José Sánchez Guerra y Martínez
José Sánchez Guerra y Martínez (castellà: José Sánchez-Guerra Martínez) (Còrdova i Cabra, 28 de juny de 1859 - Madrid, 26 de gener de 1935) va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.
.jpg)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
Biografia
modificaAdvocat i periodista, va dirigir La lberia (1885), Revista de España (1888) i El Español (1898). A les eleccions generals espanyoles de 1886 comença la seva carrera política obtenint una acta de diputat per Cabra (Còrdova)[1] pel Partit Liberal que liderava Sagasta, encara que més endavant, juntament amb Antoni Maura va passar al Partit Conservador. Entre 1903 i 1904 fou Ministre de la Governació. El 1908, no obstant això, Maura va preferir a Juan de la Cierva per a aquest càrrec, pel que Sánchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. També fou governador del Banc d'Espanya entre juliol i desembre de 1903 i entre gener de 1907 i setembre de 1908.
Durant les diverses crisis que van afectar el Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en 1913-15 i 1917, en els governs presidits per Eduardo Dato. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors, un dels quals presideix (entre març i desembre de 1922), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la Lliga Catalana. Va tractar d'acabar amb el pistolerisme patronal a Barcelona amb la destitució del governador civil, Severiano Martínez Anido responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups anarquistes barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió de l'expedient Picasso que informava sobre el Desastre d'Annual va precipitar la seva caiguda.[2]
Amb la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a França en 1927. Va tornar a Espanya i el 29 de gener de 1929 va encapçalar a València una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'Alfons XIII, després de la caiguda del govern de Dámaso Berenguer, va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del Comitè Republicà que estaven detinguts a la Presó Model.[3] Encara que va sortir elegit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931, la seva delicada salut el va obligar a abandonar la política.[4]
Referències
modifica- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Balcells, Albert. «Maura y Cambó, encuentros y desencuentros regeneracionistas» (en castellà). El Mundo, Maura y Cambó, encuentros y desencuentros regeneracionistas. [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ Sánchez Guerra a xtec.es
- ↑ 1935: muere el político José Sánchez Guerra y Martínez a ABC
Enllaços externs
modifica
- José Sánchez Guerra. Conservador, a fuer de liberal per Miguel Martorell Linares, UNED
- «Yo no soy republicano, pero reconozco el derecho que España tiene de serlo, si quiere», fragment del discurs de Sánchez Guerra.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio García Alix Fernando Merino Villarino |
 Governador del Banc d'Espanya (juliol-desembre) 1903 1907-1908 |
Succeït per: Tomás Castellano y Villarroya Antonio García Alix |
| Precedit per: Augusto González-Besada y Mein Santiago Alba Bonifaz Julio Burell y Cuéllar |
Ministre de la Governació 1903-1904 1913-1915 (juny-novembre) 1917 |
Succeït per: Manuel Allendesalazar Santiago Alba Bonifaz José Bahamonde y de Lanz |
| Precedit per: Antonio García Alix |
Ministre de Foment 1908-1909 |
Succeït per: Rafael Gasset Chinchilla |
| Precedit per: José Olaguer-Feliú y Ramírez |
Ministre de Guerra (juliol-desembre) 1922 |
Succeït per: Niceto Alcalá Zamora |
| Precedit per: Antoni Maura i Montaner |
President del Govern Espanyol 1922-1922 |
Succeït per: Manuel García Prieto |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Eduardo Dato e Iradier |
 Medalla 2 1921-1935 |
Succeït per: Rufino Blanco Sánchez |