Àcid aspàrtic

compost químic
(S'ha redirigit des de: Aspartat)

L'àcid aspàrtic, (símbols Asp i D). Un dels vint-i-un aminoàcids[1] amb què les cèl·lules formen les proteïnes. Els seus codons són GAU o GAC.[2] Presenta un grup carboxil (-COOH) en l'extrem de la cadena lateral.[3]

  • A pH fisiològic té càrrega negativa, per la qual cosa també és denominat aspartat.[4][5]
  • Pertany al grup d'aminoàcids amb cadenes laterals polars carregades.
  • Pot ser sintetitzat pels humans.
  • La seua biosíntesi té lloc per transaminació de l'àcid oxalacètic, un producte intermedi del cicle de Krebs.[6]
Infotaula de compost químicÀcid aspàrtic
Substància químicacompost químic, medicament, Aromatitzant, aminoàcid, aminoàcid proteïnogen, L-aminoàcid i aminoàcid no essencial Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular133,038 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
bolet de la palla, Arabidopsis thaliana, Abies balsamea, xampinyó silvestre, all, Alpinia galanga, Alpinia purpurata, ananàs, Archontophoenix alexandrae, Palmera d'areca, Artemia salina, Artemisia absinthium, colza, Byrsonima crassifolia, Cassia obtusifolia, floravia, Chrysophyllum roxburghii, Donella lanceolata, cocoter, Murdannia nudiflora, Cucurbita foetidissima, Cycas circinalis, Cyperus aromaticus, Pastanaga, Dendrobium crumenatum, Dieffenbachia reginae, Donax canniformis, Donax grandis, jacint d'aigua, flammulina, Gloriosa superba, soia, Bolet de greix, Hydrilla verticillata, Indigofera hirsuta, Indigofera pilosa, Indigofera schimperi, Juniperus scopulorum, guixera, Morchella angusticeps, Morchella crassipes, Morchella deliciosa, Múrgola, tabaquera, Oncidium, Panax, Pandanus odorifer, Peliosanthes violacea, Pentaclethra macrophylla, Picea glauca, Picea mariana, pícea pungent, Pinus contorta, Pinus densiflora, pi ponderosa, Pseudotsuga menziesii, Psophocarpus tetragonolobus, Ramalina fraxinea, Tradescantia spathacea, Sagittaria sagittifolia, Epipremnum aureum, Epipremnum pinnatum, Ripariosida hermaphrodita, Sida hermaphrodita, acàcia del Japó, Stangeria eriopus, Tacca cristata, Tacca integrifolia, Thymus transcaucasicus, Treculia africana, Tsuga heterophylla, valeriana vera, Verpa bohemica, Chlamydomonas reinhardtii, Escherichia coli, ésser humà, Streptomyces platensis, Abutilon indicum, Allium rotundum, Conillets, castanyer, Colchicum trigynum, Onobrychis kachetica, Puccinia graminis, Morró, Streptomyces akiyoshiensis, vesc, Candida albicans, Lotus burttii, Lot de creta, Lotus tenuis, Lotus uliginosus, trèmol, Pseudomonas aeruginosa, Pseudomonas putida, Salmonella enterica, tomàquet, Staphylococcus aureus, Synechocystis, Thalassiosira pseudonana, Trypanosoma brucei, Cycas rumphii, Cyperus kyllingia, Kyllinga nemoralis, Rhynchospora colorata, Juniperus communis var. communis, Myxotrichum, Onchidium, Onobrychis michauxii, Commelina diffusa, Pontederia crassipes, Paraburkholderia, Quetsche, Dieffenbachia seguine, Psophocarpus scandens, lot corniculat, Cannabis sativa, Lotus filicaulis, pèsol, Prunus angustifolia, Cyperus mindorensis, Musa × paradisiaca i Aranda Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₇NO₄ Modifica el valor a Wikidata
L-Asparaginsäure - L-Aspartic acid.svg
SMILES canònic
Model 2D
C(C(C(=O)O)N)C(=O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

N[C@@H](CC(O)=O)C(O)=O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
PKa3,86 Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

ReferènciesModifica

  1. «àcid aspàrtic | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 gener 2022].
  2. Bialek, William. Biophysics: Searching for Principles (en anglès). Princeton University Press, 2012-12-17, p. 221. ISBN 978-1-4008-4557-6. 
  3. Meister, Alton. Biochemistry of the amino acids (en anglès). Elsevier, 2012-12-02, p. 613. ISBN 978-0-323-16147-3. 
  4. Alemany, Marià. Bioquímica de la nutrició. Edicions Universitat Barcelona, 1999, p. 22. ISBN 978-84-8338-115-1. 
  5. Voet, Donald; Voet, Judith G.; Pratt, Charlotte W. Fundamentos De Bioquimica/ Fundamental of Biochemistry (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007, p. 83. ISBN 978-950-06-2314-8. 
  6. Tortora, Gerard J.; Funke, Berdell R.; Case, Christine L. Introducción a la microbiología (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007-06-30, p. 149. ISBN 978-950-06-0740-7. 

Vegeu tambéModifica



Principals famíles bioquímiques
Àcids nucleics | Alcaloides | Aminoàcids | Carbohidrats | Carotenoides | Cofactors enzimàtics | Esteroides | Flavonoides | Glicòsids | Lípids | Pèptids | Policètids | Tetrapirrols | Terpens
Anàlegs d'àcids nucleics:Els 20 aminoàcids proteïnògens o comuns.Anàlegs d'àcids nucleics :
Àcid aspàrtic | Àcid glutàmic | Alanina | Arginina | Asparagina | Cisteïna | Fenilalanina* | Glutamina | Glicina | Histidina | Isoleucina* | Leucina* | Lisina* | Metionina* | Prolina | Serina | Treonina* | Triptòfan* | Tirosina | Valina*
Aminoàcids postranscripcionals
Cistina | Hidroxiprolina | Selenocisteïna

Els 8 aminoàcids essencials pels humans estan marcats amb un asterisc.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid aspàrtic