1a cerimònia dels Premis César

1a cerimònia dels Premis César
	Jean Gabin, presentador de la cerimònia, darrer acte públic en el que va participar
	48° 53′ N, 2° 17′ E / 48.88°N,2.28°E
Tipus	cerimònia dels Premis César
Data	3 abril 1976
Número d'edició	1
	2a cerimònia dels Premis César →
Localització	Palau de Congressos de París (França)
Estat	França
Presentador	Pierre Tchernia
Conferit per	Acadèmia de les Art i Tècniques del Cinema de França
Mitjà de comunicació
Emissora original	Antenne 2
Retransmès per	Antenne 2

La 1a cerimònia dels Premis César — també coneguts com Nuit des César — que premiava les pel·lícules estrenades el 1975, va tenir lloc el 3 d’abril de 1976 al Palais des Congrès de Paris.

Va ser presidit per Jean Gabin, del que en va ser la darrera aparició pública,^[1] i retransmesa a Antenne 2, presentada per Pierre Tchernia i Jean-Claude Brialy.

Presentadors i ponents

Presentació dels premis
- Robert Enrico, president de l'Académie des Arts et Techniques du Cinéma
- Jean Gabin, president cerimonial
- Pierre Tchernia, mestre de cerimònies
- Michèle Morgan i Jean Gabin per la presentació del César a la millor pel·lícula
- Michel Colombier, director d'orquestra
Entreactes i esquetxs^[2]
- Blue Bell Girls i Margaret Kelly Boys del Lido
- Marie Laforêt interprrtant Histoire d'une star (Star story)
- Yves Simon interprrtant Au pays des merveilles de Juliette
- Serge Reggiani interprrtant L'hôtel des voyageurs
- Michel Legrand canta L'été 42
- Diana Ross canta Do You Know
- Jean Lefebvre
- Catherine Rivière canta un extret de Queen Christina en homenatge a Greta Garbo.

Guanyadors i nominats

Els guanyadors s'indiquen en negreta.

Millor pel·lícula El vell fusell de Robert Enrico Cosí, cosina de Jean-Charles Tacchella Que la fête commence de Bertrand Tavernier Sept morts sur ordonnance de Jacques Rouffio	Millor director Bertrand Tavernier – Que la fête commence François Truffaut – L'Histoire d'Adèle H. Jean-Paul Rappeneau – El meu home és un salvatge Robert Enrico – El vell fusell
Millor actor Philippe Noiret – El vell fusell Victor Lanoux – Cosí, cosina Jean-Pierre Marielle – Els pintors de Pont-Aven Gérard Depardieu – Sept morts sur ordonnance	Millor actriu Romy Schneider – L'important és estimar Isabelle Adjani – L'Histoire d'Adèle H. Delphine Seyrig – India Song Catherine Deneuve – El meu home és un salvatge
Millor actor secundari Jean Rochefort – Que la fête commence Patrick Dewaere – Adieu poulet Victor Lanoux – Adieu poulet Jean Bouise – El vell fusell	Millor actriu secundària Marie-France Pisier – Cosí, cosina i Souvenirs d’en France Isabelle Huppert – Aloise Andréa Ferréol – Els pintors de Pont-Aven Christine Pascal – Que la fête commence
Millor guió Que la fête commence – Bertrand Tavernier i Jean Aurenche Cosí, cosina – Jean Charles Tacchella Sept morts sur ordonnance – Jacques Rouffio i Georges Conchon El vell fusell – Robert Enrico i Pascal Jardin	Millor música François de Roubaix – El vell fusell Carlos d'Alessio – India Song Felip d'Orleans, Regent de França i Antoine Duhamel – Que la fête commence Olivier Toussaint i Paul de Senneville – Un linceul n'a pas de poches
Millor fotografia Sven Nykvist – Black Moon Pierre Lhomme – El meu home és un salvatge i La tija de l'orquídia Étienne Becker – El vell fusell	Millor decorat Pierre Guffroy – Que la fête commence Richard Peduzzi – La tija de l'orquídia Jean-Pierre Kohut-Svelko – L'Histoire d'Adèle H. i L'important és estimar
Millor muntatge Geneviève Winding – Sept morts sur ordonnance Jean Ravel – Adieu poulet Christiane Lack – L'important és estimar Marie-Josèphe Yoyotte – El meu home és un salvatge Eva Zora – El vell fusell	Millor so Nara Kollery i Luc Perini – Black Moon Harrik Maury i Harald Maury – Hu-Man Michel Vionnet – India Song Bernard Aubouy – El vell fusell
Millor pel·lícula estrangera Perfum de dona Aguirre, la còlera de Déu Nashville Trollflöjten
César d'honor Ingrid Bergman Diana Ross

Anècdotes

En la nominació al César a la millor actriu, Isabelle Adjani, convençuda de la seva victòria, es va aixecar fins i tot abans que s'anunciés la guanyadora del premi, que finalment va ser atorgat a Romy Schneider.^[3]

L'actor Jean Rochefort relata la cerimònia:

«

Vaig rebre el primer premi el 3 d'abril de 1976. No va ser aquesta compressió brillant sinó un paio baixet que va desenrotllar una bobina de pel·lícula: primer grau. Jo era el conillet d'índies i quan vaig pujar a l'escenari a recollir la meva joguina, l'ambient era tens! Alguns esperits forts només ho veien com una imitació dels Oscar [1928]. Quan vaig anar a donar un cop a l'espatlla a Gabin, president malhumorat, es va girar bruscament: "Ah, ets tu Rochefort! Si hagués estat periodista, li hauria engegat a dida". Esperava un petit compliment de circumstància.^[4]

»

Referències

↑ Samuel Blumenfeld. «« Les Césars » : la première fois que « Le Monde » l’a écrit». lemonde.fr, 12-03-2021..
↑ La nuit des Césars 1987 a inateque.ina.fr
↑ Valérie Domain «César : quand Adjani a cru qu'elle était la meilleure actrice». L'Obs, 24 février 2012.
↑ Ghislain Loustalot et François Pédron, « En 2015, le petit bal des aigris est devenu une des soirées préférées des Français. Et un formidable outil de promotion. Il s'y passe toujours quelque chose », Paris Match, semaine du 12 au 18 février 2015, page 74.

Enllaços externs

[1] Samuel Blumenfeld. «« Les Césars » : la première fois que « Le Monde » l’a écrit». lemonde.fr, 12-03-2021..

[2] La nuit des Césars 1987 a inateque.ina.fr

[3] Valérie Domain «César : quand Adjani a cru qu'elle était la meilleure actrice». L'Obs, 24 février 2012.

[4] Ghislain Loustalot et François Pédron, « En 2015, le petit bal des aigris est devenu une des soirées préférées des Français. Et un formidable outil de promotion. Il s'y passe toujours quelque chose », Paris Match, semaine du 12 au 18 février 2015, page 74.

[1]

[2]

[3]

[4]