Tsaregorodtsevita

La tsaregorodtsevita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la sodalita. Rep el nom en honor de Sergei Vasil'evich Tsaregorodtsev (1953-1986), col·leccionista de minerals rus dels Urals.

Tsaregorodtsevita
Fórmula química	(N(CH₃)₄)(AlSi₅O₁₂)
Epònim	Sergei Vasil'evich Tsaregorodtsev (en)
Localitat tipus	Mont Yaruta, Serralada Man'-Khambo, Districte Autònom Khanti-Mansi, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FB.10
Dana	76.2.3.8
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,98 Å; b = 8,93 Å; c = 8,92 Å
Grup espacial	space group I222 (en)
Color	incolor o blanc
Duresa	6
Lluïssor	vítria
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,529 nγ = 1,531
Birefringència	δ = 0,002
Angle 2V	mesurat: 76°
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1991-042
Símbol	Tsa
Referències

Característiques

La tsaregorodtsevita és un silicat de fórmula química (N(CH₃)₄)(AlSi₅O₁₂). Aquest és el primer mineral conegut que conté l'ió tetrametilamoni, [N(CH₃)4]⁺. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1993. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la tsaregorodtsevita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Yaruta, situat a la serralada de Man'-Khambo, al districte Autònom Khanti-Mansi (Rússia). També ha estat descrita a Słupiec, una mina situada a la localitat de Nowa Ruda (Voivodat de Baixa Silèsia, Polònia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.