Marialita

mineral tectosilicat

La marialita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va rebre el nom l'any 1866 per Gerhard vom Rath en honor de la seva esposa, Maria Rosa vom Rath (1830-1888).

Infotaula de mineralMarialita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaNa₄Al₃Si9O24Cl
EpònimMaria Rosa vom Rath Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPianura, Camps Flegreus, Província de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.FB.15
Nickel-Strunz 9a ed.9.FB.15 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/F.09 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.3.1.1
Heys17.3.4
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 12,06Å; c = 7,572(3) Å;
Grup puntual4/m - dipiramidal
Colorblavós, marronós, incolor, violat, verdós
Exfoliaciódistingible/bona - distingible en {100} i {110}
Fracturairregular, desigual, concoidal
Tenacitatmolt fràgil
Duresa5,5 a 6
Lluïssorvítria, resinosa, nacrada
Color de la ratllablanc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,5 a 2,62 g/cm³ (mesurada); 2,54 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,539 a 1,550 nε = 1,532 a 1,541
Birefringènciaδ = 0,007 a 0,009
Fluorescèncianormalment taronja a groc brillant o vermell sota ona curta i ona llarga
Impureses comunesFe, Ca, K, S
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1866
SímbolMar Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques

modifica

La marialita és un silicat de fórmula química Na₄Al₃Si9O24Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marialita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, meionita i silvialita.

Formació i jaciments

modifica

Va ser descoberta a Pianura, als camps Flegreus de la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Tot i no tractar-se d'una espècie gens habitual, ha estat descrita en jaciments de tots els continents del planeta, tret de l'Antàrtida.

Referències

modifica
  1. «Marialite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 març 2018].