tracta d'una distribució de Cauchy (centrada en l'origen). Per a   senar, la constant de la funció de densitat és
 
on   és el doble factorial del nombre  .

Per a   parell,

 
(Cal recordar que  =1).

Funció de distribució

modifica

Quan el nombre de graus de llibertat és un nombre natural, la funció de distribució es pot donar explícitament en termes de funcions elementals, amb una expressió que es complica a l'augmentar els graus de llibertat.

  Funció de densitat Funció de distribució
1    
2    
3    
4    
5    

Expressions alternatives de la funció de distribució

modifica

Per al cas general podem escriure la funció de densitat en termes de la funció beta incompleta[4]:

 
on   i   és la funció beta incompleta regularitzada.

Per a  , atès que la funció de densitat és parella, el càlcul de   és fa per arguments de simetria.

També, per a  , es pot escriure la funció de distribució en termes d'una funció hipergeomètrica[5]

 
on   és una funció hipergeomètrica.

Moments

modifica

Sigui   un nombre natural. Aleshores

  • Si   , tenim que
     
  • Si  , llavors  , i en conseqüència el moment d'ordre   no existeix.


En el cas   parell,  , també tenim [5]

 


En particular, si  , llavors  . Si  , llavors

 

Aproximació normal

modifica

En aquesta secció considerem els graus de llibertat   un nombre natural. Sigui  , aleshores per a   gran,   és aproximadament normal estàndard  .

Funció característica

modifica

Quan el nombre de graus de llibertat és una nombre natural, hi ha formules per la funció característica de la distribució de Student, que depenen de si els graus de llibertat son senars o parells, fórmules que cada cop són més complicades a l'augmentar el nombre de graus de llibertat[7]. Una fórmula general utilitzant funcions especials va ser obtinguda el 1995 independentment per S. Hurst i A. H. Jorder (veieu [8]). Concretament, si  ,

 
on   és la funció de Bessel modificada de segon tipus.


La distribució t de Student en Estadística

modifica

El paper central que té distribució   de Student en la inferència estadística de poblacions normals és degut al següent teorema [9]:

Teorema. Sigui   una mostra d'una població normal   , és a dir, les variables aleatòries   són independents i totes tenen distribució  . Considerem la mitjana mostral

 
Aleshores:
  1.  
  2. Les variables aleatòries   i   són independents.
  3. Sigui
     

on

 
és la variància mostral. Llavors,  .

Vegeu la pàgina de la distribució   per a la demostració dels punts 1 i 2. El punt 3 es dedueix del fet que   i de les parts 1 i 2 i de la definició de la distribució   de Student.

Vegeu la pàgina Interval de confiança per a exemples concrets d'utilització de la distribució de Student.


Relació amb altres distribucions

modifica
  • La distribució   coincideix amb la distribució de Cauchy.
  • Si  , aleshores   té una distribució   amb 1 i   graus de llibertat:   .

Vegeu també

modifica
  1. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, Chapter 28.
  2. Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 1. 2nd ed. New York: Wiley, 1994, p. 417. ISBN 0-471-58495-9. 
  3. 3,0 3,1 Gradshteĭn, I. S.. Table of integrals, series and products. 7th ed. Oxford: Academic, 2007, p. 96, fórmula 2.263.3. ISBN 978-0-12-373637-6. 
  4. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 364.
  5. 5,0 5,1 Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 365.
  6. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 363.
  7. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 367-368.
  8. Gaunt, Robert E. «A simple proof of the characteristic function of Student’s t -distribution» (en anglès). Communications in Statistics - Theory and Methods, 50, 14, 18-07-2021, pàg. 3380–3383. DOI: 10.1080/03610926.2019.1702695. ISSN: 0361-0926.
  9. DeGroot, Morris H. Probabilidad y estadística. 2a. ed. Wilmington, Delawere, E.U.A.: Addison-Wesley Iberoamericaca, 1988, p. 373-374 i 379-380. ISBN 0-201-64405-3. 

Bibliografia

modifica
  • Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 2. 2nd ed. New York: Wiley, 1995. ISBN 0-471-58494-0.