Usuari:Josep Mª Iglesias/proves

Josep Mª Iglesias/proves

Isidre Vicens

Isidre Vicens (Montfullà, 2 de febrer de 1918 - Girona, 2016), va ser un artista pintor i professor de pintura català. Pràcticament tota la seva carrera artística la va fer a Girona on, juntament amb la seva dona, van ser pioners en promoure el turisme en aquesta ciutat quan van obrir l'hostal Bellmirall al Barri Vell. Al mateix edifici hi instal·là el seu taller de pintura que també li va servir per impartir classes a diverses generacions d'artistes posteriors.

Biografia

Infància i adolescència

Isidre Vicens va néixer el 2 de febrer de 1918 a Montfullà, Girona. Era el gran dels quatre fills del matrimoni Vicens-Cubarsí, una família humil de pagesos.

El petit Isidre es caracteritzava per ser un noi reservat, callat, curiós, molt observador i dotat d’una gran sensibilitat. Un perfil que no encaixava amb la disciplina escolar d’aquell temps. La seva desagradable experiència escolar es va acabar quan va resoldre, amb el consentiment dels pares, no tornar-hi mai més. Així va passar uns anys ajudant al mas fins que al 1931, en quedar orfe de pare, va començar a treballar a la fàbrica tèxtil Coma Cros de Salt. Tenia tretze anys. La seva feina consistia en recollir draps, netejar i llençar les escombraries i, cada vegada que tenia una mica de temps mort, se n'anava a qualsevol racó on trobes una caixa o una paret desgastada per dibuixar-hi amb carbó.

Joan Paradera, un dels contramestres de la fàbrica, es va fixar en els dibuixos d’aquell noi i va decidir presentar-li a Josep Aguilera, format al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona, que va ser el seu professor de pintura a partir de 1932. Paral·lelament va començar a freqüentar l'Ateneu de Salt on hi va descobrir el gust per la lectura gràcies a la biblioteca que hi havia. Allà va descobrir Tolstoi, Eliseu Reclús i Dostoievski, entre altres. Al mateix ateneu també va ser director de Porvenir, una companyia de teatre infantil on mirava de seguir la didàctica de Ferrer i Guàrdia, i membre de La Floreal, la companyia dels adults. Als quinze anys es va allistar a les Joventuts Llibertàries i als divuit era professor suplent esporàdic de les classes de dibuix de l'Escola de Belles Arts, on també s'hi formava.

Joventut i Guerra Civil

Aquestes activitats, combinades amb les del mas de Montfullà, s'aturaren al 1937 quan, amb dinou anys, s'allistà a les files del Front republicà per a combatre el feixisme a la Guerra Civil Espanyola. Però al 1939, a la batalla de Terol, va caure presoner i portat a un camp de concentració de Bilbao i més tard, a un batalló de càstig a Màlaga. Durant un any i mig va ser donat per mort a casa seva, i va ser gràcies a la Creu Roja Suïssa, que va poder fer saber a la seva família que estava presoner al sud d'Espanya. La tornada a casa va ser lenta i penosa i, malgrat ser presoner, mai va arribar a ser jutjat. De les presons de Màlaga el van traslladar a les d'Alcalá de Henares, Yeserías, Reus, al seminari de Girona i finalment a Salt. Durant el captiveri va mantenir la calma i la serenor gràcies als dibuixos que feia, tot i que li requisaven contínuament, i la seva angoixa més gran era la de no quedar-se cec.

Postguerra

Finalment, el 1943, torna a casa i reprèn les feines del camp i la pintura. Al poble, però, on ja era mal vist des d'abans de la guerra, ara encara ho tenia pitjor pel fet de ser del bàndol perdedor. A més, el 1946, va ser acusat injustament del descarrilament del tren que anava de Girona a Olot a l'altura del Pas del Gegant. Per tals acusacions va passar tres mesos a la Model de Barcelona i a Salt. Però la presó i les detencions no es van acabar aquí. Entre 1947 i 1949 és detingut i empresonat durant 19 mesos per una onada repressiva del règim franquista. Quan en surt, decideix fer un canvi d'aires i s'instal·la al casalot del carrer Bellmiral de Girona. Allà impartirà classes de pintura i es farà amic de Jesús Portas i Eduard Vila-Fàbrega, amb els qui exposarà en diverses ocasions com a grup auto-anomenat Tres pintors de Girona, tot i que la primera exposició la farà amb el Círculo Artístico de Gerona amb Temas Navideños el 1949. Entre 1951 i 1953 fa diverses exposicions a la Municipal de Bellas Artes de l'Ajuntament de Barcelona i al Concurso San Jorge de la Diputació de Barcelona. A la mateixa ciutat, farà la seva primera individual a la galeria Selecciones Jaimes i fins al 1956 reprendrà l'activitat teatral amb la companyia de teatre amateur del GEiEG. Del 1955 a 1959 és quan farà classes de pintura a casa seva.

Després dels molts tràmits per aconseguir el passaport, al 1956 viatja a París on descobreix els impressionistes francesos, Poussin, els mestres del Jeu de Paume i Picasso. També viatja als Monegros, a la Sierra de Alcubierre, Extremadura, la Manxa i Castella. En aquests viatges coneixerà l'obra de Godofredo Ortega Muñoz, que serà un dels seus referents paisatgístics. Després d'aquests viatges veurà els seus fruits en les primeres exposicions individuals com la de 1957 que va fer a la Sala Municipal de Girona. Al 1960 tornarà a París on també gaudirà d'una etapa molt creativa, de recerca personal i de formació artística.

Maduresa

Al 1962 es casa amb Anna Pascual i Laromaine, alumna de les classes de pintura. Entre els dos tiraran endavant l'Hostal Bellmirall, una casa d'hostes decorada amb les pintures de l'Isidre Vicens i els brodats de l'Anna Pascual. Esdevindran així pioners i dinamitzadors del turisme a Girona. A més, el matrimoni tindrà dos fills: en Carles i la Gisela. Tot i les tasques familiars i les de l'hostal, Isidre Vicens troba temps per a la pintura, amb la qual guanya premis i fa exposicions tant individuals com col·lectives i a partir de 1966 torna a fer classes de pintura fins al 1984. El mateix any en què inicia les classes el trobem també com a actor a Amor adolescente, obra dirigida per Jordi Lladó. Al 1964 passa a ser membre del Grup de Girona format per Eduard Vila-Fàbrega, Emília Xargay, Francesc Fulcarà, Domènec Fita i Paco Torres Monsó amb els que exposarà a la Casa de Cultura de Girona, Lleida, Mataró, Sant Feliu de Guíxols i Ripoll. Tot va bé fins que al 1984 Isidre Vicens i la seva família pateixen un cop molt dur: el seu fill, en Carles, mor. Aquest daltabaix impedirà a l'Isidre Vicens seguir pintant, activitat que no reprendrà fins passat un any.

Vellesa

Tres anys més tard, la seva pintura torna a florir amb certa serenor. La seva tasca com a pintor serà valorada al 2007 amb una gran retrospectiva titulada La pintura i els dies que li van dedicar la Casa de Cultura i la Fundació Valvi a Girona. En ella s'hi va exposar la seva obra des de 1940 fins al 2005. L'exposició es feia un any després d'haver estat guardonat amb el Premi Especial de Normalització Lingüística pel seu compromís en defensa de la Llengua catalana.

Conforme avançaven els anys va abandonar la tasca del Bellmiral, que van traspassar, i es va dedicar a pintar i gaudir al màxim amb la seva família. Finalment, el 18 de gener del 2016, Isidre Vicens deixava aquest món amb 97 anys.

Obra

El gran tema d'Isidre Vicens és la pintura de paisatge ja que evoca una part important del seu passat pagès i lluitador. Vicens pintava a l'estudi a partir d'esbossos del natural, fotografies, i el record que li havia quedat a la memòria del lloc que pintava. Es tracta, doncs, d'una pintura íntima i, tal com es veurà, en certa manera terapèutica.

Etapes

La seva obra no presenta forts canvis d'estil i la seva evolució no es pot datar de manera cronològica gaire estricte. Tanmateix hi podem trobar les següents etapes:

Inicis

Les primeres pintures d'Isidre Vicens les trobem a Montfullà abans de la guerra on, a diferència de la literatura garrotxina del seu temps, presenta paisatges amables.

Anys 40-50

Durant la postguerra i els diversos empresonaments que pateix l'artista pinta camps erms, amb tonalitats apagades i molt austers. Amb freqüència pinta la Vall de sant Daniel.

Girona

Més tard, un cop instal·lat a Girona, es comença a consolidar com a artista amb propostes com la representació menys monumental de la ciutat. També és el moment en que comença a pintar portes i finestres marcades pel pas del temps, d'un caràcter més simbòlic.

Anys 60

És l'etapa més enèrgica i estimulant de la seva carrera. És també un moment de maduresa, de molta creativitat i d'exploració de noves tècniques. També fa algun viatge esporàdic a llocs del passat que havia viscut en condició de presoner.

Dol

La vida somreia a l'Isidre i a la seva família fins que un malaurat cop els va sorprendre. La mort del seu fill Carles va suposar per ell un gran desconsol que queda palès en la impotència expressiva de les seves pintures, tasca que deixa durant un any.

Serenor

Tres anys més tard reneix una pintura més tendra, amb ocres i pastels contrastats sobre fons esmorteïts.

Premis i exposicions

• 1949 Exposicion de pintura. Temas Navideños, organitzada pel Circulo artístico de Gerona.
• 1951 Exposicón individual de Bellas Artes de l'Ajuntament de Barcelona.
• 1952 Concurso Premios San Jorge de la Diputació de Barcelona.
• 1953 Primera exposició individual a la galeria "Selecciones James" de Barcelona.
• 1954 Exposició a la Sala Municipal des del grup "Tres artistas gerundenses".
• 1957 Exposició individual a la Sala Municipal de Girona.
• 1958 Exposició individual a la Sala Municipal de Girona.
• 1r Premi d'aquarel·la i Medalla d'Argent al III Concurso de Pintura y Escultura de la Diputació de Girona i 1a Menció Honorífica al Concurs Internacional de Pintura Ràpida de Tossa de Mar.
• 1962 Expoisició individual a la Biblioteca Popular de Mataró; I Certamen Nacional de Artes Plásticas, Palacio de Exposiciones del Retiro de Madrid i Exposició individual a la Sala Municipal de Girona.
• 1963 1r Premi d'aquarel·la i Medalla d'Or al VIII Concurso de Pintura, Escultura, Esmalte y Dibujo de la Diputació de Girona.
• 1964 Membre del Grup de Girona amb el que exposarà, entre altres llocs, a Casa Cultura de Girona, Lleida, Mataró, Sant Feliu de Guíxols i Ripoll, fins la seva dissolució al 1972.
• 1965 Exposició individual a la Sala Municipal de Girona i Exposició Art Sacre de Casa Cultura de Girona.
• 1966 2n Premi d'Oli i Medalla de Plata al XI Concurso Provincial de Arte de la Diputació de Girona.
• 1967 Exposició individual a la Sala Municipal de Girona.
• 1968 Exposició a ANSIBA (Agrupació Sindical de Belles Arts) a Casa Cultura de Girona. Cartell de l'exposició Girona, temps de flors.
• 1969 Exposició individual a la Sala Municipal de Girona i 1r Premi d'Aquarel·la i Medalla d'Or al XIV Concurs d'Art de la Diputació de Girona.
• 1971 Exposició individual a la Sala Municipal de Girona.
• 1972 Exposició individual a la Delegació d'Informació i Turisme de San Sebastián i Exposició Pintures i Escultures d'11 artistes de Girona de Casa Cultura de Girona.
• 1973 Segona Exposició Provincial D'ANSIBA a Casa Cultura de Girona i I Mostra Provincial d'Art de la Fontana d'Or, Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Girona.
• 1974 Exposició individual a la Sala Municipal de Girona i II Mostra Provincial d'Art de la Fontana d'Or, Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Girona. També exposa a la II Biennal Nacional de Pintura del Cercle Artístic de Manresa. 1r Premi d'Oli i Medalla d'Or al Concurso de Arte de la Diputació de Girona.
• 1975 III Mostra Provincial d'Art de la Fontana d'Or, Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Girona. Exposició-Homenatge a Prudenci Bertrana, Mostra al carrer a Girona. Pintada popular d'artistes a Plaça Catalunya de Girona. Exposició 11+1 de la Sala James de Barcelona.Exposició 66 Artistes Contemporanis de Girona al Museu de Sant Elm a Sant Sabastián. Exposició i intervenció al carrer Autors de Girona de la Galeria Empòrium a Ceret. Exposició individual a la Sala d'Art Sant Jordi de Girona.
• 1976 IV Mostra Provincial d'Art de la Fontana d'Or, Caixa d'Estalvis Provincial de la Diputació de Girona. Exposició individual a la Sala d'Art Leonci Quera d'Olot. Exposició Els drets humans, ara! d'ADAG (Assamblea Democràtica d'Artistes de Girona). Exposició Art Compromès d' ADAG.
• 1977 Exposició-Homenatge a Carles Rahola amb l'ADAG.
• 1979 Primera Mostra del Patrimoni Artístic de la Diputació de Girona de la Fontana d'Or, Casa Cultura de Girona i Antic Institut de Girona.
• 1980 I Mostra Punt Diari d'art Català Contemporani amb la Fontana d'Or I Casa Cultura de Girona. Plàstica gironina actual de la Fontana d'Or i Institut Vell, Girona. Exposicions individuals a Vic, Girona, Palamós i Llafranc.
• 1984 Exposició 17 artistes gironins del Museu d'Història de la Ciutat de Girona.
• 1985 I Mostra d'Art a Casa Cultura de Girona de la Diputació de Girona.
• 1986 II Mostra d'Art a Casa Cultura de Girona de la Diputació de Girona.
• 1987 III Mostra d'Art a Casa Cultura de Girona de la Diputació de Girona.
• 1988 Retrospectiva Isidre Vicens, 45 anys de pintura "Sala Girona" Caixa de Barcelona, Girona.
• 1989 Cartell dels Manaies de Girona.
• 1994 Cartell de la XXXII Festa del Pedal.
• 1997 Exposició a Can Cors a Celrà.
• 2000 Exposició al Centre Cívic de Santa Eugènia. Exposició al Palau de la Mercè de Girona.
• 2006 Premi Especial de Normalització Lingüística pel compromís amb la llengua catalana.
• 2007 Retrospectiva "La pintura i els dies" de Casa Cultura de Girona.

Bibliografia

Catàleg ISIDRE VICENS Mostra antològica, 1993. Museu d'Història de la Ciutat; Ajuntament de Girona

Catàleg ISIDRE VICENS La pintura i els dies, 2007. Casa de Cultura de la Diputació de Girona.

Enllaços externs

• Fons digitalitzat (inacabat) http://www.casadecultura.cat/cataleg_virtual/index.php