L'escolecita és un mineral del grup de les zeolites, un silicat.[3] Rep el seu nom del grec scolex (cuc), en referència a la forma que adopta la flama al cremar amb bufador.

Infotaula de mineralEscolecita

Cristalls aciculars d'escolecita amb apofil·lita (verd pàl·lid) i estilbita (rosa pàl·lid), d'Ahmadnagar, Maharashtra, Índia
Fórmula químicaCaAl₂Si₃O10·3H₂O
Epònimcuc Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats > zeolites
Nickel-Strunz 10a ed.09.GA.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.GA.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.10 Modifica el valor a Wikidata
Dana77.1.5.5
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·líagulles primes prismàtiques, grups radiats i masses fibroses
Massa molar392.34 g
Colorblanc, groc, marró
Maclescomunes en {100}, eix maclat [001], rar en {001} i {110} [1]
Exfoliacióperfecta en {110} i {110}
Fracturadesigual, concoidal
Tenacitatfràgil
Duresa (Mohs)5 a 5,5
Lluïssorvítria, sedosa
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent a translúcida
Densitat2,16 a 2,40
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refraccióNx = 1,507 a 1,513
Ny = 1,516 a 1,520
Nz = 1,517 a 1,521
PleocroismeX: sense color, Y: sense color, Z: sense color
Fluorescènciafluorecència de vegades de color groc a marró sota llum ultraviolada LW i SW
Solubilitaten àcids comuns
Altres característiquespiroelèctrica i piezoelèctrica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1997 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolSlc Modifica el valor a Wikidata
Referències[2]

Característiques

modifica

Químicament és un aluminisilicat de calci hidratat. Sol portar impureses de sodi i de potassi que li proporcionen les seves diferents coloracions i varietats. Cristal·litza en el sistema monoclínic. El seu hàbit més comú és en forma d'agulles primes i prismàtiques, formant grups radiats, tot i que també se'n troba en masses fibroses. Dins de les zeolites pertany a les zeolites fibroses, o subgrup de la natrolita.

Formació i jaciments

modifica

És un mineral d'origen secundari que es troba, juntament amb altres zeolites, en les cavitats amigdaloides a la lava, sobretot en les basaltiques, apareixent per alteració d'aquesta roca a baixa temperatura. També pot aparèixer en fissures de les roques metamòrfiques. És un mineral hidrotermal derivat de l'alteració a baixa temperatura de basalts i roques relacionades, associades amb altres zeolites, calcita, quars i prehnita. Es pot trobar a la part superior de les zeolites càlciques, heulandita, estilbita i epistilbita.[4] Els minerals associats inclouen quars, apofil·lita, babingtonita, heulandita, estilbita i altres zeolites. És per tant molt comuna i hi ha jaciments a gairebé tot arreu.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la pedrera de Sant Corneli, al municipi de Fogars de la Selva (Maresme, Barcelona),[5] a Malpàs (El Pont de Suert, Alta Ribagorça), a Estopanyà (Baixa Ribagorça)[6] i a la pedrera Los Serranos (Albatera, Baix Segura).

Referències

modifica
  1. Dana: Gaines et al (1997) Dana’s New Mineralogy Eighth Edition. Wiley
  2. «Scolecite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 juliol 2014].
  3. «Zeolite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 5 juliol 2014].
  4. W. Tschernich, Rudy «Zeolites of the world» (en anglès). Geoscience press Inc. [Phoenix, Arizona (Estats Units)], 1992, p.437 [Consulta: 5 juliol 2014].
  5. Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 11 desembre 2023]. 
  6. «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2023. [Consulta: 11 desembre 2023].