Viquipèdia

Dones guerreres en la literatura i en la cultura

La manera com són descrites les dones guerreres a la literatura i la cultura popular és un tema d'estudi en història, estudis literaris, estudis de pel·lícules, folklore i mitologia, estudis de gènere, i estudis culturals.

Britomart Redeems Faire Amoret (Britomartis redimeix la fada Amoret), William Etty (1833)

L'estereotip de la dona guerrera s'inspira en la mitologia grega revisant el mite de les amazones. Es caracteritza, en termes generals, per ser una dona amb personalitat forta i independent, decidida a aconseguir els seus objectius, situant-se en l'extrem oposat als rols que eren, tradicionalment, assignats a les dones. La guerrera lluita en guerres o duu a terme treballs molt durs. Les seves accions solen ocórrer en universos de fantasia heroica o de recreació històrica medieval èpica en els quals s'aprecien les seves capacitats físiques.

La imatge de la guerrera és una representació arquetípica d'un personatge femení, sovint de sang real, amb un caràcter fort i valent; qualitats que, segons la concepció tradicional, pertanyen típicament al gènere masculí. És la representació antitètica de la donzella en perill.

Folklore i mitologia

modifica
 
Dones medievals ajuden a defensar la ciutat d'un atac.

En la mitologia hindú, Chitrāngadā, l'esposa d'Arjuna, era la comandant dels exèrcits del seu pare.[1]

Les amazones eren una tribu de dones guerreres en les llegendes gregues."[2]Amazona" s'ha convertit en un epònim per a dones guerreres i atletes.

En la mitologia britànica, la Reina Cordelia va lluitar contra diversos contendents pel seu tron dirigint personalment a l'exèrcit en les seves batalles.[3]

En el seu Mulierum virtutes (Sobre la valentia de les dones), l'historiador grecoromà Plutarc descriu com les dones d'Argos van lluitar en contra del Rei Cleómenes i els espartans sota l'ordre de Telesila en el segle cinquè a. de C.[4][5]

Folklore de l'Índia

modifica

Relats sobre dones guerreres apareixen en el Ramayana (aprox. 500 a. C.) i en el Mahabharata (aprox. 400 a. de C.). En la mitologia hindú, Chitrāngadā, esposa de Arjuna, era la comandant dels exèrcits del seu pare.[6] Satyabhama era una esposa guerrera de Krisná que va liderar un exèrcit contra Narakasura;[7] era arquera i experta en tàctiques militars. Shikhandini era una princesa que va aprendre "arquería, arts marcials, tècniques de guerra" i va lluitar per a venjar-se a si mateixa per errors passats en una altra vida; eventualment es converteix en home (a través d'una intervenció sobrenatural). Kaikeyi era l'esposa d'un rei que conduïa el seu carruatge a la batalla i que va salvar la seva vida.[8]

Altres exemples de dones guerreres a l'Índia es poden veure a l'escultura:

  •  
    India, Temple de Bala Krishna a Hampi. Dona amb arc, un assistent li està llevant una espina del peu. Principis del s. XVI, d. de C.
  •  
    Srirangam, India. Escultura d'una dona guerrera del periode Vijayanagar, s. XVI, sala Sesha Mandapa del Temple de Sri Ranganathaswamy.
  •  
    Escultura d'una dona guerrera del periode Vijayanagar, s. XVI, sala Sesha Mandapa del Temple Sri Ranganathaswamy.
  •  
    India. Una dona guerrera se sacrifica, tallant-se la gargamella.


Religió

modifica

Hind bint 'Utbah va ser una dona àrab de finals del segle VI i principis del VII que es va convertir a l'islam. Participà a la batalla de Yarmuk l'any 636, lluitant contra els romans i animant els soldats homes a unir-se.[9]

Khawlah bint al-Azwar va ser una destacada guerrera musulmana del segle VII que va comandar batalles a les actuals Síria, Jordània i Palestina.[10]

Ghazala la jariyí també va ser comandant en batalla, fent fugir a famosos generals com al-Hayyach. El seu valor ha estat exalçat en poemes.

Joana d'Arc va ser una jove camperola del segle XV considerada una heroïna a França pel seu paper en la Guerra dels Cent Anys. Joana d'Arc va afirmar que tenia una connexió amb els sants Caterina, Margalida i l'arcàngel Miquel i que aquests es van comunicar amb ella per dir-li que s'unís a l'esforç bèl·lic dels francesos el 1429. El seu esforç a la batalla d'Orleans al maig de 1429 va contribuir a la retirada dels anglesos de la ciutat.[11] Posteriorment va ser canonitzada com a santa catòlica i, en 1922, patrona nacional de França.[12] En la cultura popular moderna, ha estat representada moltes vegades, entre d'altres a La Passió de Jeanne d'Arc (1928), una pel·lícula muda històrica del director danès Carl Th. Dreyer. La pel·lícula descriu el judici real de Joana d'Arc fins a la seva execució a la foguera.

Literatura

modifica

Les dones guerreres tenen una llarga història a la ficció, on sovint tenen funcions més grans que les seves inspiracions històriques. Entre elles es troben "Gordafarid" (en persa: گردآفريد) al poema antic èpic persa El Shāhnāmeh,[13] Delhemma a la literatura èpica àrab, Hua Mulan en la tradició xinesa,[14] i Camila a l' Eneida,[15] la qual va ser, probablement, el model per a un grup de dones guerreres presents a les epopeies del Renaixement: Belphoebe i Britomartis a La Reina Fada d' Edmund Spenser,[16] Bradamante i Marfisa a Orlando Furiós,[17] Clorinda i (a contracor) Erminia a Jerusalem alliberada.[18] Hi ha també un debat sobre si la mare de Grendel del poema britànic altmedieval Beowulf era un monstre o una dona guerrera. Diverses altres dones guerreres han aparegut a la literatura clàssica.

Contes populars i de fades

modifica

En una llegenda xinesa descrita per Gan Bao, una noia anomenada Li Ji mata una serp que havia devorat a moltes donzelles del seu poble (李寄斩蛇; Li Ji mata la Serp Gegant ).[19][20][21][22][23]

La narrativa de la dona guerrera de vegades inclou el motiu de transvestir-se o disfressar-se d'home o de soldat home. Aquestes històries pertanyen al cicle de la Donzella Guerrera .[24] Un exemple popular és la llegendària heroïna Hua Mulan de la història xinesa. Els primers registres de Mulan es remunten a l'època de les Dinasties del Nord i del Sud de la Xina (segles IV a VI dC). C.).[25] A la balada, Mulan es disfressa d'home i ocupa el lloc del seu pare a la guerra per protegir-lo. Des que es va escriure per primer cop, la història original ha estat contada moltes vegades per diferents autors.[26] Hua Mulan es va popularitzar encara més, especialment als Estats Units, gràcies al llargmetratge Mulan, de Disney, de 1998 . [27]

 
Retrato de Mulan del s. XVIII.

En molts casos, la donzella disfressada entra al servei d'un rei i descobreix la infidelitat de la reina. La reina és castigada i el rei es casa amb la donzella guerrera.[28] Un exemple és la afilhada de Són Pedro ("L'afillada de Sant Pere"), un conte popular portuguès recopilat per Consiglieri Pedroso .[29] Aquests contes estan classificats a l'índex Aarne-Thompson-Uther com a ATU 513, "Els companys extraordinaris" i subtipus, i ATU 514, "El canvi de sexe".[30]


Altres contes de fades inclouen:

  • Belle-Belle ou Le Chevalier Fortuné (conte de fades literari francès de la Madame d'Aulnoy)
  • Princesa Belle-Etoile (conte de fades literari francès de la Madame d'Aulnoy))
  • Costanza/Costanzo (conte de fades literari italià de Giovanni Francesco Straparola)
  • Les tres corones (conte de fades literari italià de Giambattista Basile)
  • Ileana Simziana (conte de fades romanès)
  • Fanta-ghirò, Persona Bella (heroïna de contes populars italians) i la seva sèrie de pel·lícules
  • Marya Morevna, la princesa guerrera del conte Koschéi (conte de fades rus) [31][32]
  • La Princesa en variants d'Aarne–Thompson–Uther ATU 551, "L'aigua de la vida," on l'heroi busca un objecte de la princesa fada/guerrera (mirall, flor, font, etc.) i ella persegueix el príncep amb el seu exèrcit.[33]
  • El personatge femení dels contes classificats com a ATU 519, "La dona forta com a núvia (Brunhilda)"
  • L'heroi femení del tipus de contes ATU 300, "El mata dracs", en variacions de Llatinoamèrica[34]

Al món modern

modifica
 
Creada en els anys 90, la princesa guerrera Xena continua formant part de la cultura popular avui dia.

La dona guerrera forma part d'una llarga tradició en moltes cultures diferents, incloses les pel·lícules d'arts marcials xineses i japoneses, però el seu abast i atractiu per al públic occidental és, possiblement, molt més recent, coincidint amb el gran augment del nombre de superheroïnes als mitjans de comunicació estatunidencs des de 1990.[35] :136[36] :25Les pel·lícules han portat dones guerreres a la pantalla gran, com per exemple a king Arthur (pel·lícula de 2004), en què Keira Knightly interpreta l'heroïna Ginebra, originalment l'esposa del Rei Artús. En aquesta versió, Ginebra és representada com una guerrera d'igual força que els seus homòlegs masculins.[37]

Les dones guerreres també han aparegut freqüentment en els darrers anys, en part a causa de la popularitat dels còmics i les franquícies inspirades en elles, en particular les pel·lícules de Marvel Studios i les del DC Extended Universe. Personatges com la Capitana Marvel, la Vespa, la Vídua Negra i, més recentment, Jane Foster, una iteració femenina de l'heroi Thor, van ser originalment superheroïnes en populars sèries de còmics.[38] Des de llavors, aquestes heroïnes han estat representades en pel·lícules dirigides per Marvel Studios i formen part de l'Univers Cinematogràfic Marvel

Aproximacions feministes

modifica

L' estereotip de la “dona masculina que actua com un home” dins de la cultura popular s'ha ampliat activament a partir de la dècada de 1970, degut en part al desenvolupament del moviment feminista a tot occident : [39] la típica protagonista femenina que era una donzella passiva i indefensa en dificultats va començar a declinar, assimilant-se fortament a la idea de la necessitat que es defensi com un home.

L'estereotip contemporani presenta una dona excepcional i independent, que s'esforça per assolir els seus objectius per si sola, situant-se així a l'antítesi dels típics rols creats dins del model social patriarcal tradicional. Aquesta imatge també reverbera i es pot utilitzar fàcilment en les obres artístiques del món modern, sent un exemple cinematogràfic el subgènere de les noies pistoleres .[40]

A diferència d'altres imatges de dones fortes, com la femme fatale o la tomboy, la imatge de la donzella guerrera continua existint a les obres de creació masculina, sense perdre res de la seva feminitat essencial. A més, sembla que la cultura de masses ha perdut completament l'ideal de l'amor cortesà medieval de la princesa que necessita ser salvada.

Així, dones guerreres han estat adoptades com a símbol d'apoderament feminista, emfatitzant l'agència de les dones i la seva capacitat per al poder, en canvi del patró comú del victimisme femení, representat en la idea de la “ donzella en perill ”.[41] :269Acadèmiques com Sherrie Inness al seu llibre Tough Girls: Women Warriors and Wonder Women in Popular Culture o Frances Early i Kathleen Kennedy al seu llibre Athena's Daughters: Television's New Women Warriors, per exemple, se centren en figures com Xena, de la sèrie : la princesa guerrera o Buffy Summers de Buffy the Vampire Slayer (qui ha inspirat el camp acadèmic d'estudis sobre Buffy), com a exemples d'aquesta idea.[42][43]

Violència

modifica

Tot i que hi ha una distinció entre l'agressió positiva i la violència, representacions fictícies de la violència femenina com les de la pel·lícula Kill Bill segueixen tenint el poder de funcionar positivament, equipant les dones per a situacions de la vida real que requereixen una agressió externa.[44] :108,237Més enllà del nivell individual, les representacions fictícies de violència a mans de dones poden ser una eina política per cridar l'atenció sobre problemes de violència al món real, com la que es dona actualment contra les dones indígenes.[45] Altres autors i autores afirmen que la idea d'una heroïna violenta soscava l'ètica feminista contra la violència masculina, fins i tot quan es postula com a defensa de les dones, per exemple en pel·lícules com Hard Candy .[46] :269La pel·lícula de 2020 Promising Young Woman també explora la idea d'una dona guerrera que lluita contra la desigualtat sexual mortal, utilitzant violència passiva o activa per restaurar algun sentit de justícia en un món esbiaixat cap a la simpatia per homes sexualment violents.[47] Sovint, la violència és només implícita, o correspon només a amenaces, i existeix en juxtaposició la paleta de colors pastís de la fotografia de la pel·lícula i la seva estètica estereotípicament femenina.

Personatges representatius

modifica

Mitologia

modifica
 
Antic segell cilíndric acadi que representa Inanna i Ninshubur.

Literatura

modifica

Còmic

modifica
 
Red Sonja és una guerrera incònica del món del còmic

Cinema i televisió

modifica
 
La protagonista de "Mad Max: fúria a la carretera" és un exemple de dona guerrera en la ficció actual

Videojocs

modifica

Personatges històrics

modifica
 
La Reina Tomiris, sobirana dels massàgetes, famosa per haver vençut i mort Cir el Gran.

Vegeu també

modifica

Bibliografia addicional

modifica
  • Álvarez, Maria. "Feminist icon in a catsuit (female llegiu character Emma Peel in defunct 1960s UK TV sèries The Avengers )", New Statesman, 14 August 1998.
  • Au, Wagner James. " Supercop es Woman Warrior ." Salon.com .
  • Barr, Marleen S. Future Females, Next Generation: New Voices and Velocities in Feminist Science Fiction Criticism. Lanham, Md.: Rowman & Littlefield, 2000.
  • Davis-Kimball, Jeannine. Warrior Women: An Archaeologist's Search for History's Hidden Heroines . Nova York: Warner Books, 2001.
  • Deuber-Mankowsky, Astrid and Dominic J. Bonfiglio (Translator). Lara Croft: Cyber Heroine . Minneapolis: University of Minnesota Press, 2005.
  • Early, Frances and Kathleen Kennedy, Athena's Daughters: Television's New Women Warriors, Syracuse University Press, 2003.
  • Espinel Souares, Anastassia. "Llegendes de dones guerreres. Bogotà, Panamericana, 2015, ISBN 9789583049729
  • Garner, Jack. "Strong women can be heroes, too." Democrat and Chronicle. 15 June 2001.

Referències

modifica
  1. ↑ Bhanu, Sharada. Myths and Legends from India - Great Women. Chennai: Macmillan India Limited, 1997, p. 7–9. ISBN 0-333-93076-2. 
  2. ↑ «amazones». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ Lewis G. M. Thorpe (ed), History of the Kings of Britain by Geoffrey of Monmouth, Penguin Classics, 1966, pp. 82–6.
  4. ↑ «Plutarch • On the Bravery of Women — Sections I‑XV». penelope.uchicago.edu. [Consulta: 18 novembre 2014].
  5. ↑ Plant, I.M.. Escritoras en la Antigua Grecia y Roma: Antología. University of Oklahoma Press, 2004, p. 33. ISBN 9780806136219. 
  6. ↑ Bhanu, Sharada. Myths and Legends from India - Great Women. Chennai: Macmillan India Limited, 1997, p. 7–9. ISBN 0-333-93076-2. 
  7. ↑ www.wisdomlib.org. «The Killing of Narakasura» (en anglès), 25-05-2013. [Consulta: 5 abril 2023].
  8. ↑ «Discovering the Forgotten Female Warriors of Mahabharata».
  9. ↑ «Arab Women at War: Battles, Assassinations, and Army Leaders». Raseef22, 07-03-2017. [Consulta: 10 març 2019].
  10. ↑ «15 Important Muslim Women in History». Islamophobia Today. Arxivat de l'original el 6 d'octubre de 2021. [Consulta: 10 març 2019].
  11. ↑ «Joan of Arc | Biography, Death, Accomplishments, & Facts». Encyclopedia Britannica. [Consulta: 6 març 2021].
  12. ↑ Carta apostòlica Galliam, Ecclesiæ filiam primogenitam, Pius XI, 2/3/1922
  13. ↑ «GORDĀFARID». Encyclopædia Iranica. [Consulta: 27 febrer 2016].
  14. ↑ Kwa & Idema 2010, p. 12n
  15. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 86. ISBN 9788496061972. 
  16. ↑ Spenser, Edmund. The Faerie Queene, editat per Thomas P. Roche, Jr., amb l'assistència de C. Patrick O'Donnell Jr.. Penguin Books, 1984, p. 11 pàgines (de lectura). ISBN 0140422072. 
  17. ↑ Giardina, Henry. «Mad with Desire (Kind Of)». The Paris Review. [Consulta: 25 gener 2018].
  18. ↑ Hall, James, Hall's Dictionary of Subjects and Symbols in Art, pp. 263-4, 296, 1996 (2nd edn.), John Murray, ISBN 0719541476
  19. ↑ Gan Bao. In Search of the Supernatural: The Written Record, translated into English by Kenneth J. DeWoskin and James Irving Crump. Stanford University Press, 1996. pp. 230-231. ISBN 0-8047-2506-3
  20. ↑ Maeth Ch., Russell. “El Cuento De Li Ji.” Estudios De Asia y Africa, vol. 25, no. 3 (83), 1990, pp. 537–539. JSTOR, www.jstor.org/stable/40312235. Accessed 15 Apr. 2020.
  21. ↑ Journey of a Goddess: Chen Jinggu Subdues the Snake Demon. Translated, edited, and with an introduction by Fan Pen Li Chen. Albany, New York: State University of New York Press. 2017. p. 31. ISBN 978-14384-6-7078
  22. ↑ Idema, Wilt L. Personal Salvation and Filial Piety: Two Precious Scroll Narratives of Guanyin and Her Acolytes. University of Hawai'i Press. 2008. p. 205. ISBN 978-0-8248-3215-5
  23. ↑ He, Saihanjula. "Critical Fantasies: Structure of Chinese Folk Tales" (2000). Masters Theses. 1609.
  24. ↑ Delpech, François. "Essai d'identification d'un type de conte. Première partie. Le sauvage et la fille travestie". In: Mélanges de la Casa de Velázquez, tome 20, 1984. p. 298 (footnote fr. 29). [DOI: https://doi.org/10.3406/casa.1984.2419]; www.persee.fr/doc/casa_0076-230x_1984_num_20_1_2419
  25. ↑ «‘The Ballad of Mulan’: A Rhyming Translation». Society of Classical Poets, 23-09-2018. [Consulta: 6 març 2021].
  26. ↑ Kwa, Shiamin; Idema. Mulan: Five Versions of a Classic Chinese Legend, with Related Texts (en anglès). Hackett Publishing Company, Incorporated, 2010-08-13. ISBN 978-1-60384-871-8. 
  27. ↑ «Mulan: the history of the Chinese legend behind the film». HistoryExtra. [Consulta: 6 març 2021].
  28. ↑ Delpech, François. "Essai d'identification d'un type de conte. Deuxième partie: Antoine, la princesse muette et l'amour médecin". In: Mélanges de la Casa de Velázquez, tome 21, 1985. pp. 255-280. [DOI: https://doi.org/10.3406/casa.1985.2446]; www.persee.fr/doc/casa_0076-230x_1985_num_21_1_2446
  29. ↑ Pedroso, Consiglieri. Portuguese folk-tales. London: E. Stock. 1882. pp. 53-59.
  30. ↑ Thompson, Stith. The Folktale. University of California Press. 1977. pp. 53-55. ISBN 978-0520035379
  31. ↑ Ralston, William Ralston Shedden. Russian fairy tales: a choice collection of Muscovite folk-lore. New York: Pollard & Moss. 1887. p. 108.
  32. ↑ Hooker, Jessica (1990). "The Hen Who Sang: Swordbearing Women in Eastern European Fairytales". In: Folklore 101:2, 180. DOI: 10.1080/0015587X.1990.9715792
  33. ↑ Johns, Andreas. Baba Yaga: The Ambiguous Mother and Witch of the Russian Folktale. New York: Peter Lang. 2010 [2004]. pp. 144—145. ISBN 978-0-8204-6769-6
  34. ↑ Bierhorst, John. "Myths and Folktales in Latin America". In: The Fairy Tale World. ed. Andrew Teverson. Abingdon: Routledge. 2019. Accessed 04 dez 2020. Routledge Handbooks Online.
  35. ↑ Dawn, Heinecken. The Warrior Women of Television: A Feminist Cultural Analysis of the Female Body in Popular Media. Nova York: Peter Lang, 2003. 
  36. ↑ Tasker, Yvonne. Spectacular Bodies: Gender, Genre and the Action Cinema. Nova York: Routledge, 1993. 
  37. ↑ «Women Warriors Are the Rage in Hollywood--But What Was the Truth? | History News Network». historynewsnetwork.org. [Consulta: 6 març 2021].
  38. ↑ «Avenging Women | Avengers | Marvel Comic Reading Lists». Marvel Entertainment. [Consulta: 6 març 2021].
  39. ↑ Karlyn, Kathleen Rowe. "Scream, Popular Culture, and Feminism’s Third Wave: 'I’m Not My Mother'. Genders: Presenting Innovative Work in the Arts, Humanities, and Social Sciences No. 38 (2003).
  40. ↑ Rappresentazioni di donne forti nei film e nella fiction
  41. ↑ Stringer, Rebecca. «From Victim to Vigilante: Gender, Violence, and Revenge in The Brave One (2007) and Hard Candy (2005)». A: Radner. Feminism at the Movies. Nova York: Routledge, 2011. 
  42. ↑ Tough Girls: Women Warriors and Wonder Women in Popular Culture
  43. ↑ Las hijas de Atenea: Las nuevas mujeres guerreras de la televisión
  44. ↑ Lavin, Maud. Push Comes to Shove: New Images of Aggressive Women. Londres: MIT, 2010. 
  45. ↑ «For Indigenous Women, Radical Art as a Last Resort». The Tyee, 22-06-2013 [Consulta: 1r novembre 2015].
  46. ↑ Stringer, Rebecca. «From Victim to Vigilante: Gender, Violence, and Revenge in The Brave One (2007) and Hard Candy (2005)». A: Radner. Feminism at the Movies. Nova York: Routledge, 2011. 
  47. ↑ Harris, Aisha. «The Agony And Subversion Of The 'Promising Young Woman' Ending» (en anglès). NPR, 21-01-2021. [Consulta: 22 març 2021].
  48. ↑ Plutarch • On the Bravery of Women — Sections I‑XV
  49. ↑ [enllaç sense format] http://books.google.cat/books?id=uYGay_yqBLUC&pg=PA33&dq=telesilla&hl=ca&sa=X&ei=_X5EUpjOI4qE4ASX3oDQDw&ved=0CCwQ6AEwAA#v=onepage&q=telesilla&f=false
  50. ↑ Mcleod, Shane «Warriors and women: the sex ratio of Norse migrants to eastern England up to 900 ad» (en anglès). Early Medieval Europe, 19, 3, 01-08-2011, pàg. 332–353. DOI: 10.1111/j.1468-0254.2011.00323.x [Consulta: 4 octubre 2016].

Enllaços externs

modifica
  • Women Warriors from 3500BC to the 20th Century - Lothene Experimental Archaeology (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dones_guerreres_en_la_literatura_i_en_la_cultura&oldid=34002669»