Patogen

agent biològic que causa malalties o trastorns al seu hoste
(S'ha redirigit des de: Patògen)

Un patogen (del grec πάθος pathos "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) gignomai (gen-) "dono llum a"), agent infecciós o, més habitualment germen, és un agent biològic que causa malalties o pertorbacions al seu hoste.[1] Els principals mecanismes per mitjà dels quals els gèrmens originen malalties són tres:[2]

  • El contacte o l'entrada amb/dins les cèl·lules de l'hoste, provocant la mort d'aquestes.
  • L'alliberament de toxines que maten les cèl·lules a distància o d'enzims que degraden els components dels teixits, danyen els vasos sanguinis i provoquen necrosi isquèmica.[3]
  • La inducció de la resposta immunitària de l'hoste, que pot comportar greus lesions tissulars tot i anar originàriament dirigida contra l'agent infecciós.[4]

Hi ha quatre vies que els microorganismes nocius fan servir per penetrar en el cos humà, a pesar de les seves defenses:[5]

El terme "patogen" deriva del grec "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la contaminació del sòl és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.[13] La proporció de patògens al sòl mostra tendència a augmentar amb l'escalfament global.[14]

El cos humà conté moltes defenses naturals en el seu sistema immunitari contra alguns dels patògens més comuns (com ara Pneumocystis)[15] i un gran nombre de bacteris "útils" presents a la flora normal humana.[16] Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (p. ex. a causa de la quimioteràpia, el virus de la immunodeficiència humana (VIH) o de l'ús d'antibiòtics per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'infeccions oportunistes.

Alguns patògens (com ara el bacteri Yersinia pestis, que podria haver causat la pesta negra a través de les puces,[17] el virus de la variola vera[18] i el protozou de la malària) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH,[19] que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb la síndrome respiratòria aguda greu (SARS) i el virus de la grip. Avui en dia, tot i que s'han fet molts avenços mèdics per a defensar-se contra la infecció per part de patògens, mitjançant l'ús de vacunes, antibiòtics i fungicides, els patògens continuen amenaçant la vida humana. Avenços socials com ara la seguretat alimentària, la higiene i el tractament de l'aigua han reduït l'amenaça d'alguns patògens.

No tots els patògens són dolents. En entomologia, els patògens són una de les "Tres P" (predadors, parasitoides i patògens) que fan la funció de control biològic natural o introduït per a suprimir plagues d'artròpodes.[20]

Els dos mecanismes bàsics de defensa contra els patògens que tenen les plantes són la resistència (la capacitat de l'hoste vegetal per limitar la multiplicació dels gèrmens lesius en ell)[21] i la tolerància (la seva aptitud per reduir els efectes de la infecció independentment del nombre de microbis atacants).[22]

Tipus de patògensModifica

Aquesta és una llista de diferents tipus de patògens notables segons les seves característiques estructurals, amb alguns dels seus efectes coneguts i previstos sobre l'hoste infectat.

Bacteris patògensModifica

Article principal: Bacteris patògens

Tot i que la immensa majoria de bacteris són inofensius o beneficiosos, alguns bacteris patògens causen malalties infeccioses. La malaltia bacteriana més comuna és la tuberculosi, provocada pel bacteri Mycobacterium tuberculosis, que mata uns dos milions de persones a l'any, principalment a l'Àfrica subsahariana. Els bacteris són l'origen d'altres malalties globalment importants, com ara la pneumònia, la qual pot ser provocada per bacteris com ara Haemophilus, Streptococcus i Pseudomonas[23] o d'algunes adquirides a través del menjar, especialment les que causen certes espècies de Shigel·la, E. coli, Campylobacter i Salmonella.[24] Els bacteris patògens també poden provocar infeccions com ara el tètanus, el tifus, la diftèria, la sífilis i la lepra. Els antibiòtics solen servir per a matar els bacteris, encara que els fenòmens de resistència als antibiòtics han augmentat notòriament al llarg de les darreres dècades.[25]

Virus patògensModifica

Els virus patògens són principalment els de les famílies dels adenovírids, picornavírids, herpesvírids, hepadnavírids, flavivírids, retrovírids, ortomixovírids, paramixovírids, papovaviricetes,[26] rabdovírids i togavírids. Alguns virus patògens notables causen la verola,[27] la grip, la COVID-19, la parotiditis epidèmica,[28] el xarampió,[29] la varicel·la i la rubèola.[30] L'Ebola i el Marburg, pertanyents a la família Filoviridae,[31] són uns altres virus patògens que empren diverses i complexes vies per envair les cèl·lules hoste[32] i provoquen una mortalitat molt alta.[33]

Viroides i virusoidesModifica

Els viroides i els virusoides són agents infectius que no estan classificats com a virus, ja que no tenen càpsida de proteïnes i infecten només a plantes. La diferència entre un viroide i un virusoide és que el virusoide només pot infectar la planta si aquesta està infectada per un virus.[34][35]

PrionsModifica

Els prions (PrP) són agents infecciosos formats fonamentalment per proteïnes. Es tracta de proteïnes mutades que tenen una estructura terciària alterada i que es comporten de manera patògena.[36] Alguns exemples de malalties causades per prions són la malaltia de les vaques boges (EEB), el kuru, l'scrapie i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.[37][38]

FongsModifica

Aquests microorganismes eucariotes tenen nucli i orgànuls units a la membrana. Sovint afecten a persones,[39] animals o plantes amb respostes immunològiques dèbils. Un exemple molt característic de la mena d'infeccions oportunistes que provoquen en els humans és el muguet oral originat per Candida albicans.[40][41] Pneumocystis jiroveci provoca greus pneumònies en individus amb SIDA[42] o que reben fàrmacs immunosupressors per tractar altres malalties.[43]

ProtozousModifica

Són els responsables de múltiples protozoosis,[44] com la malària, la toxoplasmosi, la tripanosomosi africana, la malaltia de Chagas o la disenteria amebiana.[45][46]

CucsModifica

Majoritàriament, provoquen malalties parasitàries, entre les quals es poden destacar les helmintosis[47] y les miasis (en aquest tipus de parasitosi, els cucs són larves de dípters que penetren en el cos de vertebrats, infestant persones o animals).[48] Raríssimes vegades, en els humans una miasi s'acompanya d'una infecció d'importància associada a un patogen bacterià pertanyent a la mosca que produeix la malaltia.[49]

AlguesModifica

Hi ha poques espècies d'algues causants d'infeccions humanes. Entre elles, figuren Shewanella putrefaciens[50] i Shewanella algae.[51]

Potència patogènicaModifica

Una teoria sobre els patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la verola pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car la seva variant més virulenta (variola major) mata tres de cada deu persones que infecta.[52] El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors i nou de cada deu infectats moren, fet que acostuma a limitar l'expansió dels seus brots.[53]

En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, els patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un encoratjament de les mutacions del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant períodes més llargs.[54]

Transmissió dels patògensModifica

Article principal: Transmissió (medicina)

Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats és l'alliberament d'aigües residuals no tractades en una font d'aigua potable o en terres arables, fent que la gent que menja o beu de fonts contaminades quedi infectada.[55] L'any 1985, als països en desenvolupament gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables. Aquest problema encara no està resolt a les zones més pobres del planeta.[56] Fins i tot als països desenvolupats hi ha errors periòdics dels sistemes de depuració, resultant en un desbordament del clavegueram.[57]

Exemples de patògensModifica

Principals patògens dels humansModifica

AltresModifica

ReferènciesModifica

  1. Alberts B, Johnson A, Lewis J, Raff M, et al «Introduction to Pathogens» (en anglès). A: Molecular Biology of the Cell. Chap. 25-1; Garland Science, New York, 2002; 4th Edition, NBK26917, pàgs: 10. ISBN 0-8153-3218-1 [Consulta: 24 juny 2021].
  2. Janeway Jr, CA; Travers, P; Walport, M; Shlomchik, MJ «Infectious agents and how they cause disease» (en anglès). A: Immunobiology: The Immune System in Health and Disease. Chap 10-1; Garland Science, New York, 2001; 5th Edition, NBK27114, pàgs: 4. ISBN 0-8153-3642-X [Consulta: 26 juny 2021].
  3. Edae, CK; Wabalo, EK «Bacterial Toxins and Their Modes of Action: A Review Article» (en anglès). JMPB, 2019 Maig 31; 55, pp: 11-16. DOI: 10.7176/JMPB/55-03. ISSN: 2422-8427 [Consulta: 10 setembre 2021].
  4. Medzhitov, R «Recognition of microorganisms and activation of the immune response» (en anglès). Nature, 2007 Oct 18; 449 (7164), pp: 819-826. DOI: 10.1038/nature06246. ISSN: 1476-4687. PMID: 17943118 [Consulta: 1r octubre 2021].
  5. Drexler, M «How Infection Works» (en anglès). A: What You Need to Know About Infectious Disease. Chap 1; Institute of Medicine. National Academies Press (Washington, DC), 2011; NBK209706, pp: 4-10. ISBN 978-0-309-16139-8. DOI: 10.17226/13006 [Consulta: 7 juliol 2021].
  6. Aly, R «Microbial Infections of Skin and Nails» (en anglès). A: Medical Microbiology. 4th Edition, Chap. 98 (Baron, S; Ed.) University of Texas Medical Branch at Galveston, 1996; NBK8301, pàgs: 10. PMID: 21413322 [Consulta: 3 novembre 2018].
  7. Martinsen, TC; Bergh, K; Waldum, HL «Gastric Juice: A Barrier Against Infectious Diseases» (en anglès). Basic Clin Pharmacol Toxicol, 2005 Feb; 96 (2), pp: 94-102. DOI: 10.1111/j.1742-7843.2005.pto960202.x. ISSN: 1742-7843. PMID: 15679471 [Consulta: 9 novembre 2021].
  8. Gerba, GP «Environmentally Transmitted Pathogens» (en anglès). Environmental Microbiology, 2009; Chapter 22, Second Edition, pp: 445-484. DOI: 10.1016/B978-0-12-370519-8.00022-5. ISSN: 1462-2920. PMC: 7173582 [Consulta: 26 agost 2021].
  9. Weeks, DL; Eskandari, S; Scott, DR; Sachs, G «A H+-gated urea channel: the link between Helicobacter pylori urease and gastric colonization» (en anglès). Science, 2000 Gen 21; 287 (5452), pp: 482-485. PMID: 10642549. DOI: 10.1126/science.287.5452.482. ISSN: 1095-9203 [Consulta: 17 octubre 2021].
  10. Mobley, HLT «Urease» (en anglès). A: Helicobacter pylori: Physiology and Genetics, Chap. 16 (Mobley HLT, Mendz GL, Hazell SL; Eds.), 2001; NBK2417, pàgs: 46. PMID: 21290719 [Consulta: 7 juliol 2021].
  11. Hetzel, M; Ackermann, M; Lachmann, N «Beyond “Big Eaters”: The Versatile Role of Alveolar Macrophages in Health and Disease» (en anglès). Int J Mol Sci, 2021 Mar 24; 22 (7), pp: 3308. DOI: 10.3390/ijms22073308. PMC: 8036607. PMID: 33804918 [Consulta: 9 novembre 2021].
  12. Jamwal, SW; Mehrotra, P; Singh, A; Siddiqui, Z; et al «Mycobacterial escape from macrophage phagosomes to the cytoplasm represents an alternate adaptation mechanism» (en anglès). Sci Rep, 2016 Mar 16; 6, pp: 23089. DOI: 10.1038/srep23089. PMC: 4793295. PMID: 26980157 [Consulta: 7 juliol 2021].
  13. Baumgardner, DJ «Soil-related bacterial and fungal infections» (en anglès). J Am Board Fam Med, 2012 Set-Oct; 25 (5), pp: 734-744. DOI: 10.3122/jabfm.2012.05.110226. ISSN: 1558-7118. PMID: 22956709 [Consulta: 29 juliol 2021].
  14. Delgado-Baquerizo, M; Guerra, CA; Cano-Díaz, C; Egidi; et al «The proportion of soil-borne pathogens increases with warming at the global scale» (en anglès). Nat Clim Change, 2020 Maig 11; 8, pp: 550–554. DOI: 10.1038/s41558-020-0759-3. ISSN: 1758-6798 [Consulta: 18 juliol 2021].
  15. Hoving, JC «Pneumocystis and interactions with host immune receptors» (en anglès). PLoS Pathog, 2018 Feb 22; 14 (2), pp: e1006807. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006807. ISSN: 1553-7374. PMID: 29470553 [Consulta: 24 juny 2021].
  16. Wang, B, Yao, M; Lv, L; Ling, Z; Li, L «The Human Microbiota in Health and Disease» (en anglès). Engineering, 2017 Feb; 3 (1), pp: 71-82. DOI: 10.1016/J.ENG.2017.01.008. ISSN: 2095-8099 [Consulta: 25 juny 2021].
  17. Rollins, SE; Rollins, SM; Ryan, ET «Yersinia pestis and the plague» (en anglès). Am J Clin Pathol, 2003 Jun; 119 (Supl), pp: S78-S85. ISSN 0002-9173. DOI: 10.1309/DQM9-3R8Q-NQWB-FYU8. PMID: 12951845 [Consulta: 18 juliol 2021].
  18. Thèves, C; Crubézy, E; Biagini, P «History of Smallpox and Its Spread in Human Populations» (en anglès). Microbiol Spectr, 2016 Ag; 4 (4), pp: 1-16. ISSN 2165-0497. DOI: 10.1128/microbiolspec.PoH-0004-2014. PMID: 27726788 [Consulta: 10 octubre 2021].
  19. Naif, HM «Pathogenesis of HIV Infection» (en anglès). Infect Dis Rep, 2013 Jun 6; 5 (Supl 1), pp: e6. PMID: 24470970. DOI: 10.4081/idr.2013.s1.e6. PMC: 3892619 [Consulta: 10 octubre 2021].
  20. Lovett, B; St Leger, RJ «The Insect Pathogens» (en anglès). Microbiol Spectr, 2017 Mar; 5 (2), pp: 5.2.01. DOI: 10.1128/microbiolspec.FUNK-0001-2016. ISSN: 2165-0497. PMID: 28256192 [Consulta: 26 agost 2021].
  21. Zhang, Y; Lubberstedt, T; Xu, M «The genetic and molecular basis of plant resistance to pathogens» (en anglès). J Genet Genòmics, 2013 Gen 20; 40 (1), pp: 23-35. ISSN 1673-8527. DOI: 10.1016/j.jgg.2012.11.003. PMID: 23357342 [Consulta: 24 octubre 2021].
  22. Pagán, I; García-Arenal, F «Tolerance to Plant Pathogens: Theory and Experimental Evidence» (en anglès). Int J Mol Sci, 2018 Mar 11; 19 (3), pp: 810. PMID: 29534493. DOI: 10.3390/ijms19030810. PMC: 5877671 [Consulta: 24 octubre 2021].
  23. Sattar, SBA; Sharma, S «Bacterial Pneumonia» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 7; NBK513321 (rev), pàgs: 11. PMID: 30020693 [Consulta: 24 juny 2021].
  24. Addis, M; Sisay, D «A Review on Major Food Borne Bacterial Illnesses» (en anglès). J Trop Dis, 2015; 3 (4), pp: 1000176. DOI: 10.4176/2329-891X.1000176. ISSN: 2329-891X [Consulta: 24 juny 2021].
  25. Aslam, B; Wang, W; Arshad, MI; Khurshid, M; et al «Antibiotic resistance: a rundown of a global crisis» (en anglès). Infect Drug Resist, 2018 Oct 10; 11, pp: 1645-1658. DOI: 10.2147/IDR.S173867. PMC: 6188119. PMID: 30349322 [Consulta: 26 juny 2021].
  26. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «Papovaviricetes» (en anglès) pàgs: 2, 2021 Jun 2; ID: 2732421 (rev). [Consulta: 26 juny 2021].
  27. Guharoy, R; Panzik, R; Noviasky, JA; Krenzelok, EP; Blair, DC «Smallpox: clinical features, prevention, and management» (en anglès). Ann Pharmacother, 2004 Mar; 38 (3), pp: 440-447. DOI: 10.1345/aph.1D272. ISSN: 1060-0280. PMID: 14755066 [Consulta: 18 juliol 2021].
  28. Su, SB; Chang, HL; Chen, KT «Current Status of Mumps Virus Infection: Epidemiology, Pathogenesis, and Vaccine» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2020 Mar 5; 17 (5), pp: 1686. DOI: 10.3390/ijerph17051686. PMC: 7084951. PMID: 32150969 [Consulta: 18 juliol 2021].
  29. Naim, HY «Measles virus: A pathogen, vaccine, and a vector» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2015; 11 (1), pp: 21-26. DOI: 10.4161/hv.34298. PMC: 4514292. PMID: 25483511 [Consulta: 4 setembre 2021].
  30. Lambert, N; Strebel, P; Orenstein, W; Icenogle, J; Poland, GA «Rubella» (en anglès). Lancet, 2015 Jun 6; 385 (9984), pp: 2297-2307. DOI: 10.1016/S0140-6736(14)60539-0. PMC: 4514442. PMID: 25576992 [Consulta: 4 setembre 2021].
  31. Virus Pathogen Database and Analysis Resource (ViPR). «About the Filoviridae family» (en anglès). Virus Families, 11-09-2021. [Consulta: 24 octubre 2021].
  32. Hunt, CL; Lennemann, NJ; Maury, W «Filovirus entry: a novelty in the viral fusion world» (en anglès). Viruses, 2012 Feb; 4 (2), pp: 258-275. DOI: 10.3390/v4020258. PMC: 3315215. PMID: 22470835 [Consulta: 3 novembre 2021].
  33. Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; et al «Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA» (en anglès). Arch Virol, 2014 Maig; 159 (5), pp: 1229-1237. DOI: 10.1007/s00705-013-1877-2. PMC: 4010566. PMID: 24190508 [Consulta: 23 juny 2021].
  34. Eiras, M; Daròs, JA; Flores, R; Kitajima, EM «Viróides e Virusóides: Relíquias do Mundo de RNA» (en portuguès). Fitopatol Bras, 2006 Maig-Jun; 31 (3), pp: 229-246. DOI: 10.1590/S0100-41582006000300001. ISSN: 1678-4677 [Consulta: 24 juny 2021].
  35. Udayangani, S. «Difference Between Viroid and Virusoid» (en anglès). Difference Between, 11-11-2019. [Consulta: 24 octubre 2021].
  36. Telling, GC «Nucleic acid-free mutation of prion strains» (en anglès). Prion, 2010 Oct-Des; 4 (4), pp: 252-255. DOI: 10.4161/pri.4.4.13675. PMC: 3268957. PMID: 20948302 [Consulta: 18 juliol 2021].
  37. McKintosh, E; Tabrizi, SJ; Collinge, J «Prion diseases» (en anglès). J Neurovirol, 2003 Abr; 9 (2), pp: 183-193. DOI: 10.1080/13550280390194082. ISSN: 1538-2443. PMID: 12707849 [Consulta: 24 juny 2021].
  38. Wadsworth, JDF; Collinge, J «Update on human prion disease» (en anglès). Biochimica et biophysica acta, 2007 Jun; 1772 (6), pp: 598-609. DOI: 10.1016/j.bbadis.2007.02.010. ISSN: 1878-2434. PMID: 17408929 [Consulta: 24 setembre 2021].
  39. Köhler, JR; Hube, B; Puccia, R; Casadevall, A; Perfect, JR «Fungi that Infect Humans» (en anglès). Microbiol Spectr, 2017 Jun; 5 (3), pàgs: 72. DOI: 10.1128/microbiolspec.FUNK-0014-2016. ISSN: 2165-0497. PMID: 28597822 [Consulta: 18 setembre 2021].
  40. Akpan, A; Morgan, R «Oral candidiasis» (en anglès). Postgrad Med J, 2002 Ag; 78 (922), pp: 455-459. DOI: 10.1136/pmj.78.922.455. PMC: 1742467. PMID: 12185216 [Consulta: 23 juny 2021].
  41. Vila, T; Sultan, AS; Montelongo-Jauregui, D; Jabra-Rizk, MA «Oral Candidiasis: A Disease of Opportunity» (en anglès). J Fungi (Basel), 2020 Gen 16; 6 (1), pp: 15. DOI: 10.3390/jof6010015. PMC: 7151112. PMID: 31963180 [Consulta: 24 setembre 2021].
  42. Sabbagh, W; Darwich, NS «Pneumocystis jiroveci Pneumonia and Newly Diagnosed Human Immunodeficiency Virus (AIDS) in a 63-Year-Old Woman» (en anglès). Am J Case Rep, 2018 Ag 8; 19, pp: 927-931. DOI: 10.12659/AJCR.909612. PMC: 6095065. PMID: 30087316 [Consulta: 20 agost 2021].
  43. Yang CY, Yang AH, Yang WC, Lin CC «Risk factors for Pneumocystis jiroveci pneumonia in glomerulonephritis patients receiving immunosuppressants» (en anglès). Intern Med, 2012; 51 (20), pp: 2869-2875. DOI: 10.2169/internalmedicine.51.6774. ISSN: 1349-7235. PMID: 23064560 [Consulta: 20 agost 2021].
  44. Bajer, A; Chaboli Alevi, KC; Barratt, J; Capewell, P; Fernández Prada, C; Gurgel-Gonçalves, R; et al (Editors) «Protozoa and protozoan diseases section» (en anglès). A: Parasites & Vectors. BioMed Central Ltd, Part of Springer Nature, 2021; Oct 15, pàgs: 125. ISSN: 1756-3305 [Consulta: 17 octubre 2021].
  45. Benchimol, M; Engel, JC; Tan, KSW; de Souza, W «Cell biology of pathogenic protozoa and their interaction with host cells» (en anglès). Biomed Res Int, 2014; Jun 5, pp: 143418. DOI: 10.1155/2014/143418. PMC: 4066675. PMID: 24995268 [Consulta: 16 juliol 2021].
  46. Unzaga, JM; Zonta, ML; Bernstein, M; Campero, ML; et al «Atlas Comentado de Protozoologia: Protozoos parásitos de importancia sanitaria y epidemiológica» (en castellà). Libros de Cátedra. Editorial de la Universidad Nacional de La Plata, 2018; Nov 15, pàgs: 83. ISBN 978-950-34-1681-5 [Consulta: 16 juliol 2021].
  47. Al Amin, ASM; Wadhwa, R «Helminthiasis» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Maig 7; NBK560525 (rev), pàgs: 13. PMID: 32809360 [Consulta: 5 juliol 2021].
  48. Francesconi, F; Lupi, O «Myiasis» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2012 Gen; 25 (1), pp: 79-105. DOI: 10.1128/CMR.00010-11. PMC: 3255963. PMID: 22232372 [Consulta: 5 agost 2021].
  49. Reed, K; Reynolds, SB; Smith, C «The First Case of Ignatzschineria ureiclastica/larvae in the United States Presenting as a Myiatic Wound Infection» (en anglès). Cureus, 2021 Abr 16; 13 (4), pp: e14518. DOI: 10.7759/cureus.14518. PMC: 8126268. PMID: 34007769 [Consulta: 5 agost 2021].
  50. Patel, R; Abraham, A; Thomas, J; Zhi, W; et al «A Rare Case of Pneumonia Caused by Shewanella putrefaciens» (en anglès). Case Rep Med, 2012; Oct 22, pp: 597301. DOI: 10.1155/2012/597301. PMC: 3485528. PMID: 23133456 [Consulta: 29 juliol 2021].
  51. Talbot, Z; Amble, A; Delva, G; Eddib, A; Muddassir, S «Severe Sepsis and Wet Gangrene Requiring Foot Amputation Caused by an Emerging Human Pathogen - Shewanella algae» (en anglès). Cureus, 2019 Set 16; 11 (9), pp: e5668. DOI: 10.7759/cureus.5668. PMC: 6823033. PMID: 31720144 [Consulta: 29 juliol 2021].
  52. Thèves, C; Biagini, P; Crubézy, E «The rediscovery of smallpox» (en anglès). Clin Microbiol Infect, 2014 Mar; 20 (3), pp: 210-218. DOI: 10.1111/1469-0691.12536. ISSN: 1469-0691. PMID: 24438205 [Consulta: 29 juliol 2021].
  53. Zawilińska, B; Kosz-Vnenchak, M «General introduction into the Ebola virus biology and disease» (en anglès). Folia Med Cracov, 2014; 54 (3), pp: 57-65. ISSN 0015-5616. PMID: 25694096 [Consulta: 29 juliol 2021].
  54. Wahl, LM; Zhu, AD «Survival Probability of Beneficial Mutations in Bacterial Batch Culture» (en anglès). Genetics, 2015 Maig; 200 (1), pp: 309-320. PMID: 25758382. DOI: 10.1534/genetics.114.172890. PMC: 4423372 [Consulta: 29 juliol 2021].
  55. Manetu, WM; Karanja, AM «Waterborne Disease Risk Factors and Intervention Practices: A Review» (en anglès). OALib Journal, 2021 Maig 18; 8, pp: e7401. DOI: 10.4236/oalib.1107401. ISSN: 2333-9721 [Consulta: 26 juny 2021].
  56. Boelee, E; Geerling, G; van der Zaan, B; Blauw, A; Vethaak, AD «Water and health: From environmental pressures to integrated responses» (en anglès). Acta Trop, 2019 Maig; 193, pp: 217-226. DOI: 10.1016/j.actatropica.2019.03.011. ISSN: 1873-6254. PMID: 30857860 [Consulta: 24 juny 2021].
  57. Toze, S «Microbial Pathogens in Wastewater» (en anglès). Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, Land and Water. Australia, 1997 Jun; Technical Report 1/97, pàgs: 103. ISSN: 1833-4563 [Consulta: 10 setembre 2021].
  58. Lin, CH; Lin, CJ; Kuo, YW; Wang, JY; et al «Tuberculosis mortality: patient characteristics and causes» (en anglès). BMC Infect Dis, 2014 Gen 3; 14, pp: 5. DOI: 10.1186/1471-2334-14-5. PMC: 3890594. PMID: 24387757 [Consulta: 26 agost 2021].
  59. White, C; Franco-Paredes, C «Leprosy in the 21st century» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2015 Gen; 28 (1), pp: 80-94. DOI: 10.1128/CMR.00079-13. PMC: 4284303. PMID: 25567223 [Consulta: 26 agost 2021].
  60. Brazier, AJ; Avril, M; Bernabeu, M; Benjamin, M; Smith, JD «Pathogenicity Determinants of the Human Malaria Parasite Plasmodium falciparum Have Ancient Origins» (en anglès). mSphere, 2017 Gen 11; 2 (1), pp: e00348-16. DOI: 10.1128/mSphere.00348-16. PMC: 5227068. PMID: 28101534 [Consulta: 14 novembre 2021].
  61. Dillard, RL; Juergens, AL «Plague» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBKK549855 (rev), pàgs: 7. PMID: 31751045 [Consulta: 26 agost 2021].
  62. Akram, SM; Ladd, M; King, KC «Rickettsia Prowazekii» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Gen 31; NBK448173 (rev), pàgs: 5. PMID: 28846313 [Consulta: 24 juny 2021].
  63. Eng, SK; Pusparajah P; Ab Mutalib, NS; Ser, HL; et al «Salmonella: A review on pathogenesis, epidemiology and antibiotic resistance». Front Life Sci, 2015 Jun; 8 (3), pp: 284-293. DOI: 10.1080/21553769.2015.1051243. ISSN: 2155-3777 [Consulta: 26 agost 2021].
  64. Harms, A; Dehio, C «Intruders below the Radar: Molecular Pathogenesis of Bartonella spp.». Clin Microbiol Rev, 2012 Gen; 25 (1), pp: 42-78. DOI: 10.1128/CMR.05009-11. PMC: 3255967. PMID: 22232371 [Consulta: 28 octubre 2021].
  65. Watanabe, T; Kawaoka, Y «Pathogenesis of the 1918 Pandemic Influenza Virus». PLoS Pathog, 2011 Gen 27; 7 (1), pp: e1001218. DOI: 10.1371/journal.ppat.1001218. PMC: 3029258. PMID: 21298032 [Consulta: 3 novembre 2021].
  66. Racaniello, VR «One hundred years of poliovirus pathogenesis». Virology, 2006 Gen 5; 344 (1), pp: 9-16. DOI: 10.1016/j.virol.2005.09.015. ISSN: 1096-0341. PMID: 16364730 [Consulta: 28 octubre 2021].
  67. Patel, PR; Shah, S «Ebola Virus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Jul 21; NBK560579 (rev), pàgs: 7. PMID: 32809414 [Consulta: 26 agost 2021].
  68. Fanales-Belasio, E; Raimondo, M; Suligoi, B; Buttò, S «HIV virology and pathogenetic mechanisms of infection: a brief overview». Ann Ist Super Sanita, 2010; 46 (1), pp: 5-14. DOI: 10.4415/ANN_10_01_02. ISSN: 2384-8553. PMID: 20348614 [Consulta: 3 novembre 2021].

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica