Sacrofanita
La sacrofanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom de la localitat de Sacrofano, a Itàlia, la seva localitat tipus.
Sacrofanita | |
---|---|
Fórmula química | (Na61K19Ca32)(Si84Al84O336)(SO₄)26Cl₂F₆· 2H₂O |
Epònim | Sacrofano |
Localitat tipus | Vall de Biachella, Sacrofano, Caldera de Sacrofano, Ciutat metropolitana de Roma Capital, Laci, Itàlia |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.05 |
Dana | 76.2.5.13 |
Heys | 17.10.15 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 12,86 Å; c = 72,24 Å; |
Grup espacial | space group P-62c (en) |
Color | incolor |
Exfoliació | perfecta |
Duresa | 5,5 a 6 |
Lluïssor | vítria |
Color de la ratlla | blanc |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,505 nε = 1,486 |
Birefringència | δ = 0,019 |
Impureses comunes | Fe |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1979-058 |
Any d'aprovació | 1979 |
Símbol | Scf |
Referències | [1] |
Característiques
modificaLa sacrofanita és un silicat de fórmula química (Na61K19Ca32)(Si84Al84O336)(SO₄)26Cl₂F₆· 2H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sacrofanita pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.
Formació i jaciments
modificaVa ser descoberta a la vall de Biachella, a la localitat de Sacrofano, a la regió del Laci (Itàlia). També ha estat trobada a la propera muntanya de Cavalluccio, així com al massís alcalí de Turii, a l'óblast de Múrmansk (Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
modifica- ↑ «Sacrofanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 febrer 2020].