Viquipèdia

Refugi marítim

massa d'aigua protegida on poden atracar els vaixells

Un refugi marítim (havre en francès o harbour en anglès) és una massa d'aigua protegida on poden ancorar vaixells, barques i barcasses.

Cala Pedrosa és un refugi marítim natural de la Costa Brava.[1]

Pot ser una cala o badia amb vistes al mar i que constitueix un ancoratge segur per als vaixells de pas davant les condicions del mar i del vent; o bé un port costaner natural més o menys tancat que ofereix un refugi segur per a les embarcacions per a que puguin amarrar. El sentit metafòric de refugi és més comú avui en dia (un refugi segur). El terme harbor en anglès s'utilitza sovint de manera intercanviable amb port, que és una instal·lació artificial construïda per a la càrrega i descàrrega de vaixells, i desembarcament i embarcament de passatgers. Els refugis solen incloure un o més ports. El Port d'Alexandria a Egipte és un exemple de refugi amb dos ports. Des de l'època de la marina de vela, els principals refugis van donar lloc a ports comercials, com ara Le Havre, Copenhaguen o New Haven, en l'etimologia encara testimonia aquest origen antic.

Els refugis poden ser naturals o artificials. Un refugi artificial es pot construir gràcies a una escullera, dics de mar, o espigons o també a través del dragatge, que requereix manteniment mitjançant un dragatge periòdic posterior. Un exemple de refugi artificial és Long Beach Harbor, Califòrnia, que va ser una sèrie de saladars i planes de marea massa poc profundes per als vaixells mercants moderns abans de ser dragats per primera vegada a principis del segle xx.[2] En canvi, un refugi natural està envoltat per diversos costats per prominències de terra. Alguns exemples de refugis naturals inclouen Sydney Harbour, Austràlia i Trincomalee Harbour a Sri Lanka.

Etimologia modifica

El mot havre en francès ve de l'holandès mitjà haven que significa « port », segons la majoria de diccionaris etimològics.[3][4]

No obstant això, aquest origen és discutit.[5] De fet, les primeres atestacions de la paraula en un context normand o anglonormand no militen a favor de la hipòtesi holandesa, així com de la forma dialectal.hable[5] Més aviat, és un préstec de l'antic escandinau hǫfn (genitiu de hafnar) o hafn[5] o danés antic hafn (danès i noruec havn).

Història modifica

Per regla general, el refugi s'anomena zona d'aigua del port, directament adjacent a la zona d'atracament, on es realitzen la càrrega i descàrrega de vaixells, l'embarcament i el desembarcament de passatgers. També al refugi, els vaixells poden estar en un fondeig llarg al moll o amb l'àncora. Amb aquesta finalitat, hi ha habilitats llocs especials per a ancorar a la zona del refugi.[6]

El refugi pot ser artificial o natural. Per a un refugi natural, sol ser un lloc ben protegit de les onades i del vent, envoltat per diversos costats de zones terrestres.[7] Alguns exemples destacats de refugis naturals són Sydney Harbour, Austràlia i Trincomalee Harbor a Sri Lanka.

En un refugi artificial normalment s'hi ha construït específicament una escullera, i el dragatge també s'utilitza en la construcció de refugis artificials. Els refugis naturals requereixen manteniment mitjançant mesures periòdiques de profunditat i, si cal, dragatges periòdics addicionals.[8] Un exemple de refugi artificial és Long Beach Harbor, Califòrnia, EUA, que era una sèrie de salines i bancs de marea massa poc profunda per als vaixells mercants moderns. A principis del segle XX s'hi van fer treballs de dragatge.[9]

Refugis artificials modifica

Els refugis artificials es construeixen sovint per utilitzar-los com a ports. El refugi artificial més antic conegut és el jaciment de l'Antic Egipte a Wadi al-Jarf, a la costa del Mar Roig, que té almenys 4.500 anys d'antiguitat (ca. 2600-2550 aC, regnat del rei Khufu). El refugi més gran creat artificialment és Jebel Ali a Dubai.[10] Altres refugis artificials grans i concorreguts inclouen:

Els antics cartaginesos van construir refugis artificials fortificats anomenats cothon.

Refugis naturals modifica

 
Tanjung Perak és un exemple famós de refugi natural a Indonèsia. La ubicació del refugi és a l'Estret de Madura.

Un refugi natural és una forma del relleu on una secció d'una massa d'aigua està protegida i prou profunda com per permetre l'ancoratge. Molts d'aquests ports són ries. Els refugis naturals han estat durant molt de temps d'importància per a l'estratègia naval i economia, i hi ha moltes grans ciutats del món. Tenir un refugi protegit redueix o elimina la necessitat d'esculleres, ja que donarà lloc a onades més tranquil·les a l'interior del port. Alguns exemples són:

Refugis lliures de gel modifica

Pels refugis prop dels pols, estar lliure de gel és un avantatge important, sobretot quan és durant tot l'any. Exemples d'aquests són:

El port més al sud del món, situat al Winter Quarters Bay de l'Antàrtida (77° 50′ Sud), de vegades està lliure de gel, depenent de les condicions de gel a la deriva a l'estiu.[11]

Refugis importants modifica

 
El petit port del poble de Clovelly, Devon, Anglaterra
 
Port Vell a Lüneburg, Alemanya.
 
El port de El Pireu a Grècia.
 
Port Jackson, Sydney.
 
El port de Gorey, Jersey cau sec amb la marea baixa.
 
Refugi de Punta del Este – sobrenomenat el Monte Carlo de l'Amèrica del Sud[12][13][14]
 
El port a Aberystwyth, pintat vora el 1850

Encara que el port més transitat del món és un títol impugnat, en 2017 el port més concorregut del món per tonatge de càrrega va ser el Port de Ningbo-Zhoushan.[15]

Els següents són grans ports naturals:

 
Port de Szczecin, Polònia
 
Valparaíso, Xile.

Referències modifica

  1. ↑ Descobrir.cat. «7 platges i cales amagades de la Costa Brava». [Consulta: 31 agost 2022].
  2. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 21 gener 2014].
  3. ↑ Grand Larousse encyclopédique, Plantilla:Vol., 1962, p. 808; Le Petit Robert 1, édition 1989, p. 917
  4. ↑ Havre a la web del CNRTL (llegiu en línia) [1]
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Elisabeth Ridel, Les Vikings et les mots : l'apport de l'ancien scandinave à la langue française, Errance, Paris, 2009, p. 227 - 228
  6. ↑ Directory, 1987.
  7. ↑ Stanyukovich KM Dictionary of marine terms found in stories.
  8. ↑ Handbook, 1987.
  9. ↑ «Geology campus». Arxivat de l'original el 2014-02-23. [Consulta: 21 gener 2014].
  10. ↑ Hattendorf, John B. The Oxford encyclopedia of maritime history. Oxford University Press, 2007, p. 590. ISBN 978-0-19-513075-1. 
  11. ↑ U.S. Polar Programs National Science Foundation FY2000.
  12. ↑ «Circuit Guide | Punta del Este, Uruguay». FIA Formula E. Arxivat de l'original el 2014-12-09. [Consulta: 24 agost 2014].
  13. ↑ «Formula E reveals circuit for Punta del Este ePrix». FIA Formula E, 20-06-2014. Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 24 agost 2014].
  14. ↑ «Formula E unveils Punta del Este circuit in Uruguay». autosport.com, 20-06-2014. [Consulta: 24 agost 2014].
  15. ↑ «Global Port Development Annual Report (2017)». Arxivat de l'original el 2021-01-08. [Consulta: 21 febrer 2022].
  16. ↑ Escur, Sara Potau; Barba, César. Estambul. Todos los capítulos (en castellà). Ecos, 2019-09-20, p. 95. ISBN 978-84-15491-04-0. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi marítim
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Refugi_marítim&oldid=33396706»