Obre el menú principal
Tour de França de 1991
Recorregut del Tour de França de 1991
Recorregut del Tour de França de 1991
Dades de la cursa
Núm. edició 78a
Països França França, Espanya Espanya
Data 6 de juliol - 28 de juliol
Nombre d'etapes 22 etapes + 1 pròleg
Surten 198
Velocitat mitjana 38,747 km/h
Quilòmetres 3.914 km
Palmarès
Guanyador Espanya Miguel Indurain
Segon Itàlia Gianni Bugno
Tercer Itàlia Claudio Chiappucci
Classificacions secundàries
Muntanya Itàlia Claudio Chiappucci
Punts Unió Soviètica Djamolidine Abdoujaparov
Joves Colòmbia Álvaro Mejía Castrillón
Equips Espanya Banesto

El 78è Tour de França es disputà del 6 de juliol al 28 de juliol del 1991 sobre un recorregut de 22 etapes i amb un total de 3.914 km que es cobriren a una velocitat mitjana de 38,747 km/h. La cursa començà a Lió i acabà a París, al clàssic final dels Camps Elisis.

Entre els favorits per adjudicar-se la ronda gal·la es trobaven corredors com Greg LeMond, Laurent Fignon, Pedro Delgado o Erik Breukink.

La 1a etapa constà de dues parts, una etapa en línia al matí i, tres hores després de la finalització d'aquesta, una contrarellotge per equips de 36 km. Això dugué certa polèmica i alguns corredors, com Stephen Roche, foren desqualificats. En finalitzar el dia, el danès Rolf Sörensen era el nou líder del Tour de França. Tanmateix, perdria el mallot groc en abandonar a la 5a etapa amb la clavícula trencada a causa d'una caiguda.

A la 6a etapa, entre Arràs i Le Havre, es produí una de les escapades més llargues en la història del Tour, protagonitzada per Thierry Marie, que recorregué en solitari 234 km, per acabar guanyant una merescuda etapa.

No fou fins a la 8a etapa, contrarellotge individual de 73 km, en què començaren a seleccionar-se els candidats reals a la victòria final. Fou la primera victoria de Miguel Indurain en aquell Tour i la confirmació que era un expert en la lluita individual contra el cronòmetre, superant el nord-americà Greg LeMond per vuit segons. Després de l'etapa, Pedro Delgado perdia més de dos minuts amb el nou líder: LeMond.

L'etapa següent suposà la primera victòria d'un corredor brasiler al Tour de França, en imposar-se Mauro Ribeiro a Rennes. Dos dies després, l'equip PDM al complet abandonaria la competició a causa d'una intoxicació alimentària.

La 12a etapa travessava la frontera i finalitzava a la localitat espanyola de Jaca. Una llarga escapada dels francesos Luc Leblanc i Charly Mottet, en companyia del suís Pascal Richard, suposaria un canvi de líder, en favor del jove Leblanc, després de superar el grup de favorits per més de 6 minuts. Però l'etapa decisiva seria la 13a, amb final inèdit a Val-Louron. Miguel Indurain s'escapà al descens del Tourmalet i, juntament amb Claudio Chiappucci, que se li uniria més tard, protagonitzaren una escapada que acabà amb la victòria d'aquest últim i amb el navarrès vestit de groc. Gianni Bugno perdia una mica més d'un minut a la línia d'arribada, mentre que Greg LeMond arribaria a més de set minuts. Pedro Delgado, perdut a la general aleshores, es convertiria en un gregari de luxe per Indurain.

Després d'unes etapes molt mogudes a través del Massís Central, arribà la 17a etapa, amb final a l'Aup d'Uès. Miguel Indurain entrà segon, a roda de l'italià Gianni Bugno, que venceria al mític cim.

A la sortida dels Alps, Indurain comptava ja amb un còmode avantatge sobre els seus rivals i encara quedava l'última contrarellotge, de 57 km, en la que venceria de nou el corredor espanyol.

A l'última etapa, amb final als Camps Elisis, l'uzbek Djamolidine Abdoujaparov protagonitzà una espectacular caiguda que el privà de la victòria, que seria pel corredor rus Dmitri Kónixev. Tanmateix, això no evità el seu triomf a la classificació dels punts.

1991 fou l'any del naixement com campió de Miguel Indurain, així com la confirmació de corredors com Gianni Bugno i Claudio Chiappucci, que l'acompanyaren al podi de París.

Equips participantsModifica

ClassificacionsModifica

Classificació generalModifica

  Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1.   Miguel Indurain (ESP) BAN 101h 01' 20"
2.   Gianni Bugno (ITA) GAT + 3' 36"
3.   Claudio Chiappucci (ITA) CAR + 5' 56"
4.   Charly Mottet (FRA) RMO + 7' 37"
5.   Luc Leblanc (FRA) CAS + 10' 10"
6.   Laurent Fignon (FRA) CAS + 11' 27"
7.   Greg LeMond (USA) Z + 13' 13"
8.   Andrew Hampsten (USA) MOT + 13' 40"
9.   Pedro Delgado (ESP) BAN + 20' 10"
10.   Gérard Rué (FRA) HEL + 20' 13"

Classificació per puntsModifica

1r   Djamolidine Abdoujaparov (URS)   CAR 316 pts
2n   Laurent Jalabert (FRA) TOS 263 pts
3r   Olaf Ludwig (ALE) PAN 175 pts

Classificació de la MuntanyaModifica

1r   Claudio Chiappucci (ITA)   CAR 312 pts
2n   Thierry Claveyrolat (FRA) RMO 277 pts
3r   Luc Leblanc (FRA) CAS 164 pts

Classificació dels jovesModifica

1.   Álvaro Mejía (COL)   RYA 101h 35' 12s
2.   Gerrit de Vries (PBA) BUC + 20' 55"
3.   Dominik Krieger (ALE) HEL + 55' 29"

Classificació per equipsModifica

1r   Banesto (ESP)
2n   Castorama (FRA)
3r   RMO - Mavic - Liberia (FRA)

EtapesModifica

Etapa Data Recorregut km Guanyador etapa Líder
Pr. 6 de juliol Lió - Lió   5,4   Thierry Marie (FRA)   Thierry Marie (FRA)
1a 7 de juliol Lió - Lió   114,5   Djamolidine Abdoujaparov (URS)   Greg LeMond (USA)
2a 8 de juliol Bron - Chassieu   36,5   Ceramiche Ariostea (ITA)   Rolf Sörensen (DIN)
3a 9 de juliol Villeurbanne - Dijon   210,5   Étienne de Wilde (BEL)   Rolf Sörensen (DIN)
4a 10 de juliol Dijon - Reims   286   Djamolidine Abdoujaparov (URS)   Rolf Sörensen (DIN)
5a 11 de juliol Reims - Valenciennes   149,5   Jelle Nijdam (PBA)   Rolf Sörensen (DIN)
6a 12 de juliol Arràs - Le Havre   259   Thierry Marie (FRA)   Thierry Marie (FRA)
7a 13 de juliol Le Havre - Argentan   196,5   Jean Paul van Poppel (PBA)   Thierry Marie (FRA)
8a 14 de juliol Argentan - Alençon   73   Miguel Indurain (ESP)   Greg LeMond (USA)
9a 15 de juliol Alençon - Rennes   161   Mauro Ribeiro (BRA)   Greg LeMond (USA)
10a 16 de juliol Rennes - Quimper   207,5   Phil Anderson (AUS)   Greg LeMond (USA)
11a 17 de juliol Quimper - Saint-Herblain   246   Charly Mottet (FRA)   Greg LeMond (USA)
12a 18 de juliol Pau - Jaca   192   Charly Mottet (FRA)   Luc Leblanc (FRA)
13a 19 de juliol Jaca - Val Louron   232   Claudio Chiappucci (ITA)   Miguel Indurain (ESP)
14a 20 de juliol Sent Gaudenç - Castres   172,5   Bruno Cenghialta (ITA)   Miguel Indurain (ESP)
15a 21 de juliol Albi - Alès   235   Moreno Argentin (ITA)   Miguel Indurain (ESP)
16a 22 de juliol Alès - Gap   215   Marco Lietti (ITA)   Miguel Indurain (ESP)
17a 23 de juliol Gap - Aup d'Uès   125   Gianni Bugno (ITA)   Miguel Indurain (ESP)
18a 24 de juliol Le Bourg-d'Oisans - Morzine   255   Thierry Claveyrolat (FRA)   Miguel Indurain (ESP)
19a 25 de juliol Morzine - Aix-les-Bains   177   Dmitri Kónixev (URS)   Miguel Indurain (ESP)
20a 26 de juliol Aix-les-Bains - Mâcon   160   Viatxeslav Iekímov (URS)   Miguel Indurain (ESP)
21a 27 de juliol Lugny - Mâcon   57   Miguel Indurain (ESP)   Miguel Indurain (ESP)
22a 28 de juliol Melun - París   178   Dmitri Kónixev (URS)   Miguel Indurain (ESP)

Enllaços externsModifica