José Sánchez Guerra y Martínez

(S'ha redirigit des de: José Sánchez Guerra)

José Sánchez Guerra y Martínez (Còrdova, 28 de juny de 1859 - Madrid, 26 de gener de 1935) va ser un polític espanyol, que va arribar a ésser President del Govern en 1922.

Infotaula de personaJosé Sánchez Guerra y Martínez
José Sánchez Guerra, de Kaulak (cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) José Sánchez-Guerra Martínez Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 juny 1859 Modifica el valor a Wikidata
Còrdova (Andalusia) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1935 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg Diputat a les Corts republicanes
4 juliol 1931 – 9 octubre 1933
Circumscripció electoral: Madrid (capital)
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Defensa
15 juliol 1922 – 7 desembre 1922
← José Olaguer-Feliú y RamírezNiceto Alcalá-Zamora →
President del Consell de Ministres
8 març 1922 – 7 desembre 1922
← Antoni Maura i MontanerManuel García Prieto →
President del Govern d'Espanya
1922 – 1922
← Antoni Maura i MontanerManuel García Prieto →
Escudo del Congreso de España.svg President del Congrés dels Diputats
1919 – 1922
← Juan Armada y LosadaGabino Bugallal Araujo →
Ministre de la Governació
11 juny 1917 – 3 novembre 1917
← Julio Burell y CuéllarJosé Bahamonde y de Lanz →
Ministre de la Governació
27 octubre 1913 – 9 desembre 1915
← Santiago Alba BonifazSantiago Alba Bonifaz →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
14 novembre 1908 – 2 octubre 1909
← Augusto González-Besada y MeinRafael Gasset Chinchilla →
Escudo de España (mazonado).svg Ministre de Foment d'Espanya
14 setembre 1908 – 21 octubre 1909
← Augusto González-Besada y MeinRafael Gasset Chinchilla →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904
← Antonio García AlixManuel Allendesalazar Muñoz →
Ministre de la Governació
5 desembre 1903 – 5 desembre 1904
← Antonio García AlixFrancisco Javier González de Castejón y Elío →
Governador civil de la província de Madrid
7 desembre 1902 – 23 juliol 1903
← Antonio Barroso CastilloJuan de la Cierva y Peñafiel →
Escudo de España 1874-1931.svg Diputat a Corts
1886 – 1923
Circumscripció electoral: Cabra
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEspanyola
Activitat
OcupacióAdvocat, Periodista
PartitPartit Liberal
Partit Conservador
Membre de
Família
CònjugeCasilda Sáenz de Heredia y Suárez de Argudín

BiografiaModifica

Advocat i periodista, va dirigir La lberia (1885), Revista de España (1888) i El Español (1898). A les eleccions generals espanyoles de 1886 comença la seva carrera política obtenint una acta de diputat per Cabra (Còrdova)[1] pel Partit Liberal que liderava Sagasta, encara que més endavant, juntament amb Antoni Maura va passar al Partit Conservador. Entre 1903 i 1904 fou Ministre de la Governació. El 1908, no obstant això, Maura va preferir a Juan de la Cierva per a aquest càrrec, pel que Sánchez Guerra va passar a ocupar la cartera de Foment. També fou governador del Banc d'Espanya entre juliol i desembre de 1903 i entre gener de 1907 i setembre de 1908.

Durant les diverses crisis que van afectar al Partit Conservador, Sánchez Guerra va tractar de mantenir-se al marge, encara que va tornar a acceptar encarregar-se del Ministeri de Governació en 1913-15 i 1917, en els governs presidits per Eduardo Dato. A la mort d'aquest se succeïren diversos governs conservadors. Un d'ells ho presideix entre març i desembre de 1922), José Sánchez Guerra. En aquest govern s'agrupaven mauristes, conservadors i membres de la Lliga Catalana. Va tractar d'acabar amb el pistolerisme patronal a Barcelona amb la destitució del governador civil, Severiano Martínez Anido responsable de la tolerància cap a aquests pistolers i repressor dels grups anarquistes barcelonins. L'assassinat de Dato havia donat ales a Martínez Anido, que s'havia convertit en un dels principals obstacles per a la recuperació de la pau social. Però la discussió de l'expedient Picasso que informava sobre el Desastre d'Annual va precipitar la seva caiguda.

Amb la instauració de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, Sánchez Guerra va passar a l'oposició. Crític primer, va acabar exiliant-se a França en 1927. Va tornar a Espanya i el 29 de gener de 1929 va encapçalar a València una conspiració militar contra el dictador, que va resultar un rotund fracàs. Es va negar a fugir, i fou detingut, però els tribunals el van absoldre al novembre. La seva ferma postura a favor de la constitució va ser un dels factors que va contribuir al desprestigi de la dictadura i de la monarquia, còmplice d'aquella. A pesar de la seva postura crítica cap a la postura d'Alfons XIII, després de la caiguda del govern de Dámaso Berenguer, va acceptar l'encàrrec del rei i va tractar de pactar amb els membres del Comitè Republicà que estaven detinguts a la Presó Model.[2] Encara que va sortir elegit diputat per Madrid dintre del grup conservador de "suport a la República" a les eleccions a Corts Constituents el 28 de juny de 1931, la seva delicada salut el va obligar a abandonar la política.[3]

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Sánchez Guerra y Martínez


Càrrecs públics
Precedit per:
Antonio García Alix
Fernando Merino Villarino
 
Governador del Banc d'Espanya

(juliol-desembre) 1903
1907-1908
Succeït per:
Tomás Castellano y Villarroya
Antonio García Alix
Precedit per:
Augusto González-Besada y Mein
Santiago Alba Bonifaz
Julio Burell y Cuéllar
 
Ministre de la Governació

19031904
1913-1915
(juny-novembre) 1917
Succeït per:
Manuel Allendesalazar
Santiago Alba Bonifaz
José Bahamonde y de Lanz
Precedit per:
Antonio García Alix
 
Ministre de Foment

19081909
Succeït per:
Rafael Gasset Chinchilla
Precedit per:
José Olaguer-Feliú y Ramírez
 
Ministre de Guerra

(juliol-desembre) 1922
Succeït per:
Niceto Alcalá Zamora
Precedit per:
Antoni Maura i Montaner
 
President del Govern Espanyol

19221922
Succeït per:
Manuel García Prieto
Premis i fites
Precedit per:
Eduardo Dato e Iradier
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 2

1921-1935
Succeït per:
Rufino Blanco Sánchez