Sportswashing (blanqueig esportiu) és un manlleu (de l'anglès sports, esports, i whitewash, blanquejar o encobrir) utilitzat per referir-se a la pràctica d'individus, grups, corporacions o governs que utilitzen l'esport per millorar la reputació danyada. Es pot fer mitjançant l'organització d'esdeveniments esportius, la compra o el patrocini d'equips esportius o la participació en un esport. A nivell internacional, es creu que lSportswashing s'ha fet servir per desviar l'atenció dels historials deficients de drets humans i els escàndols de corrupció. A nivell individual i empresarial, es creu que el blanqueig esportiu s'ha fet servir per encobrir vicis, delictes i escàndols.

El president Vladimir Putin sosté el trofeu de la Copa Mundial de la FIFA en una cerimònia prèvia al torneig a Moscou el 9 de setembre del 2017

A nivell internacional, el rentat esportiu s'ha descrit com a part del poder transversal d'un país.[1][2][3][4] L'organització de la Copa Mundial de la FIFA 2018 per part de Rússia s'ha citat com a exemple, ja que la reputació global del país era baixa a causa de la política exterior i l'esdeveniment va canviar l'enfocament de les discussions cap a l'èxit de la Copa Mundial.[5]

Gent de països acusats de rentar esports sovint argumenten que simplement volen gaudir d'esdeveniments esportius als seus països d'origen i que els boicots esportius i la reubicació d'esdeveniments són injustos per als aficionats a l'esport i ineficaços per canviar la política del govern.[6]

Entre les empreses que han estat acusades de blanqueig esportiu hi ha Ineos, que es va convertir en el principal patrocinador del Team Sky de ciclisme el 2019, cosa que va fer que passés a dir-se Team Ineos i posteriorment Ineos Grenadiers,[7] i Arabtec, una empresa dels Emirats Àrabs Units que va patrocinar el Manchester City FC.[8]

El blanqueig esportiu es considera una forma de propaganda potencialment costosa. Per exemple, el març del 2021 l'organització de drets humans Grant Liberty va afirmar que només Aràbia Saudita havia gastat almenys 1.500 milions de dòlars en suposades activitats de blanqueig esportiu.[9][10]

Exemples

modifica

Sportswashing en patrocini corporatiu

modifica
 
Luis Suárez amb una samarreta del FC Barcelona amb el logotip de Qatar Airways com a patrocinador

Acollir esdeveniments esportius

modifica

Bàsquet

modifica

Ciclisme

modifica

Tornejos de futbol

modifica
 
Rússia lliura a Qatar la batuta de relleu simbòlic dels drets d'acollida de la Copa del Món de la FIFA 2022 el juny de 2018
 
El Chelsea jugant contra l'Arsenal a l'Estadi Olímpic de Bakú durant la final de la UEFA Europa League el 29 de maig de 2019

Propietat de l'equip

modifica
  • El propietari dels mitjans de comunicació italians, Silvio Berlusconi, a través del seu hòlding Fininvest, va ser propietari del club de la Sèrie A, el Milan AC, el 1986, i va tenir el 98% de les accions del club fins al 2017. Berlusconi va guanyar popularitat al país utilitzant l'èxit del seu equip, fortament recolzat pels seus propis mitjans de comunicació, entre ells Mediaset, per millorar l'opinió pública,[59] cosa que va ser útil per als seus fins polítics.[60] Va fundar Forza Italia, un partit de centredreta, i el 1994 es va convertir en Primer Ministre del país. Durant més de dues dècades de govern dividides en quatre períodes, Berlusconi es va veure embolicat en casos d'abús de poder, suborns, corrupció de personal públic i falsa comptabilitat, així com en escàndols sexuals,[60] entre d'altres polèmiques. Va proposar i aprovar moltes lleis ad personam (un tipus de clientelisme) a favor dels seus propis negocis, entre ells el del club milanès com el cas Lentini el 1995, el Decret salva-calci el 2003,[61][62] que va permetre al Milà alleujar el seu deute del 242 milions d'euros,[63][64] i la despenalització de la falsa comptabilitat durant el segon govern, càrrec pel qual el seu club i el seu rival local, l'Internazionale, van ser jutjats i absolts cinc anys després per aquesta mesura;[63] obtenint el suport polític de l'afició milanista, una de les més grans del país.[65]

Referències

modifica
  1. «Sportswashing, a new word for an old idea – Sportstar», 24-04-2020. Arxivat de l'original el 24 abril 2020. [Consulta: 18 febrer 2021].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Saudi uses sports 'soft power' as lever of influence» (en anglès). France 24, 02-01-2020. [Consulta: 18 febrer 2021].
  3. «Qatar's soft power sports diplomacy» (en anglès). Middle East Institute. [Consulta: 18 febrer 2021].
  4. Limited, Bangkok Post Public Company «Saudi uses sports 'soft power' as lever of influence» (en anglès). Bangkok Post.
  5. «Sportswashing: a growing threat to sport» (en anglès australià). Upstart, 17-09-2020. [Consulta: 18 febrer 2021].
  6. «'Sportswashing': unethical but sadly here to stay» (en anglès britànic). Palatinate. [Consulta: 13 abril 2021].
  7. «The 'Sportswashing' Behind One of the World's Biggest Cycling Teams» (en anglès). www.vice.com. [Consulta: 18 febrer 2021].
  8. «Amnesty criticises Manchester City over 'sportswashing'» (en anglès). The Guardian, 11-11-2018. [Consulta: 18 febrer 2021].
  9. «Saudi Arabia has spent at least $1.5bn on 'sportswashing', report reveals» (en anglès). The Guardian, 28-03-2021. [Consulta: 22 abril 2021].
  10. «Saudi Arabia has spent 'at least' $1.5bn on 'sportswashing'» (en anglès britànic). Middle East Monitor, 29-03-2021. [Consulta: 22 abril 2021].
  11. «The Sportswashing of Corruption —» (en anglès americà). Fourth Floor. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2022. [Consulta: 22 abril 2021].
  12. Black, Liam. «How Sportswashing Is Taking Over Football» (en anglès britànic). Sporting Ferret, 16-07-2020. [Consulta: 22 abril 2021].
  13. «Chelsea for sale as spotlight falls on Russian money trail – DW – 03/02/2022» (en anglès). [Consulta: 18 novembre 2022].
  14. «Bayern de Múnic Fans Ramp Up Criticism of Club's Ties to Qatar | Sports Illustrated». [Consulta: 18 novembre 2022].
  15. «Messi, PSG, FFP, Qatar and where football goes from here – DW – 08/12/2021» (en anglès). [Consulta: 18 novembre 2022].
  16. «'Bayern Munich cannot remain silent' – DW – 01/03/2018» (en anglès). [Consulta: 18 novembre 2022].
  17. «AFL 'reassessing' sponsorship with Royal Brunei after gay protests» (en anglès), 10-09-2014. [Consulta: 18 novembre 2022].
  18. «AFL Europe to terminate controversial deal with Royal Brunei Airlines» (en anglès britànic). SportBusiness, 18-09-2014. [Consulta: 8 gener 2021].
  19. Kate Walker. «Analysis: The real cost of PDVSA sponsoring Pastor Maldonado». motorsport.com, 20-12-2015.
  20. «Jordan and China form TV alliance». Motorsport.com, 03-03-2003. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2022. [Consulta: 18 novembre 2022].
  21. Miguel Delaney. «Sportswashing is not new – but has never been more insidious». The Independent, 10-06-2020. Arxivat de l'original el 24 maig 2022.
  22. David Emmet. «The Ramifications of Saudi Arabia Backing VR46's Move into MotoGP». Asphalt and Rubber, 29-04-2021.
  23. Aramco announces sponsorship of Formula 1.
  24. David Emmet. «VR46 Team Announces Saudi Backing For MotoGP Project - Sportwashing Or Business As Usual?». Asphalt and Rubber, 28-04-2021.
  25. «Manchester United official club statement on Aeroflot». Manchester United Official Website, 25-02-2022. [Consulta: 25 febrer 2022].
  26. 26,0 26,1 26,2 26,3 26,4 26,5 «Igniting the Truth Against Authoritarian Sportswashing». Human Rights Foundation, 17-12-2021. [Consulta: 4 gener 2022].
  27. «Azerbaijan's sponsorship of Atlético Madrid proves spectacular success | Owen Gibson» (en anglès), 01-05-2014. [Consulta: 14 novembre 2022].
  28. «Saudi Arabia's PIF-backed Neom partners McLaren in FE, XE». Motorsport Week, 27-06-2022. [Consulta: 27 juny 2022].
  29. «‘Absurd’: British Cycling faces backlash after announcing partnership with Shell» (en anglès). The Guardian, 10-10-2022. [Consulta: 19 desembre 2022].
  30. Kilpatrick, Dan. «Tottenham urged to ditch Chinese main sponsor AIA and ‘show support for human rights and freedom’». standard.co.uk, 01-11-2022. [Consulta: 2 novembre 2022].
  31. Ramirez, Bert A. «Looking back: The 1978 World Basketball Championship in Manila (Part I)». Rappler. Arxivat de l'original el 10 de juliol 2021. [Consulta: 28 novembre 2021].
  32. «世界盃》美國男籃再少一人 國王後衛福克斯也退出國家隊». 自由體育, 18-08-2019. Arxivat de l'original el 2019-09-03. [Consulta: 3 setembre 2019].
  33. 33,0 33,1 Chu, Marcus P. Sporting Events in China as Economic Development, National Image, and Political Ambition. Springer Nature, 9 abril 2021. ISBN 9783030700164. 
  34. Sikes, Michelle M. Sport and Apartheid South Africa: Histories of Politics, Power, and Protest. Routledge, 29 novembre 2021. ISBN 9781000488524. 
  35. 35,0 35,1 35,2 35,3 35,4 35,5 35,6 35,7 Søyland, Håvard Stamnes ISCTE, 11-2020 [Consulta: 27 novembre 2021].
  36. «Sport and human rights - where should stars draw a line in the sand?» (en anglès). BBC Sport.
  37. 37,0 37,1 37,2 Lenskyj, Helen Jefferson. The Olympic Games: A Critical Approach. Emerald Publishing, 15 abril 2020. ISBN 978-1838677763. 
  38. 38,0 38,1 38,2 38,3 38,4 38,5 38,6 Rogers, Neal. «The Weekly Spin: The Intersection Of Pro Cycling And Basic Human Rights». CyclingTips, 12-02-2019. [Consulta: 27 novembre 2021].
  39. Van Densen, Lars. «Hanging out the Laundry Sportswashing in Cycling». ProCyclingUK.
  40. Harris, Joe. «The Outer Line: The UCI approaches a sportswashing crossroads». VeloNews, 22-09-2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
  41. «Sportswashing and the tangled web of Europe's biggest clubs» (en anglès). The Guardian, 15-02-2019. [Consulta: 14 octubre 2021].
  42. «How Francisco Franco Utilised Spanish Football To Consolidate His Power». Pundit Arena, 26-08-2016. Arxivat de l'original el 28 de novembre 2021. [Consulta: 18 novembre 2022].
  43. Ellis, James. «Sportswashing and Atrocity: The 1978 FIFA World Cup». Yet Again, 16-10-2020. [Consulta: 27 novembre 2021].
  44. Billebault, Alexis. «Libya: When Muammar Gaddafi played political football». The Africa Report, 25-09-2020. [Consulta: 29 novembre 2021].
  45. Richards, Joel. «How the vinotinto attempted to capture the mood of a nation». The Guardian, 16-07-2007. [Consulta: 29 novembre 2021].
  46. Brossier, Aurélien. «Trophée des champions : pourquoi le Gabon ?» (en francès), 03-08-2013. [Consulta: 30 novembre 2021].
  47. Bento, Luciana. «Brazil: Human rights under threat ahead of the World Cup». Amnesty International, 11-04-2014.
  48. «World Cup dream is 'sportswashing' Russia's appalling record» (en anglès australià). ABC News, 13-06-2018.
  49. «Supercoppa italiana: appelli a Juventus e Milan per boicottare la finale di Riad dopo l'assassinio di Khasshoggi» (en italià). SuperNews, 26-10-2018.
  50. «Amnesty: stop Azerbaijan from sportswashing 'appalling human rights record'». The Irish Times, 22-05-2019.
  51. 51,0 51,1 «Así es Arabia Saudí, el país que albergará la Supercopa y que viola derechos humanos». Publico. [Consulta: 19 desembre 2022].
  52. Lloyd, Simon. «Over The Rainbow: How Hungary sportswashed its way to the front of UEFA's queue». Sports Joe. [Consulta: 25 novembre 2021].
  53. Kunti, Samindra. «Azerbaijan's Sportswashing Culminates With Euro 2020 Quarterfinal». Forbes. [Consulta: 25 novembre 2021].
  54. Gowler, Michael. «Barcelona's Maradona tribute slammed after Napoli snub and Saudi Arabia decision» (en anglès), 25-10-2021. [Consulta: 19 desembre 2022].
  55. Dendoune, Nadir. «Une campagne sur Twitter pour que le Trophée des Champions ne se joue pas en Israël» (en francès), 12-07-2021. [Consulta: 30 novembre 2021].
  56. «TROPHÉE DES CHAMPIONS - La Brigade Loire fait le choix de boycotter le Trophée des champions en Israël» (en francès). Eurosport, 23-07-2022.
  57. Delaney, Miguel. «Should football boycott the Qatar World Cup?». The Independent, 24-03-2021. Arxivat de l'original el 24 maig 2022. [Consulta: 8 abril 2021].
  58. «China: Hosting FIFA Club World Cup must not be an opportunity to 'sportswash' reputation» (en anglès). Amnesty International.
  59. «Newcastle United Takeover: How Far is Too Far?» (en anglès americà). sports gazette, 15-10-2021. [Consulta: 19 desembre 2022].
  60. 60,0 60,1 Brewin, John. «How soccer become a geopolitical tool of influence», 10-01-2019.
  61. Mauro, Ezio «L'ultima legge ad personam» (en italià). la Repubblica, 14-09-2005.
  62. «Ecco le leggi che hanno aiutato Berlusconi» (en italià). la Repubblica, 23-11-2009.
  63. 63,0 63,1 «L'elenco delle leggi ad personam» (en italià), 09-11-2011.
  64. «[https://www.repubblica.it/2003/k/sezioni/sport/calcio/montiboccia/montiboccia/montiboccia.html Repubblica.it/sport/calcio: Ue, bocciato il decreto salva calcio Molte societ� a rischio fallimento]». [Consulta: 19 desembre 2022].
  65. Alfano, di Sonia. «I Milan Club chiedono di votare Berlusconi - Il Fatto Quotidiano». [Consulta: 19 desembre 2022].
  66. Jensen, Neil Fredrik. «Does football really have a moral code?». Game of The People, 17-08-2019. [Consulta: 4 gener 2022].
  67. «Chelsea for sale as spotlight falls on Russian money trail – DW – 03/02/2022» (en anglès). [Consulta: 19 desembre 2022].
  68. «Stan Kroenke’s £550m offer to buy outright ownership of Arsenal is accepted» (en anglès). The Guardian, 07-08-2018. [Consulta: 19 desembre 2022].
  69. «Want to know how successful sportswashing is? Just look at the Manchester City fans who cheerlead for Abu Dhabi» (en anglès). inews.co.uk, 30-11-2018. [Consulta: 27 novembre 2021].
  70. Hemmingham, Nathan. «Why Sheffield United are being drawn into Saudi backlash as a result of Newcastle takeover bid». YorkshireLive, 25-04-2020. [Consulta: 11 març 2021].