Marialita
La marialita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'escapolita. Va rebre el nom l'any 1866 per Gerhard vom Rath en honor de la seva esposa, Maria Rosa vom Rath (1830-1888).
Marialita | |
---|---|
Fórmula química | Na₄Al₃Si9O24Cl |
Epònim | Maria Rosa vom Rath |
Localitat tipus | Pianura, Camps Flegreus, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.09 |
Dana | 76.3.1.1 |
Heys | 17.3.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 12,06Å; c = 7,572(3) Å; |
Grup puntual | 4/m - dipiramidal |
Color | blavós, marronós, incolor, violat, verdós |
Exfoliació | distingible/bona - distingible en {100} i {110} |
Fractura | irregular, desigual, concoidal |
Tenacitat | molt fràgil |
Duresa | 5,5 a 6 |
Lluïssor | vítria, resinosa, nacrada |
Color de la ratlla | blanc |
Diafanitat | transparent, translúcida |
Densitat | 2,5 a 2,62 g/cm³ (mesurada); 2,54 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,539 a 1,550 nε = 1,532 a 1,541 |
Birefringència | δ = 0,007 a 0,009 |
Fluorescència | normalment taronja a groc brillant o vermell sota ona curta i ona llarga |
Impureses comunes | Fe, Ca, K, S |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Any d'aprovació | 1866 |
Símbol | Mar |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa marialita és un silicat de fórmula química Na₄Al₃Si9O24Cl. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marialita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a Pianura, als camps Flegreus de la província de Nàpols (Campània, Itàlia). Tot i no tractar-se d'una espècie gens habitual, ha estat descrita en jaciments de tots els continents del planeta, tret de l'Antàrtida.