L'haüyna,[2] o hauynita[3] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per Tønnes Christian Bruun-Neergaard en honor del francès Abbé Rene Just Haüy (1743-1822), pare de la cristal·lografia. L'any 1868 va ser temporalment anomenada hauynita per James Dwight Dana. Pertany al grup sodalita de minerals.[4]

Infotaula de mineralHaüyna
Hauyne-169903.jpg
Haüyna del mont Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Fórmula química(Na, Ca)4-8(Al6Si6O24)(SO4,S,Cl)1-2
EpònimRené Just Haüy Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLlac de Nemi Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.2.3.3
Heys17.10.4
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lídodecahedral o pseudo-octahedral
Estructura cristal·linaZ = 1; a = 9.08 - 9.13 Å
Simetriaisomètrica hexotetrahedral; 4 3m - hextetrahedral
Grup espacialp4 3n
Massa molar1,032.43 g
Colorblau, verd, vermell, groc, gris, blanc, rosa
Maclescomuns en {111}
Exfoliaciódistingible/bona; distingible en {110}
Fracturaconcoidal, irregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablau molt clar a blanc. En la varietat lazurita la ratlla és d'un color blau brillant
Diafanitattransparent, translúcida
Gravetat específica2,4 a 2,5
Densitat2,44 a 2,5 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,494 a 1,509
Birefringènciano
Pleocroismeno
Fluorescènciapot mostrar fluorescència taronja a rosa sota llum ultraviolada d'ona llarga
Fusibilitat4,5
Solubilitatgelatinitza en àcids
Impureses comunesK
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolHyn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'haüyna és una barreja complexa d'aluminosilicats de sodi i calci amb anions sulfats. Pot portar com a impuresa anions de clorur. Cristal·litza en el sistema isomètric formant normalment cristalls dodecahedrals o pseudo-octahedrals. La seva duresa és de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs, i la seva exfoliació és perfecta. Les varietats de colors més pàl·lid són fàcilment confoses amb la noseana, un altre mineral del grup sodalita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'haüyna pertany a "09.FB - Tectosilicats sense H2O zeolítica amb anions addicionals" juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jacimentsModifica

Apareix en fonolites i en altres roques ígnies deficients en silici i riques en elements alcalins. Menys comunament també s'ha trobat en roques extrusivas sense nefelina. A Catalunya s'ha trobat haüyna en alguns volcans d'Olot, a la Garrotxa (Girona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, leucita, andradita amb titani, mel·lilita, augita, sanidina, biotita, flogopita o apatita.

 
Latzurita, varietat de haüyna, sobre calcita, de l'Afganistan

VarietatsModifica

La latzurita és l'única varietat d'haüyna existent. La seva fórmula és Na6Ca2(Al6Si6O24)(SO4,S,S2, S3,Cl,OH)2, en la que sovint es troba una substitució menor de K per Na. Rep el seu nom del persa Lazhward, blau, també pel seu color blau fosc semblant a l'atzurita. La latzurita és el component blau de la pedra decorativa anomenada lapislàtzuli.[5]

La latzurita és un producte de metamorfisme de contacte de la pedra calcària, i en general s'associa amb la calcita, pirita, diòpsid, humita, forsterita, haüyna i moscovita. Altres minerals de color blau com el carbonat atzurita i el fosfat latzulita es poden confondre amb la latzurita, però es distingeixen fàcilment amb una revisió exhaustiva.[6]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Haüyna
  1. «Haüyne» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  2. «Haüyna». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Hauynita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  4. «Sodalite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  5. «Lazurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  6. Hurlbut, Cornelius S. and Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p. 459 ISBN 0-471-80580-7