Sodalita
La sodalita és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), que pertany i dona nom al grup de la sodalita.[2] Rep el seu nom de la seva composició química basada en el sodi.
 Sodalita | |
|---|---|
 Exemplar de sodalita | |
| Fórmula química | Na₈(Al₆Si₆O24)Cl₂ |
| Epònim | natró  |
| Localitat tipus | Complex intrusiu d'Ilímaussaq |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/J.11 |
| Dana | 76.2.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | massiu; rarament dodecahedral |
| Estructura cristal·lina | a = 8.876(6) Å; Z = 1 |
| Grup puntual | isomètrica hextetrahedral 43m P43n |
| Grup espacial | space group P-43n (en)  |
| Color | blanc, blau, gris, verd |
| Macles | comunes en {111} formant prismes pseudohexagonals |
| Exfoliació | pobre en {110} |
| Fractura | desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 2,27 a 2,33 |
| Densitat | 2,3 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,483 a 1,487 |
| Fluorescència | catodoluminiscencia de color vermell brillant a taronja sota llum ultraviolada d'ona curta i d'ona llarga, amb fosforescència groguenca |
| Fusibilitat | fàcilment a un cristall incolor |
| Solubilitat | soluble in àcid clorhídric i àcid nítric |
| Altres característiques | odor de H₂S al trencar-se |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Sdl |
| Referències | [1] |
Característiques modifica
La sodalita és un silicat que cristal·litza en el sistema cúbic, formant rarament cristalls dodecahedrals i presentant-se comunament de manera massiva i en forma de masses amorfes i opaques. El que més crida l'atenció de la sodalita és la bella coloració que presenta en algunes ocasions. Aquesta sol ser, generalment, de tons blaus o lila clar, i aquests exemplars són els més apreciats pels col·leccionistes. També és possible trobar sodalita de color blanc, gris o verd, el que incrementa el seu valor col·leccionista al poder disposar de mostres variades del mateix mineral. Més enllà del seu color, els exemplars més espectaculars de sodalita són els que apareixen en forma de cristalls dodecahedrals, molt rars. La seva transparència és variable. aconsegueixen efectes d'innegable bellesa.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sodalita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments modifica
Es troba típicament en forma massiva, farcint filons en les roques ígnies plutòniques com sienites. S'associa amb altres minerals típics d'entorns infrasaturats, és a dir, leucita, cancrinita i natrolita. Altres minerals associats inclouen nefelina, andradita titànica, aegirina, microclina, sanidina, albita, calcita, fluorita, barita i ankerita.[3]
Varietats modifica
- El germanat-sodalita és una sodalita artificial amb germani en lloc de silici.[4]
- La hackmanita és una varietat amb la mateixa composició química que la sodalita però en què, a més, intervé el sofre. Es va descobrir en una mina de la vall de Tawa, a la península de Kola, Rússia, i que posteriorment se n'ha trobat en altres localitats de l'Afganistan, Canadà, Groenlàndia, Guinea, Bolívia i els Estats Units.[5]
- La molibdosodalita és una varietat de sodalita que conté òxid de molibdè.[6]
Grup de la sodalita modifica
El grup de la sodalita està integrat per sis espècies minerals.[2] A diferència de l'haüyna i la noseana, dos integrants d'aquest grup, la sodalita és virtualment lliure de CO₂. El grup sodalita ha estat recentment considerat com a part del grup cancrinita, sent tots dos aluminosilicats. La berzelina, una varietat blanca d'haüyna, també s'inclou a dins d'aquest grup.[7] La ye'elimita (Ca₄Al₆(SO₄)O₁₂) és una espècie mineral estructuralment relacionada amb aquest grup, tot i que no hi pertany.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Haüyna | (Na,Ca)4-8(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,Cl)1-2 |
| Latzurita | Na₆Ca₂(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,S₂,S₃,Cl,OH)₂ |
| Noseana | Na₈(Al₆Si₆O24)(SO₄)·H₂O |
| Sodalita | Na₈(Al₆Si₆O24)Cl₂ |
| Tsaregorodtsevita | (N(CH₃)₄)(AlSi₅O₁₂) |
| Vladimirivanovita | Na₆Ca₂(Al₆Si₆O24)(SO₄,S₃,S₂,Cl)₂·H₂O |
El grup helvina és considerat un subgrup del grup sodalita. El grup helvina són berilosilicats amb beril·li jugant el paper que fa l'alumini en el grup sodalita, i està integrat per la danalita, la genthelvita, la helvina i la tugtupita.[8]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sodalita |
- ↑ «Sodalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 gener 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Sodalite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 8 gener 2015].
- ↑ «Sodalite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ «Germanate-sodalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ «Hackmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ «Molybdosodalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ «Berzeline (of Necker)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
- ↑ «Helvine Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 gener 2015].
Vegeu també modifica
- Província d'Ayopaya, on es troba un dels jaciments de sodalita.