Funció generatriu de probabilitats

és una representació en sèrie de potències

En teoria de la probabilitat, la funció generatriu de probabilitats o funció generadora de probabilitat d'una variable aleatòria discreta que pren valors en el conjunt dels nombres naturals és una representació en sèrie de potències (la funció generadora) de la funció de probabilitat de la variable aleatòria. Aquesta funció conté tota la informació probabilística de la variable aleatòria i té bones propietats respecte la suma de variables aleatòries independents i la convergència en distribució, amb la qual cosa pot suplir en moltes ocasions, de forma senzilla, la funció característica.

Les funcions generatrius s'utilitzen molt en situacions on apareixen variables aleatòries que prenen només valors naturals, com en els processos de ramificació [1].

Les referències bàsiques d'aquest article són Feller [2], Johnson et al.[3] i Sanz i Solé [4].

Definició

modifica

Sigui   una variable aleatòria que només pren valors naturals (zero inclòs) i sigui   la seva funció de probabilitat o funció de repartiment de massa. S'anomena funció generatriu (o generadora) de probabilitats de   a la sèrie de potències [5]

 

(amb el conveni   [6]) la qual convergeix absolutament, almenys per a  , ja que en aquest interval, Abreujarem l'expressió funció generatriu de probabilitats per fgp.

La fgm es pot escriure en termes de l'esperança matemàtica:[7]

 

Si no hi ha confusió, escriurem   en lloc de  .


Recordem que per a una sèrie de potències   existeix un nombre  , anomenat radi de convergència de la sèrie, tal que la sèrie convergeix absolutament per a   i divergeix per a  ; a més, convergeix uniformement en tot conjunt compacte contingut en  . La funció  definida en els punts on la sèrie convergeix, és contínua i derivable en  , i la derivada en aquests punts s'obté derivant la sèrie terme a terme. Per aquestes i altres propietats de les sèries de potències vegeu, per exemple, Apostol.[8]

Observacions

1. En Combinatòria la funció generatriu és una sèrie de potències formal associada a una successió de nombres, sense preocupar-se dels punts on convergeix. Però, tal com hem dit, les sèries de potències que intervenen en les funcions generatrius de probabilitats sempre convergeixen en [-1,1] i potser en conjunts més grans, i són sèries de potències ordinàries.
2. La fgp també s'anomena funció generatriu de moments factorials, Casella and Berger;[9] vegeu la secció Funció generatriu de moments factorials per una explicació.
3. Alguns autors, per exemple Moran,[10] defineixen les fgp per a valors complexos de la variable,  , amb  , la qual és convergent, almenys, per a   tal que  . En aquest article només considerarem el cas real, excepte en la secció Relació de la funció generatriu de probabilitats amb la funció característica i la funció generatriu de moments.


Exemples de funcions generatrius de probabilitats

modifica

En el següents exemples s'indica a la dreta de la fgp el conjunt  , on   és el radi de convergència.
1. La fgp d'una variable de Bernoulli   de paràmetre   és   on  .

2. La fgp d'una variable binomial   és  on  .

3. La fgp d'una variable uniforme   en el conjunt   és   4. La fgp d'una variable Poisson   és  on hem utilitzat la sèrie exponencial 

5. Distribució geomètrica. En una successió de repeticions d'un experiment aleatori que només pot donar dos resultats, que anomenem èxit o fracàs, amb probabilitat d'èxit  , compten el nombre fracassos fins al primer èxit: designem aquest nombre per  ; es diu que aquesta variable té una distribució geomètrica de paràmetre   (cal tenir present que alguns autors també s'anomena distribució geomètrica al nombre de repeticions fins al primer èxit inclòs aquest, que seria la variable  ). La seva funció de probabilitat és  on  . En conseqüència, la funció generatriu és Aquí hem utilitzat la fórmula de la suma d'una progressió geomètrica de raó  , 

La funció generatriu de probabilitats determina la distribució de la variable. Fórmula d'inversió

modifica

Propietat. La distribució d'una variable aleatòria que només pren valors naturals, està determinada per la seva fgp.

Prova. Amb les notacions anteriors, del fet que el radi de convergència de la fgp   sigui més gran o igual a 1 resulta que   té derivades de tots els ordres en   i que la seva derivada es pot calcular derivant la sèrie terme a terme. Llavors, i per tant   determina la funció de probabilitat de  .

Aquesta fórmula s'anomena fórmula d'inversió.

Altres funcions generatrius associades a variables aleatòries a valors els nombres naturals

modifica

Amb les mateixes notacions que abans, sigui   una variable aleatòria que només pren valors naturals, amb funció de probabilitats  , i fgp G(s).

A més de la fgp també és molt útil la funció generatriu associada a la funció de distribució  , que designarem per  : Com que  , la sèrie   convergeix, almenys en  . Atès que per a    i que  es dedueix que 

També és útil la funció generatriu associada amb la funció de supervivència  , que designarem per  : Està relacionada amb la fgp   per la fórmula 

Funció generatriu d'una suma de variables independents

modifica

Tal com hem comentat (fórmula (2)), si   una variable aleatòria que només pren valors naturals,  Una conseqüència immediata és que si   i   són independents, la funció generatriu de   pot obtenir--se multiplicant les funcions generatrius de   i  : (Recordeu que les funcions de variables independents són independents.) El mateix argument serveix quan tenim un nombre arbitrari de variables aleatòries.

Concretament,

Propietat. Siguin   variables aleatòries independents que només prenen valors naturals, amb funcions generatrius   respectivament. Aleshores

 

Exemples de fgp de sumes de variables aleatòries independents

modifica

1. Suma de variables binomials. La fgp d'una variable   amb distribució binomial   pot calcular-se utilitzant que una variable binomial es pot expressar com a suma de   variables de Bernoulli independents totes amb paràmetre  . Però encara més: si   i   són independents, aleshores  , ja que i  Atès, com hem dit, que la fgp caracteritza la distribució d'una variable aleatòria, tenim que  .

2. Suma de variables de Poisson. De la mateixa manera es demostra que la suma de dues variables de Poisson independents de paràmetres   i   segueix una distribució de Poisson de paràmetre  .

3. Distribució binomial negativa. En aquest exemple utilitzarem la fórmula de la sèrie binomial amb exponent negatiu: per a qualsevol natural  ,  Vegeu més endavant un comentari sobre la seva demostració.
Sigui   una variable aleatòria amb la llei geomètrica de paràmetre  . Hem calculat a l'exemple 5 que la seva fgp és  Considerem   variables geomètriques independents del mateix paràmetre  ,  . La variable  compta el nombre de fracassos fins a obtenir   èxits, i la seva fgp és, aplicant la fórmula (4), Donat que   és el coeficient de   a l'expressió anterior tenim Es diu que la variable   segueix una distribució binomial negativa de paràmetres   i  .

Un exemple històric. De Moivre [11] estudia la següent situació: tirem   daus cadascun amb   cares (en una dau normal el nombre de cares és  ). Designem per   la suma dels resultats i volem calcular la probabilitat que  . De Moivre resol completament el problema utilitzant funcions generatrius (sense emprar aquest nom i sense utilitzar coeficients binomials!) i obté, per a    on   i   designa la part entera del nombre  . També es demostra que per a  ,  on   és igual que abans. Vegeu Feller [12].


Un dels exemples que dóna De Moivre és el següent: tirem 6 daus ordinaris 6 vegades això és,  . Llavors, la probabilitat d'obtenir una suma de 15 punts és 

Funció generatrius i convolució

modifica

Donades dues sèries de potències   ambdues convergents en un interval  , el producte   també és una sèrie de potències [13] convergent (almenys) en  , que ve donada per amb  La sèrie (numèrica)   és diu que és el producte de Cauchy[14] de les sèries   i   .

D'altra banda, si considerem les successions   i   es diu que la successió  , on   ve donat per (5), és la convolució (discreta) de les successions   i   i s'escriu 

Retornant a les fgp, si   i   són variables aleatòries independents que només prenen valors naturals, amb funcions de probabilitat   i   i fgm   i   respectivament, llavors, del fet que  deduïm que la funció de probabilitat de  , que designarem per  , compleix O, si escrivim,  i anàlogament   i  , tenim que 

Exemple. Tirem dos daus i siguin   i   els resultats de la tirada. La seva funció de probabilitats és Aleshores   està concentrada en el conjunt   i val:   De manera similar es completa la taula:

  2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
                       

Funció generatriu i moments

modifica

Les fgp faciliten molt el càlcul dels moments d'una variable aleatòria del tipus que estem considerant. Sigui   una variable aleatòria amb fgm   i radi de convergència  . Llavors,  Però la sèrie de la dreta per a   és  que és exactament l'expressió de l'esperança de  . Per tant, si  , llavors la fórmula de   valdrà per a   i tindrem que   i Però, ¿què passa quan  ? La següent propietat respon aquesta pregunta:

Propietat. Sigui   una variable aleatòria que només pren valors naturals i sigui   la seva funció generatriu. Designem per   el límit per l'esquerra de   en el punt 1: Aleshores  i, en aquest cas, 

Observacions.

1. Atès que la sèrie que defineix   és de termes positius, tenim que   és positiva i monòtona creixent en  . Llavors sempre existirà el límit   però pot ser  .
2. Quan   està definida en  , es pot canviar   per   i s'obté la fórmula

 

Exemples.

1. Sigui   una variable Poisson de paràmetre  . Segons hem vist, la seva fgp és  Llavors,  Per tant, la esperança de   és finita i  


2. Considerem una variable aleatòria   amb distribució zeta de paràmetre 2, amb funció de probabilitat   Està ben definida perquè on   és la funció zeta de Riemann.

La funció generatriu és  on   és el dilogaritme o funció de Spence. Derivant la sèrie de potències s'obté ja que Llavors,  Per tant   no té esperança finita.


Moments factorials

modifica

Donat un nombre real   i un nombre natural  , designarem per   el factorial decreixent:  amb el conveni  . El factorial decreixent també es designa per  , vegeu símbol de Pochhammer.

Quan   és un nombre natural, llavors per a qualsevol nombre natural   tenim que  , ja que  

Per tant, si   és una variable aleatòria que només pren valors naturals sempre es pot calcular   però pot donar  ; quan aquesta quantitat és finita, s'anomena el moment factorial d'ordre   de  .

Propietat. Sigui   una variable aleatòria que només pren valors naturals i   la seva fgp. Aleshores  i, en aquest cas, 

Exemple. Continuem amb una variable de Poisson de paràmetre  . La seva funció generatriu és  Llavors,  D'on resulta que   té moment factorial de tots els ordres i  


Funció generatriu de moments factorials

modifica

Sigui   una variable aleatòria que només pren valors naturals i   la seva fgp. Si el radi de convergència de   és estrictament més gran que 1, es pot desenvolupar   en sèrie de Taylor en el punt 1, i llavors on   és un entorn de 1 i   és el moment factorial d'ordre   de  : Vegeu Daley and Vere-Jones.[17]

En aquest cas, la funció  està definida en un entorn de 0 i s'anomena funció generatriu de moments factorials [18].

Funció generatriu de probabilitats i convergència en distribució

modifica

La Convergència en distribució d'una successió de variables aleatòries que només prenen valors naturals a una variable aleatòria que només pren valors natural es simplifica molt mitjançant les fgp.

Propietat. (Sanz i Solé [19]) Sigui   una successió de variables aleatòries que només prenen valors naturals,  amb funció de probabilitat   i fgp  ,  . Aleshores hi ha equivalència entre

  1. Existeix una successió   tal que  
  2. Existeix una funció  , tal que 

Si es compleix (2), i per tant, (1), llavors   i  

D'aquí, vegeu la Propietat 2 de la Convergència en distribució, tenim:

Propietat. (Moran)[10] Siguin  , i   variables aleatòries que només prenen valors naturals, amb fgp   i   respectivament. Aleshores 



Exemple. Sigui   una successió de variables binomials   amb  . Llavors on   té una distribució de Poisson de paràmetre  .

En efecte, segons hem vist, on  . Llavors, Per tant, que és la funció generatriu d'una distribució de Poisson de paràmetre  .


Relació de la funció generatriu de probabilitats amb la funció característica i la funció generatriu de moments

modifica

Sigui   una variable aleatòria que només pren valors naturals i   la seva fgp. Aleshores:

  • Sigui   la seva funció característica:  Llavors  
  • Suposem que   tingui funció generatriu de moments   en un entorn de zero: per a algun  . Llavors, 

Cas multivariant

modifica

La definició i propietats són anàlogues al cas unidimensional. La referència d'aquesta secció és Kimmel and Axelrod [20], on es troben tots els resultats que segueixen.

Sigui   un vector aleatori que només pren valors naturals (zero inclòs), amb funció de probabilitats  :   La funció generatriu de probabilitats (multidimènsional), que també abreujarem per fgp, és la funció   La sèrie de la dreta és una sèrie de potències multidimensional, que és absolutament convergent per a  , ja que  A vegades la regió de convergència és més gran que  .

Propietats.

1. La funció   és contínua i infinitament diferenciable en  .
2. Fórmula d'inversió. La fgp determina la funció de probabilitat del vector  : 
3. Moments factorials. Amb les notacions de la secció Moments factorials, s'anomena moment factorial [21] d'ordre   del vector  a la quantitat   sempre que sigui finita. Escrivim   Aleshores el moment factorial d'ordre   existeix si i només si  . En aquest cas,  

4. Suma de vectors aleatoris independents. Siguin   i   dos vectors aleatoris independents que només prenen valors naturals. Aleshores  
5. Convergència en distribució i fgp. Siguin   i   vectors aleatòries  - dimensionals que només prenen valors naturals, amb fgp   i   respectivament. Aleshores 

Exemple. Vector multinomial  . La funció generatriu de probabilitat és  



Vegeu també

modifica


Referències

modifica
  1. Johnson, Kemp i Kotz, 2005, Cap. XII.
  2. Feller, 1973, Cap. XI.
  3. Johnson, Kemp i Kotz, 2005, Chap. I, Sect. B9.
  4. Sanz i Solé, 1999, seccions 3.9 i 4.5.
  5. «Probability Generating Function: Definition | StudySmarter» (en anglès). https://www.studysmarter.co.uk.+[Consulta: 23 març 2023].
  6. Habitualment es considera   una expressió indeterminada; però a Combinatòria i Àlgebra, el conveni   ajuda a simplificar fórmules i evita enumerar casos particulars, vegeu Graham, Ronald Lewis; Knuth, Donald Ervin; Patashnik, Oren. Concrete mathematics: a foundation for computer science. Reading (Mass.) Menlo Park (Calif.) Paris [etc.]: Addison-Wesley, 1991, p. 162. ISBN 978-0-201-14236-5. 
  7. [enllaç sense format] http://www.am.qub.ac.uk/users/g.gribakin/sor/Chap3.pdf Plantilla:Bare URL PDF
  8. Apostol, Tom M.. Análisis matemático, Cap. 13. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965. 
  9. {{{títol}}}. 2a edició. títol=Statistical inference|editorial=Thomson Learning|data=2002|lloc=Australia ; Pacific Grove, CA|isbn=978-0-534-24312-8|nom=George|cognom=Casella|nom2=Roger L.|cognom2=Berger|pàgines=83}}
  10. 10,0 10,1 Moran, Patrick A. P.. An introduction to probability theory. Oxford: Clarendon Press, 1986, p. 67. ISBN 978-0-19-853242-2. 
  11. De Moivre, A.. The Doctrine of Chances. The Third Edition. London: Printed for A. Millar, 1756, p. 41. 
  12. Feller, 1973, p. 290.
  13. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 395. 
  14. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 359. 
  15. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 402. 
  16. Apostol, Tom M.. Análisis matemático. Barcelona: Editorial Reverté, S. A., 1965, p. 408, 13.33. 
  17. {{{títol}}}. 2a edició. títol=An introduction to the theory of point processes|editorial=Springer|data=2003|lloc=New York|isbn=978-0-387-95541-4|nom=Daryl J.|cognom=Daley|nom2=D.|cognom2=Vere-Jones|pàgines=115}}
  18. Johnson, Kemp i Kotz, 2002, p. 49.
  19. Sanz i Solé, 1999, p. 142.
  20. Kimmel i Axelrod, 2002, Appendix A.
  21. Johnson, N. L.; Kotz. Discrete multivariate distributions. Nova York: Wiley, 1997, p. 4. ISBN 0-471-12844-9. 

Bibliografia

modifica
  • Feller, William. Introducción a la teoría de probabilidades y sus aplicaciones, Vol. 1. México: Editorial Limusa-Wiley, S. A., 1973. 
  • Johnson, Norman L.; Kemp, Adrienne W.; Kotz, Samuel; Johnson, Norman Lloyd. Univariate discrete distributions. 3. ed. Hoboken, NJ: Wiley-Interscience, 2005. ISBN 978-0-471-27246-5. 
  • Kimmel, Marek; Axelrod, David E. Branching processes in biology. New York Berlin Heidelberg: Springer, 2002. ISBN 978-0-387-95340-3. 
  • Sanz i Solé, Marta. Probabilitats. Edicions Universitat de Barcelona, 1999. ISBN 84-8338-091-9.