Empresa Municipal de Transports de València
L'Empresa Municipal de Transports de València és una entitat que dona servei de transport públic de superfície a la ciutat de València i a les poblacions frontereres d'Alboraia, Alfafar, Burjassot, Mislata, Tavernes Blanques, Vinalesa i Xirivella. Pertany en la seua totalitat a l'Ajuntament de València i es regeix per un Consell d'Administració, nomenat per la Junta General d'Accionistes, composta ella mateixa per tots els regidors del Consistori Municipal.
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | EMT València | ||||
| Tipus | agència governamental empresa de transport | ||||
| Indústria | transport públic | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Societat Anònima Laboral de Transports Urbans de València | ||||
| Creació | 17 gener 1986, València | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Gestor/operador | Casa de la Vila de València | ||||
| Propietat de | Casa de la Vila de València | ||||
| Indicador econòmic | |||||
| Pressupost | 106 M€ (2017) | ||||
| Lloc web | emtvalencia.es | ||||
Fou creada el 1986 quan l'Ajuntament de València adquirí la totalitat de les accions de l'empresa SALTUV i així passà a denominar-se Empresa Municipal de Transports, al mateix temps que començà la nova direcció de l'empresa.
Història modifica
.jpg)
L'EMT ha tingut una llarga evolució històrica des que s'inaugurà com a empresa de tramvies fins a l'actual empresa d'autobusos urbans.
El 27 de setembre del 1875, l'Ajuntament de València aprovà el projecte presentat per la Societat Catalana General de Crèdit per a la implantació del tramvia a València. Es construïren dues línies: la de València al Grau, amb principi i terminal a la Plaça de Sant Francesc, l'actual Plaça de l'Ajuntament, i la de l'Interior Primitiu, que enllaçava el Pont del Real amb la desapareguda Plaça de les Barques. El 23 del juny del 1876, el tramvia de tracció animal, a 25 cèntims el bitllet, unia definitivament la ciutat amb el port.
El 16 de gener del 1885, es fundà la Societat Valenciana de Tramvies, coneguda como La Valenciana. La societat obtingué la concessió de dues noves línies: la de Circumval·lació i la Diagonal. El 1886, entrà en funcionament el tramvia a vapor València-Llíria. El 1887, La Valenciana adquirí les línies explotades fins aleshores per la Societat Catalana General de Crèdit, mentre noves concessions se sumaren a les ja existents: Circumval·lació del Poble Nou del Mar i la que anava de l'Estació del Grau de València als Banys de la Florida i la Perla. El 1889, la societat Pascual Carles i Companyia inaugurà la línia de Godella i el 1890, obtingué la concessió de la de Catarroja.
El 17 de febrer del 1891, es constituí la Companyia de Tramvies del Nord de València, que construí una línia que unia la capital amb la Pobla de Farnals. L'11 de juliol, saltà a la palestra la Companyia General de Tramvies, anomenada popularment La General. Les seues primeres explotacions foren les línies a hipotracció de l'Eixample i de l'Interior i el tramvia a vapor de València al Grau, batejat popularment como "Ravachol". També tenia la concessió de les línies que comunicaven València amb Torrent, Tavernes Blanques, Massamagrell i la Pobla de Farnals. El 1894, la companyia Lladró i Companyia obtingué la concessió de la línia del Cementeri, darrera línia de tracció animal, i Pascual Carles i Cia presentà el seu projecte de tramvia des de la plaça de Sant Agustí al Pont de Fusta.
El 1895, La Valenciana es declarà en suspensió de pagaments. L'1 de juliol del 1896, ho feu també La General. Una nova companyia, la lionesa Compagnie Génerale des Tramways de Valence (Espagne) Société Lyonnaise, adquirí les línies de La General, començant amb la seua electrificació (1898). La Valenciana resistí un poc més, però entre el 1906 i el 1911 transferí les seues concessions a la companyia francesa.
El 3 de setembre del 1917 l'empresa francesa passà a denominar-se Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de València (CTFV) i fixà la seu central a l'Estacioneta del Pont de Fusta. La primera Guerra Mundial dificultà enormement els primers anys de vida de la CTFV, a causa de la imposibilitat de renovar vehicles i importar materials de recanvi. Malgrat tot, continuaren les tasques d'electrificació, tant dels ferrocarrils com dels tramvies.
Finalitzada la guerra, prosiguiren els avanços i amb l'electrificació de la línia del Cementeri, concluïda el 28 de febrer de 1925, desaparegué definitivament el hipotramvia. El 1926 s'inauguraren les línies de Grans Vies del Túria i Germanies i entraren en servei els tramvies de la sèrie 200. El 1927, l'Ajuntament de València concedí l'establiment d'un servei d'autobusos dins del centre urbà a la Levantina de Autobuses S.L. Per pal·liar aquesta competència, la CTFV constituí la Valenciana d'Autobusos Societat Anònima (V.A.S.A.), que adquirí les línies d'autobusos que discorrien paral·leles a les dels ferrocarrils.
El 6 de febrer del 1941, la CTFV subscrigué un acord amb l'Ajuntament perquè se suprimira la duplicitat dels autobusos i els tramvies o ferrocarrils per a un mateix recorregut. Fou el primer intent de coordinar el transport públic de la ciutat. Aquell mateix any, es feren reformes a les línies, arribaren els tramvies de la sèrie 400 i es transportaren més de 112 milions de viatgers. El 1942, la CTFV dissenyà un pla, el "Metropolità de València", per a implantar un enllaç subterrani que unira els ferrocarrils provinents de la zona d'el Camp de Túria amb aquells de la Ribera Alta. El projecte fou rebutjat pels tècnics municipals. El 1950, la xarxa del tramvia valencià assolí la plenitud, al disposar de 16 línies urbanes i 5 interurbanes.
El 22 d'octubre del 1963 se celebrà l'acte de constitució de SALTUV. L'1 de juliol del 1964, SALTUV es feu càrrec del transport urbà de València.
El 17 de gener del 1986, l'Ajuntament adquirí la totalitat de les accions de SALTUV, que passà a denominar-se Empresa Municipal de Transports (EMT), alhora que assumia la plena direcció de l'empresa.
El 4 de juliol del 2009, l'EMT va fer una reestructuració de totes les seues línies nocturnes i en va crear 4 de noves. Aquesta ha sigut la major reestructuració d'aquestes línies des del dia que les van posar en marxa, per l'abril de 1985.
El 2017 no va rebre cap finançament estatal per ordre dels Pressupostos Generals de l'Estat, al contrari que el servei de transport públic de Madrid, Canàries o Barcelona.[1]
Serveis de l'EMT modifica
Des del 15 de juny de 2022, les denominacions de les línies nocturnes han estat fussionades per l'empresa amb algunes línies diurnes.[2][3][4] En la següent taula, aquestes línies mixtes es representen amb el fons blau però les xifres enmarcades en roig. Les línies a data de l'11 de juliol de 2023 són:[5][6]
Referències modifica
- ↑ «València, sin ayuda al transporte frente a los 126 millones de Madrid y los 108 de Barcelona». 20 Minutos, 04-04-2017 [Consulta: 4 gener 2018].
- ↑ https://emtvalencia.info/es/2022/06/emt-arranca-manana-la-nueva-red-nocturna-con-23-lineas-que-amplian-la-oferta-a-pueblos-y-area-metropolitana/
- ↑ https://www.20minutos.es/noticia/5015399/0/valencia-activa-este-miercoles-la-nueva-red-nocturna-de-la-emt-con-el-doble-de-lineas-al-prolongar-23-diurnas/
- ↑ https://www.levante-emv.com/valencia/2022/05/05/nueva-red-autobuses-nocturnos-valencia-65741694.html
- ↑ https://geoportal.emtvalencia.es/visor?lang=es
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2023-07-12. [Consulta: 12 juliol 2023].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Empresa Municipal de Transports de València |