Caquier

espècie de planta
(S'ha redirigit des de: Palo santo)
Aquest article tracta sobre caqui. Vegeu-ne altres significats a «caqui (color)».

El caquier (gènere Diospyros) és el nom genèric de diversos arbres conreats pels seus fruits anomenats caquis (/káki/, a Mallorca i la Ribera del Xúquer /kέki/). Etimològicament procedeix del japonès kaki.

Infotaula d'ésser viuCaquier
Diospyros kaki Modifica el valor a Wikidata

Caquier valencià.
Dades
Font deCaqui Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN173538 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEbenaceae
GènereDiospyros
EspècieDiospyros kaki Modifica el valor a Wikidata
L.f., 1782
Espècies

L'espècie de la qual s'aprofita el fruit és D. kaki, mentre que D. lotus i D. virginiana es fan servir com a portaempelts de la primera.

Són arbres de la família del banús (ebenàcia) de fins a 12 metres d'alçada, caducifolis i que poden ser de floració monoica dioica o hermafrodita, en el conreu s'acostumen a utilitzar els tipus monoics i només els peus femenins per evitar a través de la partenocàrpia la formació de llavors. El fruit és una baia amb el calze enganxat que pot ser astringent (per la presència de taní) i aleshores cal una maduració completa en l'arbre o no astringents i de maduració completa després de la collita. Té la particularitat que no es pot consumir en el moment de la recol·lecció, ja que necessita un procés de sobremaduració a causa de la seva aspror, per la qual cosa s'acostuma a tractar-lo abans untant-lo amb alguna classe de beguda alcohòlica forta, com el conyac, l'aiguardent, la cassalla, etc.

Conreu de caquiers al Japó
柿 (caqui, concretament, de la varietat xocolata)
1887

Història del conreu modifica

El conreu del caqui es remunta al segle viii a la Xina i el Japó i va arribar a principi del segle xix als Estats Units i cap a 1870 a Espanya. Actualment els principals productors mundials són Japó, Xina, Estats Units, el Brasil, Índia i Israel (d'on és la varietat Sharon idèntica a la varietat americana Triumph). Els majors productors europeus són Itàlia i Espanya.

A la península Ibèrica, es va començar a introduir cap a 1870, però amb un cultiu sempre molt residual. Les primeres plantacions al País Valencià apareixen un segle més tard, en 1960 a la zona de l'Alcúdia, Guadassuar i Carlet,[1] i des de fa uns quants anys, es cultiva sistemàticament a la comarca de la Ribera del Xúquer, on ha arribat a substituir un producte tan tradicional, però tan devaluat, com la taronja. La varietat autòctona Roig brillant és l'única emparada en la denominació d'origen Caqui Ribera del Xúquer. Va sorgir de forma espontània a conseqüència de la sembra de llavors en el marge d'una parcel·la en el terme municipal de Carlet. Cap a 1960 es va empeltar la primera plantació en el terme municipal de l'Alcúdia. A partir d'aquest moment el caqui va tenir un ràpid creixement. Avui aquesta varietat representa més del 95% del caqui conreat al País Valencià. L'any 2000 la producció total de caqui al País Valencià va superar les 20.000 tones[2] i des d'aquell any la superfície conreada va augmentar del 140% essent actualment de 3.165 hectàrees i amb una producció d'unes 50.000 tones.[3] La producció de fruits de caqui màxima admesa per hectàrea en la denominació d'origen Caqui Ribera del Xúquer és, en principi, de 50.000 kg/ha[4]

Fruit modifica

Els caquis es poden consumir de dues formes diferents: Clàssic, el de la polpa tova, es cull madur amb una textura tova que fa que es mengi amb cullereta; Sharoni, el de la polpa dura. És el nom que reben els fruits de la varietat «roig brillant» després de ser sotmesos a un tractament en magatzem, pel qual s'elimina l'astringència, i permet que es mengi amb ganivet i forquilla. Té un color ataronjat i la textura és més ferma, la qual cosa en permet la comercialització i exportació. En el mercat apareixen a mitjan octubre.[5]

És molt bo per a la salut de les persones el consum de caquis, ja que contenen carotè i criptoxantina, ambdós amb activitat de provitamina A. També tenen un alt contingut en vitamina C. Són rics en potassi, sucres i glucosa. Amb la seva activitat antioxidant amb efectes beneficiosos que disminuïxen el risc de certes malalties degeneratives (càncer, cataractes, problemes cardiovasculars, etc.). És una bona fruita per a combatre la diarrea i la colitis.

El seu consum com a fruita fresca és deliciós encara que també es pot consumir com a melmelada, crema gelada, sorbet, flams, pastissos, púdings, o begudes refrescants. La varietat més important és la Roig brillant.[6]

Referències modifica

  1. Savino, Guiseppe. «Caqui, el fruit dels déus». Directa, 04-12-2023. [Consulta: 20 gener 2024].
  2. [enllaç sense format] http://www.ivia.es/sdta/pdf/revista/frutales/cultivodelkaki.pdf Arxivat 2015-11-23 a Wayback Machine.
  3. [enllaç sense format] http://www.fruittoday.com/articulos.php?id=1232618997861508&idioma=C Arxivat 2014-10-29 a Wayback Machine.
  4. [enllaç sense format] http://www.cerespain.com/kakiriberadelxuquer_reglamento.html Arxivat 2011-01-07 a Wayback Machine.
  5. Corón, Aida. «Caqui, la fruita de la Ribera del Xúquer», 05-02-2020. [Consulta: 20 gener 2024].
  6. Hernándiz Aranda, Bernardo. «El cultivo del Kaki en la Comunidad Valenciana». Conselleria d'Agricultura de la Generalitat Valenciana, 1999. Arxivat de l'original el 2015-11-23.

Enllaços externs modifica