Viquipèdia

Europa neolítica

Europa neolítica és el període en què la tecnologia neolítica estava present a Europa, aproximadament entre 7000 aC (època aproximada de les primeres societats agrícoles a Grècia) i c. 1700 aC (començament de l'edat del bronze al nord-oest d'Europa). El Neolític se superposa als períodes Mesolític i del bronze a Europa, a mesura que els canvis culturals es van traslladar del sud-est al nord-oest, a raó d'1 km / any. A aquest últim fenomen se l'anomena expansió neolítica.[1]

Mapa que mostra les expansions neolítiques del mil·lenni VII al mil·lenni V aC, inclosa la cultura de la ceràmica cardial en blau.
Figura femenina de Tumba Boigžari, Macedònia del Nord

La durada del neolític varia d'un lloc a un altre, el seu final marcat per la introducció d'instruments de bronze: al sud-est d'Europa és d'uns 4.000 anys (és a dir, 7000 aC-3000 aC.) mentre que al nord-oest d'Europa és poc menys de 3.000 anys (c. 4500 aC.-1700 aC.). La data inicial depèn de manera directament proporcional a la distància amb la zona de Jericó, des d'on s'expandiren els trets del neolític al continent europeu.[2]

Característiques culturals bàsiques

modifica
 
Una sèrie d'artefactes neolítics, incloent polseres, caps de destral, cisells i eines de polit.

L'Europa neolítica és un mosaic de cultures, sovint definides, en allò que és essencial sobre la base de les formes i decoracions de la ceràmica. Aquestes cultures tenen una extensió geogràfica i cronològica molt variable. A més, el neolític europeu en realitat abasta formes de vida i una organització social molt variades segons els períodes i les regions. Algunes cultures estan marcades pel desenvolupament de pobles molt grans d'agricultors, d'altres corresponen a comunitats que viuen essencialment del pasturatge, mentre que a d'altres, l'agricultura i la ramaderia segueixen sent activitats marginals en comparació amb la caça, la recol·lecció o la pesca.

Independentment de la cronologia específica, molts grups neolítics europeus comparteixen característiques bàsiques, com ara viure en comunitats petites i familiars, subsistir amb plantes i animals domesticats, tot plegat complementat amb la recollida d'aliments vegetals silvestres i amb la caça i la producció de ceràmica feta a mà, és a dir, ceràmica feta sense torn de terrissaire. Les atxes de pedra polida es troben al cor de la cultura neolítica (pedra nova), permetent l'eliminació de boscos per a l'agricultura i la producció de fusta per a habitatges, així com combustible.

Hi ha també moltes diferències, amb algunes comunitats neolítiques del sud-est d'Europa que vivien en assentaments fortament fortificats de 3.000-4.000 persones (per exemple, Sesklo a Grècia), mentre que els grups neolítics a Gran Bretanya eren petits (possiblement entre 50 i 100 persones) i pastors altament mòbils.

Origen

modifica

Els detalls de l'origen, la cronologia, l'organització social, les pràctiques de subsistència i la ideologia dels pobles de l'Europa neolítica s'obtenen de l'arqueologia, i no dels registres històrics, ja que aquestes persones no en van deixar cap. Des de la dècada de 1970, la genètica de la població ha proporcionat dades independents sobre la història de la població de l'Europa neolítica, incloent esdeveniments de migració i relacions genètiques amb els pobles del sud d'Àsia.

Existeix un consens sobre la hipòtesi d'un origen sud-oest asiàtic del Neolític europeu. La majoria dels investigadors també accepten que aquest desenvolupament fou acompanyat, almenys en algunes regions, de migració de la població. El model desenvolupat per Guilaine[3] que es basa, en primer lloc, en les nombroses datacions per carboni 14, suggereix un desenvolupament arrítmic del Neolítc. Hi hauria hagut onades relativament ràpides de progressió del Neolític, seguides en algunes regions per aturades, de vegades de diversos segles, abans de noves fases de progressió. Aquestes fases d'aturada s'expliquen segons l'investigador per una necessària adaptació de les espècies animals i vegetals a diferents ambients abans de poder estendre's a noves regions, per exemple, entre el clima i la vegetació mediterrània i les de l'Europa continental. Per contra, el model de Ammerman i Cavalli-Sforza postula una difusió en una onada més contínua.

Les dades arqueològiques semblaven indicar un procés complex a escala europea i per a la mateixa regió podrien reproduir-se simultàniament diversos models de difusió. També sembla que el paper i el lloc dels últims caçadors-recol·lectors varia molt d'acord amb les regions considerades, de probablement marginal, per exemple, a Grècia o al sud d'Itàlia,[4] · [5]i més aviat central per a, almenys. una part d'Europa del Nord.

En realitat, les dades genètiques sobre l'ADN antic autosòmic han demostrat que una sola població i única població, els EEF (per l'anglès Early Europeans Farmers, "primers agricultors europeus"), genèticament molt a prop dels sards i els europeus dels sud-oest actuals,[6] · [7] però originaris de l'antic Orient Pròxim (la població del qual era molt diferent al Neolític en relació a avui)[8]colonitzaren la major part d'Europa durant el Neolític antic, sia a través de la Mediterrània o la conca del Danubi, gairebé sense barrejar-se amb les poblacions indígenes de caçadors-recol·lectors que simplement foren substituïts (però aquests antics caçadors-recol·lectors que van sobreviure en zones arrelades experimentaran un petit ressorgiment una lleugera barreja amb els EEF en el Neolític mitjà i recent).

Més tard, els indoeuropeus arribaran des de les estepes d'Europa de l'Est durant les edats dels metalls i es barrejaran a tot Europa amb la població d'EEF sorgida del Neolític, la qual cosa donarà lloc als europeus actuals.[9] · [10]

En aquest model, els actuals europeus del sud s'han mantingut més propers als antics agricultors neolítics de l'antiga població del Pròxim Orient (que era significativament diferent de la població actual de l'Orient Mitjà) i els nord-europeus actuals s'han barrejat de manera més intensa amb els indoeuropeus de les estepes, però tots els europeus actuals comparteixen un patrimoni comú a partir d'aquestes dues poblacions de base. Els antics caçadors-recol·lectors mesolítics, per la seva banda, són responsables només d'una petita part del grup genètic dels europeus actuals.

Arqueologia

modifica
 
Europa pels volts del 4000-3500 aC.
 
Una pedra utilitzada en rituals neolítics, a Detmerode, Wolfsburg, Alemanya.

Els arqueòlegs creuen que les societats productores d'aliments van aparèixer per primera vegada a la regió llevantina del sud-oest d'Àsia al final de l'últim període glacial al voltant dels 12.000 aC i es van convertir en una sèrie de cultures distintives regionals al mil·lenni VIII aC. Les restes de les societats productores d'aliments a l'Egeu s'han datat amb carboni cap al 6500 aC a Cnossos, la Cova Franchthi i diversos llocs continentals a Tessàlia. Els grups neolítics apareixen poc després als Balcans i al sud d'Europa central. Les cultures neolítiques del sud-est d'Europa (els Balcans i l'Egeu) mostren certa continuïtat amb grups al sud-oest d'Àsia i Anatòlia (per exemple, Çatalhöyük).[11][12]

Les evidències actuals suggereixen que la cultura del material neolític es va introduir a Europa a través de l'Anatòlia occidental, i que les semblances amb cultures del nord d'Àfrica i les estepes pontíriques es deuen a la difusió fora d'Europa. Tots els jaciments del Neolític a Europa contenen ceràmica, i al sud-oest d'Àsia contenen plantes i animals domesticats: espelta petita, Pisana, ordi, llenties, porcs, cabres, ovelles, i bous. Les dades genètiques suggereixen que no hi ha una domesticació independent dels animals a l'Europa neolítica i que tots els animals domesticats van ser domesticats originalment al sud-oest d'Àsia.[13] L'únic element domesticat no procedent del sud-oest d'Àsia fou el mill, domesticat a l'est d'Àsia.[14] Les proves més primerenques de formatges es remunten al 5500 aC a Kujawy, Polònia.[15]

Els arqueòlegs semblen acceptar que la cultura del Neolític primerenc és relativament homogènia,[16]en comparació tant amb el Mesolític tardà com amb el Neolític posterior. La difusió a Europa, des de l'Egeu fins a la Gran Bretanya, va durar uns 2.500 anys (6500 aC - 4.000 aC). A la regió del Bàltic hi va penetrar una mica més tard, al voltant del 3500 aC, i també hi va haver un retard en la colonització de la plana de Pannònia. En general, la colonització mostra un patró "saltatori", ja que el Neolític avançava des d'un punt de fèrtil sòl al·luvial a un altre, passant per alt les zones muntanyoses. L'anàlisi de les dates per radiocarboni mostra clarament que les poblacions mesolítiques i neolítiques van viure a tocar durant més d'un mil·lenni a moltes parts d'Europa, especialment a la Península Ibèrica i a la costa atlàntica.[17]

Amb algunes excepcions, els nivells de població van augmentar ràpidament al començament del Neolític fins que van assolir el màxim possible.[18] Això fou seguit d'un xoc de població de "magnitud enorme" després del 5000 aC, amb nivells restants baixos durant els següents 1.500 anys.[18] Les poblacions van començar a pujar després del 3500 a. C., amb més pujades i pujades que es van produir entre el 3000 i el 2500 aC, però variant la data entre regions.[18] Un estudi de dotze regions europees va descobrir coneguts patrons de cicle econòmic i va suggerir una "causa endògena, no climàtica".[19]

Genètica

modifica
Vegeu també: Història genètica d'Europa

Gairebé tots els arqueòlegs coincideixen que el desenvolupament del Neolític a Europa es deu, almenys en part, i en algunes regions, a la migració d'individus procedents de l'antic Orient Pròxim. No obstant això, la magnitud d'aquests desplaçaments poblacionals i el paper dels darrers caçadors-recol·lectors] s'havia entès malament i donava lloc a grans desacords. La genètica de poblacions és una contribució recent i essencial a aquest debat. Tanmateix, al llarg del seu desenvolupament, aquesta ciència ha produït conclusions que poden variar molt depenent de la metodologia emprada i sobretot de les normes de referència comparables disponibles, per la qual cosa hem d'interpretar aquest tipus de treball amb cura.

Hi ha dues aproximacions diferents per a l'anàlisi genètica de la població neolítica europea. La primera es basa en l'anàlisi de la població actual mitjançant l'anàlisi de la diversitat de gens, per exemple, incloent la distribució dels haplogrups, els investigadors estableixen les suposades dates de migracions de poblacions acenstrals, però aquest mètode, que va ser el més usat Al principi del desenvolupament de la genètica de població, és tanmateix poc fiable, molt subjectiu, i dona lloc a interpretacions contradictòries. La segona aproximació, més recent, es basa en l'anàlisi genètica dels esquelets de les mateixes poblacions neolítiques, un fet possible pel desenvolupament de la paleogenètica. Per a aquest segon enfocament hi ha dos passos principals en l'evolució dels mètodes: el primer mètode es basa en l'ADN mitocondrial, estrictament matrilineal, que és més fàcil de recuperar, i el cromosoma Y, estrictament patrilineal; aquestes porcions molt petites de l'ADN proporcionen els marcadors dels haplogrups, les interpretacions dibuixades són encara subjectives i no sempre consensuades. El segon mètode, finalment, molt més fiable, es basa en l'ADN autosòmic, és a dir, pràcticament tot el genoma humà, gràcies als recents avenços en l'eficiència de la seqüenciació del genoma humà; aquest mètode permet, en certa manera, de proporcionar fiabilitat i precisió per comprendre la identitat i l'origen de les poblacions implicades en les diverses cultures arqueològiques conegudes, i fins i tot d'estimar amb precisió les taxes de barreja, però la petita quantitat de genomes seqüenciats i la falta de referència resultant (identitat genètica d'altres poblacions arqueològicament conegudes que encara no han proporcionat ADN) constitueixen encara una limitació important per a la seva interpretació.

Llengua

modifica
Article principal: Llengües paleoeuropees

Per definició, no tenim traces directes o indirectes de les llengües parlades pels pobles del Neolític europeu. Alguns paleolingüistes intenten estendre els mètodes de la lingüística comparativa a l'edat de pedra, però aquest enfocament no rep cap suport acadèmic. És possible que a Europa es parlessin diversos idiomes, una mica o gens relacionats entre si (com a l'oest d'Amèrica del Nord abans que hi arribessin els europeus)[20]

El debat sobre les llengües parlades del Neolític a Europa se centra en l'origen de les llengües indoeuropees i en la importància de les llengües preindoeuropees (vegeu la hipòtesi del substrat germànic). En general, se suposa que les primeres llengües indoeuropees van arribar a Europa en l'època del Calcolític o a principis de l'edat del bronze europea, per exemple amb la cultura de la ceràmica cordada, la cultura dels camps d'urnes o la cultura del vas campaniforme (vegeu també la hipòtesi de Kurgan per a debats en relació amb aquest tema). La hipòtesi anatòlica postula l'arribada de les llengües indoeuropees amb l'inici del Neolític. Hans Krahe considera l'antiga hidronímia europea com el rastre més antic de la presència dels indoeuropeus a Europa.

Les teories de les llengües "preindoeuropees" a Europa es basen en proves escasses. La llengua basca és la millor candidata a ser un descendent d'aquesta llengua, però atès que el basc és una llengua aïllada, no hi ha cap evidència comparativa per a bastir aquesta teoria. No obstant això, Theo Vennemann postula una família "bascònica", que suposa que ha coexistit amb un grup "atlàntic" o "semitídic" (és a dir, un grup parasemític). El bascòleg Michel Morvan assenyala que els noms d'animals bascos no són indoeuropeus i, per tant, provenen del neolític preindoeuropeu. Un altre candidat és una família tirrena que hauria donat origen a l'etrusc i al rètic a l'edat del ferro, i possiblement també llengües egees com el minoic o el pelasg a l'edat del bronze. La llengua original dels ligurs és considerada també com un dels substrats del primitiu indoeuropeu.

Al nord, es creu que es va produir un escenari semblant a l'indoeuropeu amb les llengües uralianes que s'estenien des de l'est. En particular, tot i que les llengües sami, dels indígenes samis, pertanyen a la família uraliana, mostren una considerable influència del substrat, que es pensa que representa una o més llengües originals extingides. S'estima que els samis van adoptat una llengua uràlica fa menys de 2.500 anys.[21] Se sospita que hi ha alguns rastres de les llengües indígenes bàltiques a les llengües baltofineses, però són molt més modestos. També hi ha préstecs primerencs d'idiomes no identificats no indoueuropeus en altres llengües uralianes d'Europa.[22]

Llista de cultures i llocs

modifica
 
Habitatges excavats a Skara Brae (Orkney, Escòcia), el poble neolític més complet d'Europa.

Megalític

modifica

Algunes cultures neolítiques esmentades anteriorment són conegudes per construir megàlits. Això es dona principalment a la costa atlàntica d'Europa, però també hi ha megàlits a les illes de la Mediterrània occidental.

Cronologia relativa

modifica

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. ↑ Ammerman i Cavalli-Sforza, 1971.
  2. ↑ Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita (2014). "The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia". PLOS One. 9 (5)
  3. ↑ Guilaine J., 2001, La diffusion de l'agriculture en Europe: une hypothèse arythmique, Zephyrus, vol. 53–54, p. 267–272
  4. ↑ Perlès C., 2003, An alternate (and old-fashioned) view of Neolithisation in Greece, Documenta Praehistorica, vol. XXX, p. 99-113
  5. ↑ Guilbeau D., 2011, Le début du Néolithique en Italie méridionale : ce que nous disent les productions en silex du Gargano, Origini, vol. XXXIII, p. 83-106
  6. ↑ Les mésolithiques européens sont de l'haplogroupe du chromosome Y: I (francès)
  7. ↑ Origine génétique commune des premiers fermiers d'Europe Centrale et de Méditerranée (francès)
  8. ↑ ASHG 2015 abstracts (anglès)
  9. ↑ Migration massive des Steppes vers l'Europe liée à la propagation des langages Indo-Européens (francès)
  10. ↑ Génétique de la population de l'Âge du Bronze en Eurasie (francès)
  11. ↑ Milisauskas (2002, pàg. 1143, 150)
  12. ↑ Zeder, MA «Domestication and early agriculture in the Mediterranean Basin: Origins, diffusion, and impact». PNAS, 105, 33, 2008, p. 11597–11604. DOI: 10.1073/pnas.0801317105.
  13. ↑ Bellwood, 2004, p. 68–9.
  14. ↑ Bellwood, 2004, p. 74, 118.
  15. ↑ Subbaraman, 2012.
  16. ↑ Eastern Archaeology: A Reader per Suzanne Richard. Eisenbrauns, 2003 ISBN 1575060833 i ISBN 9781575060835
  17. ↑ Bellwood, 2004, p. 68-72.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 Shennan i Edinborough, 2007.
  19. ↑ Timpson, Adrian; Colledge, Sue «Reconstructing regional population fluctuations in the European Neolithic using radiocarbon dates: a new case-study using an improved method». Journal of Archaeological Science, 52, 9-2014, pàg. 549–557. DOI: 10.1016/j.jas.2014.08.011.
  20. ↑ Language Log » The Linguistic Diversity of Aboriginal Europe
  21. ↑ Aikio, 2004.
  22. ↑ Häkkinen, 2012.
  23. ↑ Liverani, Mario. The Ancient Near East: History, Society and Economy (en anglès). Routledge, 2013, p. 13, Taula 1.1 "Chronology of the Ancient Near East". ISBN 9781134750917. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Shukurov, Anvar; Sarson, Graeme R.; Gangal, Kavita «The Near-Eastern Roots of the Neolithic in South Asia» (en anglès). PLOS One, 9 (5), 07-05-2014, pàg. e95714. Bibcode: 2014PLoSO...995714G. DOI: 10.1371/journal.pone.0095714. ISSN: 1932-6203. PMC: 4012948. PMID: 24806472.
  25. ↑ Bar-Yosef, Ofer; Arpin, Trina; Pan, Yan; Cohen, David; et al. «Early Pottery at 20,000 Years Ago in Xianrendong Cave, China» (en anglès). Science, 336(6089), 29-06-2012, pàg. 1696-1700. Bibcode: 2012Sci...336.1696W. DOI: 10.1126/science.1218643. ISSN: 0036-8075. PMID: 22745428.
  26. ↑ Thorpe, I. J.. The Origins of Agriculture in Europe (en anglès). Routledge, 2003, p. 14. ISBN 9781134620104. 
  27. ↑ Price, T. Douglas. Europe's First Farmers (en anglès). Cambridge University Press, 2000, p. 3. ISBN 9780521665728. 
  28. ↑ Stiebing, William H. (Jr); Helft, Susan N. Ancient Near Eastern History and Culture (en anglès). Routledge, 2017, p. 25. ISBN 9781134880836. 

Fonts

modifica
  • Aikio, Ante. «An essay on substrate studies and the origin of Saami». A: Etymologie, Entlehnungen und Entwicklungen (en alemany). 63. Helsinki: Société Néophilologique, 2004, p. 5–34. ISBN 978-951-9040-19-6. 
  • Ammerman, A. J.; Cavalli-Sforza, L. L. «Measuring the Rate of Spread of Early Farming in Europe». Man, 6, 4, 1971, pàg. 674–88. DOI: 10.2307/2799190. JSTOR: 2799190.
  • Anthony, David W. The Horse, the Wheel, and Language: How Bronze-Age Riders from the Eurasian Steppes Shaped the Modern World. Princeton University Press, 2007. ISBN 0-691-05887-3. 
  • Balaresque, Patricia; Bowden, Georgina R.; Adams, Susan M.; Leung, Ho-Yee; King, Turi E.; Rosser, Zoë H.; Goodwin, Jane; Moisan, Jean-Paul; Richard, Christelle «A Predominantly Neolithic Origin for European Paternal Lineages». PLoS Biology, 8, 1, 2010, pàg. e1000285. DOI: 10.1371/journal.pbio.1000285. PMC: 2799514. PMID: 20087410.
  • Barbujani, Guido; Bertorelle, Giorgio; Chikhi, Lounès «Evidence for Paleolithic and Neolithic Gene Flow in Europe». The American Journal of Human Genetics, 62, 2, 1998, pàg. 488–92. DOI: 10.1086/301719. PMC: 1376895. PMID: 9463326.
  • Bar-Yosef, Ofer «The Natufian culture in the Levant, threshold to the origins of agriculture». Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews, 6, 5, 1998, pàg. 159–77. DOI: 10.1002/(SICI)1520-6505(1998)6:5<159::AID-EVAN4>3.0.CO;2-7.
  • Battaglia, Vincenza; Fornarino, Simona; Al-Zahery, Nadia; Olivieri, Anna; Pala, Maria; Myres, Natalie M; King, Roy J; Rootsi, Siiri; Marjanovic, Damir «Y-chromosomal evidence of the cultural diffusion of agriculture in southeast Europe». European Journal of Human Genetics, 17, 6, 2008, pàg. 820–30. DOI: 10.1038/ejhg.2008.249. PMC: 2947100. PMID: 19107149.
  • Bellwood, Peter. First Farmers: The Origins of Agricultural Societies. Blackwell Publishers, 2004. ISBN 0-631-20566-7. 
  • Brace, C. Loring; Seguchi, Noriko; Quintyn, Conrad B.; Fox, Sherry C.; Nelson, A. Russell; Manolis, Sotiris K.; Qifeng, Pan «The questionable contribution of the Neolithic and the Bronze Age to European craniofacial form». Proceedings of the National Academy of Sciences, 103, 1, 2005, pàg. 242–7. Bibcode: 2006PNAS..103..242B. DOI: 10.1073/pnas.0509801102. JSTOR: 30048282. PMC: 1325007. PMID: 16371462.
  • Busby, George B. J.; Brisighelli, Francesca; Sánchez-Diz, Paula; Ramos-Luis, Eva; Martinez-Cadenas, Conrado; Thomas, Mark G.; Bradley, Daniel G.; Gusmão, Leonor; Winney, Bruce «The peopling of Europe and the cautionary tale of Y chromosome lineage R-M269». Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 279, 1730, 2011, pàg. 884–92. DOI: 10.1098/rspb.2011.1044. PMC: 3259916. PMID: 21865258.
  • Cavalli-Sforza, LL «Genes, peoples, and languages». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 94, 15, 1997, pàg. 7719–24. Bibcode: 1997PNAS...94.7719C. DOI: 10.1073/pnas.94.15.7719. PMC: 33682. PMID: 9223254.
  • Chikhi, L.; Destro-Bisol, G.; Bertorelle, G.; Pascali, V.; Barbujani, G. «Clines of nuclear DNA markers suggest a largely Neolithic ancestry of the European gene pool». Proceedings of the National Academy of Sciences, 95, 15, 1998, pàg. 9053–8. Bibcode: 1998PNAS...95.9053C. DOI: 10.1073/pnas.95.15.9053. JSTOR: 45884. PMC: 21201. PMID: 9671803.
  • Cruciani, F.; Trombetta, B.; Santolamazza, P.; Sellitto, D.; Colomb, E. B.; Dugoujon, J.-M.; Crivellaro, F.; Benincasa, T.; and others «Tracing past human male movements in northern/eastern Africa and western Eurasia: new clues from Y-chromosomal haplogroups E-M78 and J-M12». Molecular Biology and Evolution, 24, 6, 2007, pàg. 1300–1311. DOI: 10.1093/molbev/msm049. PMID: 17351267.
  • Derenko, Miroslava; Malyarchuk, Boris; Denisova, Galina; Perkova, Maria; Rogalla, Urszula; Grzybowski, Tomasz; Khusnutdinova, Elza; Dambueva, Irina; Zakharov, Ilia «Complete Mitochondrial DNA Analysis of Eastern Eurasian Haplogroups Rarely Found in Populations of Northern Asia and Eastern Europe». PLoS ONE, 7, 2, 2012, pàg. e32179. Bibcode: 2012PLoSO...732179D. DOI: 10.1371/journal.pone.0032179. PMC: 3283723. PMID: 22363811.
  • Di Giacomo, F.; Luca, F.; Popa, L. O.; Akar, N.; Anagnou, N.; Banyko, J.; Brdicka, R.; Barbujani, G.; Papola, F. «Y chromosomal haplogroup J as a signature of the post-neolithic colonization of Europe». Human Genetics, 115, 5, 2004, pàg. 357–71. DOI: 10.1007/s00439-004-1168-9. PMID: 15322918.
  • Dokládal, Milan; Brožek, Josef «Physical Anthropology in Czechoslovakia: Recent Developments». Current Anthropology, 2, 5, 1961, pàg. 455–77. DOI: 10.1086/200228. JSTOR: 2739787.
  • Dupanloup, I.; Bertorelle, G; Chikhi, L; Barbujani, G «Estimating the Impact of Prehistoric Admixture on the Genome of Europeans». Molecular Biology and Evolution, 21, 7, 2004, pàg. 1361–72. DOI: 10.1093/molbev/msh135. PMID: 15044595.
  • Häkkinen, Jaakko «Early contacts between Uralic and Yukaghir» (PDF). Suomalais-Ugrilaisen Seuran Toimituksia − Mémoires de la Société Finno-Ougrienne. Finno-Ugric Society [Helsinki], 264, 2012, pàg. 91–101 [Consulta: 13 juliol 2013].
  • Lacan, Marie; Keyser, Christine; Ricaut, François-Xavier; Brucato, Nicolas; Tarrus, Josep; Bosch, Angel; Guilaine, Jean; Crubezy, Eric; Ludes, Bertrand «Ancient DNA suggests the leading role played by men in the Neolithic dissemination». Proceedings of the National Academy of Sciences, 108, 45, 2011, pàg. 18255–9. Bibcode: 2011PNAS..10818255L. DOI: 10.1073/pnas.1113061108. PMC: 3215063. PMID: 22042855.
  • Renfrew, Colin. Archaeology and Language. Londres: Jonathan Cape, 1987. ISBN 0-521-38675-6. 
  • Ricaut, F. X.; Waelkens, M. «Cranial Discrete Traits in a Byzantine Population and Eastern Mediterranean Population Movements». Human Biology, 80, 5, 2008, pàg. 535–64. DOI: 10.3378/1534-6617-80.5.535. PMID: 19341322.
  • Richards, M; Côrte-Real, H; Forster, P; MacAulay, V; Wilkinson-Herbots, H; Demaine, A; Papiha, S; Hedges, R; Bandelt, HJ «Paleolithic and neolithic lineages in the European mitochondrial gene pool». American Journal of Human Genetics, 59, 1, 1996, pàg. 185–203. PMC: 1915109. PMID: 8659525.
  • Milisauskas, Sarunas. European Prehistory: a survey. Birkhauser, 2002. ISBN 0-306-46793-3. 
  • Ringe, Don. «The Linguistic Diversity of Aboriginal Europe». Language Log. Mark Liberman, 06-01-2009. [Consulta: 22 setembre 2011].
  • Rosser, Zoë H.; Zerjal, Tatiana; Hurles, Matthew E.; Adojaan, Maarja; Alavantic, Dragan; Amorim, António; Amos, William; Armenteros, Manuel; Arroyo, Eduardo «Y-Chromosomal Diversity in Europe is Clinal and Influenced Primarily by Geography, Rather than by Language». The American Journal of Human Genetics, 67, 6, 2000, pàg. 1526–43. DOI: 10.1086/316890. PMC: 1287948. PMID: 11078479.
  • Semino, Ornella; Magri, Chiara; Benuzzi, Giorgia; Lin, Alice A.; Al-Zahery, Nadia; Battaglia, Vincenza; MacCioni, Liliana; Triantaphyllidis, Costas; Shen, Peidong «Origin, Diffusion, and Differentiation of Y-Chromosome Haplogroups E and J: Inferences on the Neolithization of Europe and Later Migratory Events in the Mediterranean Area». The American Journal of Human Genetics, 74, 5, 2004, pàg. 1023–34. DOI: 10.1086/386295. PMC: 1181965. PMID: 15069642.
  • Semino, O.; Passarino, G; Oefner, PJ; Lin, AA; Arbuzova, S; Beckman, LE; De Benedictis, G; Francalacci, P; Kouvatsi, A «The Genetic Legacy of Paleolithic Homo sapiens sapiens in Extant Europeans: A Y Chromosome Perspective». Science, 290, 5494, 2000, pàg. 1155–9. Bibcode: 2000Sci...290.1155S. DOI: 10.1126/science.290.5494.1155. PMID: 11073453.
  • Shennan, Stephen; Edinborough, Kevan «Prehistoric population history: From the Late Glacial to the Late Neolithic in Central and Northern Europe». Journal of Archaeological Science, 34, 8, 2007, pàg. 1339–45. DOI: 10.1016/j.jas.2006.10.031.
  • Subbaraman, Nidhi «Art of cheese-making is 7,500 years old». Nature, 2012. DOI: 10.1038/nature.2012.12020.
  • Vandermeer, J. «Interspecific competition: A new approach to the classical theory». Science, 188, 4185, 1975, pàg. 253–5. DOI: 10.1126/science.188.4185.253. PMID: 1118725.
  • Zvelebil, Marek «On the transition to farming in Europe, or what was spreading with the Neolithic: a reply to Ammerman (1989)». Antiquity, 63, 239, 1989, pàg. 379–83. Arxivat de l'original el 2013-10-30 [Consulta: 5 agost 2018]. Arxivat 2013-10-30 at Archive.is
  • Zvelebil, Marek. «Mesolithic prelude and neolithic revolution». A: Hunters in Transition: Mesolithic Societies of Temperate Eurasia and Their Transition to Farming. Cambridge University Press, 2009, p. 5–15. ISBN 978-0-521-10957-4. 
  • Zvelebil, Marek. «Mesolithic societies and the transition to farming: problems of time, scale and organisation». A: Hunters in Transition: Mesolithic Societies of Temperate Eurasia and Their Transition to Farming. Cambridge University Press, 2009, p. 167–88. ISBN 978-0-521-10957-4. 

Bibliografia complementària

modifica
  • Bellwood, Peter «Early Agriculturalist Population Diasporas? Farming, Languages, and Genes». Annual Review of Anthropology, 30, 2001, pàg. 181–207. DOI: 10.1146/annurev.anthro.30.1.181. JSTOR: 3069214.
  • Cavalli-Sforza, Luigi Luca; Menozzi, Paolo; Piazza, Alberto. The History and Geography of Human Genes. Princeton University Press, 1994. ISBN 0-691-08750-4. 
  • Cavalli-Sforza, Luigi Luca. Genes, Peoples, and Languages. Berkeley: University of California Press, 2001. ISBN 0-520-22873-1. 
  • Gimbutas, Marija. The Language of the Goddess. Harper & Row, 1989. ISBN 0-06-250356-1. 
  • Fu, Qiaomei et al. "The genetic history of Ice Age Europe". Nature 534, 200–205 (9 June 2016) doi:10.1038/nature17993

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Europa_neolítica&oldid=34266793»