Viquipèdia

Usuari:Vallue/Biblioteca reial de Bèlgica

< Usuari:Vallue
Des de dalt, esquerra a dreta: Louis Pasteur, estableix la teoria microbiana de la malaltia; Vinyeta d'un gos amb ràbia a Londres (1826); Brot de pesta bovina a Sud-Àfrica (1896); Francesc Darder i Llimona, veterinari i metge català, introdutor clinica petits animals i director Zoo Barcelona; Aleen Isobel Cust (1868–1937), primera dona veterinària del Regne Unit; Pere Màrtir Rossell i Vilar, agrònom renovador de la ramaderia catalana de principis del XX; Cavall sotmès a una operació en un hospital veterinari de l'exèrcit dels EUA a la Primera Guerra Mundial; Vaca amb Encefalopatia espongiforme bovina (ESB); Edifici de la Facultat de Veterinària UAB (creació 1982-nou edifici !989); Peter Singer, publica Animal Liberation considerat com un dels fundadors del moviment d'alliberament animal.

Segle XIX modifica

A princpis de segle ja es comencen a organitzar el primer hospital veterinari a Espanya, vinculat a l'Escola de Madrid (1800).[1] La consciència animalista comença al Regne Unit amb la creació de la Society for the Prevention of Cruelty to Animals (1824),[2] impulsada pels estudis de William Youatt (1839).[3] Nicolás Casas Mendoza publica el primer llibre sobre fisiologia veterinària: Elementos de fisiologia veterinaria (1834).[4] Els ensenyaments veterinaris del Protoalbeiterato i la Escuela de Veterinaria de Madrid s'unifiquen a fi d'assolir unea titulació científicament adaptada als temps moderns (1855).[5] El primer pas per aborda una visió global de les malalties epizoòtiques es planteja amb la creació del World Veterinary Association (1863).[6]

Els grans avenços en la veterinària d'aquest segle venen donats per les investigacions de Louis Pasteur amb el desenvolupament de la vacuna contra la ràbia (1885) i la teoria microbiana de la malatia i els estudis sobre la fermentació dels aliments.[7] La seva obra, conjuntament amb la de Robert Koch que determinaria els principis que causen les malalties a partir de l'acció dels bacteris (1884)[8] impulsaran la vacunació global, la diagnosi i terapèutica de les malalties infeccioses, i els estudis per la conservació i higiene dels aliments. A finals del XIX, petits animals (gossos, gats, aviram, conills, ocells de gàbia ...) entren a les vides de les famlies de les ciutats que reclamen una atenció mèdica per les seves mascotes. Això fa que apareguin les primeres cliniques veterinàries adreçades al gran públic. Francesc Darder i Francesc Sugrañes a Catalunya, o Frederick Hobday al Regne Unit, en son alguns dels protagonistes principals

Diferents publcacions periòdiques mostren la vitalitat de la professió:Journal de médecine veterinaire et zootechnique de Lyon (1818),[9] Recueil de Médecine Veterinaire d'Alfort (1824),[9] The Veterinarian, The Farrier and Naturalist (1828),[10] Veterinary Journal (1844), el Boletín de Veterinaria (1844-1859), la primera revista veterinària espanyola,[11] , American Veterinary Review -post JAVMA- (1877),[12] o Veterinary Record (1888).[13] Les primeres escoles de veterinària americanes es constitueixen a Mèxic (1853), Ontario (1862), i Cornell (1868).[14] Personatges com Salvador Castelló amb la seva Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, les publlicacions i la internacionalització de la professió son una mostra d'aquest impuls internacional de les ciències veteriàries que es viu a finals del XIX.

A les Guerres Napoleòniques,[15] Crimea,[16] Guerra Civil Americana,[17] Guerra Francoprussiana,[18] Guerres Boers,[19] s'utiltizen imnportants contingents de forces de cavalleria. Molts dels èquids utilitzats perdran la vida en aquestes conteses, considerant-se la pitjor mortaldat de bestiar de tota la humanitat. Des d'un punt de vista global, la teoria de l'evolució inciada per Lamarck i continuada per Darwin[20] condiconaran bona part dels estudis naturalistes i biomèdics a partir de finals de segle.

1800-1849 modifica

  • 1800 - Es crea el primer hospital clínic veterinari a Espanya a Madrid amb les noves "Ordenanzas para el régimen y gobierno de la Real Escuela Veterinaria de Madrid”.[1]
  • 1800-1850 - Brots de Perineumonía contagiosa bovina a França i Anglaterra.[21]
  • 1801 - Félix de Azara, naturalista i diplomàtic espanyol Essais sur l´histoire naturelle des Quadrupèdes (Apuntamientos sobre la historia natural de los quadrúpedos del Paraguay y Río de la Plata, 1802), i uns Apuntamientos para la historia natural de las Paxaros del Paraguay y Rio de la Plata (tres vols, 1802-1805).[22]
  • 1801 - Alexander Wilson comença el seu estudi de les aus nord-americanes, que resultarà en l'obra American Ornithology (1808-1814), posteriorment actualitzada per Charles Lucien Bonaparte.
  • 1802 - Real Escuela de Veterinaria de Madrid (REVM) publica "Informe sobre la inspección de alimentos" en el que es proposa als veterinaris formats per fer inspecció.[23]
  • 1804 - Albrecht Thaer observa que el fenc ajuda a mantenir la condició corporal dels animals de granja.[24]
  • 1804 . George Gottfried Zinke descriu per primer cop el virus de la ràbia.[25][26]
  • 1893-1815 - Durant les Guerres Napoleòniques la Grande Armée utiltiza uns 70.000 cavalls per le seves forces d'infanteria.[27]Durant al Batalla de Waterloo les forces franceses van utilitzar uns 47,000 cavalls.[15]
  • 1805 - Bracy Clark, veterinari que desenvolupa treballs sobre podologia en cavalls.[28]
  • 1809-1813- Epidemia de febre aftosa a França.[21]
  • 1809 - Jean-Baptiste Lamarck plasma la teoria de l'evolució de les espècies a partir de les lleis naturals amb Philosophie zoologique.[29]
  • 1810 - Peter Durand (1766-1822) patenta el primer sistema de conservació d'aliments a través d'envasat.[30]
  • 1812-1819- Epidèmia de pesta a l'Imperi Otomà (+ 300.000 morts).[31]
  • 1813-1817 - Els veterinaris Delabere Pritchett Blaine i William Youatt se'ls considerara els primers en tractar petits animals a Londres, especialment en l'extensió de la ràbia en gossos.[32][33]
  • 1815 - Coenraad Jacob Temminck publica el seu Manuel d'ornithologie, va esdevenir l'obra estandard pel conèixer les aus europees durant molt temps.
  • 1817-1824- Primera pandèmia de colera (+ 100.000 morts)[34]
  • 1817 - George Cuvier, classifica per primer cop el regle animal: Le Règne animal distribué d'après son organisation, pour servir de base à l'histoire naturelle des animaux et d'introduction à l'anatomie comparée. 4 v. [35]
  • 1818 - Étienne Geoffroy Saint-Hilaire publica: Philosophie anatomique i un any mes tard la seva: Histoire naturelle des mammifères 1820–1842.[36]
  • 1818 - Neix la publicació Journal de médecine veterinaire et zootechnique de Lyon.[9]
  • 1819 - Karl Asmund Rudolphi escriu Entozoorum sive vermium intestinalium historia naturalis i es considerat el fundador de la moderna parasitologia.[37]
  • 1819 - Inici de l'exportació del guarà català als Estats Units utlitzat per la conquesta de l'oest i la guerra civil americana, donant origen a la raça de l'ase de kentucky.[38]
  • 1820 - Friedrich Accum, químic alemany  publica A Treatise on Adulterations of Food and Culinary Poisons ... primera obra sobre adulteració alimentària.
  • 1823 - Henery Hill Hickman primer que admnistra CO2 en gossos en una campana de vidre.
  • 1824 - Neix la publicació Recueil de Médecine Veterinaire d'Alfort.[9][39]
  • 1824 - Fundació de la Society for the Prevention of Cruelty to Animals. Avui Royal Society al Regne Unit.[2]
  • 1827 - El Caire, acull la primera facultat de veterinària al continent africà.[40]
  • 1828 - Apareix la revista The Veterinarian.(fins a 1902) i The Farrier and Naturalist (fins a 1830).[10]
  • 1829-1851- Segona pandèmia de còlera (+ de 100.000 morts). [41]
  • 1830-1850 - Epidèmia de verola ovina er tot Europa. Des de 1750 episodis frequents a França. [21]
  • 1831-1836 - Charles Darwin viatja a Sud-amèrica i les Illes Galápagos a bord del HMS Beagle. El seu estudi sobre els pinsans de les Galápagos li donaria les idees sobre la selecció natural.
  • 1831-1887 - Epidèmia de Perineumonía contagiosa bovina a Europa amb 64.000 morts de bestiar boví a Holanda.[42]
  • 1832 - Ventura de Peña y Valle, Tratado general de carnes primera obra espanyola sobre la carn.
  • 1833 - Louis-Furcy Grognier, naturalista i director de l'Escola Veterinària de Lió, publica llibres d'interes docent Cours d’hygiène vétérinaire i un Cours de zoologie vétérinaire.[43]
  • 1833-1901 - Epidèmia de pesta porcina clàssica (Hog Cholera) als Estats Units.[44]
  • 1834-1842- Epidèmia de glossopeda a Europa.[21]
  • 1834 - Nicolás Casas Mendoza publica el primer llibre sobre fisiologia veterinària: Elementos de fisiologia veterinaria. Podria ser el primer del món ja que el que ostentava aquest mèrit es Handbuch der vergleichenden Physiologie der Haussaugetiere (1890) de Wilhelm Ellenberger. tindrà una segona edició el 1854: Elementos de Fisiología Comparada de los Animales Domésticos [4]
  • 1837 - la REVM promou el "Reglamento de Policia de carnes, aves i pescados".[23]
  • 1837 - Gottlieb Carl Haubner, de l'Escola Veterinaria de Dresden  (Alemania) posa les bases de la nutrició animal a partir del racionament.[45]
  • 1839 - William Youatt (1776–1847), cirurgià veterinari porta a terme una extensa activitat docent al London Veterinary College, escribint molts llibres de text sobre diferents especies animals. Destaca el llibre The Obligation and Extent of Humanity to Brutes que li va valdre el reconeixement de la Society for the Prevention of Cruelty to Animals. [46][3]
  • 1840 - Ajuntament de Madrid crea el Servicio de Inspección Veterinaria arrel d'una epidèmia de febre aftosa o es redacta el "Reglamento de carnes y reglamento interior de las casas-matadero".[23]
  • 1842 - Col·lecció Biblioteca completa del ganadero y agricultor per Nicolas Casas Mendoza.[47]
  • 1844 - Apareix la revista The Veterinary Journal.
  • 1845 - Neix la primera revista científica veterinaria espanyola amb el nom de Boletín de Veterinaria que es publicarà fins el 1859.[11][23]
  • 1845 - Es crea el Cuerpo Nacional de Veterinaria Militar per part del govern del General Narvaez.[48]
  • 1846-1860 - Tecera pandèmia de còlera (mes 1M morts). [49]
  • 1847 - Es crea la Escuela de Veterinaria de Zaragoza que dona servei als professionals dels territoris de l'antiga Corona d'Aragó.[50]
  • 1847 - Nou pla d'estudis de veteriaria a Espanya incoporant entre altres disciplines com la Zootecnia.[47]
  • 1848 - Jose Maria Giles publica "Higiene Veterinaria".[23]

1850-1899 modifica

  • 1850 - Serapio Martin, un dels primers veterinaris espanyols en inocoluar e viurs de la verola ovina en el bestiar oví.[51]
  • 1853-1855 - El Albéitar : periódico científico y defensor de los intereses morales y materiales de los profesores de Albeiteria, primera publicació periòdica veterinària publicada a Catalunya.[52]
  • 1853-1856 - Durant la Guerra de Crimea es van utilitzar uns 44.000 cavalls i 2.400 ases.[16]
  • 1853-1890 - El Eco de la Veterinaria, fundada pel veterinari català Miquel Viñas, continuada amb el títol La Veterinaria española fins a 1890. [53][54]
  • 1853 - La primera titulació de veterinària a Nord-Amèrica es porta a terme a la Escuela Nacional de Agricultura (Mèxic).[55][14]
  • 1854 - Ramon Llorente Lázaro de la REVM "Compendio de Generalidades de Patologia y Terapéutica Veterinarias con nociones de Policia Sanitaria".[23]
  • 1855 - S'unifiquen els ensenyaments veterinaris del Protoalbeiterato i la Escuela de Veterinaria de Madrid.[5]
  • 1855 - Es creà a Barcelona la “Acadèmia Medico Veterinària Barcelonesa”.[56][57]
  • 1855 - Ley de Sanidad, crea subdelegats de sanitat formats per professionals metges, farmacèutics i veterinaris.[58]
  • 1855-1860 - Tercera pandèmia de pesta (+ 10 M. només a India).[59]
  • 1856 - Gail Borden crea la llet condensada que es difondrà amplament durant la Guerra de Sucessió Americana.[60]
  • 1857 - Amb la Llei Moyano d'ensenyament els estudis de veterinaira s'equiparen als ensenyaments superiors i s'eliminen les escoles de segona (Saragossa, Cordoba i Lleó) amb 3 anys i de primera (Madrid) amb quatre anys. A partir de 1871 els estudis seran a partri d'ara de 5 cursos.[61]
  • 1858 - Juan Morcillo Olalla publica la "Guia del veterinario inspector, o sea Policia sanitaria verterinaria aplicada a las casas matadero" considerada la primera obra veterinaria que estudia la inspecció alimentaria de forma científica.[23]
  • 1859 - Consejo de Sanidad d'España, regula per primer cop la insepcció de carns feta per veterinaris a municipis de mes de 20.000 habitants (iniciativa mundial). (Real Orden de 24/02). [62][58][23]
  • 1859 - Charles Darwin publica The Origin of Species, el 1868 sortirà l'obra Variation of Plants and Animals Under Domestication. [20]
  • 1859 - Comença la revista El Monitor de la veterinaria dirigida per Nicolás Casas fins 1868 quan exclata la Revolución de la Gloriosa.[63]
  • 1859-1868 - El Monitor de la veterinaria revista adreçada a la promoció de la professió veterinària a Espanya dirigida per Nicolas Casas Mendoza.
  • 1860 - Geroni Darder publica Cirugia veterinària amb un capítol sobre èter sulfuric i cloroform.
  • 1861-1865- A la Guerra Civil Americana van morir entre 1.000.000 a 3.000.000 equins: cavalls, mules, ases i ponies. Molts d'ells confiscats a particulars. [17]
  • 1862 - La segona escola de veterinària a Nord Amèrica es crea a Ontario (Canada) al Ontario Veterinary College.[14]
  • 1862 - Louis Pasteur i Claude Bernard aconsegueixen matar els bacteris de la llet amb el seu escalfament, procés que es coneixerà com a pasteurització.[64]
  • 1863-1875- Quarta pandèmia de còlera (mes de 600.000 morts). [65]
  • 1863 - Vuit estats de la costa est dels Estats Units formen USVMA: United States Veterinary Medical Association (USVMA), que uns anys mes tard canvaria el nom per American Veterinary Medical Association – AVMA el 1898.[12]
  • 1863 - Creació de la World Veterinary Association a partir de les gestions de John Gamgee of the Veterinary College of Edinburg amb l'objectiu de tractar sobre malalties epizoòtiques.[6]
  • 1865-1867 - Epidèmia de pesta bovina al Regne Unit.[66][67]
  • 1865 - Ajuntament de Barcelona regula la inspecció de llet a la ciutat (primer reglament a nivell estatal).[23]
  • 1865 - Primer Reglamento de veterinaria Militar a Espanya impulsta per Nicolas Casas Mendoza.[47]
  • 1865 - Claude Bernard publica la seva obra mes rellevant Introducció a l'estudi de la medicina experimental on escriu sobre la hiptòtesi cientñifica i l'experimentació com a fonament de la recerca.[68][69]
  • 1865 - L.O Colvin ideal una màquina de munyiment mecànic.[70]
  • 1867 - Reial Ordre regula la inspecció de llet per tot l'Estat Espanyol.[23]
  • 1867 - Josep Robert Serrat, professor d'anatomia a la Facultat de Saragossa i autor d'obres com "Elementos de Anatomia Descriptiva" (manual d'anatomia veterinària durant molts anys).[71]
  • 1867 - Tercer Congrés Mundial de Veterinaria a Zurich es planteja la necessitat de la inspecció de carn.[23]
  • 1867 - Auguste Chauveau veterinari francès que estudia la naturalesa contagiosa de la tuberculosi, borm i verola ovina.[72]
  • 1868 - Primera normativa que regula la funció dels veterinaris als espectacles taurins de Madrid pel Governador de la Provincia.[73]
  • 1868 - La primera escola de veterinària als Estats Units i tercera de Nord Amèrica es crea a la Universitat de Cornell.[14]
  • 1869 - John Gamgee veterinari birtànic introduí per primer cop les agulles hipodèrmiques i el termòmetre en la diagnosi dels petits animals.[74]
  • 1870-1879 - Els brots de triquinosi a Espanya afavoreixen l'impuls de la veterinaria de salut pública i el paper dels veterinaris en la inspecció d'aliments.[62]
  • 1870-1871 - A la Guerra francoprussiana França perd uns 150.000 cavalls mentre que a les forces germàniques moren 1.000.000 d'equins, molts d'ells per malalties i mala gestió dels animals.[18]
  • 1871 - S'elimina la distinció d'escoles de veterinària de segona (Saragossa, Córdoba i Lleó) -3 anys- i de primera classe (Madrid) -4 anys, i totes passen a tenir 5 cursos.[75]
  • 1872 - Primer Reglament Internacional sobre la Inspecció de Carn a Viena.[23]
  • 1872 - Primer brot de pesta equina als Estats Units.[76]
  • 1873 - Francesc Darder, Joan Arderius i Francisco Rollan publiquen tres memòires sobre "De la triquina y la triquinosis en el cerdo" premiats per la Union Veterinaria.[77]
  • 1876-1891 - Francesc Darder funda la revista El Zookeryx, o, el Pregonero de los animales, continuada pel El Naturalista : revista ilustrada: historia natural, zootecnia, agricultura, sport fins a 1891.[78][79]
  • 1876-1901 - Revista Gaceta de medicina veterinaria dirigida per Eusebio Molina Serrano.[80]
  • 1877 - Apareix l' American Veterinary Review, que el 1915 canviaria el nom per Journal of the American Veterinary Medical Association (JAVMA). [12]
  • 1877 - Casimir Davaine, fa aportacions sobe la malaltia del carboncle i publica la síntesi de la parasitologia del seu temps a: Traité des entozoaires et des maladies vermineuses de l'homme et des animaux domestiques.[81]
  • 1878 - Contagious Diseases of Animals Act, obliga als municipis a contractar un inspector veterinari com a mínim.[82]
  • 1878 - Edoardo Perroncito descriu per primer cop el virus de grip aviària, coneguda primer com a pesta aviar a Itàlia.[83][84]
  • 1879 - La primera facultat de veterinària pública dels Estats Units es crea a Iowa, al iowa State's Veterinary College. [14]
  • 1880 - Jaume Ferran Clua experimenta vacunes contra el carboncle i el mal roig del porc amb suport de Pasteur.[85]
  • 1881 - Henry Toussaint, fa investigacions sobe la vacunació del carboncle i estudia el còlera aviar.[86]
  • 1881 - Veterinary Surgeons Act, atorga als veterinaris qualificats el dret a ser reconeguts com a cirurgians veterinaris.[82]
  • 1881 - Fundació del Museu d'Història Natural de Londres com una divisió del Museu Britànic, del qual es separarà el 1963.[87]
  • 1881 - Theobald Smith epidemiòleg deli USA, investiga la bactèria salmonella enterica, que donaria nom a la Salmonel·losi gràcies al seu cap Daniel Elmer Salmon.[88]
  • 1881-1896 - Cinquena pandèmia de còlera (+ de 9.000 morts).
  • 1882 - Es crea l'Instituto de Reconocimiento de las Substancias Alimenticias a l'Ajuntament de Barcelona que dirigeix el Dr. R. Calvet.[89]
  • 1882 - Inicis de la vacunació del carboncle a Espanya pel navarrès Gregorio López.[90]
  • 1882 - National Veterinary Association, primera organtizació veterinària colegial anglesa. El 1952 passaria a nomenar-se British Veterinary Association.
  • 1883 - Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901), botànic i ornitòleg català, escriu Fauna ornitológica de la provincia de Geronai, i Plantas de Cataluña (1901).[91]
  • 1883 - Els primers estudis de veterinàira a Sud-Amèrica es creen a Argentina com a Facultad de Ciencias Veterinarias de la Plata (al 1889 Facultad de Agronomia y Veterinaria de la Provincia de Buenos Aires).[14]
  • 1883 - S'introdueix per primer cop l'obligació d'inspecció triquinoscòpia per la carn de porc utilitzada pel consum humà.[92][93]
  • 1884 - Robert Koch, metge alemany que va investgiar diferetns malalties infeccioses com el carboncle, tuberculosi i l'antrax establi uns postulats a partir dels quals es determina que un bacteri es causant d'una malaltia.[8]
  • 1885 - Louis Pasteur desenvolupa la vacuna contra la ràbia, fonamentant l'evolució d'altres vacunes.[7]Joseph Meister és la primera persona inoculada amb la vacuna.[94]
  • 1885 - Daniel Elmer Salmon ailla el primer grup bacterià de les salmoneles.[95]
  • 1886 - Jaume Ferran Clua es nomenat el 16 de novembre pel battlle de Barcelona Rius i Taulet director del nu Laboratorio Microbiològico Municipal. el 15/01/1887 pren possessió amb el suport de Pasteur per la lluita principal contra la ràbia.[96]
  • 1886 - Francesc Darder porta a terme exàmens anatomopatològics com una pràctica de necròpsia, incipient de la clinica veterinaria.[97]
  • 1886 . Adolf Weil metge alemany descriu el virus de la leptospirosis.[98]
  • 1887 - Real Orden del Ministerio de Gobernación (4/01) per la qual s'estableix la necessitat d'estimular als ajuntaments perque creein laboratoris municipals on s'analitzin els productes destinats al consum.[99]
  • 1887 - Reial Ordre regula la inspecció d'embotits a tot l'Estat Espanyol.[23]
  • 1887 - David Bruce ailla B. melitensis en els sodlats britànics que van morir de brucel·losi durant la guerra de Crimea a Malta.[100][101]
  • 1887 - Primera vacunació contra la ràbia a Espanya a la noia Rosa Brunet i Forns per part de Jaume Ferran i Clua.[102]
  • 1887 - Creació del Laboratori Municipal de Barcelona (com a Microbiològic) sota la direcció de Ramon Turró Darder.[103]
  • 1887 - Francesc Darder funda la primera clinica canina privada a Espanya al seu laboratori de Barcelona.[104]
  • 1888 - Jaume Ferran i Clua millora el mètode de vacunació antirràbica de Pasteur que es coneix com a supraintensiu.[105] Un any després publica l'esutdi Estudios sobre la rabia y su profilaxis desde 1887 a 1889 amb mes de 500 vacunats.[106]
  • 1888 - Apareix la revista Veterinary record.[13]
  • 1888 - Pirimer Congres Internacional sobre Tubersulosis i el 5è Congres Internaconal de Veterinaria 1889 a Paris, marquen les directrius sobre l'actuació davant carns tuberculoses.[107]
  • 1888 - Es crea la segona titulació de veterinària a Sud-Amèrica a Xile: Facultad de Ciencias Pecuarias y Medicina Veterinaria de la Universidad de Chile. Seguirien Montevideo (Uruguay) al 1903 La Habana (Cuba) al 1907; Rio de Janeiro (Brasil) al 1913; el 1936 a Venezuela. [14]
  • 1888-1897 - Epidèmia de pesta bovina a Sud Africa causant mes de 5.2 milions de morts en el bestiar.[108]
  • 1889-1891 - Pandèmia de grip (1M morts).
  • 1889 - Henry Stockton Lewis, primera persona d'orgien afroamericà que es gradua com a veterinari a la Harward University dels Estats Units..[109]
  • 1890 - Jesús Alcolea Fernandez, veterinari, funda la revista La Veterinaria Contemporánea i publica diferents obres: Nociones de Patología Quirúrgica Veterinaria,(1890); Nociones de mecánica animal,(1891).[110][111]
  • 1890 - Paul Ehrlich descobreix el tractament amb tints de blau de metilè per l'estudi del sistema nerviós i el 1905 cura un ratoli afectat de tripanosomosi. [112]
  • 1892 - Enrique Mercader Belloch introdueix els corrents europeus vers l'apicutura amb traduccions de llibres i publicant la revisa El Colmenero español fins 1895. Quate anys abans hi havia aparegut a Maó la Revista Apícola.[113]
  • 1892 - Es crea el Zoo de Barcelona amb la direcció de Francesc Darder i Llimona.[114]
  • 1890 - Primer intent de creació d'una Escola de Veterinària a Barcelona per part de representants de la Diputació de Barcelona.[115]
  • 1890 - Francesc Darder publica el "Manual práctico de Veterinaria doméstica" on descriu malalties d'aus de corral, conills, gossos, ocells de gàbia, lloros i peixos (animals considerats inferiors en aquella època) adreçat al clients benestants del seu comerç.[116]
  • 1890 - Robert von Ostertag porta a terme el primer programa d'inspecció alimentària a la ciuat de Berlin.[117]
  • 1891 Kalning i Heiman descobreixen la maleina clau pe diagnosi i tractament del borm.[118]
  • 1894 - Es crea el Instituto de Bacteriologia e Higiene a España.[119]
  • 1895 - I Congreso Veterinario Español on es tracta entre altres de la creació de la figura de l'inspector d'higiene i sanitat pecuàries i de policia santiària.[23]
  • 1895 . Heinrich Albert Johne veterinari alemany descobreix el virus de la Paratuberculosi.[120]
  • 1896 - Marie Kapcevitch, primera dona europea d'origen ucrainès amb títulació llicenciada en veterinària per l'escola francesa de Maisons Alfort.[121]
  • 1896 - Salvador Castelló i Carreras funda l'Escola d'Avicultura d'Arenys de Mar, que tindrà un gran impacte nacional i internacional.[122]
  • 1896 - Avicultura practica, publicació perìodica de la Escuela d'Avicultura fins 1919. Canvia de títol "Mundo avicola" (1922-1936), i "Selecciones avícolas" 1959-.
  • 1897 - Aleen Cust, primera dona anglesa en acabar els estudis de veterinària al Royal School of Veterinary Studies d'Edinburg al Regne Unit. però que no li van ser reconeguts fins el 1922.[123]
  • 1897. Friedrich Löffler, bacteriòleg prussià descobreix el virus de la Glossopeda.[124]. Amb Paul Frosch posen les bases de la virologia al considerar els agents de malalties infeccioses dins e mateix grup d’organismes diminuts (1898).[125]
  • 1897 - Fundacio del Reial Club de Polo de Barcelona (Polo-Club).[126]
  • 1899-1923 - Sisena pandèmia de còlera, (mes de 800.000 morts).[127][127]
  • 1899-1902 - Arnold Thelier, veterinari suis va desenvolupar la seva vida professional a Sud Africa on va promoure la professió veterinària i vadesenvolupar una vacuna contra la pesta bovina.
  • 1899-1902 - En la Segona Guerra Bòer les forces britàniques compren uns 700.000 equins dels quals moren unes 377.000.[19]
  • 1899 - Es crea l'Instituto de Sueroterapia, Vacunación y Bacteriologia Alfonso XIII a Madrid, comptant amb una subsecció de veterinària.[99][119]
  • 1899 - Francesc Sugrañes Bardagí, destacat veterinari higienista publica Nuevo tratado de medicina veterinaria. destacat veterinari higienista.[128]
  •  
    Albert Thaer, agrònom alemany que avalua el fenc en la nutrició animal -pintura de Johann Jacob Lose (1806).
  •  
    William Youatt, primer veterinari anglès que tractà petits animals, retratat de Richard Ansdell (ca 1900)
  •  
    Karl Rudolphi, naturalista alemany-suec, fundador de la moderna parasitologia,litografia d'Adolf Kunike, (ca 1820)
  •  
    Friedrich Accum, químic alemany teoritza sobre l'adulteració dels aliments (ca. 1820)
  •  
    Louis Pasteur, estableix la teoria microbiana de la malaltia, fotografia de Paul Nadar
  •  
    David Bruce (1855–1931), bacterioleg escocès que identfica Micrococcus melitensis, com agent causant de la Brucel·losi.
  •  
    Vinyeta d'un gos amb ràbia a Londres (extret: Teri Shors (2008) Understanding Viruses, Sudbury, p. 353)
  •  
    Auguste Chauveau (1827-1917), veterinari francès estudiós de la tuberculosi, borm entre altres malalties infeccioses.
  •  
    Casimir Davain (1812-1882), metge francès fa aportacions sobre la malaltia del carboncle.
  •  
    Jaume Ferran (1851-1929) metge i bacteriolèg català experimetna sobre vacuna carboncle-
  •  
    Theobald Smith, epidemiòleg americà investiga sobre la salmonella.
  •  
    Brot de pesta bovina a Sud-Àfrica (1896).
  •  
    Francesc Darder i Llimona, veterinari i metge català, introdutor clinica petits animals i director Zoo Barcelona.
  •  
    Elefant al Zoo de Barcelona (creació 1896)
  •  
    Aleen Isobel Cust (1868–1937), primera dona veterinària del Regne Unit
  •  
    Friedrich Loeffler (1852-1915), bacteriòleg alemany, descobridor del virus de la glossopeda
  •  
    Arnold Theiler (1867-1936), veterinari sudafricà desenvolupadord d'una vacuna contra pesta bovina.
  •  
    Cremació de cadàvers bovins al Japó (s. XIX)

Segle XX modifica

En el començament del segle XX els professionals veterinaris debaten fortament sobre com volen encarar la seva professió. El cavall deixa de ser necessari com a eina fonamental de transport amb l'impuls dels vehicles a motor. Les conseqüències de les dues guerres mundials del segle només faran que certificar aquest canvi. Això fa que s'obrin a nous camps de treball com son la inspecció dels aliments, acompanyada per l'existència d'uns mercats a les ciutats cada cop mes importants, en la distrubució d'aliments, així com les industries pecuàries que els proveeixen.[129]

Fruit d'aquest debat intern, que es dona particularment a Espanya apareixen revistes professionals que serveixen de debat corporatiu, entre les quals destaquen "Revista Veterinaria de España" i "Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria " dirigides per Josep Farreras Sampera i Felix Gordón Ordás respectivament. A Catalunya Pere Martir Rossell i Vilar durant la Mancomunitat i la Generalitat Republicana serà el promotor de la ramaderia al Principat com instrument d'impuls i revitalització del sector agropecuari català.[130]

Les epidèmies segueixen debastant les poblacions tant en humans com en animals, i moltes veus s'alcen per la creació d'una estratègia global d'erradicació de la malalties infeccioses. Per aquest motiu neix l'Oficina Internacional d'Epizooties que manté una llarga trajectòria de lluita i prevenció davant les malalties infeccioses. Diferents episodis epidiemiològics han marcat aquesta centuria com: pesta porcina africana, grip aviària, encefalopatia espongiforme bovina.

En la segona meitat del segle XX hi ha dos aspectes claus que afecten a la veteinària. Per un costat, la incorporació d'antibiòtics com eina preventiva de malalties en les espècies de granja i dels subproductes animals que se'n deriven en unes industries que es toben pressionades per la demana progressiva d'aliments, però que tenen efectes de resistència antimicrobiana en la salut humana i animal. Simultàniament, els corrents de benestarisme animal han avivat un debat global sobre el paper dels animals domèsticats o no en el nostre mon, amb aspectes com la consciència, drets i benestar que estan a l'ordre del dia i que han tingut en Peter Singer i Tom Regan com a principals impulsors. Els primers éssers vius creats a través de clonació ha generat tot un seguit de debats sobre el futur de les espècies transgèniques.

1900-1949 modifica

  • 1900 - Creació del Col·legi de Veterinaris de Barcelona. [131]
  • 1900 - Frederick Hobday pioner de la cirurgia en gossos publica Canine and Feline Surgery i fundador de l'anestesiologia veterinària.[132]
  • 1901 - William Boog Leishman desciriu a l'India el virus de la leihsmania.[133]
  • 1902 - Aladar Aujeszky veterinary hongarès que descriu per primer cop una pseudarràbia que mes endavant rebrà el seu nom.[134]
  • 1904 - Ia Asamblea Nacional de Veterinarios (Valencia).[135]
  • 1904 - Instrucció Sanitària de l'Estat Espanyol atribueix a tots els municipis la construcció d'escorxadors i la creació de la figura de l'inspector de carn en municipis de mes de 50.000 habitants..[99][23]
  • 1905 - David Lubin, crea l'Institut Internacional de l'Agricultura per fomentar el coneixement, cooperativisme, i comercialització de productes agropecuaris.[136]
  • 1905 - Themistocles Zammit i W H Horrocks relacionen la brucel·losi o febre de malta amb el consum de llet de cabra.[137]
  • 1906 - Josep Farreras Sampera, i el seu germà Pere, funden la Revista Pasteur anomenada el 1907-1936: Revista Veterinaria de España. Publicà i traduí obres mes rellevants de la professió veterinària dins la col·lecció Biblioteca Veterinaria de España (1912). [138][139][140][141]
  • 1906 - Theodore Roosvelt aprova la primera legislació estatal sobre aliments i drogues als Estats Units (Pure Food and Drug Act).[142][143]
  • 1906 - Upton Sinclar publica "The Jungle" la qual impulsa la seguretat alimentària als USA al destapar les males pràctiques de la indústria embaladora de carn nord-americana de principis del segle xx.[144][145]
  • 1907 - Veterinaris reformistes espanyols creen el Cuepro Nacional de Inspectores de Higiene Pecuària y Sanidad Veterinaria com a instrument de renovació professional davant la davallada de l'ús del cavall i per promoure la salut de les espècies ramaderes..[146][147]
  • 1907 - Comença a publicar-se els Annals de Medicina per part de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.[148]
  • 1908 - Reial Decret espanyol sobre les funcions dels inspectors veterinaris.[23]
  • 1908 - Chicago, la primera ciutat dels Etats Units en consumir llet pasteuritzada.[23]
  • 1908 - International Institute of Refrigeration organitza a Paris International Congress of Refrigeration que serveix per difondre les avantages de la congelació dels aliments de cara la seva conservació.[149][150]
  • 1908 - Juan Morros Garcia publica Manual practico de inspección  y reconocimiento de las sustancias alimenticias.[151]
  • 1910 - Florence Kimball i Elinor McGrath primeres dones veterinàries graduades als Estats Units per la Universitat de Cornell.[152]
  • 1910-1911- Pesta de Manchuria (ms de 60.000 morts).[153]
  • 1910-1912- Pesta bubònica a la Xina (mes de 40.000 morts).[154]
  • 1911 - Fuindació de la Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria que el 1917 canviarà per Revista de Higiene y Sanidad Pecuarias fins el 1936 sota la direcció de Félix Gordón Ordás.[155]
  • 1911-1916 - Revista de higiene y sanidad veterinaria, dirigida per Dalmacio Garcia Izacara i Félix Gordón Ordás, i continuada per Revista de higiene y sanidad pecuarias fins a 1936.[156][157]
  • 1912 - Patent de l'uperització o UHT de conservació i esterilització d'aliments.[158]
  • 1912 - Fundació de l'Escola Superior d'Agricultura a Barcelona.[159]
  • 1912 - 1930 - Frederick Smith juntament amb Fred Bullock publiquen The early history of veterinary literature and its British development obra en 4 fvols publicada inicialment per capítols al Journal of comparative pathology and therapeutics, i després com a llibre per Balliere Tindall.[160]
  • 1913 - IIIa Asamblea Nacional Veterinaria ( Madrid los días 28-31 de mayo de 1913).[161]
  • 1914 - Segón intent de creació d'una Escola de Veterinària a Catalunya per part d'Albert Bastardas i Sampera a l'Assemblea de la constituida Mancomunitat de Catalunya.[115][162]
  • 1914-1918 - Durant la Primera Guerra Mundial, l'Exèrcit britànic compra 1.248.000 èquids (cavalls, ases i mules). 700.000 cavalls van ser importats dels Estats Units.[163] Al final de la guerra 791.000 cavalls van ser venuts per treballar i 61.000 com a font d'alimentació.[164]530.000 anmals van predre la vida durant el conflicte per part de totes les forces combatents.[19]
  • 1914 - Aprovació de la Ley de Epizootias, amb reglament desenvolupat el 1915, estableix que tots els municipis de mes de 2000 habitants, haurien de comptar amb un Inspector Municipal de Higiene y Sanidad Pecuaria.[58]
  • 1915-1926 - Epidèmia d'encefalitis letàrgica (mes 1.5M morts).[165]
  • 1915 - Es crea l'Estrella vermella de rescat, començada la Primera Guerra Mundial, iniciativa que te per objectiu recolzar els serveis veterinaris en temps de guerra, prenent com a model la Creu Roja internacional.[166]
  • 1915 - Reglamento de Epizootias estableix que tots els municipis de mes de 2000 habitants, havien de comptar amb un Inspector Municipal d'Higiene i Sanitat Pecuària.[58]
  • 1915 - Cayetano López López i Félix Gordón Ordás, publiquen el primer llibre sobre bacteriologia veterinària a Espanya: Resumen de bacteriología especial para prácticos y estudiantes .[167]
  • 1916 - Pere Martir Rossell i Vilar es nomenat director dels Serveis de Ramaderia de la Mancomunitat de Catalunya portant a terme una extensa campanya divulgadora sobre la cria del bestiar i la difusió de les races autòctones.[168]
  • 1916-1936 - Revista Semana Veterinaria dirigida per Félix Gordón Ordás.[169]
  • 1917 - IV Asamblea Nacional Veterinaria (Barcelona. 21-28 de Octubre de 1917). [170]
  • 1917 - Maria Dickin funda el People's Dispensary for Sick Animals a Londres, primera organització filantròpica adreçada al benestar animal i clau en latenció veterinària als gossos.[171][172]
  • 1917-1927 - Agricultura : revista agrícola catalana, continuada per Revista Agricultura i Ramaderia fins el 1936 com difuura de continguts agropecuaris en català.[173][174]
  • 1918-1920 - Pandèmia de grip de 1918 (grip espanyola). (ca. 100 M morts). [175][176]
  • 1918-1922 - Epidèmia de tifus (Russia - 2,5 M morts).[177]
  • 1918 - Reial Ordre de Reglament General d'Escorxadors a Espanya.[23]
  • 1918 - Alice Catherine Evans, microbiologa d'Estats Units descobreix el mecanisme de transmissió de la brucel·losi per Brucella abortus tant en humans com en bovins, recomanant la pasteurització. [178][179]
  • 1919 - La Mancomunitat de Catalunya crea els Serveis de Ramaderia, com a secció dels Serveis Tècnics d'Agricultura (1917).[180]i el primer concurs de bestiar a Granollers per impulsar la productivitat de la ramaderia catalana.[181]
  • 1919 - Fundació de l'Institut Ravetllat-Pla per part de Joaquim Ravetllat i Estech i Ramon Pla i Armengol pel tractametn del la tuberculosi.[182] El sèrum Ravetllat-Pla i Hemo Antitoxina Ravetlla Pla posen les bases a la vacuna de Calmette dos anys després.[183]
  • 1920 - Brot de pesta bovina a Bèlgica a partir del transport de cebus d'Asia cap al Brasil.[184][185]
  • 1921 - Albert Calmette i Camille Guérin apliquen la vacuna BCG contra la tuberculosi en humans.[186]
  • 1921 - Creació de la Federació Eqüestre Internacional contra l'abús i el dopatge en cavalls en les competicions amb cavalls.[187]
  • 1923 - Els estudis de veterinària a Espanya d'equiparen als ensenyaments superiors.[115]
  • 1923- Gaston Ramon, veterinari francès descobreix,els toxoides, els adjuvants immunològcs a la vacunació associada que serviran en l'evolució de les vacunes humanes.[188]
  • 1924 - Es crea l'Oficina Internacional d'Epizoòties (OIE) amb la signatura d'un conveni internaconal de vint-i-vuit estats, impulstat entre d'altres per Emmanuel Leclainche i forçat pel brot de 1920.[189][190][191]
  • 1925 - Maria Josefa Cerrato, primera dona en graduar-se com a veterinària a Espanya a la Facultat de Veterinària de Cordoba.[192]
  • 1925- Marc Viader propietari Granja Soldevila funda l'empresa làctia Letona que esdevindrà capdavantera a Catalunya.[193][194]
  • 1925 - Els veterinaris escocesos John Russell Greig i Henry Dryerre investiguen sobre la febre de la llet en vaques.[195]
  • 1926 - Frederik Cornelius Kraneveld identifica a l'illa de Java el virus de la malatia de newcastle.[196]
  • 1927 - Josep Vidal i Munne publica "La profilaxis de la tuberculosis bovina" i "El control sanitario de la leche". Manifestos higienistes i a favor de la vacuna BCG.[197]
  • 1928 - Alexander Fleming aiila cultiu de plaques de Staphylococcus i elabora un cultiu que anomenaria penicil·lina.el primer antibiòtic de la història.[198]
  • 1929 - Primer Congreso Veterinario Español (Barcelona del 5 al 15 d'octubre de 1929) en el marc de l'Exposició Internacional de Barcelona.[199]
  • 1929 - Nova Ley de Epizootias amb un reglament que la desenvolupa el 1933.[200]
  • 1929-1936 - Revista "Nueva Zootecnia" dirigida per A. Arciniega i Félix Gordon Ordás.[201]
  • 1930 - Es crea el Cuerpo de Inspectores Municipales Veterinarios a partir de la II Asamblea de la Asociación Nacional de Veterinarios Españoles, que es desenvolupa en un Decret de 20 de noviembre de 1931.[58]
  • 1931 - Félix Gordón Ordàs, polític i renovador de la veterinaria espanyola, promou la Dirección General de Ganadería e Industrias Pecuarias on per primer cop es fusionen els serveis veterinaris en un únic organisme, disseny un ambiciós pla de formació professional que es coneix com a "Plan Gordón". El seu ideari es recull en la seva obra Mi evangelio professional (1918). Va patir l'exili republicà.[202][203]
  • 1931 - El virus de la Febre de la Vall del Rift identificat a Kenia.[204]
  • 1931 - Creació del Instituto de Biologia Animal dins l'INIA a Espanya.[119]
  • 1933 - Sorgeix la primera revista que indexa literatura veterinària de forma periòdica: Index Veterinarius per part de l'Imperial Bureau of Animal Health.[205]
  • 1934-1936 - Veterinaria Catalana, òrgan del Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya en període republicà.[206]
  • 1935 - Aprovació del Reglamento de Inspectores Municipales Veterinarios (Decreto de 14 de junio de 1935. GM de 19) que regula funcions, deures i drets dels veterinaris titulars dels ajuntaments espanyols.[58]
  • 1935 - Enric Corominas i Cortes organtiza el primer Concurs Avícola Català de Posta amb exemplars de raça prat per incrementar la seva productivitat.[207]
  • 1936 - Amalia Pesce de Fagonde, primera dona argentina i llatinoamericana llicenciada en veterinària.[208]
  • 1936 - Constitució de la Unió Catalana d'Avicultors i Cunicultors.[207]
  • 1937 - Virus del Nil Occidental identificat per primer cop a Uganda.[209]
  • 1937 - La Generalitat de Catalunya crea els Serveis de Ramaderia i Industries Pecuàries (Decret 8 d'Octubre) que dirigirá Joaquim Gratacós.[210]
  • 1938 - Sulfamides son introduides en el tractament dels animals i el 1940 per les mastitis als Estats Units.[211]
  • 1939-1940 - Publicació del Diccionario de agricultura, zootecnia y veterinaria dirigit per August Matons i Rossell i Vilà per editorial Salvat. [212]
  • 1939-1945 - Durant la Segona Guerra Mundial s'utilitzaren un mínim de 6.000.000 de cavalls, principalment per part de les forces alemanyes: 2,75 M i soviètiques: 3,5 M.[213]S'estima que van morir 750.000 cavalls dels alemans.[214]
  • 1940 - Apareix l'AVMA: American Journal of Veterinary Research, nova revista que, juntament amb el JAVMA segueix publicant l'associació americana.[12]
  • 1941 - Teresa Bonilla Elias, primera veterinària catalana llicenciada a la Facultat de Saragossa.[215]
  • 1941 - Cesareo Sanz Egaña publica Historia de la veterinaria española, primer estudi sobre la història de la veterinària a Espanya.[216]
  • 1942 - Identificacio incial del virus de la pesta dels petits remugants a la Costa d'Ivori (Africa).[217]
  • 1943 - Les escoles de veterinaria obtenen la categoria de facultats universitàries.[115]
  • 1943 - Durant la II Guerra Mundial s'empren derivats de la penicilina per la producció de llet al Regne Unit i Dinamarca vista com un aliment succeptible de contaminació bacteriana.[218][219]
  • 1944 - Erik Wallenberg enginyer suec inventa el Tetra Pak.[220]
  • 1945 - Creació de la FAO: Organtizació de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació. El 1948 ho faria la OMS (Organització Mundial de la Salut).[221]
  • 1947 - John Hammond veterinari pioner de la inseminació artificial "Artificial insemination of cattle" duració del zel en l'euga i vaca, impelmentació de la millora genètica.[222]
  • 1947 - Lluis Salvat i Bonet, veterinari de Berga, obté el premi Rossell i Vila pel treball La mula catalana.[223]
  • 1948 - La sulfaquinoxaline de la Cia Merck és el primer antibiòtic patentat per ser inclòs en la cadena alimentària de l'aviram pel tractament de la coccidiosis a causa de l'impuls de la ramaderia intensiva acabada la IIa Guerra Mundial.[224]
  • 1949 - Alfreda Johnson Webb, primera dona afroamericana en graduar-se com a veterinària a la Tuskgee University dels Estats Units.[225]
  • 1949 - Laborators Lederle demostren els efectes del creixement dels animals a partir de residus d'antibiòtics. Els suplements de vitamina B12 a la dieta dels pollets produeix augment de pes per suplementació protèica. Els antibiòtics comencen a utlitzar-se com a prevenció de malalties en el bestiar.[226][227]

1950-1999 modifica

Segle XXI modifica

  • 2001 - El CCVC gestiona l'Arxiu d’Identificació d’Animals de Companyia (AIAC), que mes tard esdevindrà Registre General d'Animals de Companyia (ANICOM).[306]
  • 2002 - Parlament Europeu crea l'European Food Safety Authority.[307]
  • 2002 - Generalitat de Catalunya crea l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària.[308]
  • 2002 - Es publica el Diccionari de Veterinaria i ramaderia en català, en línia a partir de 2013.[309]
  • 2002 -  Lluís Ferrer Caubet primer veterinari escollit Rector de la UAB.[310]
  • 2003 - Inicis de l'Observatori Fundació Affinity sobre vincle entre persones, gossos i gats.[311]
  • 2003 - Creacó del passaport d'animals de companyia.[312][313]
  • 2003 - Regulació de la UE sobre l'ús additius en alimentació animal.[314]
  • 2004 - Emili Giralt, entre d'altres coordina l'obra Història Agraria dels Paisos Catalans.[315]
  • 2005 - Inauguració del Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties a Solna (Suècia). [316]
  • 2006 - Entra en vigor la prohibició dels antibiòtics com a promotors del creixement en l'alimentació animal.[317]
  • 2006 - Presentació del llibre Catalans de pel i ploma.[318]
  • 2008 - Conveni entre la UdL i la UAB per compartir la titulació de Veterinària. [319]
  • 2008 - Adulteracio de llet per nadons a la Xina. [320]
  • 2009 - Tractat de Lisboa de la UE proclama que els animals son éssers sensibles i amb sentiments.[321]
  • 2009-2010 - Pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009 (ca 500.000 morts).[322]
  • 2010 -  Comencen els nous graus en Veterinària i Ciència i Tecnologia dels Aliments a la UAB.[323][324]
  • 2011 - Creació del Dia Mundial de la Veterinària.[6]
  • 2011 - Erradicació oficial de la pesta bovina a nivell mundial.[325][326][327]
  • 2011 - Celebració de l'Any Internacional de la Veterinària que conmemora el 250 aniversari de la creació de la primera escola de veterinària a Lió (França).[328]
  • 2013 - Escàndol de carn de cavall a nivell europeu. [329]
  • 2014 - Ordenança sobre la protecció, tinença i venda d'animals a Barcelona.[330]
  • 2015 - Aprovacio del Reglament per a l'exercici professional de la clínica d'animals de companyia per part del CCVC. [331]
  • 2015 - Directiva sobre bones pràctiques als nuclis zoològics.[332]
  • 2015 - Enciclica Laudatio si del Papa Francesc advoca per un millor tractament dels animals usats en investigació.[333]
  • 2016 - La Universiat de Lleida comença els estudis de doble grau en Veterinària i Ciència i Producció Animal. [334]
  • 2017 - Els paisos de l'Organització Mundial de Sanitat Animal (abans OIE) acorden una estratègia mundial de benestar animal.[335]
  • 2017 - L'OMS recomana la reducció de l'ús dels antibiòtics en animals utilitzats en la industria alimentària.[336]
  • 2018 - 1a Jornada Veterinaris i Salut Pública "Gats Ferals i Colònies urbanes: un repte per la professió.[337]
  • 2018 - La multinacional HBC prepara una informe sobre les conseqüències en la salut humana de l'ús dels antibiòtics en la industria càrnia.[338]
  • 2019 - Observatori per a la Gestió Integral Felina i el programa Gif-Vet a Catalunya.[339]
  • 2019 - Jornada Evolució dels Zoos, aspectes a considerar a la UAB.[340][341]
  • 2020 - Comunicat sobre la tranmissió de COVID-19 per part dels animals de companyia.[342] Informació i recomanacions per als propietaris.[343]
  • 2020 - Presentació de la Farm to Fork Strategy (de la Granja a la taula) de la Unió Europea.[344]
  • 2020 - Campanya sobre tinença responsable dels animals de companyia pel Consejo de Colegios Veterinarios de España.[345]
  • 2021 - Validació europea de la iniciativa End the Cage Age per la prohibició de gàbies a les granges.[346]
  • 2022 - Aprovació del Codigo de Protección y Bienestar Animal a Espanya.[347][348]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 Vives Valles, Miguel Angel; Mañe Seró, Maria Cinta «El primer hospital clínico veterinario». Información veterinaria, 2015 (Noviembre), pàg. 37-39.
  2. ↑ 2,0 2,1 «The origins & history of the RSPCA | RSPCA» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 Gross, Aaron S.; Vallely, Anne. Animals and the Human Imagination: A Companion to Animal Studies (en anglès). Columbia University Press, 2012-04-24, p. 239. ISBN 978-0-231-52776-7. 
  4. ↑ 4,0 4,1 García Sacristan, Albino «La fisiologia veterinaria a través de sus libros». Información veterinaria, 4, 2018, pàg. 52-55.
  5. ↑ 5,0 5,1 Velasco, Ángel Salvador; Turrión, M. ª Luisa de Andrés; Prieto, Joaquín Sánchez de Lollano «El proceso de absorción del Real Tribunal del Protoalbeitarato por la Escuela de Veterinaria de Madrid (1792-1855)» (en castellà). Asclepio, 62, 2, 30-12-2010, pàg. 541–578. DOI: 10.3989/asclepio.2010.v62.i2.478. ISSN: 1988-3102.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Asch, Erin. «A brief History of the World Veterinary Association». World Veterinary Association. [Consulta: 1r maig 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 Gutiérrez García, José Manuel «Laboratory medicine and the identity change of veterinary medicine in Spain at the turn of the twentieth century». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 30, 2010, pàg. 258-259. DOI: 10.4321/S0211-95362010000100010. ISSN: 2340-7948.
  8. ↑ 8,0 8,1 López, Alberto «Robert Koch, el padre de la microbiología médica moderna» (en castellà). El País [Madrid], 10-12-2017. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 10 maig 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Hubscher, Ronald. Les Maîtres des bêtes: Les vétérinaires dans la société française (XVIIIe-XXe siècle) (en francès). Odile Jacob, 1999-05-01. ISBN 978-2-7381-6821-4. 
  10. ↑ 10,0 10,1 Hunter, Pamela. Veterinary Medicine: A Guide to Historical Sources (en anglès). Routledge, 2016-12-05. ISBN 978-1-351-87604-9. 
  11. ↑ 11,0 11,1 Mané Seró (et al), Maria Cinta «El Boletin de Veterinaria (1845-1859): nuestra primera revista profesional». Información veterinaria, 2007 (octubre), pàg. 27-29.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «History of the AVMA» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
  13. ↑ 13,0 13,1 «Vetrecord - About» (en anglès). BMJ. [Consulta: 27 abril 2020].
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 Jiménez, Luis Carlos Villamil. Salud pública veterinaria (en castellà). Universidad de La Salle, 2008-04-04. ISBN 978-958-8572-52-9. 
  15. ↑ 15,0 15,1 Nofi, Albert A. The Waterloo campaign, June 1815. Combined books ed. Conshohocken, PA: Combined Books, 1993, p. 108. ISBN 0-585-22984-8. 
  16. ↑ 16,0 16,1 Kozelsky, Mara. Crimea in War and Transformation (en anglès). Oxford University Press, 2018-10-01, p. 101. ISBN 978-0-19-064472-7. 
  17. ↑ 17,0 17,1 «Civil War Horse History Horses Facts Cavalry Artillery Life». American Civil War Homepage. [Consulta: 14 maig 2020].
  18. ↑ 18,0 18,1 Medlock, Chelsea A. «Delayed obsolescence: The horse in European and American warfare from the Crimean war to the Second World War» (en anglès). Oklahoma State University Master of Arts, 01-07-2009, pàg. 31.
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 Caramello, Charles. «Equines in the Anglo-Boer and Great Wars» (en anglès americà), 26-02-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
  20. ↑ 20,0 20,1 Cao, David. «Charles Darwin 1809-1882». Almirall: Portal del pensament i cultura del segle xix - Ateneu Barcelonès, 18/06/2011.. [Consulta: 17 maig 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Vallat, François «Les épizooties en France de 1700 à 1850: Inventaire clinique chez les bovins et les ovins» (en francès). Histoire & Sociétés Rurales, 15, 1, 2001, pàg. 67. DOI: 10.3917/hsr.015.104. ISSN: 1254-728X.
  22. ↑ Jornadas Azarianas ( 1ª. 2005 . Madrid-Huesca). [https://archive.org/download/TrasLasHuellasDeFelixDeAzara/Tras%20las%20huellas%20de%20F%C3%A9lix%20de%20Azara.pdf Tras las huellas de Félix de Azara (1742-1821) : ilustrado altoaragonés en la última frontera sudamericana]. Huesca: Diputación Provincial de Huesca, 2006, p. 368. ISBN 8495005727. 
  23. ↑ 23,00 23,01 23,02 23,03 23,04 23,05 23,06 23,07 23,08 23,09 23,10 23,11 23,12 23,13 23,14 23,15 23,16 23,17 Pumarola Batlle, Martí «El control sanitari de la carn al segle xix». Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica: (Vic,27, 28 i 29 d'octubre de 2000). Institut d'Estudis Catalans, 2002, pàg. 93-95 [Consulta: 4 agost 2021].
  24. ↑ Feller, Christian L.; Thuriès, Laurent J.‐M.; Manlay, Raphaël J.; Robin, Paul; Frossard, Emmanuel «” The principles of rational agriculture” by Albrecht Daniel Thaer (1752–1828). An approach to the sustainability of cropping systems at the beginning of the 19 th century» (en anglès). Journal of Plant Nutrition and Soil Science, 166, 6, 2003-12, pàg. 687–698. DOI: 10.1002/jpln.200321233. ISSN: 1436-8730.
  25. ↑ Baer, GEORGE M. 1 - The History of Rabies (en anglès). Oxford: Academic Press, 2007, p. 1–22. ISBN 978-0-12-369366-2. 
  26. ↑ Krombholz, Klaus «Who wrote the first agricultural engineering textbook in Germany?». Landtechnik, 68, 6, 2013.
  27. ↑ Brun, Jean-François «Le cheval dans la Grande Armée» (en francès). Revue historique des armées, 249, 15-12-2007, pàg. 38–74. ISSN: 0035-3299.
  28. ↑ Lise Wilkinson (19 March 1992). Animals and Disease: An Introduction to the History of Comparative Medicine. Cambridge University Press. p. 116. ISBN 978-0-521-37573-3. Consuiltat 24 April 2012.
  29. ↑ Camós Cabeceran, Agustí; Arrizabalaga, Jon. De la història natural a l'evolucionisme: aspectes de l'estudi de la natura a Catalunya i a Espanya als segles XVII i XIX. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2008. ISBN 978-84-691-2138-2. 
  30. ↑ Valigra, Lori. «Peter Durand’s Metal Can Led to a Food Safety Staple» (en anglès americà). Food Quality & Safety, 2013. [Consulta: 23 maig 2020].
  31. ↑ Lynch, Lily (5 December 2015). "Odessa, 1812: Plague and Tyranny at the Edge of the Empire". Balkanist. Archived from the original on 15 March 2020.
  32. ↑ Jones, Bruce Vivash. «Small animal practice - the first specialists» (en anglès britànic). veterinary-practice.com, 01-05-2017. [Consulta: 15 setembre 2022].
  33. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Francesc Darder y el inicio de la veterinaria de pequeños animales y especies exóticas en Barcelona a finales del siglo XIX». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 40, 2020, pàg. 148. ISSN: 2340-7948.
  34. ↑ Hays, J. N. (2005). Epidemics and Pandemics: Their Impacts on Human History. ABC-CLIO. p. 193. ISBN 1-85109-658-2.
  35. ↑ Coleman, William, 1934-. Georges Cuvier, zoologist a study in the history of evolution theory.. Cambridge, Mass.,: Harvard University Press, 1964, p. 141–169. ISBN 978-0-674-28370-1. 
  36. ↑ Fox, Robert «Review: Etienne Geoffroy Saint-Hilaire, 1772–1844: A Visionary Naturalist» (en anglès). The English Historical Review, 120, 485, 01-02-2005, pàg. 156–158. DOI: 10.1093/ehr/cei029. ISSN: 0013-8266.
  37. ↑ Strube, Christina; Mehlhorn, Heinz. Dog Parasites Endangering Human Health (en anglès). Springer Nature, 2020-10-19, p. 242. ISBN 978-3-030-53230-7. 
  38. ↑ Gassó Capdevila, Joan «El guarà català». l'Erol, 127, 2016, pàg. 54. ISSN: 2385-3492.
  39. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :15
  40. ↑ Preston, Kenneth «Veterinary Medicine in the United Arab Republic». Iowa State University Veterinarian, 26, 4, 1964, pàg. 210-214.
  41. ↑ "Cholera's seven pandemics". Canadian Broadcasting Corporation. December 2, 2008. Retrieved 2008-12-11.
  42. ↑ Laak, E. A. ter «Contagious bovine pleuropneumonia a review». Veterinary Quarterly, 14, 3, 01-08-1992, pàg. 104–110. DOI: 10.1080/01652176.1992.9694343. ISSN: 0165-2176. PMID: 1413440.
  43. ↑ «Louis-Furcy Grognier». veterinaire.wikibis.com. [Consulta: 27 abril 2020].
  44. ↑ Grains, United States Congress House Committee on Agriculture Subcommittee on Livestock and Feed. Hog Cholera Eradication: Hearings Before the Subcommittee on Livestock and Feed Grains of the Committee on Agriculture, House of Representatives, Eighty-seventh Congress, First Session, on H. R. 7176 and Others July 26 and 27, 1961 (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1961, p. 66. 
  45. ↑ Meyer, H «[Veterinary surgeon Gottfried Carl Haubner (1806-1882)--promoter of scientific animal nutrition]». DTW Deutsche tierarztliche Wochenschrift, 105, 4, 01-04-1998, pàg. 158–162. ISSN: 0341-6593. PMID: 9618988.
  46. ↑ «William Youatt (Youatt, William, 1776-1847) | The Online Books Page». [Consulta: 23 maig 2020].
  47. ↑ 47,0 47,1 47,2 Bascuñan Herrera, Luis. «Nicolás Casas de Mendoza (1801-1872)». A: Semblanzas veterinarias. Vol 1. Colegio de Veterinarios de España, 1973, p. 35-48. ISBN 978-84-400-5733-4. 
  48. ↑ Ponte Hernando, FJ; Manresa López, MC; Domínguez Freire, F «Marcelino Ramírez García (1864-1940) veterinario militar y médico, precursor del concepto: «Un mundo, una salud»». Sanidad Militar, 2019 (jul/se), pàg. 174-182.
  49. ↑ Kohn, George C. Encyclopedia of Plague and Pestilence: From Ancient Times to the Present (en anglès). Infobase Publishing, 2007, p. 369. ISBN 978-1-4381-2923-5. 
  50. ↑ Puigvert i Solà, Joaquim M. «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya». Estudis d'història agrària, 2004, pàg. 733. ISSN: 2385-359X.
  51. ↑ Ramos Antón, Juan José; Lacasta Lozano, Delia; Ferrer Mayayo, Luis Miguel «Historia de la viruela ovina en España II». Información veterinaria, 2011 (junio/julio), pàg. 24-27.
  52. ↑ El Albéitar: periódico científico y defensor de los intereses morales y materiales de los profesores de Albeiteria. Barcelona : Imp. de Marcobal, 1853. 
  53. ↑ El eco de la veterinaria. Madrid: Imp. de la Calle San Roque, 1853. 
  54. ↑ La Veterinaria española: revista profesional y científica. Madrid: Colegio Oficial de Veterinarios de Madrid, 1875. 
  55. ↑ Sarvide, Manuel H. «Fragmento del libro "La Escuela Nacional de Medicina Veterinaria", México, 1941». Fundación San Jacinto. [Consulta: 24 maig 2020].
  56. ↑ «ACVC - Historia». Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. [Consulta: 24 maig 2020].
  57. ↑ Roca i Torras, Jaume «Antecedentes históricos de la fundación de la "Academia de Ciencias Veterinarias de Barcelona" en 1960». V Jornadas Nacionales de Historia de la Veterinaria, 2001, pàg. 305–309.
  58. ↑ 58,0 58,1 58,2 58,3 58,4 58,5 Mangas Roldán, Juana Mª «Tres subdelegados de veterinaria en e origen de los inspectores municipales veterinarios». VI JORNADAS NACIONALES DE HISTORIA DE LA VETERINARIA (VALENCIA, 16 Y 17 DE NOVIEMBRE DE 2001), 2001.
  59. ↑ Stenseth, Nils Chr «Plague Through History» (en anglès). Science, 321, 5890, 08-08-2008, pàg. 773–774. DOI: 10.1126/science.1161496. ISSN: 0036-8075.
  60. ↑ GWINN, DAVID MARSHALL «FOUR HUNDRED YEARS OF MILK IN AMERICA». New York History, 31, 4, 1950, pàg. 448–462. ISSN: 0146-437X.
  61. ↑ Puigvert i Solà, Joaquim M. «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya». Estudis d'història agrària, 2004, pàg. 734. ISSN: 2385-359X.
  62. ↑ 62,0 62,1 Gutiérrez García, José Manuel «Triquinas, cerdos y salud pública veterinaria: la inclusión del mundo microscópico en la base científica de la inspección cárnica (Barcelona, 1870s)». Medicina & Historia, 2016, pàg. 5. ISSN: 0300-8169.
  63. ↑ Vives Vallés, Miguel Angel «El Monitor de la Veterinaria (1859-1868), sucesor del Boletin de Veterinaria». Información veterinaria, 4, 2017, pàg. 35-37.
  64. ↑ Steele, James H. «History, trends, and extent of pasteurization». Journal of the American Veterinary Medical Association, 217, 2, 01-07-2000, pàg. 175–178. DOI: 10.2460/javma.2000.217.175. ISSN: 0003-1488.
  65. ↑ Byrne, Joseph Patrick (2008). Encyclopedia of Pestilence, Pandemics, and Plagues: A-M. ABC-CLIO. p. 107. ISBN 978-0-313-34102-1.
  66. ↑ Erickson, Arvel B. «The Cattle Plague in England, 1865-1867». Agricultural History, 35, 2, 1961, pàg. 94–103. ISSN: 0002-1482.
  67. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :26
  68. ↑ Martí, Oriol. Claude Bernard (en castellà). Editorial Montesinos, 2006. ISBN 978-84-96356-84-9. 
  69. ↑ Claude, Bernard. Introduccion Al Estudio de la Medicina Experimental (en castellà). UNAM, 1994. ISBN 978-968-36-3391-0. 
  70. ↑ Khan, Jandool «TESTING AND PERFORMANCE EVALUATION OF AN IMPORTED MOBILE BUCKET MILKING MACHINE FOR WATER BUFFALOES». ARPN Journal of Engineering and Applied Sciences, 3, 5, 2008, pàg. 38-41.
  71. ↑ Pérez Garcia, José Manuel «Semblanza de Jose Robert Serrat en el CL aniversario de su nacimiento (1832-1982)». Annals del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, 1985, pàg. 21-33.
  72. ↑ Wilkinson, Lise «Glanders: medicine and veterinary medicine in common pursuit of a contagious disease» (en anglès). Medical History, 25, 4, 1981-10, pàg. 381-381. DOI: 10.1017/S0025727300034876. ISSN: 2048-8343.
  73. ↑ Flores Ocejo (et al), B «Consideraciones sobre la vinculación de los informes veterinarios de los espectáculos taurinos». Información veterinaria, 8, 2011 (Septiembre), pàg. 25-27.
  74. ↑ Hunter, Pamela. Veterinary Medicine: A Guide to Historical Sources (en anglès). Routledge, 2016-12-05. ISBN 978-1-351-87604-9. 
  75. ↑ Puigvert i Solà, Joaquim M. «De manescals a veterinaris. Notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya». Estudis d'història agrària, 2004, pàg. 734. ISSN: 2385-359X.
  76. ↑ Kheraj, Sean «The Great Epizootic of 1872–73: Networks of Animal Disease in North American Urban Environments». Environmental History, 23, 3, 01-07-2018, pàg. 495–521. DOI: 10.1093/envhis/emy010. ISSN: 1084-5453.
  77. ↑ Tuells, José; Duro-Torrijos, José Luis «Joan Arderius Banjol (1841-1923), el veterinario que viajó a los campos malditos». Vacunas: investigación y práctica, 11, 4, 2010, pàg. 160. ISSN: 1576-9887.
  78. ↑ El Zookeryx, o, el Pregonero de los animales. Barcelona: Impr. de Sulé herms. y Cia, 1876. 
  79. ↑ El Naturalista: revista ilustrada: historia natural, zootecnia, agricultura, sport. Barcelona: Impr. De Henrich y Cia, 1886. 
  80. ↑ Gaceta de medicina veterinaria. Madrid: Establecimiento Tipográfico de R. Álvarez, 1876. 
  81. ↑ ThÉodoridÈs, J. «CASIMIR DAVAINE (1812–1882): A PRECURSOR OF PASTEUR» (en anglès). Medical History, 10, 2, 1966/04, pàg. 155–165. DOI: 10.1017/S0025727300010942. ISSN: 2048-8343. PMC: PMC1033586. PMID: 5325873.
  82. ↑ 82,0 82,1 Woods, Abigail; Matthews, Stephen «“Little, if at all, Removed from the Illiterate Farrier or Cow-leech”: The English Veterinary Surgeon, c.1860–1885, and the Campaign for Veterinary Reform» (en anglès). Medical History, 54, 1, 2010/01, pàg. 30. DOI: 10.1017/S0025727300004300. ISSN: 2048-8343. PMC: PMC2793141. PMID: 20046263.
  83. ↑ D.j, Alexander; I.h, Brown «History of highly pathogenic avian influenza» (en anglais). Rev. Sci. Tech. OIE, 28, 1, 2009-04, pàg. 19. DOI: 10.20506/rst.28.1.1856. ISSN: 0253-1933.
  84. ↑ Alexander, D.J.; Brown, I.H. «History of highly pathogenic avian influenza» (en anglais). Revue Scientifique et Technique, 28, 1, 2009-04, pàg. 19. DOI: 10.20506/rst.28.1.1856. ISSN: 0253-1933.
  85. ↑ Casas Durán, Francesc. Historia del Laboratori Municipal de Barcelona: introducció a un centenari (1887-1987). Els Llibres de la Frontera, 1988, p. 30. ISBN 978-84-85709-74-8. 
  86. ↑ Chevallier-Jussiau N. Henry Toussaint and Louis Pasteur. Rivalry over a vaccine. Histoire des Sciences Medicales. 2010 Jan-Mar;44(1):55-64.
  87. ↑ «History and architecture» (en anglès). Natural History Museum. [Consulta: 16 maig 2020].
  88. ↑ Hardy, Anne «Food, Hygiene, and the Laboratory. A Short History of Food Poisoning in Britain, circa 1850–1950» (en anglès). Social History of Medicine, 12, 2, 01-08-1999, pàg. 293–311. DOI: 10.1093/shm/12.2.293. ISSN: 0951-631X.
  89. ↑ Casas Durán, Francesc. Historia del Laboratori Municipal de Barcelona: introducció a un centenari (1887-1987). Els Llibres de la Frontera, 1988, p. 52-53. ISBN 978-84-85709-74-8. 
  90. ↑ Tuells, José; Duro-Torrijos, José Luis «Joan Arderius Banjol (1841-1923), el veterinario que viajó a los campos malditos». Vacunas: investigación y práctica, 11, 4, 2010, pàg. 160. ISSN: 1576-9887.
  91. ↑ Vayreda i Trullol, Montserrat. «Estanislau Vayreda i Vila». Revista de Girona, [en línia], 1981, Núm. 96, p. 227-32, [Consulta: 16-05-2020].
  92. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Laboratory medicine and the identity change of veterinary medicine in Spain at the turn of the twentieth century». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 30, 2010, pàg. 244. DOI: 10.4321/S0211-95362010000100010. ISSN: 2340-7948.
  93. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «El impacto del laboratorio en la renovación de la veterinaria española: el caso Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923)». Medicina & Historia, 2007, pàg. 7. ISSN: 0300-8169.
  94. ↑ Wasik, Bill; Murphy, Monica. Rabid: A Cultural History of the World's Most Diabolical Virus (en anglès). Penguin, 2012-07-19. ISBN 978-1-101-58374-6. 
  95. ↑ Santiago Rodriguez, Emilio José. Desarrollo de una nueva fase sensora para la deteccion electroquímia de salmonella (tesi). Universidad Complutense de Madrid, 2013, p. 58. 
  96. ↑ Casas Durán, Francesc. Historia del Laboratori Municipal de Barcelona: introducció a un centenari (1887-1987). Els Llibres de la Frontera, 1988, p. 26-26. ISBN 978-84-85709-74-8. 
  97. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Francesc Darder y el inicio de la veterinaria de pequeños animales y especies exóticas en Barcelona a finales del siglo XIX». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 40, 2020, pàg. 158. ISSN: 2340-7948.
  98. ↑ Adler, Ben. History of Leptospirosis and Leptospira (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer, 2015, p. 1–9. DOI 10.1007/978-3-662-45059-8_1. ISBN 978-3-662-45059-8. 
  99. ↑ 99,0 99,1 99,2 Sánchez Murillo, José-Marín «Antecedentes y creación de los Laboratorios Pecuarios Regionales en España. Primera parte». Información veterinaria, 2010 (mayo), pàg. 23-25.
  100. ↑ Haas, L. F. «Sir David Bruce (1855–1931) and Thermistocles Zammit (1864–1935)» (en anglès). Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry, 70, 4, 01-04-2001, pàg. 520-520. DOI: 10.1136/jnnp.70.4.520. ISSN: 0022-3050. PMC: PMC1737312. PMID: 11254779.
  101. ↑ Grogono, Basil J S «Sir David and Lady Bruce. Part I: A Superb Combination in the Elucidation and Prevention of Devastating Diseases» (en anglès). Journal of Medical Biography, 3, 2, 1995-05, pàg. 79–83. DOI: 10.1177/096777209500300203. ISSN: 0967-7720.
  102. ↑ Casas Durán, Francesc. Historia del Laboratori Municipal de Barcelona: introducció a un centenari (1887-1987). Els Llibres de la Frontera, 1988, p. 33. ISBN 978-84-85709-74-8. 
  103. ↑ Camarasa Castillo, Josep Maria. Ramón Turró, un modernista al laboratori. Institut d'Estudis Catalans. Secció de Ciències Biològiques, 1997, p. 10. 
  104. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Francesc Darder y el inicio de la veterinaria de pequeños animales y especies exóticas en Barcelona a finales del siglo XIX». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 40, 2020, pàg. 164. ISSN: 2340-7948.
  105. ↑ Casas Durán, Francesc. Historia del Laboratori Municipal de Barcelona: introducció a un centenari (1887-1987). Els Llibres de la Frontera, 1988, p. 38-39. ISBN 978-84-85709-74-8. 
  106. ↑ Guardiola, Elena; Baños, Josep-Eladi «Jaume Ferran i Clua. El vaccí de Ferran». Quaderns de la Fundació Dr. Antoni Esteve, 1, 2004, pàg. 39.
  107. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Meat as a vector of transmission of bovine tuberculosis to humans in Spain: a historical perspective». Veterinary heritage, 29, 2006-05, pàg. 25.
  108. ↑ Sunseri, Thaddeus. «The African Rinderpest Panzootic, 1888–1897» (en anglès), 26-04-2018. DOI: 10.1093/acrefore/9780190277734.001.0001/acrefore-9780190277734-e-375. [Consulta: 26 abril 2020].
  109. ↑ Teigen, Philip M. «Henry Stockton Lewis, Sr. (1858-1922): an early African-American veterinarian». Veterinary Heritage: Bulletin of the American Veterinary History Society, 25, 1, 2002-05, pàg. 5–6. ISSN: 1096-5904. PMID: 12109509.
  110. ↑ «Jesús Alcolea Fernández». Real Academia de la Historia. [Consulta: 29 abril 2020].
  111. ↑ Vives Vallés, Miguel Angel; Mané Sero, Maria Cinta «Jesús Alcolea Fernández y la medicina experimental de Claude Bernard». Información veterinaria, 2, 2013 (Marzo), pàg. 24-26.
  112. ↑ Elias García-Sánchez, José; García, Enrique; Lucila Merino, María «Cien años de la bala mágica del Dr. Ehrlich (1909–2009)» (en castellà). Enfermedades Infecciosas y Microbiología Clínica, 28, 8, 2010-10, pàg. 524. DOI: 10.1016/j.eimc.2009.07.009.
  113. ↑ Benito Hernández, Milagros; de Jaime Ruiz, Pablo; de Jaime Loren, José Maria «Las revistas apícolas como impulsoras del cambio hacia una apicultura moderna en España». Información Veterinaria, 4, 2012 (Junio), pàg. 28-30.
  114. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Francesc Darder y el inicio de la veterinaria de pequeños animales y especies exóticas en Barcelona a finales del siglo XIX». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 40, 2020, pàg. 151. ISSN: 2340-7948.
  115. ↑ 115,0 115,1 115,2 115,3 115,4 Pumarola, Martí; Martin, Susana «Tres intentos frustrados de creación de una escuela o faculta de veterinaria en Cataluña». VIII Congreso Nacional de Historia de la Veterinaria, Donostia-San Sebastian y Bilbao, 24 y 25 de Octubre 2003, 2003, pàg. 196-197.
  116. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Francesc Darder y el inicio de la veterinaria de pequeños animales y especies exóticas en Barcelona a finales del siglo XIX». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 40, 2020, pàg. 155. ISSN: 2340-7948.
  117. ↑ Huey, Robert «Thoroughly modern meat inspection». The Veterinary Record, 170, 3, 21-01-2012, pàg. 68–70. DOI: 10.1136/vr.e81. ISSN: 2042-7670. PMID: 22267229.
  118. ↑ Wade, E. Marion «The Laboratory Diagnosis of Glanders». The Journal of Infectious Diseases, 12, 1, 1913, pàg. 7–14. ISSN: 0022-1899.
  119. ↑ 119,0 119,1 119,2 Saiz Moreno, Laureano; Osma, J. L. García de; Fernández, Carlos Compairé. Animales de laboratorio: (producción, manejo y control sanitario) (en castellà). IGME, 1983, p. 37. ISBN 978-84-7498-123-0. 
  120. ↑ Savarino, Edoardo; Bertani, Lorenzo; Ceccarelli, Linda; Bodini, Giorgia; Zingone, Fabiana «Antimicrobial treatment with the fixed-dose antibiotic combination RHB-104 for Mycobacterium avium subspecies paratuberculosis in Crohn’s disease: pharmacological and clinical implications». Expert Opinion on Biological Therapy, 19, 2, 01-02-2019, pàg. 79–88. DOI: 10.1080/14712598.2019.1561852. ISSN: 1471-2598. PMID: 30574820.
  121. ↑ Rodríguez Castaño, Ana. «La veterinaria en femenino: pioneras en España y evolución profesional en la Comunidad de Madrid» (en castellà) p. 102. Tesi - Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Veterinaria, 18-01-2016. [Consulta: 15 setembre 2022].
  122. ↑ Roca Torras, Jaime «Hace 100 años un 2 de mayo de 1896 ...». Selecciones avícolas, 1996, pàg. 3-9.
  123. ↑ Haines, Catharine M. C.; Stevens, Helen M. International Women in Science: A Biographical Dictionary to 1950 (en anglès). ABC-CLIO, 2001, p. 80. ISBN 978-1-57607-090-1. 
  124. ↑ Schmiedebach, H.-P.. The Prussian State and microbiological research — Friedrich Loeffler and his approach to the “invisible” virus (en anglès). Vienna: Springer, 1999, p. 9–23. DOI 10.1007/978-3-7091-6425-9_2. ISBN 978-3-7091-6425-9. 
  125. ↑ Fantini, Bernardino. «La microbiologie médicale». A: T. Berti, W.F. Bynum, F. Chast ... [et al.]. Histoire de la pensée médicale en Occident / 3, Du romantisme à la science moderne. Paris: Éd. du Seuil, DL 1999, cop. 1999, p. 133-134. ISBN 2-02-022237-X. 
  126. ↑ McFarland, Andrew «Sport’s growth in Barcelona and Catalonia from the 1890s to 1920: a case study». Soccer & Society, 13, 4, 01-07-2012, pàg. 584–598. DOI: 10.1080/14660970.2012.677230. ISSN: 1466-0970.
  127. ↑ 127,0 127,1 Hays, J.N.. Epidemics and Pandemics: Their Impacts on Human History. ABC-CLIO, 2005.p. 345. ISBN 9781851096589.
  128. ↑ Gutiérrez García, José Manuel. «Francisco Sugrañés Bardagí». Real Academia de la Historia. [Consulta: 30 setembre 2022].
  129. ↑ Puigvert i Solà, Joaquim M. «De manescals a veterinaris: notes per a una sociologia històrica de la professió veterinària a Catalunya». Estudis d'història agrària, 17, 2004, pàg. 735. ISSN: 0210-4830.
  130. ↑ Casanovas i Prat, Josep «La intenvenció de les institucions públiques en la formació de la ramaderia catalana (1912-1939)». Estudis d'història agrària, 14, 2000, pàg. 211. ISSN: 0210-4830.
  131. ↑ «Francisco Sugrañés Bardagí». dbe.rah.es. [Consulta: 28 setembre 2022].
  132. ↑ Musk, Gabrielle C. Refinements to Animal Models for Biomedical Research (en anglès). MDPI, 2021-04-06, p. 16. ISBN 978-3-0365-0332-5. 
  133. ↑ Bhatia, Saurabh; Goli, Divakar. Leishmaniasis: Biology, Control and New Approaches for Its Treatment (en anglès). CRC Press, 2016-10-14. ISBN 978-1-315-34189-7. 
  134. ↑ Pomeranz, Lisa E.; Reynolds, Ashley E.; Hengartner, Christoph J. «Molecular Biology of Pseudorabies Virus: Impact on Neurovirology and Veterinary Medicine». Microbiology and Molecular Biology Reviews, 69, 3, 2005-9, pàg. 462–500. DOI: 10.1128/MMBR.69.3.462-500.2005. ISSN: 1092-2172. PMC: 1197806. PMID: 16148307.
  135. ↑ «Primera Asamblea Nacional de Veterinarios». Gaceta de Medicina Zoologica, Agosto 1904, pàg. 225-234.
  136. ↑ Pedro Javaloyes. 70 años de la FAO: 1945-2015. Roma: FAO, 2015, p. 16. ISBN 978-92-5-108970-5. 
  137. ↑ Wyatt, H V «How Themistocles Zammit found Malta Fever (brucellosis) to be transmitted by the milk of goats». Journal of the Royal Society of Medicine, 98, 10, 2005-10, pàg. 451–454. ISSN: 0141-0768. PMC: 1240100. PMID: 16199812.
  138. ↑ Madariaga de la Campa, Benito.. «José Farreras Sampera (1880.1914) ». A: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Campa. Semblanzas veterinarias. Vol 2. León: imprenta Valderas, 1978, p. 113-114. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-400-5733-4|ISBN 978-84-400-5733-4]].
  139. ↑ «Fons Família Farreras - Servei de Biblioteques - UAB Barcelona». [Consulta: 28 abril 2020].
  140. ↑ Revista Pasteur. Barcelona: s.n, 1906. 
  141. ↑ Revista veterinaria de España. Barcelona: Revista Veterinaria de España, 1907. 
  142. ↑ Environment, United States Congress House Committee on Interstate and Foreign Commerce Subcommittee on Public Health and. A Brief Legislative History of the Food, Drug, and Cosmetic Act (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1974. 
  143. ↑ National Institutes of Health (U.S.). Milk and Its Relation to the Public Health: (Rev. and Enl. Ed. of Bulletin No.41) (en anglès). U.S. Government Printing Office, 1909, p. 743--. 
  144. ↑ Young, James Harvey «THE PIG THAT FELL UNTO THE PRIVY: UPTON SINCLAIR'S "THE JUNGLE" AND THE MEAT INSPECTION AMENDMENTS OF 1906». Bulletin of the History of Medicine, 59, 4, 1985, pàg. 467–480. ISSN: 0007-5140.
  145. ↑ Law, Marc T; Libecap, Gary D. «The Determinants of Progressive Era Reform The Pure Food and Drugs Act of 1906». A: Edward L. Glaeser, Claudia Goldin (eds). Corruption and Reform: Lessons from America's Economic History (en anglès). University of Chicago Press, 2007-11-01, p. 319-342. ISBN 978-0-226-29959-4. 
  146. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Laboratory medicine and the identity change of veterinary medicine in Spain at the turn of the twentieth century». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 30, 2010, pàg. 241. DOI: 10.4321/S0211-95362010000100010. ISSN: 2340-7948.
  147. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Laboratory medicine and the identity change of veterinary medicine in Spain at the turn of the twentieth century». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 30, 2010, pàg. 241. DOI: 10.4321/S0211-95362010000100010. ISSN: 2340-7948.
  148. ↑ Martínez Vidal, Alvar; Pardo Tomas, José «Annals de Medicina: apunts sobre els seus orígens». Annals de medicina, 91, 4, 2008, pàg. 158-161.
  149. ↑ Gavroglu, Kostas. History of Artificial Cold, Scientific, Technological and Cultural Issues (en anglès). Springer Science & Business Media, 2013-11-19, p. 3. ISBN 978-94-007-7199-4. 
  150. ↑ Dorovitsa, Effie «The French refrigeration industry's protectionism propaganda against Norwegian ice imports, 1899–1920» (en anglès). International Journal of Maritime History, 34, 1, 2022-02, pàg. 156–171. DOI: 10.1177/08438714221080259. ISSN: 0843-8714.
  151. ↑ Alonso Salom, María del Mar. Aspectos veterinarios, farmaceúticos, jurídicos, deontológicos y control oficial con programa SISAZ del Servicio de Seguridad Alimentaria y Zoonosis de la Dirección General de Salud Pública de la Consejería de Sanidad y Política Social de la Comunidad Autónoma de la Región de Murcia. (Tesi) (en castellà). Universidad de Murcia, 2013, p. 16. 
  152. ↑ Smith, Donald F. «150th Anniversary of Veterinary Education and the Veterinary Profession in North America: Part 2, 1940–1970». Journal of Veterinary Medical Education, 38, 1, 01-03-2011, pàg. 84–99. DOI: 10.3138/jvme.38.1.84. ISSN: 0748-321X.
  153. ↑ «Manchurian plague, 1910-11 | DisasterHistory.org» (en anglès britànic). [Consulta: 3 maig 2020].
  154. ↑ Benedict, Carol «Bubonic Plague in Nineteenth-Century China». Modern China, 14, 2, 1988, pàg. 107–155. ISSN: 0097-7004.
  155. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «"Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria" (1911-1936) ara en digital». Biblioteca informacions, 2009, pàg. 14. ISSN: 1130-9318.
  156. ↑ Revista de higiene y sanidad veterinaria. León: Revista de Higiene y Sanidad Veterinaria, 1911. 
  157. ↑ Revista de higiene y sanidad pecuarias. León: Tipografía "La Democracia", 1917. 
  158. ↑ Chavan, Rupesh S.; Chavan, Shraddha Rupesh; Khedkar, Chandrashekar D.; Jana, Atanu H. «UHT Milk Processing and Effect of Plasmin Activity on Shelf Life: A Review» (en anglès). Comprehensive Reviews in Food Science and Food Safety, 10, 5, 2011-09, pàg. 251–268. DOI: 10.1111/j.1541-4337.2011.00157.x.
  159. ↑ Casanovas i Prat, Josep «La intervenció de les institucions públiques en la formació de la ramaderia catalana (1912-1939)». Estudis d'història agrària, 14, 2000, pàg. 212. ISSN: 0210-4830.
  160. ↑ Hickman, J. «Sir Frederick Smith — His life and work» (en anglès). Equine Veterinary Journal, 16, 5, 1984, pàg. 403–410. DOI: 10.1111/j.2042-3306.1984.tb01958.x. ISSN: 2042-3306.
  161. ↑ III Asamblea nacional veterinaria: celebrada en Madrid los días 28, 29, 30 y 31 de mayo de 1913. Establecimiento tipográfico de los hijos de R. Álvarez, 1913. 
  162. ↑ Casanovas i Prat, Josep «La interverció de les institucions públiques en la formació de la ramaderia catalana (1912-1939)». Estudis d'història agrària, 14, 2000, pàg. 216. ISSN: 0210-4830.
  163. ↑ Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenades :33
  164. ↑ «Horse power in the First World War | National Army Museum». [Consulta: 14 maig 2020].
  165. ↑ Hoffman, Leslie A.; Vilensky, Joel A. «Encephalitis lethargica: 100 years after the epidemic» (en anglès). Brain, 140, 8, 01-08-2017, pàg. 2246–2251. DOI: 10.1093/brain/awx177. ISSN: 0006-8950.
  166. ↑ Conde Gómez, Diego «La Estrella Roja: un símbolo del compromiso de la profesión veterinaria». Información veterinaria, 5, 2017, pàg. 39-41.
  167. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «El impacto del laboratorio en la renovación de la veterinaria española: el caso Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923)». Medicina & Historia, 2007, pàg. 6. ISSN: 0300-8169.
  168. ↑ Casanova, Pere-Miquel Parés i «Sobre races i etnologia animal a Catalunya». Quaderns agraris, 46, 25-06-2019, pàg. 113–126. ISSN: 2013-9780.
  169. ↑ La Semana veterinaria: boletín profesional de la Revista de higiene y sanidad pecuarias. Madrid: Imp. y Casa Editorial de Felipe G. Rojas, 1916. 
  170. ↑ IV Asamblea Nacional Veterinaria: celebrada en Barcelona los días 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27 y 28 de Octubre de 1917: trabajos preparatorios, dictámenes, discusiones, proposiciones y acuerdos adoptados. Barcelona: Imp. de J. Huguet, 1918. 
  171. ↑ Gardiner, Andrew «The ‘Dangerous’ Women of Animal Welfare: How British Veterinary Medicine Went to the Dogs». Social History of Medicine, August 2014, pàg. 466–487.
  172. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Francesc Darder y el inicio de la veterinaria de pequeños animales y especies exóticas en Barcelona a finales del siglo XIX». Dynamis: Acta Hispanica ad Medicinae Scientiarumque. Historiam Illustrandam, 40, 2020, pàg. 153. ISSN: 2340-7948.
  173. ↑ Agricultura: revista agrícola catalana. Barcelona: Editorial Catalana, 1917. 
  174. ↑ Agricultura i ramaderia. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1927. 
  175. ↑ Kd, Patterson; Gf, Pyle. «The Geography and Mortality of the 1918 Influenza Pandemic» (en anglès), Spring 1991. [Consulta: 3 maig 2020].
  176. ↑ «The 'bird flu' that killed 40 million» (en anglès). BBC news, 19-10-2005.
  177. ↑ Patterson, K. David «Typhus and its control in Russia, 1870–1940» (en anglès). Medical History, 37, 4, 1993/10, pàg. 361–381. DOI: 10.1017/S0025727300058725. ISSN: 2048-8343. PMC: PMC1036775. PMID: 8246643.
  178. ↑ Parascandola, John L. «Alice Catherine Evans (1881-1975)». Journal of Public Health Policy, 22, 1, 2001, pàg. 105–111. DOI: 10.2307/3343557. ISSN: 0197-5897.
  179. ↑ Colwell, R. R. «Alice C. Evans: breaking barriers.». The Yale Journal of Biology and Medicine, 72, 5, 1999, pàg. 349–356. ISSN: 0044-0086. PMC: 2579030. PMID: 11049166.
  180. ↑ Casanovas i Prat, Josep «La intervenció de les institucions públiques en la formació de la ramaderia catalana (1912-1939)». Estudis d'història agrària, 14, 2000, pàg. 217-218. ISSN: 0210-4830.
  181. ↑ Casanovas i Prat, Josep «La interverció de les institucions públiques en la formació de la ramaderia catalana (1912-1939)». Estudis d'història agrària, 14, 2000, pàg. 221-222. ISSN: 0210-4830.
  182. ↑ Lugo, Sara. «Ciencia, industria e ideología: el Instituto Ravetllat-Pla» (en castellà). Universitat Autònoma de Barcelona, 2011 (Novembre). [Consulta: 28 abril 2020].
  183. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «El impacto del laboratorio en la renovación de la veterinaria española: el caso Joaquim Ravetllat i Estech (1871-1923)». Medicina & Historia, 2007, pàg. 15. ISSN: 0300-8169.
  184. ↑ «Breve historia: OIE - World Organisation for Animal Health» (en castellà). [Consulta: 1r maig 2020].
  185. ↑ Zepeda, C.; Salman, M.; Ruppanner, R. «International trade, animal health and veterinary epidemiology: challenges and opportunities» (en anglès). Preventive Veterinary Medicine, 48, 4, 29-03-2001, pàg. 261–271. DOI: 10.1016/S0167-5877(00)00200-2. ISSN: 0167-5877.
  186. ↑ Fine, Paul E. M.; Carneiro, Ilona A. M.; Milstien, Julie B.; Clements, C. John; Organization, World Health (en anglès) Issues relating to the use of BCG in immunization programmes: a discussion document, 1999.
  187. ↑ Pickel-Chevalier, Sylvine. «Globalization and Equestrian Culture: The Case of Equitation in the French Tradition». A: Equestrian Cultures in Global and Local Contexts (en anglès). Cham: Springer International Publishing, 2017, p. 81–104. DOI 10.1007/978-3-319-55886-8_5. ISBN 978-3-319-55886-8. 
  188. ↑ Émile Gilbrin, « Gaston Ramon (1886-1963). Le soixantième anniversaire des anatoxines », Histoire des sciences médicales, Asnières-sur-Seine, vol. XVIII, no 1,‎ 1984, p. 53 à 60/96
  189. ↑ Laure Alnot et Guilhem Pistre : La vie et l’œuvre d’Emmanuel Leclainche (1861-1953), Bull.soc.fr.hist.méd.sci.vét., 2005, 4 (1) 94-103
  190. ↑ Caceres, P; Tizzani, P; Ntsama, F; Mora, R «The World Organisation for Animal Health: notification of animal diseases». Revue scientifique et technique (International Office of Epizootics), 39, 1, 01-04-2020, pàg. 289–297. DOI: 10.20506/rst.39.1.3082. ISSN: 1608-0637. PMID: 32729558.
  191. ↑ Zepeda, C.; Salman, M.; Ruppanner, R. «International trade, animal health and veterinary epidemiology: challenges and opportunities» (en anglès). Preventive Veterinary Medicine, 48, 4, 29-03-2001, pàg. 261–271. DOI: 10.1016/S0167-5877(00)00200-2. ISSN: 0167-5877.
  192. ↑ Rodríguez Castaño, Ana. «La veterinaria en femenino: pioneras en España y evolución profesional en la Comunidad de Madrid» (en castellà) p. 79. Tesis Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Veterinaria, Departamento de Medicina y Cirugía Animal, 18-01-2016. [Consulta: 15 setembre 2022].
  193. ↑ Pujol Andreu, Josep «Cap a una nova interpretació del capitalisme agrari a Catalunya fins a la guerra civil». Estudis d'història agrària, 11-01-2002, pàg. 19–56. ISSN: 2385-359X.
  194. ↑ «371 - La indústria làctia catalana (En guàrdia!)». Catalunya Ràdio, 19-06-2011. [Consulta: 28 setembre 2022].
  195. ↑ Dryerre, H.; Greig, J. R. «Milk Fever: its possible association with derangements in the internal secretions». The Canadian Veterinary Journal = La Revue Veterinaire Canadienne, 26, 6, 1985-06, pàg. 199–201. ISSN: 0008-5286. PMC: 1680035. PMID: 17422545.
  196. ↑ Macpherson, L. W. «Some Observations On The Epizootiology Of NewCastle Disease». Canadian Journal of Comparative Medicine and Veterinary Science, 20, 5, 1956-05, pàg. 155–168. ISSN: 0316-5957. PMC: 1614269. PMID: 17648892.
  197. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «La profilaxis de la tuberculosis según el veterinario Josep Vidal Munné (1896-1958)». Actes de la VI Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica (Barcelona, SCHCT, 2003), 2003, pàg. 673-674.
  198. ↑ Bédoyère, Guy De la. The Discovery of Penicillin (en anglès). Evans Brothers, 2005. ISBN 978-0-237-52739-6. 
  199. ↑ Roca i Torras, Jaume. Sotillo Ramos, José Luis: Pumarola Batlle, Martí (dir tesi). Historia de la veterinaria en Catalunya (1400-1980). Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1991, p. 159-164. 
  200. ↑ Sánchez Murillo, José-Marín «Antecedentes y creación de los Laboratorios Pecuarios Regionales en España. Segunda parte». Información veterinaria, 2010 (junio/julio), pàg. 20-23.
  201. ↑ La Nueva zootecnia: (biología de la leche y de la carne, zootecnia general): revista científica de industria animal. Madrid: editor no identificat, 1929. 
  202. ↑ Cordero del Campillo,Miguel.. «Félix Gordón Ordás (1885 - 1973) ». A: M. Cordero del Campillo, C. Ruiz Martínez, B. Madariaga de la Campa. Semblanzas veterinarias. Vol 2. León: imprenta Valderas, 1978, p. 287-333. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-84-400-5733-4|ISBN 978-84-400-5733-4]].
  203. ↑ Varios Autores «Homenaje a D. Félix Gordón Ordás.». Información veterinaria, 2003 (Junio), pàg. 11-26.
  204. ↑ Nanyingi, Mark O.; Munyua, Peninah; Kiama, Stephen G.; Muchemi, Gerald M.; Thumbi, Samuel M. «A systematic review of Rift Valley Fever epidemiology 1931–2014». Infection Ecology & Epidemiology, 5, 1, 01-01-2015, pàg. 28024. DOI: 10.3402/iee.v5.28024. PMC: PMC4522434. PMID: 26234531.
  205. ↑ Corps, United States Army Veterinary. Veterinary Bulletin (en anglès). Medical Field Service School., 1934. 
  206. ↑ La Veterinària catalana: butlletí del Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya. Barcelona: Col·legi Oficial de Veterinaris de Catalunya, 1934. 
  207. ↑ 207,0 207,1 Casanovas i Prat, Josep «La interverció de les institucions públiques en la formació de la ramaderia catalana (1912-1939)». Estudis d'història agrària, 14, 2000, pàg. 227. ISSN: 0210-4830.
  208. ↑ Trujillo Mascia, Naudy «Aproximación a la historia de la mujer en la medicina veterinaria: el caso del decanato de Ciencias Veterinarias de la Universidad Centrooccidental “Lisandro Alvarado” (DCV-UCLA)». CONHISREMI, Revista Universitaria de Investigación y Diálogo Académico, 2010, pàg. 125-140.
  209. ↑ Troupin, Andrea; Colpitts, Tonya M. Overview of West Nile Virus Transmission and Epidemiology (en anglès). New York, NY: Springer, 2016, p. 15–18. DOI 10.1007/978-1-4939-3670-0_2. ISBN 978-1-4939-3670-0. 
  210. ↑ Casanovas i Prat, Josep «La interverció de les institucions públiques en la formació de la ramaderia catalana (1912-1939)». Estudis d'història agrària, 14, 2000, pàg. 219. ISSN: 0210-4830.
  211. ↑ Kirchhelle, Claas «Pharming animals: a global history of antibiotics in food production (1935–2017)» (en anglès). Palgrave Communications, 4, 1, 07-08-2018, pàg. 3. DOI: 10.1057/s41599-018-0152-2. ISSN: 2055-1045.
  212. ↑ Diccionario de agricultura, zootecnia y veterinaria. Barcelona: Salvat, 1928. 
  213. ↑ Medlock, Chelsea A. «Delayed obsolescence: The horse in European and American warfare from the Crimean war to the Second World War» (en anglès). Oklahoma State University Master of Arts, 01-07-2009, pàg. 93.
  214. ↑ Warfare History Network, Paul Garson. «Forgotten Fact: Nazi Germany Used Cavalry in World War II» (en anglès), 17-11-2018. [Consulta: 14 maig 2020].
  215. ↑ Pumarola, Marti. «Salutació del degà». A: Guia de l'estudiant 2001-2002. Universitat Autònoma de Barceloa, 2001, p. 7-8. 
  216. ↑ Galindo Garcia, F. «Cesáreo Sanz Egaña (1885 - 1959)». A: Semblanzas veterinarias. Vol I, 1973, p. 265-286. ISBN 978-84-400-5733-4. 
  217. ↑ Taylor, William «The global eradication of peste des petits ruminants (PPR) within 15 years—is this a pipe dream?» (en anglès). Tropical Animal Health and Production, 48, 3, 01-03-2016, pàg. 559–567. DOI: 10.1007/s11250-016-0993-x. ISSN: 1573-7438.
  218. ↑ Kirchhelle, Claas «Pharming animals: a global history of antibiotics in food production (1935–2017)» (en anglès). Palgrave Communications, 4, 1, 07-08-2018, pàg. 3. DOI: 10.1057/s41599-018-0152-2. ISSN: 2055-1045.
  219. ↑ Gustafson, R.H.; Bowen, R.E. «Antibiotic use in animal agriculture» (en anglès). Journal of Applied Microbiology, 83, 5, 1997-11, pàg. 531–541. DOI: 10.1046/j.1365-2672.1997.00280.x. ISSN: 1364-5072.
  220. ↑ Lundahl, M. Seven Figures in the History of Swedish Economic Thought: Knut Wicksell, Eli Heckscher, Bertil Ohlin, Torsten Gårdlund, Sven Rydenfelt, Staffan Burenstam Linder and Jaime Behar (en anglès). Springer, 2015-06-08. ISBN 978-1-137-29309-1. 
  221. ↑ 221,0 221,1 «1945-55 | 70 aniversario de la FAO | Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura». [Consulta: 1r maig 2020].
  222. ↑ Slater, William K.; Edwards, J. «John Hammond. 1889-1964». Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, 11, 1965, pàg. 101–113. ISSN: 0080-4606.
  223. ↑ Gendrau Girbau, Albert «Lluís Salvans, veterinari i científic». l'Erol, 52, 1996, pàg. 52. ISSN: 2385-3492.
  224. ↑ Kirchhelle, Claas «Pharming animals: a global history of antibiotics in food production (1935–2017)» (en anglès). Palgrave Communications, 4, 1, 07-08-2018, pàg. 1–13. DOI: 10.1057/s41599-018-0152-2. ISSN: 2055-1045.
  225. ↑ Jones, Susan D.; Koolmees, Peter A. A Concise History of Veterinary Medicine (en anglès). Cambridge University Press, 2022-08-25, p. 418. ISBN 978-1-108-35624-4. 
  226. ↑ Kirchhelle, Claas «Pharming animals: a global history of antibiotics in food production (1935–2017)» (en anglès). Palgrave Communications, 4, 1, 07-08-2018, pàg. 1–13. DOI: 10.1057/s41599-018-0152-2. ISSN: 2055-1045.
  227. ↑ Stokstad, E.L.R.; Jukes, Thomas H.; Pierce, J.; Page, A.C.; Franklin, A.L. «THE MULTIPLE NATURE OF THE ANIMAL PROTEIN FACTOR». Journal of Biological Chemistry, 180, 2, 1949-09, pàg. 647–654. DOI: 10.1016/s0021-9258(18)56683-7. ISSN: 0021-9258.
  228. ↑ Kerr, Peter J.; Liu, June; Cattadori, Isabella; Ghedin, Elodie; Read, Andrew F. «Myxoma Virus and the Leporipoxviruses: An Evolutionary Paradigm» (en anglès). Viruses, 7, 3, 2015-03, pàg. 1020–1061. DOI: 10.3390/v7031020. ISSN: 1999-4915. PMC: PMC4379559. PMID: 25757062.
  229. ↑ Gutiérrez García, José Manuel «Milk as a vector of transmission of bovine tuberculosis to humans in Spain: a historical perspective». Veterinary Heritage, 29, 2006-11, pàg. 43.
  230. ↑ Paillot, Romain (et al) «EVOLVING THREAT OF EQUINE ’FLU: HOW BEST TO DEAL WITH MENACE». Vet Times, 2008.
  231. ↑ Scholtens, Robert G.; Steele, James H. «U.S. Epizootic of Equine Influenza, 1963». Pulic Health Reports, 1964, pàg. 393-398.
  232. ↑ Goyal, Sagar M.; Ridpath, Julia F. Bovine Viral Diarrhea Virus: Diagnosis, Management,and Control (en anglès). John Wiley & Sons, 2008-01-09, p. 4. ISBN 978-0-470-34408-8. 
  233. ↑ Jackson, Claire «History lessons: the Asian Flu pandemic» (en anglès). British Journal of General Practice, 59, 565, 01-08-2009, pàg. 622–623. DOI: 10.3399/bjgp09X453882. ISSN: 0960-1643. PMC: PMC2714797. PMID: 22751248.
  234. ↑ Bugos, Glenn E. «Intellectual Property Protection in the American Chicken-Breeding Industry». The Business History Review, 66, 1, 1992, pàg. 140. DOI: 10.2307/3117055. ISSN: 0007-6805.
  235. ↑ Stier, Richard; Sperber, William H. «Happy 50th Birthday to HACCP: Retrospective and Prospective | Food Safety» (en anglès). FoodSafety magazine, 01-12-2009. [Consulta: 28 setembre 2022].
  236. ↑ «Peste Porcina Africana (PPA)». Sanidadanimal.info. [Consulta: 1r maig 2020].
  237. ↑ Martinez, Jorge; Accensi, Francesc «Peste porcina africana, una epidemia que recorre Europa». Albeitar, 2019 (enero/febrero), pàg. 6-9.
  238. ↑ Roca i Torras, Jaume «La Academia de Ciencias Veterinarias de Catalunya». VII Jornadas Nacionales y II Congreso Iberoamericano de Historia de la Veterinaria, 2002, pàg. 239–242.
  239. ↑ Fennell, Rosemary. The Common Agricultural Policy of the European Community: Its Institutional and Administrative Organisation (en anglès). Allenheld, 1979, p. 21-31. ISBN 978-0-246-11197-5. 
  240. ↑ Hays, J. N. (2005-01-01). Epidemics and Pandemics: Their Impacts on Human History. ABC-CLIO. p. 421. ISBN 9781851096589.
  241. ↑ Grupo de la producción y diseño editorial Servicio de Gestión de las Publicaciones FAO. «Orígenes del Codex Alimentarius». Qué és el Codex Alimentarius. FAO-OMS, 2005. [Consulta: 1r maig 2020].
  242. ↑ ROUSIER, A.; NTSAMA, F. «Panorama 2019-1: Historical data on animal disease outbreaks: the contribution made by the OIE archives». Bulletin de l'OIE, 2019, 1, 30-05-2019, pàg. 1–3. DOI: 10.20506/bull.2019.1.2913. ISSN: 1684-3770.
  243. ↑ Moyano Estrada, Eduardo; Castro, Francisca; Prieto Gómez, Juan «Bases sociales y políticas del bienestar animal en la Unión Europea». Ambienta, 2015, pàg. 68- 93. ISSN: 1577-9491.
  244. ↑ Prats Esteve, Antonio; Tarragó Riverola, Alexandre; Villamor Urban, Javier. «MIGUEL LUERA CARBÓ (1929-1996)». A: Semblanzas veterinarias. Vol 3. Consejo General de Colegios Veterinarios de España, 2011, p. 363-379. ISBN 978-84-400-5733-4. 
  245. ↑ Smith, David F «Food panics in history: corned beef, typhoid and “risk society”». Journal of Epidemiology and Community Health, 61, 7, 2007-7, pàg. 566–570. DOI: 10.1136/jech.2006.046417. ISSN: 0143-005X. PMC: 2465752. PMID: 17568045.
  246. ↑ 246,0 246,1 Sánchez Matamoros, Almudena. «Evolución epidemiológica y control de la peste equina africana» (en castellà). Tesis inédita de la Universidad Complutense de Madrid, Facultad de Veterinaria, Departamento de Sanidad Animal, 16-02-2013. [Consulta: 28 setembre 2022].
  247. ↑ Puig, Francesca. «Cent anys de Sabater Pi, científic descobridor de Floquet de Neu». rtve.es, 02-08-2022. [Consulta: 28 setembre 2022].
  248. ↑ Coleman, MarionT.; Dowdle, WalterR.; Pereira, HelioG.; Schild, GeoffreyC.; Chang, W.K. «THE HONG KONG/68 INFLUENZA A2 VARIANT». The Lancet, 292, 7583, 1968-12, pàg. 1384–1386. DOI: 10.1016/s0140-6736(68)92683-4. ISSN: 0140-6736.
  249. ↑ 249,0 249,1 «La OIE publica los códigos sanitarios para animales terrestres y acuáticos | OCV». [Consulta: 1r maig 2020].
  250. ↑ European Comission «Sicco Mansholt: farmer,resistance fighter and a true European». The Founding Fathers of the EU, pàg. 2.
  251. ↑ Alier, Joan Martínez «Siccio Mansholt, el presidente de la comisión europea que planteó el decrecimiento». Ecología política, 42, 2011, pàg. 125–130. ISSN: 1130-6378.
  252. ↑ Schichilone, Laura. «The European Commission and the Beginnings of the EECs Environmental Policy (1969-1973)». A: The Road Europe Travelled Along: The Evolution of the EEC/EU Institutions and Policies (en anglès). Peter Lang, 2010, p. 411-422. ISBN 978-90-5201-598-9. 
  253. ↑ Animal Welfare (en anglès). Council of Europe, 2006, p. 158-159. ISBN 978-92-871-6016-4. 
  254. ↑ Susan E. Ruiz (ed). Ruminant Nutrition Research: Methodological Guidelines (en anglès). Agroamerica, 1992, p. 87. ISBN 978-92-9039-206-4. 
  255. ↑ «Paul Berg» (en anglès). Science History Institute, 01-06-2016. [Consulta: 30 abril 2020].
  256. ↑ Vineyard, Jennifer. «All Creatures Great and Small: Who was the real James Herriot?» (en anglès). irishtimes.com, 01-03-2021. [Consulta: 16 setembre 2022].
  257. ↑ Myelnikov, Dmitriy. Transforming Mice: Technique and communication in the making of transgenic animals, 1974-1988 (Tesi) (en anglès). University of Cambridge, 2015. 
  258. ↑ «Veterinary Bulletin» (en anglès britànic). CABI. [Consulta: 4 maig 2020].
  259. ↑ Jorna, Tjeerd «European Veterinary Education: An FVE Perspective». Journal of Veterinary Medical Education, 33, 2, 01-06-2006, pàg. 161–164. DOI: 10.3138/jvme.33.2.161. ISSN: 0748-321X.
  260. ↑ Singer, Peter. «A Utilitarian Defense of Animal Liberation». A: Louis P. Pojman, Paul Pojman, Katie McShane (eds). Environmental Ethics: Readings in Theory and Application (en anglès). Cengage Learning, 2016, p. 96-105. ISBN 978-1-305-68780-6. 
  261. ↑ Brown, Jennifer; Seddon, Yolande; Appleby, Michael. Animals and us: 50 years and more of applied ethology (en anglès). Wageningen Academic Publishers, 2016-07-12, p. 158-159. ISBN 978-90-8686-828-5. 
  262. ↑ Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación. Libro blanco del título de grado en veterinaria. Madrid: ANECA, 2005, p. 219-223. 
  263. ↑ Brown, Jennifer; Seddon, Yolande; Appleby, Michael. Animals and us: 50 years and more of applied ethology (en anglès). Wageningen Academic Publishers, 2016-07-12, p. 158-159. ISBN 978-90-8686-828-5. 
  264. ↑ Folch, Ramón; Ferrer, Xavier «Joaquim Maluquer i Sostres (1930-2011): ornitòleg, naturalista, president». Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 76, 2010, pàg. 187–204. ISSN: 1133-6889.
  265. ↑ Carrington, Claire Ainsworth and Damian. «BSE disaster: the history» (en anglès americà). [Consulta: 3 maig 2020].
  266. ↑ Pattison, Sir John «The Emergence of Bovine Spongiform Encephalopathy and Related Diseases». Emerging Infectious Diseases, 4, 3, 1998-09, pàg. 390–394. DOI: 10.3201/eid0403.980311. ISSN: 1080-6040. PMC: PMC2640268. PMID: 9716952.
  267. ↑ 267,0 267,1 «El impacto de las enferemdades transfroterizas de los anmales duando no existe un sistema de alerta temprana». EMPRESS: Boletín de enfermedades transfronterizas de los animales, 20/1, 2002, pàg. 3-5.
  268. ↑ Poy Castro, Raquel «Miguel Cordero del Campillo. Cronista e historiador de la educación». Historia de la educación: Revista interuniversitaria, 35, 2016, pàg. 419–435. ISSN: 2386-3846.
  269. ↑ «Global HIV & AIDS statistics — 2019 fact sheet» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
  270. ↑ Kilbourne, Edwin M.; De La Paz, Manuel Posada; Borda, Ignacio Abaitua; Ruiz-Navarro, Mercedes Diez; Philen, Rossanne M. «Toxic oil syndrome: A current clinical and epidemiologic summary, including comparisons with the eosinophilia-myalgia syndrome» (en anglès). Journal of the American College of Cardiology, 18, 3, 01-09-1991, pàg. 711–717. DOI: 10.1016/0735-1097(91)90794-A. ISSN: 0735-1097.
  271. ↑ «Història de la Facultat - Facultat de Veterinària - UAB Barcelona». [Consulta: 24 maig 2020].
  272. ↑ «Mary-Dell Chilton» (en anglès). The Scientist, 2002. [Consulta: 30 abril 2020].
  273. ↑ Regan, Tom «Derechos animales y ética medioambiental». De animales y hombres: "Studia Philosophica". Biblioteca Nueva, 2007, pàg. 117–130.
  274. ↑ «1945-55 | 70 aniversario de la FAO | Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura». p. 34. [Consulta: 1r maig 2020].
  275. ↑ Animal Welfare (en anglès). Council of Europe, 2006, p. 248-249. ISBN 978-92-871-6016-4. 
  276. ↑ «Directive 2010/63/EU on the protection of animals used for scientific purposes» (en anglès britànic). EuroScience, 13-03-2015. [Consulta: 28 setembre 2022].
  277. ↑ Bayne, Kathryn; Bayvel, AC David; Williams, Virginia. «Laboratory Animal Welfare:International Issues». A: Kathryn Bayne, Patricia V. Turner (eds). Laboratory Animal Welfare (en anglès). Academic Press, 2013-09-02, p. 57. ISBN 978-0-12-385104-8. 
  278. ↑ «Constitució i funcionament del Consell». Annals del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, 1986, pàg. 32-45.
  279. ↑ Lefebvre, D.; Lips, D.; Giffroy, J. M. «The European Convention for the Protection of Pet Animals and tail docking in dogs». Revue Scientifique Et Technique (International Office of Epizootics), 26, 3, 2007-12, pàg. 619–628. ISSN: 0253-1933. PMID: 18293610.
  280. ↑ «Gossos i gats es preparen per l'Europa sense fronteres». Annals veterinaris, 1, 1988, pàg. 12-13.
  281. ↑ Wanner, Marcel «Introduction: The EAEVE and Veterinary Education in Europe». Journal of Veterinary Medical Education, 33, 2, 01-06-2006, pàg. 159–160. DOI: 10.3138/jvme.33.2.159. ISSN: 0748-321X.
  282. ↑ «Professors, estudiants i professionals es plantegen el futur i analitzen el present». Annals veterinaris, 2, 1989, pàg. 16-18.
  283. ↑ Hope, James; Reekie, Laura J. D.; Hunter, Nora; Multhaup, Gerd; Beyreuther, Konrad «Fibrils from brains of cows with new cattle disease contain scrapie-associated protein» (en anglès). Nature, 336, 6197, 1988-11, pàg. 390–392. DOI: 10.1038/336390a0. ISSN: 1476-4687.
  284. ↑ Pumarola i Batlle, Martí «L'Encefalopatia Espongiforme Bovina: situació a Catalunya». Annals de medicina, 84, 2001, pàg. 129–132. ISSN: 0210-7465.
  285. ↑ «Hospital Clínic Veterinari: el millor hospital veterinari del país, molt a prop teu». uab.cat, 26-09.-2018. [Consulta: 28 setembre 2022].
  286. ↑ Jones, Susan D.; Koolmees, Peter A. A Concise History of Veterinary Medicine (en anglès). Cambridge University Press, 2022-08-25, p. 335. ISBN 978-1-108-35624-4. 
  287. ↑ Klaassen, B.; Buckley, J. R.; Esmail, A. «Does the dangerous dogs act protect against animal attacks: a prospective study of mammalian bites in the accident and emergency department». Injury, 27, 2, 1996-03, pàg. 89–91. DOI: 10.1016/0020-1383(96)83411-5. ISSN: 0020-1383. PMID: 8730379.
  288. ↑ «Cronología Hospital Clínic Veterinari UAB» (en castellà). hcv.uab.cat. [Consulta: 28 setembre 2022].
  289. ↑ «Real Club de Polo». barcelonaolimpica.net. [Consulta: 28 setembre 2022].
  290. ↑ «Manifest de Reus». Annals Veterinaris, 10, 1992, pàg. 27-28.
  291. ↑ «Un arxiu més obert als professionals». Veterinaris, Juny 2004, pàg. 4-6.
  292. ↑ Staff, Guardian. «BSE crisis: timeline» (en anglès), 26-10-2000. [Consulta: 3 maig 2020].
  293. ↑ «IV Col·loqui d'història agrària: història de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans». Estudis d'Història Agrària, 12, 1998, pàg. 259–260. DOI: 10.1344/eha.1998.12.259-260. ISSN: 2385-359X.
  294. ↑ Raventós, Emili Giralt i; Ascaso, Pilar Martínez-Carné i. Contribució a una bibliografia per a la história de la ramaderia i la veterinària als Països Catalans: IV Col·loqui d'Història Agrària. Univ. Autònoma de Barcelona, 1996. ISBN 978-84-490-0669-2. 
  295. ↑ «1945-55 | 70 aniversario de la FAO | Organización de las Naciones Unidas para la Alimentación y la Agricultura». P. 36 [Consulta: 1r maig 2020].
  296. ↑ «BSE and CJD: Chronology of a crisis». news.bbc.co.uk. [Consulta: 28 setembre 2022].
  297. ↑ Edwards, Jeanette «Why dolly matters: Kinship, culture and cloning». Ethnos, 64, 3-4, 01-01-1999, pàg. 301–324. DOI: 10.1080/00141844.1999.9981606. ISSN: 0014-1844.
  298. ↑ Li, K. S.; Guan, Y.; Wang, J.; Smith, G. J. D.; Xu, K. M. «Genesis of a highly pathogenic and potentially pandemic H5N1 influenza virus in eastern Asia» (en anglès). Nature, 430, 6996, 2004-07, pàg. 209–213. DOI: 10.1038/nature02746. ISSN: 1476-4687.
  299. ↑ «Green Paper on European food law» (en anglès). European Comission, 30-04-1997. [Consulta: 28 setembre 2022].
  300. ↑ «Animal welfare» (en anglès). European Comission - Food Safety. [Consulta: 28 setembre 2022].
  301. ↑ «Registre general d’animals de companyia (ANICOM)». mediambient.gencat.cat. [Consulta: 28 setembre 2022].
  302. ↑ «Agora: Centre de Recerca en Sanitat Animal». Treballs de la Societat Catalana de Biologia, 66, 2015, pàg. 78-79.
  303. ↑ «Gossos potencialment perillosos». mediambient.gencat.cat, 19-05-2017. [Consulta: 28 setembre 2022].
  304. ↑ «Real Decreto 287/2002, de 22 de marzo, por el que se desarrolla la Ley 50/1999, de 23 de diciembre, sobre el régimen jurídico de la tenencia de animales potencialmente peligrosos.». boe.es, 12-12-2007. [Consulta: 28 setembre 2022].
  305. ↑ Watson, Rory «EU plans more antibiotic resistance surveillance» (en anglès). BMJ, 318, 7200, 26-06-1999, pàg. 1716. DOI: 10.1136/bmj.318.7200.1716a. ISSN: 0959-8138. PMC: PMC1116070. PMID: 10381691.
  306. ↑ «La Generalitat i el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya acorden la cessió de dades per al Registre d'animals de companyia» (en anglès). govern.cat, 23-07-2020. [Consulta: 27 setembre 2022].
  307. ↑ Smith, Anthony; Terry, Simon; Detken, Dirk «10 years of the European Food Safety Authority (EFSA) and the EU Food Safety System». European Food and Feed Law Review, 7, 3, 2012, pàg. 111–116. ISSN: 1862-2720.
  308. ↑ Brugués Floriach, Marta «Les Respostes de la legislació europea a les crisis alimentàries dels anys noranta: el paper de les agències de seguretat alimentària». Treball de Fi de Grau de Dret - Universitat de Girona, 2017-06.
  309. ↑ «El TERMCAT publica en línia el Diccionari de veterinària i ramaderia». termcat.cat, 15-07-2013. [Consulta: 27 setembre 2022].
  310. ↑ Martí Font, José María «El nuevo rector de la Universidad Autónoma, elegido con el 3,2% del censo» (en castellà). El País [Madrid], 07-03-2002. ISSN: 1134-6582.
  311. ↑ «Observatori». fundacion-affinity.org, 05-03-2016. [Consulta: 27 setembre 2022].
  312. ↑ «Regulation (EC) No 998/2003 of the European Parliament and of the Council of 26 May 2003 on the animal health requirements applicable to the non-commercial movement of pet animals and amending Council Directive 92/65/EEC» (en anglès). EUR-Lex - 32003R0998 - EN - EUR-Lex, 26-05-2003. [Consulta: 27 setembre 2022].
  313. ↑ «Moviment d'animals de companyia i passaport». agricultura.gencat.cat, 21-02-2018. [Consulta: 27 setembre 2022].
  314. ↑ «Regulation (EC) No 1831/2003 of the European Parliament and of the Council of 22 September 2003 on additives for use in animal nutrition (Text with EEA relevance)» (en anglès). EUR-Lex - 32003R1831 - EN - EUR-Lex, 18-10-2003. [Consulta: 27 setembre 2022].
  315. ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume «Giralt i Raventós, Emili (dir.); Salrach, Josep M. (coord.); Guitart i Duran, Josep (coord. vol.) (2005). Història agrària dels Països Catalans. Vol I: Antiguitat. Barcelona: Universitat de Barcelona. 585 p.». Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 21, 2010, pàg. 294–302. ISSN: 0213-6791.
  316. ↑ Fernández de la Hoz, Karoline «La prevención y el control de las enfermedades infecciosas: una contribución a la construcción de Europa» (en castellà). Gaceta Sanitaria, 21, 2007-12, pàg. 439–443. DOI: 10.1590/S0213-91112007000600001. ISSN: 0213-9111.
  317. ↑ «Ban on antibiotics as growth promoters in animal feed enters into effect» (en anglès). ec.europa.eu, 22-12-2005. [Consulta: 27 setembre 2022].
  318. ↑ «'Catalans de pèl i ploma'». sostenible.cat, 18-04-2006. [Consulta: 27 setembre 2022].
  319. ↑ «El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, presideix la signatura del conveni entre la UdL i la UAB per compartir la titulació de Veterinària» (en anglès). govern.cat, 21-01-2008. [Consulta: 27 setembre 2022].
  320. ↑ «EFSA assesses possible risks related to melamine in composite foods from China | EFSA» (en anglès). efsa.europa.eu, 25-09-2008. [Consulta: 27 setembre 2022].
  321. ↑ Giménez-Candela, Marita «Animales y Derecho en una sociedad global». dA Derecho Animal : Forum of Animal Law Studies, 5, 2014, pàg. 1–3. DOI: 10.5565/rev/da.275. ISSN: 2462-7518.
  322. ↑ «First Global Estimates of 2009 H1N1 Pandemic Mortality Released by CDC-Led Collaboration | CDC» (en anglès americà), 20-11-2019. [Consulta: 3 maig 2020].
  323. ↑ Faculat de Veterinària UAB. Veterinària. Memòria i verificació. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. 
  324. ↑ Facultat de Veterinària UAB. Ciència i Tecnologia dels Aliments. Memòria i verificació. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2010. 
  325. ↑ Roeder, Peter; Mariner, Jeffrey; Kock, Richard «Rinderpest: the veterinary perspective on eradication». Philosophical Transactions of the Royal Society B: Biological Sciences, 368, 1623, 05-08-2013. DOI: 10.1098/rstb.2012.0139. ISSN: 0962-8436. PMC: 3720037. PMID: 23798687.
  326. ↑ Morens, David M.; Holmes, Edward C.; Davis, A. Sally; Taubenberger, Jeffery K. «Global Rinderpest Eradication: Lessons Learned and Why Humans Should Celebrate Too». The Journal of Infectious Diseases, 204, 4, 15-08-2011, pàg. 502–505. DOI: 10.1093/infdis/jir327. ISSN: 0022-1899. PMC: 3144172. PMID: 21653230.
  327. ↑ Rinaldi, Andrea «Tackling animal diseases to protect human health». EMBO Reports, 14, 1, 2013-01, pàg. 31–35. DOI: 10.1038/embor.2012.201. ISSN: 1469-221X. PMC: 3537153. PMID: 23229587.
  328. ↑ Rinaldi, Andrea «Tackling animal diseases to protect human health». EMBO Reports, 14, 1, 2013-01, pàg. 31–35. DOI: 10.1038/embor.2012.201. ISSN: 1469-221X. PMC: 3537153. PMID: 23229587.
  329. ↑ Stanciu, Silvius «Horse Meat Consumption − Between Scandal and Reality» (en anglès). Procedia Economics and Finance, 23, 01-01-2015, pàg. 697–703. DOI: 10.1016/S2212-5671(15)00392-5. ISSN: 2212-5671.
  330. ↑ Direcció de Serveis de Drets dels Animals, Gerència d'Hàbitat Urbà «Ordenança sobre la protecció, tinença i venda d'animals [2014]». Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, 15-09-2014, pàg. 60.
  331. ↑ «Reglament per l'exercici professional en una clínica d'animals de companyia - COVB - Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona». covb.cat. [Consulta: 27 setembre 2022].
  332. ↑ «EU Zoos Directive: Good practices document». European Comission, 15-07-2015. [Consulta: 27 setembre 2022].
  333. ↑ Aseneta, Anatoly Angelo R. «Laudato Si’ on Non-Human Animals» (en anglès). Journal of Moral Theology, 6, 2, 01-06-2017, pàg. 230–245.
  334. ↑ «Acord entre la UdL i la Diputació de Lleida per al desplegament del doble grau de Veterinària i Ciència i Producció Animal». diputaciolleida.cat, 09-02-2016. [Consulta: 27 setembre 2022].
  335. ↑ «Estrategia Mundial de bienestar animal» (en espanyol europeu). woah.org, Maig 2017. [Consulta: 27 setembre 2022].
  336. ↑ WHO guidelines on use of medically important antimicrobials in food-producing animals. World Health Organization, 2017, p. 88. ISBN 978-92-4-155013-0. 
  337. ↑ «Els veterinaris creen un programa per controlar les colònies de gats i evitar riscos sobre la salut pública» (en castellà). lavanguardia.com, 31-05-2018. [Consulta: 27 setembre 2022].
  338. ↑ Bendix, Aria. «One of the world's largest banks has issued an alarming warning about antibiotic resistance — with big consequences for humanity» (en anglès americà). businessinsider.com, 10-10-2018. [Consulta: 27 setembre 2022].
  339. ↑ Moreno Cusac, Jessica. «Barcelona té unes 700 colònies controlades de gats salvatges | betevé». beteve.cat, 06-06-2019. [Consulta: 27 setembre 2022].
  340. ↑ «Jornada tècnica de “Evolució dels zoos: aspectes a considerar”». uab.cat, 28-10-2019. [Consulta: 27 setembre 2022].
  341. ↑ «Ponències de la jornada: Evolució dels Zoos». Facultat de Veterinària - UAB Barcelona. [Consulta: 27 setembre 2022].
  342. ↑ «Els gossos i els gats transmeten el coronavirus?: Esvaïm dubtes». bdv.cat, 23-04-2020. [Consulta: 27 setembre 2022].
  343. ↑ «Informació i recomanacions per als propietaris dels animals de companyia». canalsalut.gencat.cat, 09-04-2020.
  344. ↑ «Estratègia «de la granja a la taula»». acsa.gencat.cat, 20-05-2020. [Consulta: 27 setembre 2022].
  345. ↑ Alcaraz, Ferran. «El Consejo de Colegios Veterinarios i el COVB posen a disposició de clíniques i professionals materials per a promoure la tinença responsable». covb.cat, 24-02-2020. [Consulta: 27 setembre 2022].
  346. ↑ Rodenburg, T. B.; van Gerwen, Maite; Meijer, E. «End the cage age: looking for alternatives: Overview of alternatives to cage systems and the impact on animal welfare and other aspects of sustainability» (en anglès). European Parliament, Directorate General for Internal Policies, policy Department C: citizen's Rights and Constitutional Affairs, 01-12-2020. [Consulta: 27 setembre 2022].
  347. ↑ «Código de Protección y Bienestar Animal». boe.es, 09-09-2022. [Consulta: 27 setembre 2022].
  348. ↑ Arrilucea, Adhik. «La primera ley de protección animal trae novedades para acabar con el maltrato, sacrificio y abandono». publico.es, 01-08-2022. [Consulta: 27 setembre 2022].

Bibliografia modifica

Articles relacionats modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Vallue/Biblioteca_reial_de_Bèlgica&oldid=32991163»