Línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles
La línia Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles o línia de Saragossa és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb Lleida i l'Aragó travessant el Vallès, el Bages, la Segarra i la plana de Lleida. La línia comença al túnel d'Aragó a Barcelona i acabava a Almacelles per després seguir cap a Saragossa.
 La línia pels Comtals, Manresa | |
| El Clot - Aragó - Almacelles | |
|---|---|
| 41° 24′ 35″ N, 2° 11′ 13″ E / 41.409725°N,2.186973°E ↔ 41° 43′ 50″ N, 0° 26′ 42″ E / 41.730464°N,0.445080°E | |
| Propietat | Adif |
| Dades tècniques | |
| Ample ferroviari | 1.668 mm |
| Enllaç amb: | |
La línia és d'ample ibèric amb doble via entre Barcelona i Manresa i via única entre Manresa i Lleida. Els serveis que transcorren per la línia són de rodalia, regional i mercaderia.
Característiques generalsModifica
Serveis ferroviarisModifica
Actualment circula per aquesta línia trens de la línia 4 de Rodalies Barcelona connectant l'estació de Sant Vicenç de Calders amb Barcelona i Manresa, a més de la línia R12 de mitjana distància i la línia R43 de Lleida a Saragossa.
| Servei | Terminal servei | Inici línia | Fi línia | Terminal servei |
|---|---|---|---|---|
 |
Sant Vicenç de Calders | Barcelona-Sants | Manresa | |
 |
l'Hospitalet de Llobregat | Barcelona-Sants | Lleida Pirineus | |
 |
Lleida Pirineus | Aragó | Saragossa | |
| Es marca l'inici i principi de la línia i la terminal del servei, fora o dins de la línia. | ||||
HistòriaModifica
El 3 de novembre del 1852 es va atorgar la concessió del ferrocarril de Barcelona a Saragossa a Alberto Urríes qui la va transferir a la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona que va inaugurar la línia el 2 de maig del 1855 entre Montcada i Sabadell.[1]
Per arribar a Barcelona la companyia va subscriure un conveni amb la Companyia dels Ferrocarrils de Barcelona a Granollers perquè els cedís part de la terminal del Passeig de la Duana, la meitat de les obres de fàbrica, i poder muntar dues vies entre Montcada i Barcelona, una per a cada companyia. El projecte inicial d'estació terminal en els terrenys cedits no es va dur a terme i es va optar per uns terrenys situats a l'actual carrer de Vilanova i amb la inauguració de la línia entre Montcada i l'estació de Vilanova o Saragossa el 21 de maig de 1862 el conveni va quedar anul·lat.[1]
No fou fins al 1932 que es construí el nou ramal fins a Plaça Catalunya i el 1972 fins a l'Estació de Sants.
Galeria d'imatgesModifica
-
Senyal de sortida a Barberà del Vallès cap a Sabadell
-
La locomotora dièsel-elèctrica 319.223 de Renfe Operadora, baixant amb un herbicida cap a Montcada, pel Viaducte del Buxadell.
-
Traçat a Rajadell,un cop passat Manresa en via única fins a Lleida.
-
Agulla a l'entrada de l'estació de Mollerussa
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Alcaide González, Rafael. «El ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El caso de Barcelona 1848-1900». Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65). Universitat de Barcelona, 01-08-2005. [Consulta: 25 febrer 2012].