Viquipèdia

Catalunya Ràdio

emissora de ràdio pública generalista de Catalunya
(S'ha redirigit des de: CatRàdio)
«Catalunya Ràdio» redirigeix aquí. Si cerqueu el grup d'emissores, vegeu «Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio».

Catalunya Ràdio és l'emissora de ràdio convencional pública catalana, propietat de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) de la Generalitat de Catalunya.

Infotaula d'organitzacióCatalunya Ràdio
lang=ca
Redacció de Catalunya Ràdio Modifica el valor a Wikidata
Lema"Escolta't" Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusemissora de ràdio Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació20 juny 1983
Governança corporativa
Seu
Part deGrup d'Emissores de Catalunya Ràdio Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-933-06-92-00 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webhttps://www.ccma.cat/catradio/
Facebook: catradio X: CatalunyaRadio Telegram: catalunyaradio TikTok: catalunyaradio Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Història

modifica

Inici

modifica

L'1 d'octubre de 1982 es nomenà Jordi Costa i Riera com a director del projecte de Catalunya Ràdio. L'any 1983, la Generalitat de Catalunya, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia, va decidir engegar la seva primera emissora de ràdio, amb l'objectiu de promocionar i difondre la llengua i la cultura catalanes.[1] El 28 d'abril del mateix any comprà dels locals de Diagonal, 614 on s'instal·laren els estudis de la futura Catalunya Ràdio, i el 13 de maig s'aprovà el nom de Catalunya Ràdio. D'aquesta manera, Catalunya Ràdio va emetre els primers senyals radioelèctris el 17 de juny, i va iniciar les seves emissions el dilluns 20 de juny del 1983. Les primeres paraules que es van escoltar (en veu d'un jove Miquel Calçada, mentre de fons sonava una sintonia de Lluís Llach) van ser: «Són les zero hores, zero minuts del dia 20 de juny del 1983. Comencem en aquest moment una feina volguda i important: la posada en marxa de Catalunya Ràdio».[2] No obstant això, Catalunya Ràdio no va ser la primera emissora a emetre en llengua catalana, abans ho havia fet Ràdio Barcelona, impulsada per l'Associació Nacional de Radiodifusió, durant el primer terç del segle xx. El 22 d'agost de 1983 va transmetre el primer programa esportiu coincidint amb el Trofeu Joan Gamper i a partir de l'octubre comença la programació regular de Catalunya Ràdio.

Expansió

modifica

Al cap de poc, entra Carles Vilarrubí com a secretari general[3] que va arribar a l'emissora per tal de "posar ordre" donant-li una estructura administrativa i de gestió empresarial a l'empresa pública. Un any després, el març de 1984, Catalunya Ràdio tenia una cobertura del 80% del territori i del 90% de la població. Durant aquest any, Costa deixa l'emissora[4] i Josep Maria Francino ocupa el càrrec de director, però a causa de la convalescència d'un infart, Vilarrubí agafa el càrrec de director adjunt.[3] Durant aquesta època, es crea el logo del llamp de Catalunya Ràdio[3] i l'eslògan de "La ràdio nacional de Catalunya", el qual va acabar en judici entre l'emissora i Carles Cuní.[3] El 1986 van entrar en funcionament les delegacions territorials i l'octubre de 1989 es van iniciar les desconnexions de les delegacions de Girona, Tarragona i Lleida. El març de 1988[5] s'estrena delegació pròpia a Madrid, després d'un temps compartint espai amb Onda Madrid, per tal de poder cobrir millor l'actualitat política. El 1995, Joan Maria Clavaguera fou elegit director de l'emissora, càrrec que ocupà fins que fou destituït l'any 2002 pel llavors director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, Miquel Puig.[6] Com a substitut fou designat Eugeni Cabanes,[7] periodista que dirigiria l'emissora pública durant dos anys.

Vintè aniversari

modifica
 
Logotip commemoratiu dels 20 anys

L'any 2003 es van celebrar les dues dècades de l'emissora amb el lema La força dels 20 anys (compartit amb TV3). Per a celebrar-ho, el mes de juny es va fer un creuer per la mar Mediterrània amb un conjunt d'oients i gran part de l'equip de l'emissora. A més, el dissabte 21 de juny es va celebrar, al Liceu, El Concert dels Vint Anys de Catalunya Ràdio, per compartir una altra vegada l'efemèride amb tots els oients que hi van poder assistir (va ser retransmès en directe per Catalunya Ràdio i pel llavors anomenat Canal 33).

El 2004, Montserrat Minobis va assumir la direcció de l'emissora, en un període marcat per la inestabilitat interna, que desembocà en una vaga de treballadors l'any 2005[8] i amb la marxa de dues de les seves principals estrelles, Toni Clapés i Jordi Basté, a RAC 1.[9] El juliol de 2005, un any després d'accedir al càrrec, Minobis cediria la direcció a Oleguer Sarsanedas.

Per a la temporada 2005/06 Catalunya Ràdio fitxà els periodistes Joan Barril, pel programa El cafè de la república; Bernat Soler, pel programa Els millors anys de la nostra vida i Xavier Grasset, que ocupà les tardes amb el magazín De quatre a set.[10] No obstant això, el nou espai de tardes no aconseguí mantenir l'audiència de Toni Clapés, i fou substituït un any més tard per un nou magazín, On vols anar a parar?, presentat per Llucià Ferrer. A més, durant la temporada 2006/07 Manel Fuentes retornà a l'emissora, al capdavant del programa Problemes domèstics.[11]

Vint-i-cinquè aniversari

modifica
 
El programa Hem de parlar en directe des de la plaça de Catalunya de Barcelona durant la Diada de Sant Jordi de l'any 2009.

L'emissora va celebrar el primer quart de segle amb una programació especial durant la temporada 2007-2008 (com per exemple el programa-concurs Els 25, cada dissabte, presentat per Mireia Mallol). L'acte central de la celebració es va dur a terme el divendres 20 de juny del 2008 al Teatre Nacional de Catalunya, amb un espectacle inspirat en La guerra dels mons d'Orson Welles. Hi van participar una cinquantena de professionals que treballaven en aquells moments a l'emissora o que hi havien treballat. Se'n van realitzar dues sessions: a les sis de la tarda i a les nou del vespre; i tant Catalunya Ràdio com el 33 ho van emetre en directe. L'espectacle va ser conduït per Josep Maria Pou dirigit per Enric Llort. Incorporava una crònica d'algunes de les notícies més destacades dels últims vint-i-cinc anys.

La temporada 2008/09 l'emissora pateix una important remodelació de la seva programació, amb canvis destacables als seus programes principals: el magazín dels matins, El matí de Catalunya Ràdio; el magazín de tardes, On vols anar a parar? i el magazín dels caps de setmana, El suplement.[12] En aquest últim, Xavier Solà abandona la direcció del programa després de vint anys, per posar-lo al capdavant d'un nou espai, anomenat Suc de Coco, i fou substituït per Núria Ferré. A la tarda, l'emissora substitueix el magazín de Llucià Ferrer per un nou programa dirigit per tres presentadores (Marta Alonso, Flora Saura i Míriam Fuster), anomenat Hem de parlar. Finalment, a El matí de Catalunya Ràdio, Neus Bonet va substituir Antoni Bassas al capdavant del programa, després de catorze anys presentat el programa radiofònic més escoltat de Catalunya. El 18 de juliol de 2007, amb motiu de l'últim programa, desenes d'oients es van reunir a les portes de l'emissora per mostrar el seu desacord amb la marxa de Bassas, per considerar-la una represàlia de caràcter polític,[13][14] ja que pocs mesos abans, Joan Ferran, diputat del Partit dels Socialistes de Catalunya, havia acusat el locutor d'aprofitar l'emissora pública per llançar "arengues nacionalistes".[15] En aquesta línia, l'any 2010 l'emissora va vetar unes falques publicitàries que el Cercle Català de Negocis volia fer dintre la campanya "Els beneficis de la independència".[16]

Un altre dels canvis destacats de la temporada 2008-09 va ser la recuperació d'un programa històric de l'emissora, acabat quatre anys abans, anomenat La nit dels ignorants, presentat en aquesta nova etapa per Mireia Mallol. Ramon Mateu i Llevadot fou designat director de Catalunya Ràdio el mes de juny del 2009, després de la destitució d'Oleguer Sarsanedas.[17]

Pel que fa a la temporada 2009-10, l'emissora va presentar quatre grans canvis: El matí de Catalunya Ràdio seria presentat per Manel Fuentes, i ampliaria una hora de durada; la substitució del programa Problemes domèstics, per un de nou anomenat Tot és molt confús i dirigit per Pere Mas; un nou programa de tardes dirigit per Sílvia Cóppulo, anomenat El secret i que va substituir Hem de parlar. El darrer canvi destacat fou la recuperació de l'espai esportiu de mitjanit presentat per Pere Escobar, El club de la mitjanit.[18][19]

Anys 2010

Quant a la programació de la temporada 2010-11, l'emissora va buscar la continuïtat dels programes de la temporada anterior, però donant progressivament més presència a la participació ciutadana, mitjançant l'ús de les xarxes socials. L'única incorporació respecte a la temporada anterior fou la de Tatiana Sisquella al programa del cap de setmana El suplement. Els principals canvis van ser al vespre i a la nit, amb l'inici d'El cafè de la república, El club de la mitjanit, La nit dels ignorants 2.0 i El visitant una hora abans a causa del trasllat de L'ofici de viure al cap de setmana.[20]

Per la temporada 2011-12, la programació va patir pocs retocs. El canvi més destacat es va produir a les tardes, on La tribu de Catalunya Ràdio, presentat per Tatiana Sisquella, va substituir El Secret, de Sílvia Cóppulo. Sisquella, per tant, va deixar de presentar el programa del cap de setmana El suplement, que precisament presentarà Cóppulo. Al migdia, també s'hi va produir un canvi important: Tot és molt confús va passar a durar una hora i d'una a dues del migdia va aparèixer el nou programa esportiu Tenim un punt, presentat per Francesc Garriga. L'Informatiu Migdia, que s'emet després, va passar a durar una hora i va incorporar 15 minuts de desconnexió territorial.[21]

 
Micro de Catalunya Ràdio

El 2 de maig de 2012, el consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va anunciar el canvi de director de Catalunya Ràdio, que passava a ser Fèlix Riera,[22] mentre que Ramon Mateu i Llevadot, l'antic director des del juny de 2009, va ser designat director d'estratègia i marca de la CCMA.[23]

De cara a la temporada 2012-13, la programació va seguir una línia continuista, i on el migdia dels dies laborables patia els principals canvis amb la introducció de dos nous programes: el concurs musical Els optimistes, presentat per Àngel Llàcer i Manu Guix, que ocupava el lloc de Tot és molt confús; i El mirall, un programa de servei i participació sobre els grans temes que preocupen els oients presentat per Marta Romagosa, que ocupava l'espai on s'emetia Tenim un punt. Als caps de setmana, El suplement de Sílvia Cóppulo augmentava el seu horari, començant a les vuit del matí i es recuperava el programa Els viatgers de la gran anaconda per a les tardes del diumenge.[24] L'estrena de la temporada es va dur a terme la primera setmana de setembre amb alguns programes realitzats des de Girona, Tarragona, Lleida i Sabadell.[25] En una carta, el director Fèlix Riera va explicar que l'objectiu d'aquella temporada era ampliar les vies per accedir de forma més fàcil als continguts del Grup d'Emissores de Catalunya Ràdio.[26]

Els treballadors de Catalunya Ràdio van acceptar l'agost de 2013 un preacord de l'ERO, que afectà 20 treballadors de l'empresa durant un període de quatre anys.[27] Els principals canvis de la temporada 2013 – 2014 van ser el nomenament de Mònica Terribas com a nova presentadora i directora d'El matí de Catalunya Ràdio, en substitució de Manel Fuentes; el naixement del nou programa de sexualitat Les mil i una nits de Maria de la Pau Janer i el relleu de Marc Negre al capdavant del programa esportiu Tot gira per David Clupés.[28]

El 28 de juliol de 2015 Fèlix Riera va ser destituït com a director de Catalunya. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ho va emmarcar en «el procés de transformació de la CCMA com a empresa única de mitjans», encara que alguns polítics van veure-hi «raons polítiques» pel fet que Riera fos militant d'Unió Democràtica de Catalunya, partit tot just separat de Convergència Democràtica de Catalunya.[29]

Actualitat

modifica

Per la temporada 2015-2016, com a principal canvi, va destacar un nou programa de Sílvia Cóppulo, anomenat La vida i emès de dotze a dues del migdia.[30] El 12 de gener de 2016 es va anunciar que el nou director de la ràdio seria Saül Gordillo. Gordillo va adoptar una línia continuista durant els primers mesos de gestió, i va presentar el seu projecte a finals d'agost del mateix any. La nova temporada 2016-2017 seria una aposta per reforçar l'entreteniment, l'humor i els esports, amb la intenció de recuperar el lideratge d'audiències. Entre els nous programes de la graella destaquen Estat de Gràcia, conduït per Roger de Gràcia; Popap, amb Mariola Dinarès; i Tot costa, un programa esportiu amb Jordi Costa i Sònia Gelmà. Es va allargar la durada de Catalunya Migdia, conduït per Òscar Fernández, incloent-hi una tertúlia dirigida per l'Empar Moliner, mentre que el Catalunya Vespre de Kílian Sebrià va incloure una tertúlia política amb Sílvia Cóppulo.[31] També s'han estrenat altres programes nous com Ciutat Maragda amb David Guzmán, Revolució 4.0 amb Xantal Llavina o Crims amb Carles Porta.

Logotips

modifica

El primer logotip va ser dissenyat per un arquitecte (en lloc d'un dissenyador)[3] i va generar certa discussió en el parlament atès que no es comprenia que aparegués un raig si el mètode d'emissió era amb ones.[3] Durant la seva història, ha anat renovant la imatge per adaptar-la als nous temps:

  •  
    Des del 1983 fins al 1993
  •  
    Des del 1993 fins al 1998
  •  
    Des del 1998 fins al setembre de 2023.
  •  
    Logotip a partir de setembre de 2023.[32][33]

Audiències

modifica

L'any 1989, l'emissora de la Generalitat assolí per primer cop el lideratge d'audiència a Catalunya, i des d'aquest any és l'emissora en català amb més oients; lideratge que perdé però, l'any següent, en favor de la Cadena SER. Quatre anys més tard, l'any 1994, l'emissora tornà a arribar a la primera posició quant al nombre d'oients, posició que no abandonà fins al 2009.[34]

A data de desembre de 2020, Catalunya Ràdio era la segona emissora més escoltada al país amb oients, per sota de RAC 1, que liderà el rànquing amb 866.000 oients per 641.000 de Catalunya Ràdio; paral·lelament, El Matí de Catalunya Ràdio, conduït per Laura Rosel, era el segon programa radiofònic més escoltat, amb 476.000 oients, per darrere d'El món a RAC1, liderat per Jordi Basté, amb 655.000 oients.[35] semblants a les obtingudes en 2014, quan RAC 1 liderava el rànquing amb 766.000 oients, El Matí de Catalunya Ràdio, llavors conduït per Mònica Terribas tenia 410.000 oients, mentre El món a RAC1, liderat per Jordi Basté tenia 546.000 oients.[36]

La següent taula representa l'evolució segons els mesuraments d'audiència elaborats a Espanya per l'EGM:

Any 1a onada 2a onada 3a onada
1999 676.000[37] 534.000[38] 467.000[39]
2000 562.000[40] 591.000[41] 590.000[42]
2001 673.000[43] 496.000[44] 574.000[45]
2002 587.000[46] 573.000[47] 506.000[48]
2003 643.000[49] 614.000[50] 607.000[51]
2004 639.000[52] 604.000[53] 550.000[54]
2005 610.000[55] 604.000[56] 598.000[57]
2006 587.000[58] 584.000[59] 564.000[60]
2007 581.000[61] 523.000[62] 535.000[63]
2008 516.000[64] 568.000[65] 529.000[66]
2009 454.000[67] 427.000[68] 452.000[69]
2010 456.000[70] 565.000[71] 456.000[72]
2011 538.000[73] 556.000[74] 514.000[75]
2012 573.000[76] 589.000[77] 641.000[78]
2013 563.000[79] 578.000[80] 614.000[81]
2014 531.000[82] 578.000[83] 632.000[84]
2015 601.000[85] 614.000[86] 637.000[87]
2016 643.000[88] 603.000[89] 557.000[90]
2017 632.000[91] 575.000[92] 698.000[93]
2018 697.000[94] 614.000[95] 644.000[96]
2019 716.000[97] 622.000[98] 563.000[99]
2020 665.000[100] N/D 641.000[101]
2021 564.000[102] 503.000[103] 569.000[104]
2022 644.000[105] 604.000[106] 594.000[107]
2023 531.000[108] 614.000[109] 591.000[110]
2024 626.000[111]

Programació (temporada 2024-2025)[112]

modifica

La programació es pot veure afectada per esdeveniments esportius i/o informatius especials durant la setmana.

De dilluns a dijous

modifica

Divendres

modifica

Dissabtes

modifica

Diumenges

modifica

Transmissions esportives

modifica

A part de la programació convencional, Catalunya Ràdio també transmet diversos esdeveniments esportius, dels quals destaquen:

  • La transmissió d'en Torquemada, transmissió de tots els partits del FC Barcelona, amb la narració de Bernat Soler, els comentaris de Ricard Torquemada en l'anàlisi tècnica, Marta Carreras amb entrevistes i aportacions especialitzades, Sergi Cutillas a la sala d'imatges, Josep Maria Batllori al centre de dades, etc.
  • La tranmissió de la Gelmà: transmissió de tots els partits del Futbol Club Barcelona (femení), amb la narració de Pere Escobar i els comentaris de Sònia Gelmà, Rut Vilar, Gerard Autet, Joan Fàbregas i Sònia Oleart.
  • La transmissió de l'Espanyol, transmissió de tots els partits del RCD Espanyol des de mitja hora abans del seu començament, amb la narració d'Eudald Serra, els comentaris de Sergio Gonzèlez, Dani Ballart i Marc Mayola en l'análisi tècnica i les entrevistes i anàlisi de dades d'Albert Benet.[113]
  • La transmissió del Girona, transmissió de tots els partits del Girona FC des de mitja hora abans del seu començament, amb la narració d'Eduard Solà, les entrevistes de Xevi Soler i Roger Arbusà, Carles Domènich a la sala d'imatges i els comentaris de Raül Agné i Montull, Arnal Llibert i Xavi Campos en l'anàlisi tècnica.[114]
  • Bàsquet a Catalunya Ràdio, transmissió de partits de la lliga ACB, de l'Eurolliga o de la Copa ULEB en què hi participen equips catalans, amb la narració d'Ernest Macià, els comentaris de Rafael Jofresa i Carme Lluveras, el suport tècnic de Xavi Vall i les entrevistes de Xevi Soler.[115]

Programes històrics

modifica
Article principal: Llista de programes de Catalunya Ràdio

Alguns dels programes que s'han emès són:

Freqüències

modifica

Catalunya Ràdio es pot escoltar per la TDT (al primer canal múltiple de Televisió de Catalunya),[116] per Internet,[117] pel mòbil,[118] a través d'un podcast,[119] per satèl·lit[120] i per freqüència modulada,[121] en les freqüències de la freqüència modulada que es detallen en l'apartat següent.

Catalunya
Illes Balears
País Valencià
Principat d'Andorra

Premis i reconeixements

modifica
 
49è premis Ondas a Catalunya Informació

L'emissora ha rebut diversos premis al llarg de la seva trajectòria, entre els quals destaquen:

L'any 2008 la programació de Catalunya Ràdio va obtenir el Premi Card de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.[135]

Crítiques

modifica

Al llarg dels anys, l'emissora, com d'altres membres de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), ha estat acusada de parcialitat. Específicament, durant l'època del govern de Convergència i Unió a la Generalitat de Catalunya, va ser criticada pel repartiment de les quotes als partits durant els informatius.[136] Històricament, aquesta actitud ha estat titllada de "crosta nacionalista". Dirigents de CIU van criticar que s'utilitzés aquest apel·latiu per depurar suposadament periodistes líders d'audiència contraris a les idees del govern tripartit.[137][138]

En el decurs de l'anomenat procés independentista català de la dècada del 2010 ha estat acusada pels detractors del procés de manca de pluralitat per no reflectir suficientment els seus punts de vista.[139] Per contra, l'informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) de 2014 constata que els informatius són "imparcials i objectius".[140]

Referències

modifica
  1. ↑ «Història de Catalunya Ràdio». Arxivat de l'original el 2014-11-06. [Consulta: 18 maig 2010].
  2. ↑ S'abaixa el teló dels 25 anys de Catalunya Ràdio amb un emotiu acte al TNC, 324.cat
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Judit Sanz, Miquel Jario, Rosa Mª Sanauja i Santi Carreras. «Reflexions al cap del temps». Dies de ràdio. Barcelona: Catalunya Ràdio, 28-07-2020.
  4. ↑ Redacció El Punt. «El periodista Jordi Costa va morir ahir a Figueres, víctima d'un infart cardíac». Punt Diari. Girona: Edicions periòdiques de les comarques SA, 02-10-1985.
  5. ↑ Judit Sanz, Miquel Jario, Rosa Mª Sanauja i Santi Carreras. «A un pam del poder "central"». Dies de ràdio. Barcelona i Madrid: Catalunya Ràdio, 29-07-2020.
  6. ↑ El Mundo. «Miquel Puig destituye a Clavaguera como director de Catalunya Ràdio» (en castellà), 20-03-2002.
  7. ↑ El Mundo. «Vicenç Villatoro designa a Eugeni Cabanes para dirigir Catalunya Ràdio» (en castellà), 20-04-2002.
  8. ↑ La Malla. «Els treballadors de Catalunya Ràdio volen cobrar el mateix que els seus companys de TV3», 30-04-2005.[Enllaç no actiu]
  9. ↑ La Malla. «Oleguer Sarsanedas substituirà Montserrat Minobis al capdavant de Catalunya Ràdio», 19-07-2005.[Enllaç no actiu]
  10. ↑ La Vanguardia. «Joan Barril regresa a Catalunya Ràdio y Grasset liderará las tardes» (en castellà), 05-09-2005.[Enllaç no actiu]
  11. ↑ La Vanguardia. «Manel Fuentes i Llucià Ferrer seran les veus de Catalunya Ràdio els migdies i les tardes de la temporada vinent», 13-07-2006.
  12. ↑ El Periódico de Catalunya. «Las mujeres toman las mañanas y las tardes de Catalunya Ràdio» (en castellà), 06-09-2008.
  13. ↑ e-notícies. «Crits de "Joan Ferran, botifler" en l'adéu de Bassas», 18-07-2008.
  14. ↑ El Periódico de Catalunya. «Bassas cierra 14 años de 'matins' triste y dolido» (en castellà), 19-07-2008.
  15. ↑ Vilaweb. «Antoni Bassas deixa El matí de Catalunya Ràdio per discrepàncies amb la direcció», 27-06-2008. Arxivat de l'original el 2008-08-03. [Consulta: 18 maig 2010].
  16. ↑ Diari Avui, 23/07/10, El Cercle Català de Negocis denuncia que Catalunya Ràdio li veta falques
  17. ↑ Ramon Mateu dirigirá Catalunya Ràdio tras la destitución de Sarsanedas.
  18. ↑ Catalunya Ràdio anuncia les noves veus de la temporada 2009-10, 3cat24.cat
  19. ↑ Dossier de premsa de la temporada 2009-10 de Catalunya Ràdio Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  20. ↑ Catalunya Ràdio consolida la seva programació 2010-2011 apostant per les xarxes socials, Europa Press, 2 de setembre de 2010.
  21. ↑ Continuïtat amb retocs, El Punt Avui, 2 de setembre de 2011
  22. ↑ Fèlix Riera, nou director de Catalunya Ràdio, Vilaweb
  23. ↑ La CCMA completa la renovació de la direcció executiva Arxivat 2012-05-15 a Wayback Machine., CCMA
  24. ↑ Temporada 2012-2013 Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  25. ↑ Catalunya Ràdio més que mai! Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  26. ↑ Carta de Fèlix Riera, director de Catalunya Ràdio Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  27. ↑ «Els treballadors de Catalunya Ràdio accepten finalment el preacord de l'ERO». Ara, 06-08-2013.
  28. ↑ «Terribas incorporarà l'humor de Minoria Absoluta a l'última franja d''El matí de Catalunya Ràdio'». Ara, 29-08-2013.
  29. ↑ «Fèlix Riera, destituït com a director de Catalunya Ràdio». Ara, 28-07-2015 [Consulta: 7 setembre 2015].
  30. ↑ Gutiérrez, Àlex «Sílvia Cóppulo buscarà la màxima proximitat al nou espai ‘La vida’». Ara, 28-08-2015.
  31. ↑ «Catalunya Ràdio enceta temporada amb la mirada posada en el lideratge». ElNacional.cat, 26 agost. [Consulta: 18 octubre 2016].
  32. ↑ De la fusió de TV3 i Catalunya Ràdio neix 3Cat, la nova marca de futur-YouTube
  33. ↑ De la fusió de TV3 i Catalunya Ràdio neix 3Cat, la nova marca de futur-ccma.cat-05/07/2023
  34. ↑ «RAC1 esdevé l'emissora més escoltada al país per davant de Catalunya Ràdio».
  35. ↑ «https://www.ara.cat/media/egm-comode-rac1-laura-rosel_1_1023068.html». Ara, 02-12-2020.
  36. ↑ «RAC1 iguala el seu rècord històric i es manté com l'emissora líder a Catalunya amb 766.000 oients». Ara, 22-04-2014.
  37. ↑ «L’audiència de la ràdio convencional ha crescut un 10 per cent aquest any». Avui. Premsa Catalana, SA, 13-04-1999. [Consulta: 27 abril 2024].
  38. ↑ «El volum d’audiència de la ràdio baixa un 11 per cent». Avui. Premsa Catalana, SA, 23-06-1999. [Consulta: 27 abril 2024].
  39. ↑ «Les ràdios de la FORTA perden oients a favor de les grans emissores». =Avui. Premsa Catalana, SA, 10-12-1999. [Consulta: 27 abril 2024].
  40. ↑ «L’EGM del març retorna 300.000 oients a les emissores de ràdio». Avui. Premsa Catalana, SA, 06-04-2000. [Consulta: 27 abril 2024].
  41. ↑ «La ràdio creix a Catalunya i perd 293.000 oients en l’àmbit estatal, segons l’EGM». Avui. Premsa Catalana, SA, 28-06-2000. [Consulta: 27 abril 2024].
  42. ↑ «Catalunya Ràdio manté tots els oients malgrat la nova competència». =Avui. Premsa Catalana, SA, 13-12-2000. [Consulta: 27 abril 2024].
  43. ↑ «Variacions radiofòniques». Avui. Premsa Catalana, SA, 07-04-2001. [Consulta: 27 abril 2024].
  44. ↑ «Catalunya Ràdio manté el lideratge i la SER recupera el segon lloc català». Avui. Premsa Catalana, SA, 28-06-2001. [Consulta: 27 abril 2024].
  45. ↑ «Catalunya Ràdio és l'emissora líder a Catalunya amb 574.000 oients». 3/24. CCMA, 11-12-2001. [Consulta: 26 abril 2024].
  46. ↑ «Catalunya Ràdio manté el lideratge i arriba fins als 587.000 oients diaris». 3/24. CCMA, 09-04-2002. [Consulta: 26 abril 2024].
  47. ↑ «Catalunya Ràdio reforça el seu lideratge amb l'increment d'un 16% de l'audiència». 3/24. CCMA, 27-06-2002. [Consulta: 26 abril 2024].
  48. ↑ «[https://pandora.girona.cat/viewer.vm?id=0001265759&page=74&lang=ca&view=hemeroteca Catalunya Ràdio s’aferra al lideratge amb 506.000 oients, segons l’EGM]». Avui. Premsa Catalana, SA, 11-12-2002. [Consulta: 26 abril 2024].
  49. ↑ «Catalunya Ràdio i Catalunya Informació creixen en audiència un 27% i un 73%, respectivament». 3/24. CCMA, 08-04-2003. [Consulta: 26 abril 2024].
  50. ↑ «Catalunya Ràdio referma el seu lideratge amb un increment d'audiència del 7%». 3/24. CCMA, 01-07-2003. [Consulta: 26 abril 2024].
  51. ↑ «Catalunya Ràdio augmenta un 9% l'audiència durant el 2003, amb 607.000 oients diaris». 3/24. CCMA, 10-12-2003. [Consulta: 26 abril 2024].
  52. ↑ «Augment espectacular de l'audiència de Catalunya Informació segons l'últim EGM». 3/24. CCMA, 13-04-2004. [Consulta: 26 abril 2024].
  53. ↑ «Catalunya Ràdio amplia el seu lideratge al país amb 604.000 oients». 3/24. CCMA, 06-07-2004.
  54. ↑ «Catalunya Ràdio es manté líder amb una audiència mitjana de 600.000 oients». 3/24. CCMA, 09-12-2004. [Consulta: 26 abril 2024].
  55. ↑ «Creix un 11% l'audiència de Catalunya Ràdio, que consolida el seu lideratge amb 610.000 oients». 3/24. CCMA, 14-04-2005. [Consulta: 26 abril 2024].
  56. ↑ «Catalunya Ràdio es manté com a líder d'audiència, amb 604.000 oients». 3/24. CCMA, 29-06-2005.
  57. ↑ «Un quart de milió d’oients per a RAC1». Avui. Premsa Catalana, SA, 14-12-2005. [Consulta: 26 abril 2024].
  58. ↑ «Catalunya Ràdio manté el lideratge amb 587.000 oients, segons l'última onada de l'Estudi General de Mitjans». 3/24. CCMA, 25-04-2006. [Consulta: 26 abril 2024].
  59. ↑ «Catalunya Ràdio, amb 584.000 oients diaris, revalida el lideratge i augmenta la diferència amb la segona emissora més escoltada». 3Cat Corporatiu. CCMA, 11-07-2006.
  60. ↑ «Catalunya Ràdio manté el lideratge per dotzè any consecutiu amb 564.000 oients, segons l'EGM». 3/24. CCMA, 12-12-2006. [Consulta: 26 abril 2024].
  61. ↑ «Catalunya Ràdio amplia el seu lideratge amb 581.000 oients i un creixement d'un 11%, segons l'EGM». 3/24. CCMA, 24-04-2007. [Consulta: 26 abril 2024].
  62. ↑ «Catalunya Ràdio acaba la temporada mantenint el lideratge segons les dades de l'EGM». 3/24. CCMA, 03-07-2007.
  63. ↑ «Catalunya Ràdio tanca el 2007 amb 535.000 oients i lidera l'audiència per tretzè any consecutiu». 3Cat Corporatiu. CCMA, 11-12-2007. [Consulta: 26 abril 2024].
  64. ↑ «Catalunya Ràdio creix un 3% en audiència i amplia el seu lideratge amb 516.000 oients». 3/24. CCMA, 29-04-2008. [Consulta: 26 abril 2024].
  65. ↑ «Catalunya Ràdio, amb 568.000 oients diaris, acaba la temporada líder i millora en la majoria de franges». 3Cat Corporatiu. CCMA, 02-07-2008.
  66. ↑ «Catalunya Ràdio tanca l'any líder d'audiència amb 529.000 oients diaris». 3/24. CCMA, 11-12-2008. [Consulta: 26 abril 2024].
  67. ↑ «Catalunya Ràdio, amb 454.000 oients diaris, és la segona emissora més escoltada del país». 3Cat Corporatiu. CCMA, 29-04-2009.
  68. ↑ «En caiguda lliure». Avui. Premsa Catalana, SA, 08-07-2009. [Consulta: 26 abril 2024].
  69. ↑ «'El Matí de Catalunya Ràdio' recupera el lideratge però RAC1 es manté com l'emissora més escoltada». 3/24. CCMA, 10-12-2009. [Consulta: 26 abril 2024].
  70. ↑ «Catalunya Ràdio manté la tendència a l'alça amb 456.000 oients diaris, segons l'EGM». 3/24. CCMA, 15-04-2010. [Consulta: 26 abril 2024].
  71. ↑ «Catalunya Ràdio, amb 565.000 oients, l'emissora més escoltada segons l'EGM». 3Cat Corporatiu. CCMA, 05-07-2010.
  72. ↑ «"El matí de Catalunya Ràdio", amb Manel Fuentes, es consolida com el programa líder de Catalunya». 3/24. CCMA, 02-12-2010. [Consulta: 26 abril 2024].
  73. ↑ «"El matí de Catalunya Ràdio", líder amb 430.000 oients diaris». 3/24. CCMA, 07-04-2011. [Consulta: 26 abril 2024].
  74. ↑ «"El matí de Catalunya Ràdio", amb Manel Fuentes, és el programa líder a Catalunya amb els seus millors resultats». 3Cat Corporatiu. CCMA, 30-06-2011.
  75. ↑ «Catalunya Ràdio, l'emissora generalista que més creix el 2011, segons l'últim estudi de l'EGM». 3/24. CCMA, 30-11-2011. [Consulta: 26 abril 2024].
  76. ↑ «Catalunya Ràdio obté els millors resultats d'audiència en 5 anys». 3/24. CCMA, 11-04-2012. [Consulta: 26 abril 2024].
  77. ↑ «Catalunya Ràdio manté la tendència a l'alça amb 589.000 oients diaris, 16.000 més que l'onada anterior, segons l'EMG [sic]». 3/24. CCMA, 04-07-2012.
  78. ↑ «Xifres històriques per a Catalunya Ràdio, que amb 641.000 oients obté un 25% més d'audiència, segons l'últim EGM». 3Cat Corporatiu. CCMA, 29-11-2012. [Consulta: 26 abril 2024].
  79. ↑ «Catalunya Ràdio lidera el cap de setmana amb "El suplement", "Tot gira" i "L'ofici de viure", segons la primera onada de l'EGM - Baròmetre Catalunya». 3Cat Corporatiu. CCMA, 22-04-2013. [Consulta: 26 abril 2024].
  80. ↑ «Catalunya Ràdio tanca la temporada 2012-2013 amb 18.000 oients més que la temporada anterior». 3Cat Corporatiu. CCMA, 04-07-2013.
  81. ↑ «'El matí de Catalunya Ràdio' obté el millor resultat de la història del programa amb 509.000 oients». 3Cat Corporatiu. CCMA, 28-11-2013. [Consulta: 26 abril 2024].
  82. ↑ «Catalunya Ràdio obté 531.000 oients, segons dades de l'EGM - Baròmetre Catalunya». 3Cat Corporatiu. CCMA, 22-04-2014. [Consulta: 26 abril 2024].
  83. ↑ «Catalunya Ràdio és l'emissora a Catalunya que més oients guanya, segons la segona onada de l'EGM». 3Cat Corporatiu. CCMA, 04-07-2014.
  84. ↑ «Catalunya Ràdio creix i suma 54.000 nous oients en aquesta onada de l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 02-12-2014. [Consulta: 26 abril 2024].
  85. ↑ «601.000 oients escolten cada dia Catalunya Ràdio». 3/24. CCMA, 15-04-2015. [Consulta: 26 abril 2024].
  86. ↑ «Amb 614.000 oients diaris, Catalunya Ràdio consolida la trajectòria ascendent, segons dades corresponents a la segona onada del 2015 de l'EGM-Baròmetre Catalunya». 3Cat Corporatiu. CCMA, 01-07-2015.
  87. ↑ «Catalunya Ràdio tanca aquest 2015 com el millor any de la seva història, amb 617.000 oients diaris segons l'EGM Baròmetre Catalunya». Catalunya Ràdio. CCMA, 02-12-2015. [Consulta: 26 abril 2024].
  88. ↑ «EGM: Catalunya Ràdio obté la millor xifra d'audiència dels últims 15 anys, amb 643.000 oients». Catalunya Ràdio. CCMA, 14-04-2016. [Consulta: 26 abril 2024].
  89. ↑ «EGM Catalunya Ràdio: 603.000 persones ens han escoltat cada dia durant aquests onze mesos». Catalunya Ràdio. CCMA, 30-06-2016.
  90. ↑ «Catalunya Ràdio és l'emissora que més creix a l'EGM, amb 557.000 oients diaris». Catalunya Ràdio. CCMA, 01-12-2016. [Consulta: 26 abril 2024].
  91. ↑ «Catalunya Ràdio torna a ser l'emissora que més creix a l'EGM!». Catalunya Ràdio. CCMA, 18-04-2017. [Consulta: 26 abril 2024].
  92. ↑ «Catalunya Ràdio, l'emissora que més creix a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 05-07-2017.
  93. ↑ «Catalunya Ràdio: EGM de rècord. La ràdio que més creix». Catalunya Ràdio. CCMA, 30-11-2017. [Consulta: 26 abril 2024].
  94. ↑ «Catalunya Ràdio fa història a l'EGM i "El matí" obté el seu millor resultat». Catalunya Ràdio. CCMA, 18-04-2018. [Consulta: 26 abril 2024].
  95. ↑ «Catalunya Ràdio tanca la millor temporada de la seva història». 3Cat Corporatiu. CCMA, 27-06-2018.
  96. ↑ «Catalunya Ràdio supera un any de rècord a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 29-11-2018.
  97. ↑ «Rècord històric de Catalunya Ràdio a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 10-04-2019. [Consulta: 26 abril 2024].
  98. ↑ «El millor final de temporada de la història de Catalunya Ràdio». Catalunya Ràdio. CCMA, 26-06-2019.
  99. ↑ «La 3a Onada de l’EGM indica un lleuger descens en el consum de ràdio amb un lideratge consolidat de la ràdio en català». Ràdio Associació de Catalunya. Societat Cooperativa Catalana Limitada, 28-11-2019.
  100. ↑ «Catalunya Ràdio és la ràdio que més creix a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 06-04-2020. [Consulta: 26 abril 2024].
  101. ↑ «Laura Rosel fa créixer "El matí" i "El búnquer" s'estrena amb lideratge a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 2 demsebre 2020.
  102. ↑ «564.000 oients escolten diàriament Catalunya Ràdio». Catalunya Ràdio. CCMA, 13-04-2021. [Consulta: 26 abril 2024].
  103. ↑ «Catalunya Ràdio tanca temporada amb 574.000 oients diaris». Catalunya Ràdio. CCMA, 06-07-2021.
  104. ↑ «Catalunya Ràdio, la ràdio que creix a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 09-12-2021.
  105. ↑ «Catalunya Ràdio, la que més creix a l'EGM per segona onada consecutiva». Catalunya Ràdio. CCMA, 19-04-2022. [Consulta: 26 abril 2024].
  106. ↑ «Catalunya Ràdio és la ràdio que més ha crescut aquesta temporada». Catalunya Ràdio. CCMA, 05-07-2022.
  107. ↑ «A Catalunya Ràdio, cada any som més a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 01-12-2022.
  108. ↑ «Catalunya Ràdio, líder en podcasts i la preferida entre el públic jove i femení a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 19-04-2023. [Consulta: 26 abril 2024].
  109. ↑ «Catalunya Ràdio, líders destacats en podcast i l'emissora que més creix a l'EGM». Catalunya Ràdio. CCMA, 28-06-2023.
  110. ↑ «Catràdio creix un 9'4% i un 23% en digital i fa el millor inici de temporada des del 2020». 3Cat Corporatiu. CCMA, 30-11-2023.
  111. ↑ «Catràdio és l'emissora que més creix, amb 626.000 oients». 3Cat Corporatiu. CCMA, 25-04-2024.
  112. ↑ Tot el que vols saber de la nova temporada de Catalunya Ràdio
  113. ↑ «La transmissió de l'Espanyol». Arxivat de l'original el 2010-04-07. [Consulta: 18 maig 2010].
  114. ↑ La transmissió del Girona
  115. ↑ «Bàsquet a Catalunya Ràdio». Arxivat de l'original el 2010-05-10. [Consulta: 18 maig 2010].
  116. ↑ Catalunya Ràdio a la TDT Arxivat 2014-02-02 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  117. ↑ Com escoltar-nos per Internet Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  118. ↑ Com escoltar-nos pel mòbil Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  119. ↑ Com escoltar-nos - Podcast Arxivat 2010-08-24 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  120. ↑ Com escoltar-nos per satèl·lit Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  121. ↑ Com escoltar-nos - Freqüències Arxivat 2010-06-19 a Wayback Machine., Catalunya Ràdio.
  122. ↑ «Per FM». CCMA. [Consulta: 22 desembre 2019].
  123. ↑ «puntCAT i la UOC obtenen Premis Nacionals i Centelles PLC una menció d'honor». Nació Digital, 03-11-2005. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2015. [Consulta: 23 desembre 2015].
  124. ↑ Sala de Premsa. «Premis Nacionals de Comunicació 2014: Informatius de Catalunya Ràdio, El convidat, Marc Marginedas, Timeout.cat, Enric Pujadas, Ràdios i TVs aplegades a la Xarxa, Tatiana Sisquella». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 6 d'octubre 2014. [Consulta: 22 octubre 2014].
  125. ↑ «Palmarés - 1990». Premios Ondas. Arxivat de l'original el 2019-01-25. [Consulta: 10 març 2015].
  126. ↑ «Palmarés - 1997». Premios Ondas. Arxivat de l'original el 2020-10-17. [Consulta: 10 març 2015].
  127. ↑ «Palmarés - 2002». Premios Ondas. Arxivat de l'original el 2011-07-14. [Consulta: 10 març 2015].
  128. ↑ «Palmarés - 2004». Premios Ondas. Arxivat de l'original el 2018-10-31. [Consulta: 10 març 2015].
  129. ↑ «Palmarés - 2005». Premios Ondas. Arxivat de l'original el 2019-04-22. [Consulta: 10 març 2015].
  130. ↑ «Palmarés - 2010». Premios Ondas. Arxivat de l'original el 2014-10-09. [Consulta: 10 març 2015].
  131. ↑ [enllaç sense format] http://www.ictonline.es/promocio/COEIC/Butlletins/2009/091029/MEMORIA2008_lowress.pdf Arxivat 2011-03-02 a Wayback Machine.
  132. ↑ «Premi de Comunicació». Catalunya Ràdio, 05-06-2009 [Consulta: 31 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
  133. ↑ [enllaç sense format] http://www.eic.cat/sites/default/files/diades/diada.pdf Arxivat 2015-12-24 a Wayback Machine.
  134. ↑ «Premi Serrat i Bonastre als Serveis Informatius de Catalunya Ràdio». 324.cat, 15-06-2015.
  135. ↑ «Activitats. Guardons dels premis periodístics». Associació de Dones Periodistes de Catalunya. [Consulta: 27 desembre 2020].
  136. ↑ «El PSC acusa a TV-3 y Catalunya Ràdio de estar al servicio de los dictados de Pujol y Convergència» (en castellà). El País, 07-05-1999. [Consulta: 13 març 2015].
  137. ↑ «Mas diu que el PSC està aconseguint 'arrencar la crosta nacionalista' de Catalunya Ràdio». ccma.cat, 28-06-2008. [Consulta: 13 març 2015].
  138. ↑ «CiU denuncia manca de pluralitat a Catalunya Ràdio i presenta un marcador de 52 a 12 com a prova». El Punt Avui, 23-01-2009. [Consulta: 13 març 2015].
  139. ↑ «El PPC recrimina a la CCMA la "manca de pluralitat política" a les tertúlies de la ràdio i televisió públiques». Partit Popular, 2011. Arxivat de l'original el 2016-03-04.
  140. ↑ «Catalunya Ràdio y TV-3 encaran un 2015 al alza». El Periodico, 09-10-2014.

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalunya Ràdio
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Catalunya_Ràdio&oldid=33999461»