Portal:Entreteniment/Articles seleccionats



Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


 
Baralla espanyola

El joc de la botifarra és un joc de cartes, molt popular a Catalunya. És un joc per a quatre jugadors (en la modalitat normal), que van en parelles. És l'evolució d'un altre català de cartes practicat a Catalunya anomenat manilla, el qual va substituir en popularitat.

El joc es juga entre quatre jugadors, que formant parella, seuran l'un al davant de l'altre. S'utilitza una baralla de 48 cartes formada per quatre colls (oros, copes, espases i bastos) amb 12 cartes cadascun. L'objectiu de la partida és arribar als 101 punts abans que la parella contrària.


{{Article_d'entreteniment_de_gener}} - discussió - modifica - historial


 
Grafit inspirat en l'obra de Dalí. Barberà del Vallès

Un grafit és un missatge escrit o una imatge pintada, o una barreja d'ambdues, generalment emprant pots de pintura amb aerosol i sobre un lloc visible per els vianants, com panys de paret, portes o monuments. Pot tenir una motivació de protesta política o social, especialment quan l'utilitzen moviments de joves. També n'hi ha que tenen motivacions artístiques, o simplement d'afirmació personal, com en el cas de les firmes pintades de forma repetida.

No s'ha de confondre qualsevol pintada en una paret amb un grafit. El grafit és posar el teu nom en tots els llocs que puguis perquè la gent ho vegi. Una pintada política no és grafit. Un exemple de guerra de símbols va ser el xumet, que es pot trobar a moltes ciutats del país.


{{Article_d'entreteniment_de_febrer}} - discussió - modifica - historial


 

El petit drac verd Tabaluga és un caràcter titella, que viu a Groenlàndia. Té al voltant de 100 anys (i cada any d'un drac són 700 anys humans!). És una creació del músic alemany, Peter Maffay, l'escriptor de cançons per a nens Rolf Zuckowski i l'autor Gregor Rottschalk. L'artista Helme Heine va donar a Tabaluga la seva aparença.

El musical "Tabaluga & Lilli" es va estrenar el 24 de setembre de 1999 al "TheatrO CentrO", Oberhausen, i es va continuar representant fins el 30 de juny del 2001. El petit drac, entre altres coses, va aconseguir unir-se a la High Society of German musical actors (Alta Societat de actors musicals d'Alemanya), la qual conté estrelles com Andreas Bieber, Ross Antony, Paul Kribbe and Carolin Fortenbacher.


{{Article_d'entreteniment_de_març}} - discussió - modifica - historial


 
Un trencla-closques del Sudoku (pitgeu sobre la imatge per a conèixer la solució)

Sudoku (japonès: 数独 sūdoku), sovint escrit també Su Doku, és un trencaclosques de col·locació que requereix només paciència i una certa habilitat lògica, si bé alguns trenca-closques poden ser realment difícils de resoldre.

El joc es composa d'una graella de 9×9 cel·les subdividida en 9 subgraelles de 3×3 anomenades regions. Donats uns quants números inicials, l'objectiu és col·locar un número de l'1 al 9 en cada cel·la de tal manera que mai coincideixin dos números iguals en cada línia horitzontal, vertical o en cada regió.

Els numerals en els sudoku s'usen només per conveniència, sense que existeixi cap relació aritmètica entre ells. De fet, poden usar-se qualsevol tipus de símbols, lletres, formes, colors... sense alterar-ne el funcionament.


{{Article_d'entreteniment_d'abril}} - discussió - modifica - historial


 
GR-7

El GR 7 és un Sender de gran recorregut que parteix d'Andorra fins l'estret de Gibraltar. Com a sender de gran recorregut està balisat amb senyals roges i blanques. Es tracta del primer sender d'aquest tipus que es va senyalitzar a l'Estat espanyol (es va iniciar al 1974). Té un recorregut que discorre paral·lel a la línia de costa del Mediterrània, però allunyat de vora mar. Forma part del sender europeu E-4 (Tarifa-Esparta); després de creuar França i Andorra (en ambdós països també té la referència de GR 7), entra a Catalunya per La Farga de Moles, creua el Principat i continua pel País Valencià, Múrcia i Andalusia fins arribar al cap de Tarifa, a prop d'Algesires on finalitza el recorregut. Està previst que un dia es trobe amb el GR 92 en eixe punt.


{{Article_d'entreteniment_de_maig}} - discussió - modifica - historial


 
Io-io

El io-io és una joguina infantil consistent en un disc de fusta, plàstic o altres materials la vora dels quals té una ranura profunda al voltant de la qual s'atropella un fil o cordill prim que, lligat a un dit i mitjançant sacsejades, fa pujar i baixar el disc alternativament.

Un artefacte similar al io-io existia ja cap a l'any 1000 aC a la Xina, on s'utilitzava com instrument hipnòtic. No obstant això, a l'origen, el io-io del que deriva la joguina actual era un estri de caça, similar al de les boleadoras dels gautxos, que els tagals de les Filipines havien usat durant més de 400 anys.


{{Article_d'entreteniment_de_juny}} - discussió - modifica - historial


 
El Pelele

Goyescas és una òpera nacionalista en un acte i tres escenes amb música d'Enric Granados i llibret de Fernando Periquet y Zuaznabar. Va ser creada emprant la música de l'òbra homònima per a piano de Granados (Goyescas).

La font d'inspiració, tant del conjunt d'escenes de l'obra per piano com de la subsegüent òpera són les pintures de Francisco Goya, subtitulades Los majos Enamorados ("Els galants enamorats"). La suite per a piano Goyescas havia estat estrenada al Palau de la Música Catalana de Barcelona l'11 de març de 1911. L'òpera es va basar en els temes de la suite, que van ser orquestrats i adaptats per al cant, afegint una mínima quantitat de música original. El llibret va haver de ser escrit per a encaixar el text en les melodies preexistents, al contrari del que és habitual.


{{Article_d'entreteniment_de_juliol}} - discussió - modifica - historial


 
Projector antic

El cinema (del grec Kino, moviment) o cinematografia és l'art de realitzar films cinematogràfics. El seu procediment consisteix en la il·lusió de moviment produïda per la projecció d'imatges fixes enregistrades en continuïtat sobre una pel·lícula de cel·luloide a una freqüència habitual de 24 fotogrames per segon. La sensació de moviment es genera al cervell de l'observador gràcies al fenomen de la persistència en la retina, la teoria de la qual va ser formulada per Peter Mark Roget el 1824.

El cinema també és considerat el Setè Art, terme introduït per Ricciotto Canudo el 1914. Segons ell, el cinema és «l'art plàstica en moviment que compendia totes les arts». Els principals centres de producció de pel·lícules actualment es troben a Hollywood i Bollywood.


{{Article_d'entreteniment_d'agost}} - discussió - modifica - historial


La Princesa Zelda (en japonès: プリンセス ゼルダ, Purinsesu Zeruda; en anglès: Princess Zelda) és un personatge fictici de la franquícia de videojocs de The Legend of Zelda. Zelda és un membre de la Família Reial d'Hyrule (Royal Family of Hyrule), essent el personatge que reb el nom de la sèrie, tanmateix el protagonista i personatge controlable és en Link. Sovint és raptada presonera pel malvat antagonista de la trama: Ganondorf, el Rei del Mal. D'acord amb Shigeru Miyamoto, el creador de la saga, el nom ve de Zelda Fizgerald. Darrerament el seu paper ha canviat considerablement. En jocs com The Legend of Zelda: The Wind Waker i en The Legend of Zelda: Twilight Princess ja no representa el paper de "princesa en perill", sinó que ajuda a en Link directament en el combat final amb el seu arc.

Ha aparegut també en Super Smash Bros. Melee, un joc de Nintendo GameCube. La Princesa Zelda utilitzà màgia per lluitar contra els seus enemics. Però, en el joc The Legend of Zelda: Ocarina of Time també es pot transformar en l'emmascarat Sheik, que empra atacs físics, tot això per amagar la seva identitat, ja que era perseguida per Ganon.


{{Article_d'entreteniment_de_setembre}} - discussió - modifica - historial


 
Tauler alemany del jocs del monopoly.

Monopoly és un joc de taula sobre béns immobles, actualment produït per l'empresa nord-americana Hasbro. Monopoly és un dels jocs de taula comercials més venuts del món.

Com el nom indica, l'objectiu del joc és aconseguir beneficis i finalmente el monopoli del mercat, tenint totes les propietats immobles imaginàries que apareixen al joc.

Jocs similars a Monopoly eren ja populars a començaments del segle xx, sobretot a Estats Units i el Regne Unit. Nogensmenys, qui va patentar Monopoly el 1935 va ser Charles Darrow, un venedor de calefactors domèstics aturat del sud-est de Pennsilvània.


{{Article_d'entreteniment_d'octubre}} - discussió - modifica - historial


 
La Galleria degli Uffizi des de la Piazza della Signoria

La Galleria degli Uffizi és un palau de la ciutat de Florència que conté una de les col·leccions d'art més antigues i més famoses del món.

La construcció del palau Uffizi va començar el 1560. Cosme I de Mèdici va encarregar a Giorgio Vasari un edifici per a allotjar les magistratures florentines, atès que Palazzo Vecchio ja s’havia quedat petit. D'aquí ve el seu nom, de ‘palau o galeria de les oficines’. Les obres es van acabar el 1581. Durant anys, algunes parts del palau van servir per a guardar les peces d'art de la magnífica col·lecció de la família Mèdici.


{{Article_d'entreteniment_de_novembre}} - discussió - modifica - historial


 
Partit de Corfbol

El corfbol o korfbal és un esport d'equip jugat entre dos equips que cerquen introduir una pilota dins d'una cistella. Els equips són mixts, formats per quatre homes i quatre dones, i l'àrea de joc es divideix entre les zones d'atac i defensa. El corfbol manté certes similituds amb el bàsquet, i de fet es considera una evolució d'aquest influenciat pel ringball suec.

El corfbol es basa en els principis de la cooperació, la no violència, la no especialització, l’habilitat i la coeducació.


{{Article_d'entreteniment_de_desembre}} - discussió - modifica - historial




Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs