Vot limitat

sistema de votació per eleccions multi-candidat on els electors tenen menys vots que posicions a cobrir

El vot limitat o vot restringit és una modalitat de l'escrutini majoritari plurinominal en el qual els electors disposen d'un nombre de vots inferior que el nombre d'escons a repartir.

En aquest sistema surten escollits els candidats amb més vots (sistema majoritari). Aquest sistema només es pot posar en pràctica quan el nombre d'escons a proveir és mes gran que u (escrutini plurinominal). Els electors tenen més d'un vot que han de distribuir entre els diferents candidats. No es permet acumular vots a un candidat en concret.[1]

En cas que no s'hi introduís cap condició addicional, l'elecció es podria realitzar amb una sola volta: els candidats més votats serien els escollits. També es pot donar el cas que s'hagin de complir certes condicions per ser escollit, com obtenir la majoria absoluta dels vots o una majoria qualificada. Si es donés aquesta situació i no s'atribuïssin tots els escons a la primera volta, es procediria a realitzar una segona volta.

Hom anomena majoria als escons que se sol emportar el partit més votat, que sol ser igual al nombre de vots que disposa cada elector. Els escons de la minoria són els escons que se solen emportar la resta de partits.

El vot limitat és un sistema que facilita que les minories puguin treure escons, precisament perquè els electors votaran a un nombre restringit de persones. No obstant, si un partit de la majoria presenta tants candidats com escons hi ha en joc i els seus votants voten estratègicament, el partit de la majoria pot guanyar tots els escons. El vot limitat permet que els electors puguin barrejar el seu vot entre candidats de diferents partits.

El vot limitat no s'ha de confondre amb altres tipus de vot utilitzats en escrutini majoritari plurinominal:

  • Vot únic no transferible: els electors només disposen d'un sol vot.
  • Escrutini majoritari plurinominal pur: cada elector pot votar tants candidats com càrrecs s'hagin d'escollir.
  • Vot acumulatiu: cada votant té un nombre de vots determinat que pot distribuir com vulgui entre els candidats.

Ús del sistemaModifica

Històric

  • A Espanya en eleccions generals, provincials i municipals fins al 1936.
  • A Portugal en eleccions legislatives entre 1911 i 1919.
  • En algunes circumscripcions del Regne Unit entre 1867 i 1885.
  • A Itàlia a finals del segle xix.
  • A les eleccions generals japoneses de 1946 en algunes circumscripcions.

Actual

ExemplesModifica

Exemple 1: el primer partit s'emporta els escons de la majoria (nombre d'escons igual al nombre de vots que disposa cada elector) i la resta de partits s'emporten els escons de la minoria. A l'exemple, els resultats a les eleccions del Senat del 2008 a la provínicia de Barcelona, on s'escollien 4 senadors. Cada votant tenia 3 vots.[2]

Eleccions al Senat de 2008. Província de Barcelona (4 senadors)
Partit Candidats Vots Electe
PSC-ERC-ICV-EUiA Maite Arqué i Ferrer 1.398.628   
Jordi Guillot i Miravet 1.334.040   
Isidre Molas i Batllori 1.302.088   
Convergència i Unió Montserrat Candini i Puig 606.205   
Feliu Guillaumes i Ràfols 562.485  2
Jordi Torra i Vendrell 549.767  2
Partit Popular Carmen Argiles Bertran 378.581  2
Sixto José Cadenas Anibarro 354.204  2
Sonia Egea Pérez 346.215  2

Exemple 2: els electors barregen el seu vot entre diferents partits i no surt cap partit predominant. No es distingeixen majories i minories. A l'exemple, les eleccions al Senat de 2015 a la província de Tarragona, on s'escollien 4 senadors. Cada votant tenia 3 vots.[2]

Eleccions al Senat de 2015. Província de Tarragona (4 senadors)
Partit Candidats Vots Electe
Esquerra Republicana de Catalunya Miquel Aubà i Fleix 68.922   
Josep Rufà Gràcia 60.011   
Laura Castel i Fort 56.632  2
En Comú Podem Celia Cánovas Essard 62.181   
Inmaculada Sánchez Fernández 50.215  2
Ricardo Redondo Moltó 47.000  2
Democràcia i Llibertat Carles Pellicer Punyed 59.639   
Annabel Marcos i Vilar 52.871  2
Joan Maria Basora Robert 49.612  2
Partit dels Socialistes de Catalunya Joan Sabaté i Borràs 54.778  2
Josep Fèlix Ballesteros Casanova 52.871  2
Maria Jesús Sequera i Garcia 49.612  2

Exemple 3: el partit de la majoria presenta tants candidats com escons té la circumscripció. Els electors del partit de la majoria voten de forma tàctica per aconseguir que s'obtinguin tots els escons. A l'exemple, les eleccions generals de 1907 al districte de Barcelona ciutat, on s'escollien 7 diputats. En aquestes eleccions els partits catalanistes van fer una coalició electoral anomenada Solidaritat Catalana. Cada votant tenia 5 vots.[3]

Eleccions generals de 1907. Districte de Barcelona ciutat (7 diputats)
Coalició Candidat Vots Electe
Solidaritat Catalana Nicolás Salmerón Alonso (UR) 39.935   
Francesc Cambó i Batlle (Lliga) 39.458   
Josep Puig i Cadafalch (Lliga) 39.454   
Emili Junoy i Gelabert (Lliga) 38.996   
Francesc Macià i Llussà (independent) 37.113   
Josep Maria Vallès i Ribot (PRDF) 36.501   
Ildefons Sunyol i Casanova (CNR) 35.110   
Republicans anti-solidaris Joan Sol i Ortega 22.081  2
Alejandro Lerroux García 22.024  2
Nicolás Estébanez 21.974  2
Josep Maria Serraclara i Costa 21.918  2
Josep Antoni Mir i Miró 21.699  2

ReferènciesModifica

  1. Lleis i sistemes electorals: el sistema de d'Hondt... i d'altres - Astroosona.net
  2. 2,0 2,1 «Ministerio del Interior - Consulta de Resultados electorales». [Consulta: 8 juliol 2018].
  3. Balcells, Albert. Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923. Fundació Jaume Bofill, p. 520.