Miquel Farré i Mallofré

músic espanyol

Miquel Farré, nascut a Terrassa el 23 de febrer de 1936, és un dels pianistes actuals de més prestigi de la seva generació. També ha estat un destacat jugador d'escacs, (ja retirat), que ostentà el títol de Mestre Internacional. Membre del Club d'Escacs Terrassa, va aconseguir el tercer lloc al Mundial Juvenil de 1955.

Infotaula de personaMiquel Farré i Mallofré
Miquel-Farre-Figueres-2016.jpg
A Figueres, el 2016
Biografia
Naixement23 de febrer de 1936 (1936-02-23) (83 anys)
Terrassa, Vallès Occidental
NacionalitatCatalunya
FormacióConservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat
Ocupaciópianista i jugador d'escacs
InstrumentPiano
Nacionalitat esportivaEspanya
Esportescacs
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs
Identificador FIDE32003188
Participà en
1960Olimpíada d'escacs de 1960
1958Olimpíada d'escacs de 1958
Altres
TítolMestre Internacional d'escacs

Lloc webwww.miquelfarre.com
Modifica les dades a Wikidata

La músicaModifica

Els aspectes que cal destacar de la seva manera de tocar el piano són:

  • la força temperamental
  • el poder comunicatiu
  • la musicalitat

Aquests, són tres aspectes que aporten a la seva música un gran interès interpretatiu.

Miquel Farré va ser alumne de grans músics com Tomàs Buxó, Sofia Puche, Pierre Sancan, Stefan Askenase i Wilhem Kempff.

Amb només 18 anys, va guanyar el Primer Premi al Concurs Internacional de Música Maria Canals, i posteriorment, ha estat guardonat amb les màximes distincions del Conservatori Superior de Música de Barcelona: Premi Extraordinari, Premi d'Honor de virtuosisme i el Premi Onía Farga.

En la seva trajectòria cal destacar les seves actuacions amb orquestra i en recitals per Europa i Estats Units, així com col·laboracions en música de cambra amb importants talents del panorama musical.

També ha publicat diversos CDs, entre els quals destaquem els consagrats a les obres de Frederic Mompou.

Ha impartit cursos i master class a Europa i als Estats Units. Actualment, és catedràtic del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.[1]

Els escacsModifica

Ha estat, a més, un extraordinari jugador d'escacs. Té el títol de Mestre Internacional.

Va ser subcampió d'Espanya individual el 1957 per darrere del Gran Mestre Internacional Arturo Pomar Salamanca[2] i doble subcampió Catalunya els anys 1955 i 1957.[3] El seu principal èxit va ser quedar tercer al Campionat del Món Juvenil el 1955, a Anvers, darrere del soviètic Borís Spasski (futur campió del món i protagonista del mític matx del segle amb Bobby Fischer el 1972) - a qui va guanyar - i de l'estatunidenc Edmar Mednis, i davant de l'argentí Oscar Panno, tots ells jugadors de primer nivell mundial.[4] Va participar representant Espanya en dues Copa Clare Benedict als anys 1958 a Neuchâtel i 1960 a Biel/Bienne.[5]

La carrera de pianista el va obligar a deixar els escacs en segon pla, encara que continua sent un jugador d'escacs de gran força. Està vinculat al Club d'Escacs Terrassa, al Centre Social Catòlic de la ciutat.

Participació en olimpíades d'escacsModifica

Farré ha participat, representant Espanya, en dues Olimpíades d'escacs en els anys 1958 a Munic i 1960 a Leipzig, amb un resultat de (+13 =11 –6),[6] per un 61,7% de la puntuació. El seu millor resultat el va fer a l'Olimpíada del 1958 en puntuar 10 de 9 (+7 =6 -2), amb el 66,7% de la puntuació.[7]

ReferènciesModifica

  1. Mundo Deportivo
  2. Campeons d'Espanya
  3. Campeons de Catalunya
  4. ABC
  5. Copa Clare Benedict
  6. La notació (+x -y =z) vol dir que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.
  7. Olimpíades d'escacs

Enllaços externsModifica