Usuari:Ibj ibj/Alfons de Borbó i de Battenberg
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 S.A.R. el comte de Covadonga | |
| Nom original | Alfons Pius Cristí Eduard Francesc Guillem Carles Enric Eugeni Ferran Antoni Venanci de Borbó i de Battenberg |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 10 de maig de 1907 Palau Reial, Madrid,  Regne d'Espanya |
| Mort | 6 de setembre de 1938 (als 31 anys) Miami,  Estats Units d'Amèrica |
| Sepultura | Panteó Reial del Monestir d'El Escorial |
| Príncep d'Astúries | |
| 10 de maig de 1907 – 14 d'abril de 1941 | |
← Maria de la Mercè de Borbó (fins el 1904) Proclamació de la Segona República Espanyola → | |
| Rei | Alfons XIII (1886-1931) |
| Família | |
| Família | Casa de Borbó |
| Cònjuge | Edelmira Sampedro i Robato (1933-37) Marta Rocafort i Altuzarra (1937-38) |
| Pares | Alfons XIII d'Espanya Victòria Eugènia de Battenberg |
Alfons de Borbó i de Battenberg (en castellà: Alfonso de Borbón y Battenberg) (Palau Reial, Madrid, 10 de maig de 1907 - Miami, Estats Units d'Amèrica, 6 de setembre de 1938), comte de Covadonga, era el fill primogènit dels reis Alfons XIII i Victòria Eugènia d'Espanya i va ser príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola des del seu naixement i fins la proclamació de la II República espanyola, el 1931. A l'exili, va seguir utilitzant la dignitat de príncep d'Astúries fins l'any 1933 quan va renunciar els seus drets successoris a la Corona espanyola per poder contraure matrimoni morganàtic.[1]
Biografia modifica
Nascut al Palau Reial de Madrid el 10 de maig de 1907, des del seu naixement va adquirir la condició de príncep d'Astúries i hereu de la Corona espanyola al ser el primer fill de l'aleshores rei Alfons XIII.[2][3] Des de petit se li va detectar l'hemofília, malaltia que també patia el seu germà petit Gonçal, transmesa per la seva mare i introduïda a la branca materna a través de la reina Victòria I del Regne Unit. Durant tota la vida va tenir una salut molt fràgil.[4]
Va ser educat a palau dins l'estricte protocol de la cort espanyola, però va rebre influències anglòfiles per part de la seva mare. La seva formació va ser insuficient i va tenir dificultats per desenvolupar les funcions públiques com hereu de la Corona a causa de les crisis generades per la seva malaltia.[1]
El 15 d'abril de 1931, el dia posterior a la proclamació de la Segona República espanyola, va exiliar-se amb tota la seva família cap a França.
Es va enamorar d'Edelmira Sampedro i Robato (1906-1994), cubana d'origen espanyol, durant la seva estada a una clínica suïssa i amb qui es casà a Lausana (Suïssa) el 21 de juny de 1933. Per poder contraure matrimoni morganàtic amb ella, l'11 de juny va renunciar els drets successoris a la Corona espanyola i a la dignitat de príncep d'Astúries que continuava utilitzavant a l'exili.[5][6] Arran de la renúncia, el seu pare, Alfons XIII, li va concedir el títol de comte de Covadonga.[1] La parella es va divorciar a L'Habana el 8 de maig de 1937.[6]
Es va casar en segones núpcies amb Marta Rocafort i Altuzarra (1913-1993), també de nacionalitat cubana, amb qui va contraure matrimoni civil a l'Ambaixada Espanyola a Cuba, a L'Habana, el 3 de juliol de 1937. Al cap de pocs mesos, el 8 de gener de 1938, es van divorciar sense haver tingut fills.[7]
Després del segon divorci s'instal·là a Miami (Estats Units d'Amèrica), on va morir el 6 de setembre de 1938 a l'Hospital Gerland al patir un accident d'automòbil que li va produir una hemorràgia interna que no va poder aturar a causa de l'hemofília.[7]
L'any 1985 les seves despulles van ser traslladades a Espanya per ordre del rei Joan Carles I d'Espanya i sepultades al Panteó d'Infants del Reial Monestir de San Llorenzo de l'Escorial.[8]
Ascendents modifica
Tractament i títols modifica
Al llarg de la seva vida, aquests van ser els tractaments i títols que va ostentar:
Distincions modifica
Distincions honorífiques espanyoles modifica
Cavaller de l'Insigne Orde del Toisó d'Or, collar (10 de maig de 1907).[10]
Cavaller del Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III, collar (10 de maig de 1907).[10]
Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, gran creu (10 de maig de 1907).[10]
Comanador major de Montalbán a l'Orde de Sant Jaume (9 de gener de 1928).[11]
Cavaller del Reial Orde d'Isabel la Catòlica, collar (2 de febrer de 1931).[12]
Distincions honorífiques estrangeres modifica
Cavaller de l'Orde de l'Elefant (Regne de Dinamarca, 6 de febrer de 1929).[13]
Cavaller del Orde Suprem de la Santíssima Anunciació (Regne d'Itàlia, 1924).[14]
Cavaller de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer, gran creu (Regne d'Itàlia, 1924).
Cavaller de l'Orde de la Corona d'Itàlia, gran creu (Regne d'Itàlia, 1924).
Fotografies modifica
-
El rei Alfons XIII i el príncep d'Astúries, el 1908. -
La reina Victòria Eugènia i el príncep d'Astúries (1909). -
El príncep d'Astúries a l'edat de 2 anys (1909). -
L'infant Jaume d'Espanya i el príncep d'Astúries (1911). -
La reina Victòria Eugènia amb els seus tres primers fills, cap al 1911. -
El príncep d'Astúries, l'infant Jaume i la infanta Beatriu.
-
El rei Alfons XIII, la reina Maria Cristina i el príncep d'Astúries (1914). -
La reina Victòria Eugènia amb tots els seus fills el 1918. -
El príncep Alfons amb l'uniforme de boy scout (1918). -
El príncep d'Astúries i els infants Jaume, Joan i Gonçal (1923). -
Els comtes de Covadonga el dia del seu casament, el 1933.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Remis Fernández, Javier. «El comte de Covadonga» (en castellà). La Nueva España. [Consulta: 21 octubre 2016].
- ↑ «Naixement de l'hereu de la Corona» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 1.
- ↑ «Natalici del Príncep d'Astúries» (en castellà). ABC, 706, 11-05-1907, pàg. 3.
- ↑ «Hemofília, la malaltia reial» (en castellà). Genètica, societat i altres herbes, 14-03-2014. [Consulta: 24 octubre 2016].
- ↑ «Alfons de Borbó i de Battenberg i la senyoreta Edelmira Sampedro es van casar ahir a Lausana» (en castellà). ABC, 23-06-1933, pàg. 1.
- ↑ 6,0 6,1 Balansó, Juan «Ha mort a Miami la comtessa de Covadonga, vídua d'Alfons de Borbó i de Battenberg» (en castellà). ABC, 01-07-1994, pàg. 43.
- ↑ 7,0 7,1 «El fill primogènit d'Alfons XIII, Alfons de Borbó i de Battenberg, es va casar amb una model cubana» (en castellà). Hola, 19-10-2001. [Consulta: 24 octubre 2016].
- ↑ «Avui, a les dotze trenta, seran enterrats a El Esocrial les restes de la reina Victòria Eugènia. També seran inhumats els seus fills Alfons, Jaume i Gonçal.». ABC, 25-04-1985, pàg. 8.
- ↑ La dignitat de príncep d'Astúries correspon històricament a l'hereu de la Corona d'Espanya. Quan es va proclamar la Segona República Espanyola, el 1931, la monarquia va ser abolida i els títols nobiliaris van deixar de tenir reconeixement a Espanya. A l'exili, la Família Reial espanyola continuava considerant que Alfons de Borbó i de Battenberg mantenia la dignitat de príncep d'Astúries fins que el 1933 es produí la seva renúncia als drets successoris a la Corona espanyola.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 «Reial Decret» (en castellà). Gaseta de Madrid, 131, 10-05-1907, pàg. 568.
- ↑ «Reial Decret núm. 91» (en castellà). Gaseta de Madrid, 10, 10-01-1928, pàg. 275.
- ↑ «Reial Decret núm. 589» (en castellà). Gaseta de Madrid, 38, 07-02-1931, pàg. 691.
- ↑ Pedersen, Jørgen. Riddere af Elefantordenen 1559–2009 (en danès). Odense: Syddansk Universitetsforlag, 2009. ISBN 8776744345.
- ↑ «Orde Suprem de la Santíssima Anunciació» (en italià). Wikipedia. [Consulta: 24 octubre 2016].
| Precedit per: Maria de la Mercè de Borbó |
Príncep d'Astúries 1907-1931 |
Succeït per: Proclamació de la Segona República (abolició del títol) Ell mateix com a príncep d'Astúries (a l'exili) |
| Precedit per: Ell mateix com a príncep d'Astúries |
Príncep d'Astúries a l'exili 1931-1933 |
Succeït per: Joan de Borbó (a l'exili) |