Arquebisbat Castrense d'Espanya

Arquebisbat Castrense d'Espanya
	Arzobispado Castrense de España (es)
Tipus	ordinariat militar, vicariat militar i arxidiòcesi catòlica romana
Localització
	40° 24′ 53″ N, 3° 42′ 44″ O / 40.414769°N,3.712306°O
	Espanya
	Forces Armades d'Espanya
Parròquies	13
Població humana
Llengua utilitzada	castellà
Religió	Església catòlica llatina
Geografia
Part de	Església catòlica a Espanya
Superfície	504.645 km²
Creació	5 d'agost de 1950
Patrocini	Immaculada Concepció i Joan de Capistrano
Catedral	Església Catedral de les Forces Armades
Organització política
• Vicari castrense	Juan del Río Martín
Lloc web	http://www.arzobispadocastrense.com

L'Arquebisbat Castrense d'Espanya és l'ordinariat militar de l'Església catòlica per les Forces Armades d'Espanya. L'arquebisbe actual és Juan Antonio Aznárez Cobo.

Història

Des de l'edat mitjana és recollida la presència de sacerdots assistint els soldats, tot i que era circumstancial, ja que fins al 1532 no s'organitzaren els primers exèrcits permanents i professionals regulars (els terços), i aleshores s'incorpora el sacerdot a la milícia per tal d'atendre als soldats, separats de la seva diòcesi.

Inicialment els sacerdots no eren adscrits a cap jurisdicció eclesiàstica peculiar. Fins al segle xvii es regien per breus pontificis i el 1645 el papa Innocenci X concedeix als vicaris de l'Exèrcit jurisdicció sobre els capellans i militars que estiguessin fora de les seves diòcesis, pel temps de duració de les diferents campanyes militars. Cap al 1705 fou creat un Vicariat únic per tot l'Exèrcit Espanyol i en fou nomenat Carlos de Borja y Centellas, i en 1736 Climent XII li estén la jurisdicció no sols al temps de guerra, sinó també al temps de pau.

Quan el rei Carles III va reformar l'exèrcit i la marina i el 10 de març de 1762 el Papa Climent XIII a petició seva li concedí la unificació del vicariat militar al patriarcat de les Índies Occidentals, declarant subjectes a la jurisdicció castrense «a quants militars sota la bandera del Rei Catòlic per mar o per terra, i visquessin del sou o estipendi militar, així com a tots els que per legítima causa els seguissin».

Segona República espanyola

Aquesta situació es va mantenir invariable fins a l'arribada de la II República. El Govern de la República, després de restringir el servei religiós castrense en 1931, el va suprimir definitivament per Llei de 30 de juny de 1932. El 30 de març de 1933 el nunci Federico Tedeschini va declarar extingit el breu d'11 d'abril de 1926, amb el que va cessar la jurisdicció eclesiàstica castrense. El fins llavors Vicari Castrense i Patriarca de les Índies Occidentals, Ramón Pérez y Rodríguez, va ser traslladat a la diòcesi de Cadis i Ceuta.

Guerra Civil espanyola

Durant la guerra civil de 1936-39 fou habilitat novament el servei religiós a la zona controlada pel bàndol nacional. La Santa Seu en comissionà per l'organització de l'antic vicariat al cardenal Isidre Gomà, qui n'actuà com a delegat pontifici. En juliol de 1940 fou restablit per llei el Cos Eclesiàstic de l'Exèrcit, en 1941 es restablia el Cos Eclesiàstic de l'Armada (mitjançant llei de 1945) i el Cos Eclesiàstic de l'Aire. A la mort del cardenal Gomà li foren atorgades al bisbe Gregorio Modrego Casaus les facultats sobre el clergat castrense.

Arran del conveni signat entre l'Espanya franquista i la Santa Seu el 5 d'agost de 1950 es restableix la jurisdicció eclesiàstica castrense i es crea el Vicariat General Castrense, elevat a Arquebisbat per Pius XII en 1951. El conveni fou assumit i ratificat pel concordat del 1953.

Per l'acord entre Espanya i la Santa Seu del 28 de juliol de 1976 l'Estat espanyol renuncia al privilegi de presentació de bisbes, excloent-ne el Vicariat Castrense, per al qual el rei presentarà un dels integrants de la terna per al nomenament. El 3 de gener de 1979 se signà l'Acord entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol sobre l'Assistència Religiosa a les Forces Armades i servei militar de clergues i religiosos, actualment en vigor.

Canvis des del Papat

En 1986 el papa Joan Pau II promulga la constitució apostòlica Spirituali Militum Curae, mitjançant la qual actualitza d'acord amb les disposicions del Concili Vaticà II el que els vicariats castrenses són transformats en circumscripcions eclesiàstiques concebudes i organitzades com una Església particular, assimilades jurídicament a les diòcesis, i que es regiran per uns estatuts especials per a cada nació que haurà de donar en cada cas la Santa Seu respectant, on existeixin, els acords amb els Estats.

Els Estatuts de l'Arquebisbat Castrense d'Espanya van ser aprovats per la Santa Seu el 14 de novembre de 1987.

Organització

L'Arquebisbat Castrense d'Espanya és una diòcesi personal, no territorial, regida per un arquebisbe, que s'enquadra en la categoria canònica de «ordinariat militar», i que per autorització expressa de la Santa Seu es denomina oficialment Arquebisbat Castrense d'Espanya.

L'Arquebisbat Castrense es regeix per una doble normativa: eclesial o canònica i civil.

A. Eclesial

L'Acord entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol sobre Assistència Religiosa a les Forces Armades [3.1.1979].
La constitució apostòlica «Spirituali Militum Curae» [21.4.1986].
Els Estatuts de l'Arquebisbat Castrense [14.11.1987].
Les normes del Codi de Dret Canònic.

B. Civil

Així mateix l'Acord entre la Santa Seu i l'Estat Espanyol sobre l'Assistència Religiosa a les Forces Armades [3.1.1979],
El Reial decret 1145/1990 pel qual es crea el Servei d'Assistència Religiosa a les Forces Armades [7.9.1990].
I una altra legislació complementària.

L'Arquebisbat està organitzat en cinc vicariats, corresponents a les cinc armes de les Forces Armades d'Espanya: Exèrcit de Terra, Armada, Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, Guàrdia Civil, Defensa i Serveis d'Informació.

La seva jurisdicció s'estén, a més dels capellans militars, a 13 parròquies en les casernes militars.

Amb seu en el palau de l'antiga Nunciatura, en el número 13 del carrer del Nuncio, l'arxidiòcesi té la seva catedral en Madrid, dedicada al Sant Sacrament, o Cos de Crist (anomenada església del Sacramento). També té un seminari propi, el Col·legi Sacerdotal Castrense Joan Pau II, amb seu a Madrid.