Nostradamus

Michel de Nostredame, conegut habitualment com a Nostradamus (Sant Romieg de Provença, 14 de desembre de 1503 – Selon de Provença, 2 de juliol de 1566), nom llatinitzat del nom original occità Miquèl de Nòstra Dama, fou un apotecari provençal i un dels publicadors de profecies més famosos del món. És conegut pel seu llibre Les Propheties, la primera edició del qual va aparèixer el 1555.

Nostradamus

Biografia
Naixement	(fr) Michel de Nostredame 14 desembre 1503 Sant Romieg de Provença
Mort	2 juliol 1566 (62 anys) Saló de Provença
Causa de mort	Causes naturals  (Malaltia cardiovascular )
Sepultura	Collégiale Saint-Laurent de Salon-de-Provence (en)
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Montpeller Universitat d'Avinyó
Activitat
Ocupació	farmacèutic, metge, astrònom, matemàtic, astròleg, metge escriptor, escriptor
Obra
Obres destacables Prognostication (en)
Família
Cònjuge	Anne Ponsarde (en) valor desconegut (1531 (Gregorià)–1532 (Gregorià)), mort
Fills	César de Nostradamus  ( )
Pare	Jaume de Nostredame (en)
Germans	Joan de Nòstra Dama
Signatura

D'ençà de la publicació del seu llibre, que no s'ha deixat d'imprimir des de la seva mort i que sempre ha estat molt popular a tot el món, Nostradamus ha atret molts seguidors. Els seus entusiastes li donen el crèdit d'haver predit la majoria dels principals esdeveniments mundials. En canvi, la major part de les fonts acadèmiques mantenen que les associacions fetes entre els successos i els quartets de Nostradamus són principalment el resultat de males interpretacions o males traduccions (de vegades deliberades) o són massa ambigües per poder ser útils com a prova d'un poder predictiu real. A més, cap de les fonts llistades aporta evidència que algú hagi mai interpretat un quartet de Nostradamus de forma que pogués identificar un esdeveniment encara per ocórrer.

Tanmateix, alguns comentaristes ocasionals han utilitzat amb èxit un procés d'interpretació lliure i determinada "torsió" de les seves paraules per predir un esdeveniment aparentment imminent. Per exemple, en 1867 (tres anys abans que succeís), Le Pelletier ho va fer per anticipar o bé el triomf o bé la derrota de Napoleó III en una guerra que, en aquell cas, va demanar ser identificada com la Guerra francoprussiana, si bé va admetre que no podia especificar quina o quan.

De tota manera, l'interès per l'obra d'aquesta prominent figura del Renaixement francès encara és considerable, especialment en els mitjans de comunicació i en la cultura popular.

Biografia

Infantesa

La casa on se suposa que Nostradamus va néixer.

Nascut el 14 de desembre de 1503 a la vila occitana de Sant Romieg de Provença, lloc on el seu pretès lloc de naixement encara existeix, Miquèl de Nòstra Dama va ser un dels almenys 8 fills de Reinièra de Sant Romieg i el comerciant de gra i notari Jaume de Nòstra Dama. La seva família era d'orígens jueus, tot i que el pare d'en Jaume de Nòstra Dama, Gui Gassonet, ja s'havia convertit al catolicisme als voltants de 1455, moment en el qual escollí el nom de "Pèire" i el cognom de "Nòstra Dama" (aparentment triat pel nom del sant del dia en què la conversió es va oficiar).

Els seus germans coneguts inclouen Delfina, Joan (als voltants de 1507–77), Pèire, Ector, Loís (nascut el 1522), Bertrand, Joan (historiador) i Antòni (nascut el 1523).

Es coneix poca cosa més de la infància de Nostradamus, malgrat que hi ha una creença ferma que va ser educat pel seu besavi per part de mare, Joan de Sant Romieg, fet que és discutible per la desaparició de dades històriques després de 1504, quan el nen només tenia un any.

Anys d'estudiant

A l'edat de quinze anys, Nostradamus va accedir a la Universitat d'Avinyó (Valclusa) per cursar el batxillerat. Després de poc més d'un any (quan ja devia haver cursat educació clàssica en retòrica, gramàtica i lògica, més que no pas estudis posteriors de geometria, aritmètica, música i astronomia/astrologia), es va veure obligat a abandonar Avinyó quan la universitat va tancar les seves portes davant la irrupció de la pesta negra. El 1529, després de diversos anys com a apotecari, va ingressar a la Universitat de Montpeller per doctorar-se en Medicina. En va ser expulsat poc després d'ingressar-hi quan es va descobrir que havia estat farmacèutic, una feina explícitament vetada pels estatuts de la universitat. El document de l'expulsió (BIU Montpeller, Registre S 2 folio 87) encara existeix als arxius de la facultat. Malgrat això, molts dels seus editors l'anomenen "Doctor". Després de la seva expulsió, Nostradamus va continuar treballant, suposadament com a apotecari, quan es va fer famós per crear la "píndola rosa", que suposadament protegia contra la plaga.

Casament i treballs de curació

El 1531 Nostradamus fou convidat per Giulio Cesare Scaligero, un prominent renaixentista, per anar a Agen. Allà es casà amb una dona de nom incert (possiblement Enrieta d'Encausse), que infantà dues criatures. El 1534 la seva dona i els seus fills moriren, possiblement a causa de la pesta. Després de la seva mort, seguí viatjant, travessant França i possiblement Itàlia.

Casa de Nostradamus a Selon de Provença.

En el seu retorn el 1545, assistí el metge Loís Serre en la lluita contra la pitjor irrupció de la plaga a Marsella, i posteriorment va lluitar pel seu compte contra els brots de la malaltia a Selon de Provença i la seva capital regional Ais de Provença. Finalment, el 1547 s'establí a Selon de Provença, en una casa que encara es pot trobar actualment, i on es casà amb una ben aposentada vídua de nom Anna Ponsarda, la qual li dona sis fills més (tres fills i tres filles). Entre els anys 1556 i 1567, Nostradamus i la seva dona adquiriren una tretzena part del gran projecte organitzat per Adam de Craponne per irrigar la zona seca de Salon i la propera vila de Crau prop del riu Durença.

Profeta

Després d'una altra visita a Itàlia, Nostradamus es començà a desplaçar de la medicina cap a l'ocultisme. Seguint tendències populars, escrigué un almanac cap al 1550, i per primera vegada llatinitzà el seu cognom (Nòstra Dama) pel de Nostradamus. Encoratjat per l'èxit de l'almanac es decidí a escriure'n un més anualment. Recollits conjuntament contenen almenys 6338 profecies, així com almenys nou calendaris anuals, tots els quals s'inicien l'u de gener i no, com es creu de vegades, el març. Va ser principalment una reacció a causa dels almanacs que Nostradamus va començar a rebre consultes astrològiques i prediccions per part de la noblesa d'altres persones benestants de terres llunyanes, malgrat que normalment ell esperava que li facilitessin les dates de naixement en què fonamentar els horòscops, en contra de la pràctica habitual dels astròlegs professionals. Quan s'obligava a si mateix a provar això, sobre la base de les taules publicades de l'època, sovint va cometre errors i no va aconseguir ajustar les xifres de lloc o moment del naixement dels seus clients.

Llavors va començar el seu projecte d'escriure un llibre d'un miler de quartets, que constitueixen les extenses profecies sense datar per les quals encara és famós a hores d'ara. Atès que cada llibre contenia exactament cent quartets, els va anomenar Centúries.

En sentir-se vulnerable al fanatisme religiós, va tramar un mètode per ocultar el seu significat tot utilitzant una sintaxi virgilitzada, jocs de paraules, un francès arcaic per a la seva època i una mescla de llenguatges com el grec clàssic, italià, llatí i provençal. Per raons tècniques en la publicació de tres entregues (l'editor de la tercera i última entrega semblava poc inclinat a iniciar-ho a la meitat del segle), els últims 58 quartets del segle xvii no han sobreviscut en cap edició existent.

Els quartets, publicats en un llibre titulat Les Propheties, van rebre diverses reaccions un cop arribats al públic. Alguns pensaren que Nostradamus era un servent del diable, un impostor o un malalt mental, mentre que diversos entre l'elit pensaren que eren profecies inspirades espiritualment, estant sota la llum de les seves fonts post bíbliques (vegeu a sota fonts literàries), com el mateix Nostradamus preferia dir. Caterina de Mèdici, la reina consort del rei Enric II de França, va ser una de les principals admiradores de Nostradamus. Després de llegir els seus almanacs el 1555, que van proporcionar pistes sobre diverses amenaces anònimes a la família reial, ella el convocà a París per poder-se explicar i dibuixar horòscops per als seus fills. Al mateix temps, ell temia poder ser decapitat, però al moment de la seva mort el 1566, Caterina el nomenà Counselor i Metge de Capçalera del rei.

El 1556, poc després de la primera edició de les set primeres centúries, Nostradamus es traslladà a Itàlia, on fou rebut pel Papa Pau IV. Durant aquest viatge es va deturar un cert temps a Torí. Després retornà a Saló.

Diverses notes biogràfiques de la vida de Nostradamus indiquen el seu temor a ser perseguit per heretgia per la inquisició, però ni la profecia ni l'astrologia estaven dins la seva "jurisdicció", i només hauria estat en perill si hagués practicat la màgia per ajudar-se en les prediccions. De tota manera, la seva relació amb l'església com a profeta i sanador era excel·lent. El seu empresonament puntual a Marignane a finals de 1561 va ser motivat només per la publicació del seu almanac pel 1562 sense el permís exprés del bisbe, cosa contrària a un recent decret reial.

Anys finals i mort

Tomba de Nostradamus al Collégiale St-Laurent, Salon.

El 1566, la gota que patia Nostradamus, que li havia provocat molts dolors i li dificultà el moviment durant diversos anys, es va convertir en un edema o hidropesia. A finals de juny d'aquell any, va cridar el seu advocat per deixar com a llegat les seves propietats i 3.444 corones, excepte alguns deutes, a la seva dona, un deute pendent de les seves segones noces, i als seus fills (quan fessin 25 anys), i a les seves filles (quan es casessin). Aquest testament va ser seguit per algunes modificacions menors. La nit de l'u de juliol, es creu que va parlar amb el seu secretari Jean de Chavigny per anunciar que l'endemà no el trobarien viu a la sortida del sol. L'endemà al matí se'l van trobar mort estirat a terra al costat del llit (Presage 141 [originalment 152] per novembre 1567, com pòstumament va escriure's per arreglar-ho). Fou sebollit a la capella franciscana local (una part de la qual s'ha incorporat actualment al restaurant La Brocherie), però fou enterrat de nou durant la Revolució Francesa a la Collégiale St-Laurent, on encara avui es manté la seva tomba.

Obres

Còpia de Garencières' 1672 Traducció anglesa de les Propheties, situat al P.I. Nixon Medical History Library de la Universitat de Texas al Centre de Ciències de la Salut a San Antonio.

A Propheties, Nostradamus hi recull la seva col·lecció de les principals prediccions a llarg termini, la primera entrega de la qual es publicà el 1555. La segona edició, amb 298 versicles profètics més, s'imprimí el 1557. La tercera edició, amb tres-cents nous quartets, s'imprimeix el 1558, però actualment només existeix una part de l'antologia que es va publicar abans de la seva mort el 1568. Aquesta versió conté un quartet sense rima i 941 rimats, agrupats en nou grups de 100 i un altre de 42, anomenats "Segles".

Per causa de les pràctiques d'impremta de l'època (que inclouen la "tècnica" d'impressió dictada), no es troben dues edicions idèntiques, i és relativament estrany trobar dues còpies que siguin exactament iguals. Certament, no hi ha cap garantia, com solen dir els desxifradors, que cap de les transcripcions de cap de les edicions siguin originals d'en Nostradamus.

Els Almanacs, que es van publicar anualment des del 1550 fins a la seva mort són els més populars dels seus treballs. Sovint en podia publicar dos o fins i tot tres en un sol any, titulats cadascun Almanacs (Prediccions detallades), Pronòstics o Presagis (prediccions més generals).

Nostradamus, a més de ser un endeví, també era un sanador professional. Es coneixen almenys dos llibres escrits per ell sobre ciència mèdica. Un és una suposada traducció de Galènica, i s'anomena Traité des fardemens (principalment un receptari amb material recollit d'altres llocs), on inclou una descripció amb mètodes per combatre la plaga, on cap d'ells (incloent-hi la sagnia), aparentment funcionaven. El mateix llibre també descriu com preparar cosmètics i confitures.

Un altre manuscrit conegut com a Orus Apollo encara existeix a la biblioteca municipal de Lió, on més de 2000 documents originals de Nostradamus es conserven sota la tutela de Michel Chomarat. És una pretesa traducció d'un antic treball grec sobre jeroglífics egipcis basat en traduccions llatines posteriors, totes elles desconeixedores dels significats reals de l'antiga escriptura egípcia, que no va ser desxifrada correctament fins al treball de Jean François Champollion al segle xix.

Des de la seva mort, només les Profecies han seguit essent populars, però en aquest cas de forma una mica extraordinària. Més de 200 edicions van aparèixer en aquell temps, juntament amb més de 2000 comentaris. La seva popularitat rau en el fet que la vaguetat i la falta de dates emprades fa que sigui senzill d'assignar-les de forma selectiva als principals successos dramàtics de forma retrospectiva i anunciar-ho com a encerts.

Fonts literàries

Nostradamus reivindica que basa les prediccions publicades en l'astrologia, però fou molt criticat pels astròlegs professionals de l'època per incompetència i per assumir que la "horoscopologia comparativa" (la comparació de la configuració planetària futura amb els fets passats) podia predir successos actuals i futurs.

Investigacions recents apunten que gran part del seu treball profètic parafraseja antigues profecies sobre la fi del món principalment basades en la Bíblia, conjuntament amb referències a successos històrics i antologies de reculls profètics, i després les projecta en el futur amb l'ajut de la "horoscopologia comparativa". Per tant, moltes de les prediccions inclouen figures com Luci Corneli Sul·la, Gai Mari, Neró i d'altres, així com les seves descripcions de "combats als núvols" i "granotes caient del cel". L'astrologia pròpiament dita es menciona només un parell de vegades en el Prefaci de Nostradamus i 41 a les Centúries, però de forma molt més freqüent en la seva dedicatòria Carta al Rei Enric II.

Les seves fonts històriques inclouen passatges fàcilment identificables de Tit Livi, de les Vides dels dotze cèsars de Suetoni, de Plutarc i d'altres historiadors clàssics, així com de cronistes medievals com Villehardouin i Froissart. Moltes de les seves referències astrològiques són preses quasi paraula per paraula del llibre de Richard Roussat Livre de l'estat et mutations des temps del 1549–50. Les taules de naixement que prepara ell mateix estan basades en taules planetàries ja publicades per astròlegs professionals, tot i que va cometre diversos errors de còpia. (Vegeu l'anàlisi de les taules fet per Brind'Amour, el 1993, i compareu-ho amb l'extensa crítica de l'horòscop de Nostradamus de Gruber per al Princep coronat Rudolph Maximillian.)

La seva major font profètica és, sens dubte, el Mirabilis liber de 1522, que conté un ventall de profecies de Pseudo-Metodi, Sibil·la Tiburtina, Joaquim de Fiore, Girolamo Savonarola entre d'altres. (El seu Prefaci conté 24 cites bibliques, totes excepte dues en l'ordre usat per Savonarola.) Aquest llibre va gaudir d'un considerable èxit, en arribar a la mitja dotzena d'edicions, però no va aconseguir mantenir la seva influència per causa, probablement, del fet que la majoria del text estava escrit en llatí, amb escriptura gòtica, i a les nombroses abreviatures complexes. Nostradamus va ser dels primers a tornar a parafrasejar aquelles profecies en francès, explicant perquè li eren atribuïdes. Cal esmentar que els estàndards actuals sobre plagi no s'aplicaven al segle xvi, quan els autors copiaven i parafrasejaven sovint passatges, especialment dels clàssics, sense consentiment.

El material addicional va ser recollit de De honesta disciplina del 1504 per Petrus Crinitus, que inclou extractes del De daemonibus de Miquel Psel·los, i del De Mysteriis Aegyptiorum (Referent a misteris egipcis), un llibre sobre Arameu Antic i màgia assíria de Iàmblic de Calcis, un llibre neo-platonista del segle iv. Les versions llatines d'ambdós havien estat recentment publicades a Lió, i extractes de cadascun estan parafrasejats (en el segon cas, de forma literal) en els seus primers dos versos. Tot i que és cert que Nostradamus va afirmar, el 1555, que havia cremat totes les obres ocultes de la seva biblioteca, ningú pot dir quins llibres es van destruir en aquest foc. El fet que cremessin de forma explosiva amb una flama brillant suggereix que molts d'aquests manuscrits en pergamí, havien estat tractats de forma rutinària amb salnitre.

Només a partir del segle xvii es van començar a trobar les relacions i dependències de les seves publicacions amb treballs anteriors. Això pot ajudar a explicar el fet que, durant la mateixa època, el llibre Les Profecies va ser utilitzat com a llibre de lectura a les aules.

La dependència de Nostradamus en fets històrics precedents fa que explícitament rebutgi l'etiqueta de profeta (persona que posseeix poders profètics) en diferents ocasions :

A despit del fet que, fill meu, hagi utilitzat la paraula profeta, no em vull atribuir un títol de tan sublim arrogància - Prefaci al Cèsar, 1555

No m'atribuiré el nom o el rol de profeta — Prefaci al Cèsar, 1555

Molts dels [profetes] van predir grans i meravelloses coses per venir: [tot i que] per mi, no tinc cap manera d'atribuir-me aquest títol, 1558

No puc sinó ser atrevit, per predir (malgrat que encara que garanteixo la més subtil cosa), gràcies a les meves investigacions i en consideració al que em promet i de vegades em permet saber l'Astrologia, principalment en forma d'avisos, de manera que el poble pugui saber com el poden amenaçar els estels. Així i tot no estic prou boig per pretendre ser un profeta. — Carta oberta al Privy Councillor Birague, 15 de juny de 1566

El seu rebuig al títol de 'profeta' fins i tot es fa palès en el títol del seu llibre, (un títol que en francès pot entendre's fàcilment tant com a "Les Profecies, per M. Michel Nostradamus", que és precisament el que són; com a "Les Profecies de M. Michel Nostradamus", cosa que no són, excepte en pocs casos). Així doncs, cap de les crítiques a Nostradamus per ser un profeta, no tenen fonament a partir del moment que el mateix autor sempre ho ha desmentit.

Veient el lligam que tenia amb les seves fonts literàries, és molt dubtós que Nostradamus fes servir altres mètodes que no fossin la contemplació, la meditació i la incubació. La seva única descripció del procés seguit es pot veure a la carta 41 de la seva correspondència en llatí. La llegenda popular que parla sobre la utilització d'antics mètodes de l'observació fixa de la flama, l'aigua, o els dos de forma simultània no és res més que una lectura càndida dels seus primers dos versos que volen comparar els seus esforços amb els dels oracles de Delfos. En la seva dedicatòria al rei Enric II, Nostradamus descriu el procés "buidant la ment, l'ànima i el cor de tota cura, preocupació i incomoditat cap a una calma mental i tranquil·litat", i les seves freqüents referències al "trípode de bronze" de Delfos solen estar precedides amb un "com si" (compareu les referències externes per a més informació).

Interpretacions

Hi ha un ampli ventall de versions que es poden trobar tant a Internet com impreses. En l'espectre ens podem trobar les versions acadèmiques extremes com les de Jacques Halbronn, que suggereixen llargament i amb complexitat que les Profeties de Nostradamus són falsificacions posteriors amb interès personal. De tota manera, Halbronn té més coneixement sobre els texts i els arxius associats que la majoria, ja que ha col·laborat en la recuperació i la investigació de molts d'ells.

En una altra part de l'espectre, trobem molts llibres actuals, i milers de pàgines web privades que suggereixen no només que les Propheties són genuïnes sinó que, a més, Nostradamus era un veritable profeta. A causa de les vagues interpretacions, no n'hi ha dues que estiguin d'acord en el qual prediu, ni en el passat ni en el futur.

El més conegut dels quartets considerats profètics de Nostradamus (amb, potser, el « quartet de Varennes » IX, 20) és el trenta-cinquè de la primera centúria.

Le lyon ieune le vieux surmontera,
En champ bellique par singulier duelle,
Dans cage d'or les yeux luy creuera,
Deux classes vne, puis mourir, mort cruelle.

(traducció)

El lleó jove el vell dominarà
En camp bèl·lic per singular duel
En gàbia d'or els ulls li saltarà
Dues classes una, puix morir, mort cruel

Els adeptes a Nostradamus creuen veure-hi la premonició de la mort del rei Enric II de França, un fet que, a primera vista, sembla absurd, perquè un rei normalment no es batria en duel. Es basen en els següents fets: el mes de juny del 1559, Enric II es trobava a París; s'acabava de signar la Pau de Cateau-Cambrésis, que posava fi a les disputes entre la Monarquia Hispànica (Felip I d'Aragó i II de Castella), el Regne de França (Enric II de França) i el Regne d'Anglaterra (Isabel I d'Anglaterra). El rei de França prometia com a esposa la seva filla, Isabel de Valois, al rei Felip d'Espanya, vidu de Maria Tudor i en aquell moment a la cort francesa se celebrava aquell compromís. Com era costum a l'època, se celebrava un torneig, i el rei Enric de França va voler baixar a l'arena per batre's en duel contra tres cavallers. Després de diversos partits, es va enfrontar al comte de Montgomery, comandant de la guàrdia del rei i més jove. Segons els partidaris de Nostradamus, ambdós cavallers duien un lleó com a ensenya. En aquest encontre, la llança del comte travessà la visera (d'or o daurada) del rei i se li clavà a un ull. El rei Enric moriria deu dies després.

La majoria dels quartets tracten de desastres de molts tipus (la major part d'ells sense data). Inclouen plagues, terratrèmols, guerres, inundacions, invasions, assassinats, sequeres, batalles i d'altres esdeveniments - molts d'ells predits al Mirabilis Liber. La majoria d'ells tracten sobre això en tots els termes; d'altres, se cenyeixen a persones individuals o a petits grups de persones. Alguns tracten ciutats en concret, altres diverses ciutats a diferents països. Una gran part, amb el tema subjacent és la imminent invasió d'Europa per part de les forces musulmanes de més enllà de l'est encapçalades per l'Anticrist, reflecteixen les invasions otomanes i sarraïnes de l'època, com prediu també el Mirabilis Liber. Tot això és presentat en el context de la suposadament imminent fi del món - per bé que això, de fet, no es menciona— una convicció que va donar lloc a nombroses col·leccions de profecies de la fi del món en aquella època, no menys important una col·lecció inèdita de Cristòfor Colom

Molts estudiosos creuen que Nostradamus no escrivia tant per ser un profeta, sinó per comentar els successos que estaven passant en el seu propi temps, escrits en un estil ambigu - utilitzant moltes metàfores i un llenguatge críptic - amb la intenció d'evitar persecucions. Un cas similar a la interpretació preterista de l'Apocalipsi.

Els entusiastes de Nostradamus li donen veracitat en predir nombrosos successos de la història mundial, com ara el com el Gran incendi de Londres (1666), l'ascens de Napoleó Bonaparte i el d'Adolf Hitler, la caiguda del xa de Pèrsia i l'arribada al poder de l'aiatol·là Khomeini fins als atacs de les torres bessones del World Trade Center el 2001.

Els escèptics suggereixen, que la seva reputació com a profeta ha estat creada àmpliament en els temps moderns per seguidors que posen les seves paraules sobre esdeveniments ja consumats o que són tant imminents com inevitables, un procés conegut com a Clarividència Retroactiva. No hi ha cap prova en la literatura acadèmica (vegeu Fonts) per suggerir que cap dels quartets de Nostradamus hagi estat mai interpretat per poder predir de forma específica un esdeveniment abans que aquest tingués lloc, que no sigui d'una manera vaga i en termes generals que pugui ser aplicat d'igual manera a molts altres esdeveniments.

Ascens de Napoleó Bonaparte

Article principal: Napoleó Bonaparte

Un Empereur naistra pres d'Italie,
Qui à l'Empire sera vendu bien cher,
Diront avec quels gens il se ralie
Qu'on trouvera moins prince que boucher.

La republique miserable infelice
Sera vastée du nouveau magistrat,
Leur grand amus de l'exil malefice
Fera Sueve ravir leur grand contract.

(traducció)

Un emperador naixerà prop d'Itàlia
Que a l'Imperi costarà molt car
Diran amb quines gents s'alia
I el trobaran menys príncep que carnisser

La república miserable infeliç
Devastada serà pel nou magistrat,
El seu gran munt d'exili malèfic
Farà Suècia incomplir allò contractat

Centúria I, 60,61

De la cité marine et tributaire
La teste raze prendra la satrapie:
Chasser sordide qui puis sera contraire,
Par quatorze ans tiendra la tyrannie.

(traducció)

De la ciutat marina i tributària
la testa rasurada prendrà la satrapia
Expulsar sòrdid que després serà contrari
Per catorze anys mantindrà la tirania.

Centúria VII, 13

Napoleó Bonaparte va néixer a Ajaccio, Còrsega, certament a prop d'Itàlia. El regnat de Napoleó es va perllongar durant catorze anys. I al revés del que era costum en aquella època, no duia mai perruca. Quant al significat de tributària, en l'època de l'autor feia poc que la corona de França l'havia adquirida a Itàlia. I magistrat fa referència al títol de cònsol que va tenir durant un temps. En altres versos apareix l'expressióPau, Nay, Loron — sovint interpretada com un anagrama de "Napaulon Roy" — però senzillament es refereix a tres ciutats al sud-est francès properes a la seva casa "actual".

Invenció del cinema

Article principal: Història del cinema

Serpens transmis en la cage de fer,
Ou les enfans septains du Roy sont pris :
Les vieux & pères sortiront bas de l'enfer,
Ains mourir voir de fruict mort et cris.

Serpents transmesos en la gàbia de ferro,
On els set fills del Rei són presos,
Els ancians i pares sortiran davall de l'infern.
Abans de morir veure el seu fruit mort i crida.

Centúria I, 10

Els «serpents transmesos en la gàbia de ferro» són les pel·lícules cinematogràfiques, enrotllades com serps en bobines de ferro i tancades en projectors metàl·lics per tal ser projectades. En aquestes pel·lícules han estat empresonats els set colors de l'arc de Sant Martí (els set fills del Rei, és a dir, del Sol), per formar les imatges, ja en blanc i negre, ja en color. D'aquesta manera els nostres llunyans avantpassats i els nostres pares, reproduïts a la cinta cinematogràfica, tornaran a viure per gaudi i esplai nostre, encara que reduïts a imatges de molt petites proporcions.

Abans de la seva mort, els germans Lumière, inventors del cinema mut, van aconseguir veure com el producte de la seva invenció (el fruit mort) parlava i cridava, és a dir, com es convertia en sonor el cinema mut.

Ascens de Hitler

Article principal: Adolf Hitler

Bestes farouches de faim fleuves tranner :
Plus part du champ encontre Hister sera,
En caige de fer le grand fera treisner,
Quand rien enfant de Germain observera.

(traducció)

Bèsties ferotges cobdicioses de beure als rius
Gran part del camp contra Hister serà
En gàbia de ferro el gran es desplaçarà
Quan res el fill del Germànic observarà.

Centúria III 24

Aupres du Rhin des montaignes Noriques
Naistra un grand de gens trop tard venu,
Qui defendra Saurome et Pannoniques,
Qu'on ne sa§aura qu'il sera devenu.

(traducció)

Prop del Rin de les muntanyes Nòriques
Naixerà un gran de gens massa tard vinguda
Que defensarà Sauroma i les Pannòniques
Que no se sabrà que li haurà passat.

Centúria III, 58

Ultra la menció al nom de Hister (similar a Hitler) també trobem la referència a la "gàbia de ferro" (els famosos Panzer) i al "fill del Germànic" (certament Hitler no era alemany de naixement, però era el Canceller del Reich) ens fan pensar en la figura del dictador alemany. Pel que a Nòriques, Noricum fou una província romana que correspon a l'actual Àustria i part de Baviera i Hitler va néixer a Braunau am Inn, Alta Àustria, un estat d'Àustria que té frontera amb Baviera.

El Rin queda a Alemanya, i potser no estigui donant el lloc de naixement (Adolf Hitler va néixer a Àustria) sinó el lloc en què es farà famós (Alemanya). Sarmàcia (Sauroma) és una zona antiga pertanyent actualment a Rússia i Pannònia era una regió que integraven alguns països d'Europa com Àustria, Hongria, Eslovènia, nord d'Itàlia i sud de Dalmàcia. Aquí hi ha alguns problemes, ja que Hitler no va defensar Rússia; ans al contrari, la va atacar, trencant el pacte de no-agressió nazi-soviètic (potser la "defensa" vindria donada per aquest pacte antarior). Amb Itàlia eren aliats, però els altres països que formaven la zona de Pannònia van ser atacada.

El cos de Hitler, que s'havia suïcidat, va ser cremat, junt amb el de la seva amant, Eva Braun. Però oficialment no va ser recuperat (més tard els russos van afirmar que havien recuperat, tanmateix), la qual cosa va donar lloc a hipòtesis com que no hauria mort a la Cancelleria del Reich, i hauria escapat com altres criminals nazis. Quant al concepte de "gran" en el cas de Nostradamus fa referència a algú amb molt poder.

Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki

Article principal: Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki

Aupres des portes & dedans deux cités
Seront deux fleaux, & oncques n'apperceu un tel,
Faim, dedans peste, de fer hors gens boutés,
Crier secours au grand Dieu immortel.

(traducció)

A prop de les portes i dins de dues ciutats,
Hi haurà dos flagells com mai es va veure res igual,
Fam, dins pesta, pel ferro gent llançada fora,
Demanar socors al gran Déu immortal.

Centúria II, 6

L'agost del 1945, en el marc de la Guerra del Pacífic, els Estats Units va llançar sobre les ciutats portuàries japoneses d'Hiroshima i Nagasaki dues bombes atòmiques que destruïren gairebé del tot aquestes ciutats. Van morir més de 200.000 persones i van haver-hi més de 500.000 damnificats.

Naixement d'Israel

Article principal: Declaració d'Independència d'Israel

Nouvelle loy terre neufve occuper,
Vers la Syrie, Judée et Palestine:
Le grand empire barbare corruer,
Avant que Phoebus son siecle determine.

Nova llei terra nova ocuparà,
Cap a Síria, Judea i Palestina:
El gran imperi bàrbar caurà,
Abans que Febus el seu segle determini.

Centúria III, 97

El 1948 l'ONU va crear l'Estat d'Israel. L'any anterior Palestina havia estat dividida en dues parts: una jueva i una altra àrab. Israel va prendre part de Síria, Judea i Palestina per crear el seu Estat.

Accident aeri dels Andes

Article principal: Accident aeri dels Andes

La voix ouye de l'insolit oyseau,
Sur le canon du respiral estaige,
Si haut viendra du froment le boisseau,
Que l'homme d'homme sera Anthropophage.

La veu oïda de l'insòlit ocell,
Sobre el canó del respirable pla.
Tan alt arribarà del blat la mesura,
Que l'home de l'home serà antropòfag.

Centúria II, 75

El 13 octubre del 1972 un avió procedent de l'Urugai, amb 40 jugadors de rugbi, volava en direcció a Xile per tal de jugar-hi un partit amistós. L'avió es va estavellar a la Serralada dels Andes, més precisament en la Muntanya Hilario. Els supervivents es van alimentar, fins al dia en què van ser recuperats, amb els cossos dels seus companys ja morts. L'insòlit ocell pot fer referència al còndor dels Andes.

Revolució islàmica a l'Iran

Article principal: Revolució islàmica

Pluye, faim, guerre en Perse non cessée,
La foy trop grande trahira le monarque :
Par la finie en Gaule commencée,
Secret augure pour à un estre parque.

(traducció)

Pluja, fam, guerra a Pèrsia no acaba
La fe massa gran trairà el monarca
Per la fi a la Gàl·lia iniciada,
Secret auguri per a una curta existència.

Centúria I, 70

La fe dels xiïtes va moure la revolució (pluja) persa. Aquesta fe tenia el seu origen en un exiliat iranià resident a França (la Gàl·lia) anomenat Khomeini. El fanatisme religiós va enderrocar (trair) el monarca persa que va haver d'abandonar precipitadament l'Iran el gener de 1979. El secret auguri per a una curta existència no té més interpretació que la ràpida mort del xa al juliol de 1980 quan estava exiliat a Egipte. Quan semblava que la pau havia arribat a l'Iran després de la revolució, comença al novembre de 1980 la guerra entre l'Iran i l'Iraq ("guerra a Pèrsia no acaba"), que no acabaria fins al 1988.

Armes nuclears / Guerra de Iugoslàvia

Articles principals: Armes nuclears i Guerra de Iugoslàvia

Laict, sang grenouilles escoudre en Dalmatie,
Conflict donné peste pres de Balennes,
Cry sera grand par toute Esclavonie,
Lors naistra monstre pres & dedans Ravenne.

(traducció)

Llet, sang, granotes s'escolaran a Dalmàcia,
Conflicte donat, pesta prop de Balennes,
El crit és gran a tota Esclavònia,
Llavors naixerà monstre prop i dins de Ravenna.

Centúria II, 32

Una interpretació suggereix que Nostradamus preveu l'ús (i la destrucció consegüent) de les armes nuclears quan es produeixi la vinguda de l'Anticrist. Altres interpretacions suggereixen que fa referència a la Guerra de Iugoslàvia. En efecte, Dalmàcia és una regió que comprèn la zona costanera de Croàcia i part de Bòsnia. Quan ens parla de llet significa el benestar que vivien abans de convertir-se en sang a causa de la guerra. Les granotes, tant en aquesta teoria com en l'anterior, ens indiquen els horrors de la guerra fent referència a les plagues bíbliques. L'expressió el crit és gran en tota Esclavònia ens indica que el crit de guerra se sentirà en la regió d'Eslavònia (Sclavonia en llatí) pertanyent a Croàcia, on la guerra va ser més dura, com ho demostra l'estat en què va quedar la ciutat de Vukovar destruïda en un 80%. I la frase llavors naixerà monstre prop i dins de Ravenna ens diu que apareixerà un monstre a Itàlia (Ravenna) com així va ser, quan van capturar a un assassí de diverses persones el 1995, que va rebre el malnom de "monstre de Florència".

Quartets que semblen haver estat copiats

A l'Épître à Henri Second que precedeix les tres darreres Centúries de les seves Prophéties, Nostradamus sembla dir que els dons de vident li revelen de vegades no l'avenir sinó el passat:

«

« calculant gairebé tantes aventures del temps que ha de venir, com dels anys passats »

»

El seu admirador intèrpret Chavigny titulà Le Janus françois un llibre on explicava alguns quartets per esdeveniments anteriors a llur publicació.
En cartes publicades el 1724 pel Mercure de France, una font anònima li revelava també les «prophéties» de Nostradamus que semblaven adreçades envers el passat i, a diferència de Chavigny, concloïa que Nostradamus es mofava del seu lector.
L'existència de « quartets del passat » ha rebut nombroses confirmacions, sobretot gràcies als treballs de Pierre Brind'Amour, que daten dels darrers anys del segle xx. Hom ha descobert també manlleus molts clars de l'astròleg Richard Roussat, de l'erudit florentí Pietro Del Riccio Baldi i d'autors antics com Titus Livi, Juli Obseqüent, etc.

Heus ací alguns exemples.

• Centúria 1, quartets 1 i 2 :
  

Estant assis de nuit secret estude,
Seul repousé sur la selle d'ærain,
Flambe exigue sortant de solitude
Fait proferer qui n'est à croire vain.

La verge en main mise au milieu de Branches,
De l'onde il moulle & le limbe & le pied.
Vn peur (conjecture : Vapeur) & voix fremissent par les manches,
Splendeur diuine. Le diuin prés s'assied.

(traducció)

Estant de nit absort en el meu secret estudi
Assegut, sol, en un sofà de coure:
Petita llum que de les solituds brolla
Fa dir el que no s'ha esperat en va.

La vara en mà posada al mig de Branches
Mulla de l'onada el peu i la vora
Un temor i una veu s'agiten per les mànigues
¡Divina resplendor! El diví s'asseu al seu costat

Pietro Del Riccio Baldi, De honesta Disciplina, reeditat a Lió el 1543, comenta, segons Iàmblic de Calcis (traduït al llatí per Marsilio Ficino), com les Sibil·les practicaven l'endevinació « a Branches » (in Branchis). En algunes línies, és qüestió d'un « vent o foc tènue » (tenuem spiritum et ignem); d'una pítia asseguda « sobre un seient de llautó » (super aeneam sellam), d'una altra que sosté « una verge a la seva mà » (virgam manu gestat), banya a l'aigua els seus i la vora dels seus vestits (pedes limbumque undis proluit) o fins i tot aspira el « vapor » (vaporem) i és plena d'« esplendor divina » (divino splendore).

(Anotat per P. Brind'Amour)

• Centúria 1, quartet 42 :

Le dix Kalendes d'Apuril de faict Gotique (conjectura : Gnostique)
Resuscité encor par gens malins :
Le feu estainct, assemblée diabolique
Cherchant les or du d'Amant & Pselyn.

(traducció)

La desena Calenda d'abril del fet gòtic (conjectura: gnòstic)
Ressuscitat encara per gent perversa
El foc extint, assemblea diabòlica
Cercant els ossos d'Amant i Pselí

En el mateix llibre de Petrus Crinitus, l. 7, cap. 4, és qüestió de gnòstics (Gnostici) que, en tractar de treure profit dels ensenyaments de Psel·los i d'Orígenes Adamanti (Psellus, Origenes Adamantius), s'apleguen (convenire) el deu de les Calendes d'abril (X. Cal. Apri.) i, amb totes les llums extingides (luminibus extinctis), cometen abominacions.

(Anotat per P. Brind'Amour)

• Centurie 2, quatrain 41 :
  

La grand'estoile par sept iours bruslera,
Nuée fera deux soleils apparoir :
Le gros mastin toute nuit hurlera
Quand grand pontife changera de terroir.

(traducció)

El gran estel durant set dies cremarà
Ennuvolat farà dos sols aparèixer
El gran mastí tota la nit udolarà
Quan el gran pontífex canviarà de territori

Juli Obseqüent, en el seu Llibre dels Prodigis (reeditat el 1552 per Conrad Lycosthenes), explica que després de l'assassinat de Juli Cèsar, « un estel cremà durant set dies. Tres sols brillaren (...). Se sentiren udols de gossos de nit davant la casa del gran pontífex (...). » (Anotat per Brind'Amour)

• Centúria 5, quartets 6 i 75 :

Au roy l'Augur sur le chef la main mettre,
Viendra prier pour la paix Italique :
A la main gauche viendra changer le sceptre
De Roy viendra Empereur pacifique.

Montera haut sur le bien [conjectura : lieu] plus à dextre,
Demourra assis sur la pierre quarrée :
Vers le midy posé à la senestre,
Baston tortu en main, bouche serrée.


(traducció)

Al rei l'àugur sobre el cap la mà imposar
Vindrà a pregar per la pau itàlica
A la mà esquerra canviarà el ceptre
De rei esdevindrà emperador pacífic

Pujarà alt sobre el bé [conjectura: lloc) més a la dreta
Restarà assegut damunt la pedra quadrada
Vers el migdia posat a la finestra
Bastó tort en mà, boca serrada.

Titus Livi explica també la coronació del rei Numa Pompili :

«Un àugur, que havia, per aquest honor, de conservar a perpetuïtat aquest sacerdoci públic, conduí Numa damunt el mont Capitoli. Allà, feu asseure sobre una pedra el nou rei, amb el rostre encarat al migdia, i ell mateix, amb el seu cap cobert, i duent a la mà un bàcul corbat, sense nusos, anomenat lituus, prengué lloc a la seva esquerra. Llavors, passejant el seu esguard sobre la ciutat i el camp, adreçà als déus les seves pregàries; traçà en idea límits imaginaris en l'espai comprés entre Orient i Occident, tot situant la dreta al migdia i l'esquerra al nord; després, tan lluny com la seva vista podia estendre's, designà, davant d'ell, un punt imaginari. Finalment, prenent el lituus amb la mà esquerra, i estenent la dreta damunt el cap de Numa, [demanà un signe provinent dels déus]».

Immediatamen després, Tit Livi diu que Numa fou un rei pacífic que construí el temple de Janus per simbolitzar la pau, i lloa l'emperador regnant, August, per ser també pacífic.

(Anotat per G. Dumézil)

• Centúria 6, quartet 100 :

LEGIS CANTIO CONTRA INEPTOS CRITICOS

Quos legent hosce versus, maturè censunto :
Profanum vulgus, & inscium ne attrestato :
Omnesque Astrologi, Blenni, Barbari procul sunto :
Qui aliter facit, is ritè, sacer esto.

Traducció:

Que aquells que llegeixin aquests versos hi reflexionin llargament !
Que el vulgar profà i ignorant no se n'acosti !
Que tots els astròlegs els ximples, els bàrbars se'n desviïn !
Qui altra cosa faci, que sigui maleït segons el ritu !

Petrus Crinitus, al final de la seva De honesta disciplina, ja citat, havia posat aquesta estrofa llatina: Legis cautio contra ineptos criticos

Quoi legent hosce libros, maturè censunto :
Profanum uolgus & inscium, ne attrectato :
Omnesque legulei, blenni, barbari procul sunto :
Qui aliter faxit, is ritè sacer esto.

(Anotat per Brind'Amour)

• Centúria 7, quartet 41 :

Les os des pieds et des mains enserrés,
Par bruit maison longtemps inhabitée ;
Seront par songes concavant déterrés,
Maison salubre et sans bruit habitée.

(traducció)

Els ossos dels peus i de les mans serrats,
Per soroll molt de temps casa inhabitada ;
Seran per somnis furgant desterrats,
Casa salubre i sense soroll habitada.

Plini el Jove, Lletres, VII, 27 : « Hi havia a Atenes una casa vasta i espaiosa, però de mala reputació i maleïda. En el silenci de la nit, vam sentir un soroll de ferro (...) i un xiuxiueig de cadenes (...). Aviat va aparèixer l'espectre: (...) els seus peus estaven carregats de traves i les seves mans de ferros que sacsejava. (...) Així, en la solitud i l'abandó al qual estava condemnada, aquesta mansió restà lliurada per complet al seu misteriós amfitrió. (...) [El filòsof Atenodor lloga la casa i hi vetlla la nit. L'espectre apareix i el convida a seguir-lo al pati, on desapareix. Atenodor marca el lloc.] L'endemà, es trobarà amb els magistrats i els aconsella d'excavar en aquest indret. Allà hi trobaren els ossos entrellaçats en les cadenes. (...) Els ajuntaren, els enterraren públicament, i després d'aquestes darreres tasques, el mort ja no pertorbà més el repòs de la casa.» (Anotat per E. Gruber)

• Centúria 9, quartet 20 :

De nuit viendra par la forest de Reines
Deux pars vaultorte Herne la pierre blanche,
Le moine noir en gris dedans Varennes
Esleu cap. cause tempeste feu, sang tranche.

(traducció)

De nit vindrà per la forest de Reines
Dos parts criat Herna la pedra blanca
El monjo negre en gris dins de Varennes
Elegit cap, causa tempesta foc, sang trinxa.

A La Guide des chemins de France, editada per Charles Estienne el 1553, les pàgines 137-140 es refereixen a les fronteres de Maine i Bretanya, a raó d'unes breus línies per pàgina.
Hom hi troba les mencions següents :
p. 137 : Vaultorte, Heruee (probablement un error d'impremta per l'actual Ernée), un ruisseau « faisant le depart (cfr. les deux pars de Nostradamus) de la comté du Maine et de la duché de Bretaigne »;
p. 138 : Forest de Renes;
p. 139 : Varennes;
p. 140 : la pierre blanche.

(Anotat par Chantal Liaroutzos)

Alguns descobriments en aquests sentits han estat presentats directament a Internet, sense cap publicació anterior en llibre o revista. És així com L. de Luca va descobrir que l'estrofa llatina col·locada per Nostradamus en el pròlega de la seva Paraphrase de Galien està extreta de les Inscriptiones sacrosanctae vetustatis, obra de Petrus Apianus i Bartholomeus Amantius, editada a Ingolstadt en 1534. (Aquest manlleu li havia passat per alt a P. Brind'Amour, edició de les Premières Centuries, Droz, 1996, p. 277.)

De la mateixa manera, P. Guinard va descobrir que Ulrich von Hutten és citat molt sovint als Présages de Nostradamus i que va proporcionar material almenys per a un dels quartets de les Prophéties :
« Bis petit obscurum et condit se Luna tenebris
« Ipse quoque obducta pallet ferrugine frater. »
(« Dos cops la lluna cerca la foscor i s'amaga en les tenebres,
« I el seu germà, també pàl·lid, cobert amb un color ferruginós »)
(Ulric von Hutten, Poemata, ed. Böcking, p. 253, reproduït al web de la Universitat de Mannheim)
« Lune obscurcie aux profondes tenebres,
« Son frere pasle de couleur ferrugine »
(Nostradamus, Prophéties, i, 84.)

Peter Lemesurier Arxivat 2009-03-31 a Wayback Machine. i Gary Somai Arxivat 2017-09-20 a Wayback Machine. han fet igualment aportacions interessants.

Visions alternatives

Probablement, el primer dels llibres que va ser realment popular en anglès va estar el The Complete Prophecies of Nostradamus publicat el 1947 i escrit per Henry C Roberts, que es va editar fins a set vegades els 40 anys següents de la seva publicació, un llibre que conté transcripcions, traduccions i comentaris dels quartets. Aquesta publicació la segueix el 1961 la d'Edgar Leoni, Nostradamus and His Prophecies, que es considera la millor anàlisi i la més entenedora d'entre totes les publicacions anteriors al 1990. Després ens podem trobar el llibre Les Profecies de Nostradamus d'Erika Cheetham, que incorpora una reedició de l'edició pòstuma de 1568, la qual ha estat reimpresa diverses vegades des del 1973 amb el nom de The Final Prophecies of Nostradamus. Tot això serveix com a inspiració per Orson Welles per escriure The Man Who Saw Tomorrow. A més de dues traduccions de Jean-Charles de Fontbrune : historien et prophète del 1980, es pot dir que les sèries culminen amb els dos llibres de John Hogue : The Complete Prophecies (1999) i el més recent, Nostradamus: A Life and Myth (2003).

Amb excepció de Roberts, aquests llibres i molts dels seus imitadors mantenen una unanimitat tant en els poders de la profecia i amb diversos aspectes de la vida de Nostradamus :

• Descendent de la tribu israelita d'Issacar
• Educat pels seus avis, que havien estat metges de cort del rei Renat I de Provença
• Va accedir a la Universitat de Montpeller el 1552 per aconseguir el títol de metge. No se'n va sortir, però en el seu reingrés el 1529 va aconseguir el doctorat en medicina
• Va anar a la facultat de medicina com a oïdor fins que els seus punts de vista es van tornar massa impopulars
• Va donar suport a la teoria heliocèntrica de l'univers
• Durant els seus viatges va realitzar diversos prodigis, inclosa la identificació d'un futur papa
• Va posar remei a la Pesta Negra a Ais de Provença i a qualsevol altre lloc
• Es va dedicar a la vidència utilitzant tant un mirall màgic com un bol amb aigua
• El seu secretari Chavigny es va unir a ell a finals de 1554
• Un cop publicades les seves Propheties, va ser convocat per la reina Caterina de Mèdici a París el 1555 per discutir amb ell el quartet I.35 on s'insinua que el seu marit Enric II podria ser assassinat en un duel
• Es va ocupar dels fills del rei a Blois
• Va ser cremat dempeus
• Va ser desenterrat durant la Revolució Francesa, i al cos portava un medalló amb la data exacta del seu desenterrament.

A partir de l'any 1980, ens trobem amb una reacció acadèmica, especialment a França. La publicació de la correspondència privada de Nostradamus i, els anys següents, les edicions originals de 1555 i 1557 descobertes per Chomarat i Benazra, juntament amb altre material original d'arxiu desenterrat revela que moltes de les coses atribuïdes a Nostradamus simplement no són certes. Els estudiosos senyalen que cap dels aspectes de la vida de Nostradamus mencionats anteriorment no estan documentats en cap de les fonts trobades. Molts d'ells, evidentment, estan bastats en rumors o fonts infundades descrites com a fets per comentaristes posteriors com Jaubert (1656), Guynaud (1693) i Bareste (1840), en malentesos o discrepàncies de textos francesos del segle xvi, o en pures invencions. Fins i tot la predicció del quartet I.35 que predeia la mort del rei Enric II no apareix imprèsa per primera vegada fins a una edició del 1614, 55 anys després del succés.

I sobre tot això, els estudiosos, que intenten defugir de qualsevol intent d'interpretació, estan d'acord que, generalment, les traduccions angleses són de poca qualitat, i mostren poc o un nul coneixement del francès del segle xvi, són tendencioses, o pitjor, estan tergiversades per poder encabir els successos als que se suposa que es refereix el quartet (o viceversa). Cap d'elles, estan basats en les edicions originals : Roberts es basa en la de 1672, Cheetam i Hogue en les edicions pòstumes de 1568. Fins i tot el relativament respectable Leoni accepta a la pàgina 115 (edició anlgesa) que mai ha vist una edició original, i a les pàgines inicials indica que molt del treball biogràfic no està fonamentat.

De totes maneres, cap d'aquest material de recerca i crítica va ser conegut per la majoria dels comentaristes anglesos, en funció de les dates en què van escriure els seus treballs, i en certa extensió, el coneixement de la llengua en què estaven escrits. Hogue admet, que estava en posició de treure'n profit, però només el 2003 reconeix que molt del seu treball inicial era, de fet, 'apòcrif'. Entre tant, els estudiosos eren particularment càustics en els intents d'autors menys coneguts (Hewitt, 1994; Ovason, 1997; Ramotti, 1998) d'extreure significats ocults dels textos amb l'ajuda d'anagrames, codis numèrics, gràfiques i altres eines.

Miquèl de Nòstra Dama, Salon-de-Provence

Cultura popular

Les profecies de Nostradamus han estat posades en escena moltes vegades en la cultura popular als segles XX i XXI. I també ha estat el tema de centenars de llibres (tant de ficció com no ficció), i la vida de Nostradamus ha estat recreada en moltes pel·lícules i documentals, mentre que la seva vida i obra segueix estant a l'ordre del dia en la premsa.

També ens podem trobar per la xarxa diverses pàgines malintencionades o com a simples bromes on quartets amb l'estil de Nostradamus es presenten com a reals. Els exemples més coneguts són els referents a l'enfonsament de les torres bessones en els atacs al setembre del 2001, on hi havia reinterpretacions, fetes per entusiastes, de diversos quartets com a suposades profecies. L'especulació va sorgir immediatament sobre si Nostradamus havia predit o no l'esdeveniment. Els entusiastes apuntaven que els quartets VI.97 i I.87 eren possibles prediccions, però els estudiosos ho van interpretar com a irrellevant (compareu les seccions rellevants als llocs web de Lemesurier i Snopes que trobareu als enllaços externs).

Fonts

Segle I, Quartet 1: 1555 Lyon Bonhomme edition.

• Nostradamus, Michel:

Orus Apollo, 1545 (?), no publicat; Almanacs, Presagis i Pronosticacions, 1550-1567; Ein Erschrecklich und Wunderbarlich Zeychen..., Nuremberg, 1554; Les Propheties, Lyon, 1555, 1557, 1568; Traite des fardemens et des confitures, 1555, 1556, 1557; Paraphrase de C. Galen sus l'exhortation de Menodote, 1557; Lettre de Maistre Michel Nostradamus, de Salon de Craux en Provence, A la Royne mere du Roy, 1566

• Leroy, Dr Edgar, Nostradamus, ses origines, sa vie, son oeuvre, 1972 (Estudi biogràfic)
• Dupèbe, Jean, Nostradamus: Lettres inédites, 1983
• Chomarat, Michel, and Laroche, Jean-Paul: Bibliographie Nostradamus (1989)
• Benazra, Robert: Répertoire chronologique nostradamique (1990)
• James Randi: The Mask of Nostradamus, 1993
• Rollet, Pierre, Nostradamus: Interprétation des hiéroglyphes de Horapollo, 1993
• Brind'Amour, Pierre: Nostradamus astrophile, 1993; Nostradamus. Les premières Centuries ou Prophéties, 1996
• Lemesurier, Peter, The Nostradamus Encyclopedia, 1997; The Unknown Nostradamus, 2003; Nostradamus: The Illustrated Prophecies, 2003
• Prévost, Roger, Nostradamus, le mythe et la réalité, 1999
• Chevignard, Bernard, Présages de Nostradamus 1999
• Wilson, Ian, Nostradamus: The Evidence, 2002
• Clébert, Jean-Paul, Prophéties de Nostradamus, 2003
• Gruber, Dr Elmar, Nostradamus: sein Leben, sein Werk und die wahre Bedeutung seiner Prophezeiungen, 2003
• Manuel Sánchez, Caesarem de Nostradamus, 2007, ISBN 978-84-935672-1-7
• Manuel Sánchez, Nostradamus: Camino hacia el Apocalipsis, 2011, ISBN 978-84-95919-68-7
• Josep Tarragona i Castells NOSTRADAMUS AL DESCOBERT, 2020, Llibres de l'Index ISBN 978-84-123414-0-9

Vegeu també

• Alexandre Deulofeu i Torres, qualificat per alguns com el Nostradamus català

Enllaços externs

• Caesarem de Nostradamus (castellà)
• Facsímiles de treballs oríginals i contemporanis, traduccions, etc. (anglès)

(La qualitat dels llocs web no està garantida)