Obre el menú principal

L'haüyna,[2] o hauynita[3] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per Tønnes Christian Bruun-Neergaard en honor del francès Abbé Rene Just Haüy (1743-1822), pare de la cristal·lografia. L'any 1868 va ser temporalment anomenada hauynita per James Dwight Dana. Pertany al grup sodalita de minerals.[4]

Infotaula de mineralHaüyna
Hauyne-169903.jpg
Haüyna del mont Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Fórmula química (Na, Ca)4-8(Al6Si6O24)(SO4,S,Cl)1-2
Epònim René Just Haüy
Localitat tipus Llac de Nemi
Classificació
Categoria silicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed. 09.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed. 9.FB.10
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/J.11
Dana 76.2.3.3
Heys 17.10.4
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí dodecahedral o pseudo-octahedral
Estructura cristal·lina Z = 1; a = 9.08 - 9.13 Å
Simetria isomètrica hexotetrahedral
Grup espacial space group 218 Tradueix
Massa molar 1,032.43 g
Color blau, verd, vermell, groc, gris, blanc
Macles comuns en {111}
Exfoliació perfecta
Fractura concoidal
Tenacitat fràgil
Duresa 5,5 a 6
Lluïssor vítria, grassa
Color de la ratlla blanca, blavosa
Diafanitat transparent, translúcida
Gravetat específica 2,4 a 2,5
Densitat 2,4 a 2,5
Propietats òptiques isotròpica
Índex de refracció n = 1,494 a 1,509
Birefringència no
Pleocroisme no
Fluorescència pot mostrar fluorescència taronja a rosa sota llum ultraviolada d'ona llarga
Fusibilitat 4,5
Solubilitat gelatinitza en àcids
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

L'haüyna és una barreja complexa d'aluminosilicats de sodi i calci amb anions sulfats. Pot portar com a impuresa anions de clorur. Cristal·litza en el sistema isomètric formant normalment cristalls dodecahedrals o pseudo-octahedrals. La seva duresa és de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs, i la seva exfoliació és perfecta. Les varietats de colors més pàl·lid són fàcilment confoses amb la noseana, un altre mineral del grup sodalita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'haüyna pertany a "09.FB - Tectosilicats sense H2O zeolítica amb anions addicionals" juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, kyanoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jacimentsModifica

Apareix en fonolites i en altres roques ígnies deficients en silici i riques en elements alcalins. Menys comunament també s'ha trobat en roques extrusivas sense nefelina. A Catalunya s'ha trobat haüyna en alguns volcans d'Olot, a la Garrotxa (Girona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, leucita, andradita amb titani, mel·lilita, augita, sanidina, biotita, flogopita o apatita.

 
Latzurita, varietat de haüyna, sobre calcita, de l'Afganistan

VarietatsModifica

La latzurita és l'única varietat d'haüyna existent. La seva fórmula és Na6Ca2(Al6Si6O24)(SO4,S,S2, S3,Cl,OH)2, en la que sovint es troba una substitució menor de K per Na. Rep el seu nom del persa Lazhward, blau, també pel seu color blau fosc semblant a l'atzurita. La latzurita és el component blau de la pedra decorativa anomenada lapislàtzuli.[5]

La latzurita és un producte de metamorfisme de contacte de la pedra calcària, i en general s'associa amb la calcita, pirita, diòpsid, humita, forsterita, haüyna i moscovita. Altres minerals de color blau com el carbonat atzurita i el fosfat latzulita es poden confondre amb la latzurita, però es distingeixen fàcilment amb una revisió exhaustiva.[6]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haüyna  
  1. «Haüyne» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  2. «Haüyna». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Hauynita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  4. «Sodalite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  5. «Lazurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  6. Hurlbut, Cornelius S. and Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p. 459 ISBN 0-471-80580-7