L'haüyna,[2] o hauynita[3] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats). Va ser descoberta l'any 1807, i anomenada així per Tønnes Christian Bruun-Neergaard en honor del francès René Just Haüy (1743-1822), pare de la cristal·lografia. L'any 1868 va ser temporalment anomenada hauynita per James Dwight Dana. Pertany al grup sodalita de minerals.[4]

Infotaula de mineralHaüyna

Haüyna del mont Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya
Fórmula química(Na, Ca)4-8(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,Cl)1-2
EpònimRené Just Haüy Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLlac de Nemi Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > tectosilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.07 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.2.3.3
Heys17.10.4
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lídodecaèdric o pseudooctaèdric
Estructura cristal·linaZ = 1; a = 9.08 - 9.13 Å
Grup puntualisomètrica hexotetraèdrica; 4 3m - hexotetraèdrica
Grup espacialp4 3n
Massa molar1,032.43 g
Colorblau, verd, vermell, groc, gris, blanc, rosa
Maclescomuns en {111}
Exfoliaciódistingible/bona; distingible en {110}
Fracturaconcoidal, irregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, grassa
Color de la ratllablau molt clar a blanc. En la varietat latzurita la ratlla és d'un color blau brillant
Diafanitattransparent, translúcida
Gravetat específica2,4 a 2,5
Densitat2,44 a 2,5 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,494 a 1,509
Birefringènciano
Pleocroismeno
Fluorescènciapot mostrar fluorescència taronja a rosa sota llum ultraviolada d'ona llarga
Fusibilitat4,5
Solubilitatgelatinitza en àcids
Impureses comunesK
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolHyn Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

L'haüyna és una barreja complexa d'aluminosilicats de sodi i calci amb anions sulfats. Pot portar com a impuresa anions de clorur. Cristal·litza en el sistema isomètric formant normalment cristalls dodecaèdrics o pseudooctaèdrics. La seva duresa és de 5,5 a 6 a l'escala de Mohs, i la seva exfoliació és perfecta. Les varietats de colors més pàl·lid són fàcilment confoses amb la noseana, un altre mineral del grup sodalita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'haüyna pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, alloriïta, balliranoïta, bicchulita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, carbobystrita, cianoxalita, danalita, davyna, depmeierita, fantappieïta, farneseïta, franzinita, genthelvita, giuseppettita, helvina, hidroxicancrinita, kamaishilita, kircherita, latzurita, liottita, marialita, marinellita, meionita, microsommita, noseana, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, silvialita, sodalita, tounkita, tsaregorodtsevita, tugtupita i vishnevita.

Formació i jaciments

modifica

Apareix en fonolites i en altres roques ígnies deficients en silici i riques en elements alcalins. Menys comunament també s'ha trobat en roques extrusives sense nefelina. A Catalunya s'ha trobat haüyna en alguns volcans d'Olot, a la Garrotxa (Girona). Sol trobar-se associada a altres minerals com: nefelina, leucita, andradita amb titani, mel·lilita, augita, sanidina, biotita, flogopita o apatita.

 
Latzurita, varietat de haüyna, sobre calcita, de l'Afganistan

Varietats

modifica

La latzurita és l'única varietat d'haüyna existent. La seva fórmula és Na₆Ca₂(Al₆Si₆O24)(SO₄,S,S₂, S₃,Cl,OH)₂, en la que sovint es troba una substitució menor de K per Na. Rep el seu nom del persa Lazhward, blau, també pel seu color blau fosc semblant a l'atzurita. La latzurita és el component blau de la pedra decorativa anomenada lapislàtzuli.[5]

La latzurita és un producte de metamorfisme de contacte de la pedra calcària, i en general s'associa amb la calcita, pirita, diòpsid, humita, forsterita, haüyna i moscovita. Altres minerals de color blau com el carbonat atzurita i el fosfat latzulita es poden confondre amb la latzurita, però es distingeixen fàcilment amb una revisió exhaustiva.[6]

Referències

modifica
  1. «Haüyne» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  2. «Haüyna». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Hauynita» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 maig 2017].
  4. «Sodalite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  5. «Lazurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 agost 2014].
  6. Hurlbut, Cornelius S. and Klein, Cornelis, 1985, Manual of Mineralogy, 20th ed., Wiley, p. 459 ISBN 0-471-80580-7