Tour de França de 1992

edició del Tour de França

El 79è Tour de França es disputà del 4 al 26 de juliol del 1992 sobre un recorregut de 22 etapes i amb un total de 3.983 km que es cobriren a una velocitat mitjana de 39,504 km/h. La cursa començà a Sant Sebastià i acabà a París, en el clàssic final dels Camps Elisis, després de passar la frontera de set països diferents.

Plantilla:Infobox sports competitionTour de França de 1992
Imatge del mapa localitzador
TipusTour de França Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
Distància de l'esdeveniment3.983 km Modifica el valor a Wikidata
Punt de sortidaSant Sebastià Modifica el valor a Wikidata
Línia d'arribadaParís Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants198, inici
130, final Modifica el valor a Wikidata
Participants
Localització  i  dates
EstatFrança, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya, Itàlia, Espanya i Països Baixos Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps4 juliol 1992 – 26 juliol 1992 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició79 Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer lloc Miguel Induráin Larraya
Segon lloc Claudio Chiappucci
Tercer lloc Gianni Bugno
Venç muntanya Claudio Chiappucci
Venç per punts Laurent Jalabert
Venç juvenil Eddy Bouwmans
Venç per equips Carrera
Modifica el valor a Wikidata

1991 Modifica el valor a Wikidata
1993 Modifica el valor a Wikidata

La cursa

modifica

Per primera vegada en molts anys, l'alta muntanya dels Pirineus estigué exempta de la prova.

Miguel Indurain, campió de l'edició anterior i recent guanyador del Giro d'Itàlia 1992, partia com favorit a la victòria final, juntament amb els italians Gianni Bugno i Claudio Chiappucci.

Ja en el pròleg, que tingué lloc a la ciutat espanyola de Sant Sebastià, el vigent campió demostrà el seu bon estat de forma guanyant l'etapa. El començament del Tour fou molt atípic, amb molt poques arribades a l'esprint. A la 2a etapa, l'espanyol Javier Murguialday i el jove francès Richard Virenque protagonitzaren una llarga escapada. L'espanyol guanyà l'etapa i el francès es posà el mallot groc, el qual no li donaria temps a gaudir car, l'endemà, en una altra llarga escapada, el seu compatriota i company d'equip, Pascal Lino, li prendria.

Les etapes amb recorregut fora de les fronteres franceses foren molt mogudes, amb continus intents de fuga. A Brussel·les, Greg LeMond i Claudio Chiappucci aconseguiren abandonar el pilot juntament amb Laurent Jalabert i Brian Holm, obtenint una mica més d'un minut a la línia d'arribada.

Tanmateix, el cop d'efecte el donaria Miguel Indurain a la contrarellotge individual de Luxemburg. El corredor navarrès volà sobre l'asfalt, relegant a tres minuts al segon en l'etapa, Armand De Las Cuevas, i deixant la majoria dels favorits a més de quatre minuts. El francès Pascal Lino, malgrat tot, aconseguí mantenir el mallot groc, cosa que donava esperances al públic francès de veure un paisà al podi final de París.

Les etapes que portaven fins als Alps serviren perquè el dues vegades campió del Tour, Laurent Fignon, aconseguís una victòria d'etapa. L'endemà, també ho intentarien els guanyadors Stephen Roche i Pedro Delgado, però l'etapa fou pel suís Rolf Jaermann.

La 13a etapa, amb final en Sestriere fou la sentència definitiva del Tour de França, i una de les etapes més èpiques de la història de la ronda gal·la. Etapa maratoniana d'alta muntanya, de més de 250 km i amb final en alt; gairebé vuit hores de competició. L'italià Claudio Chiappucci protagonitzà una llarguíssima escapada des del començament del dia; més de 200 km, dels quals els últims 125 foren en solitari. Aquell dia, corredors com Greg LeMond (que es retiraria l'endemà) o Luc Leblanc desaparegueren per complet de la classificació general, perdent més de 40 minuts al cim italià.

A l'última ascensió, es veié un agressiu Miguel Indurain que deixà enrere tots els seus rivals, tret de Chiappucci, que anava per davant, tot i que arribà a estar a menys d'un minut de l'italià. Per desgràcia, en els dos últims quilòmetres, patí les conseqüències de l'esforç i acabà a gairebé dos minuts d'"El diable". Tot i això, el navarrès havia tornat a donar un duríssim cop a gairebé tots els seus rivals, a més de recuperar el mallot groc, que ja no abandonaria en el que quedava de competició.

La 14a etapa arribava a Aup d'Uès. En aquesta ocasió, Chiappucci, que s'havia convertit en el gran rival per Indurain, ja no anava a tenir tan fàcil destacar-se dels favorits. La victòria al mític cim se l'adjudicà el nord-americà Andrew Hampsten. Indurain i Chiappucci entraren junts, a una mica més de tres minuts del vencedor. Gianni Bugno, completament trencat, perdia nou minuts a la línia d'arribada.

A les etapes següents, tampoc no anava a veure's una arribada neta a l'esprint. El guanyador del Giro d'Itàlia 1991, Franco Chioccioli, i el guanyador del Tour de França de 1987, Stephen Roche, aconseguiren adjudicar-se sengles etapes. Tot i que durant aquests dies Claudio Chiappucci continuà molt actiu, no aconseguiria posar en perill ja el triomf final de Miguel Indurain, que a més comptava encara amb l'última contrarellotge. En aquesta, només fou capaç de resistir el seu ritme un renovat Gianni Bugno, tot i que al final acabaria cedint 40 segons. La resta de corredors perdé més de dos minuts a la línia d'arribada.

La victòria als Camps Elisis, una de les dues úniques arribades a l'esprint d'aquest Tour, se l'enduria el corredor alemany Olaf Ludwig. El jove Laurent Jalabert, que ja havia sigut segon l'any anterior, s'imposaria en la classificació per punts per davant del veterà Johan Museeuw.

Miguel Indurain es convertia així en el primer espanyol a guanyar dues vegades la prestigiosa cursa francesa, i ratificava el seu domini en el pilot mundial, després d'aconseguir el doblet Giro d'Itàlia-Tour de França el mateix any. De nou, fou acompanyat al podi pels italians Claudio Chiappucci i Gianni Bugno, tot i que amb els llocs canviats respecte a l'any anterior. Com nota curiosa, el primer a París fou un espanyol, però també ho fou l'últim, Fernando Quevedo, el fanalet vermell d'aquell any, a més de quatre hores d'Indurain.

Classificacions

modifica

Classificació general

modifica
  Classificació General
Pos. Ciclista Equip Temps
1.   Miguel Indurain (ESP) BAN 100h 49' 30"
2.   Claudio Chiappucci (ITA) CAR + 4' 35"
3.   Gianni Bugno (ITA) GAT + 10' 49"
4.   Andrew Hampsten (USA) MOT + 13' 40"
5.   Pascal Lino (FRA) RMO + 14' 37"
6.   Pedro Delgado (ESP) BAN + 15' 16"
7.   Erik Breukink (PBA) PDM + 18' 51"
8.   Giancarlo Perini (ITA) CAR + 19' 16"
9.   Stephen Roche (IRL) CAR + 20' 23"
10.   Jens Heppner (ALE) TEL + 25' 30"
198 participants, 130 acabaren la cursa

Classificació per punts

modifica
1r   Laurent Jalabert (FRA)   ONC 293 pts
2n   Johan Museeuw (BEL) LOT 262 pts
3r   Claudio Chiappucci (ITA) CAR 202 pts

Classificació de la Muntanya

modifica
1r   Claudio Chiappucci (ITA)   CAR 410 pts
2n   Richard Virenque (FRA) RMO 245 pts
3r   Franco Chioccioli (ITA) GBM 209 pts

Classificació dels joves

modifica
1.   Eddy Bouwmans (PBA)   PAN 101h 18' 05"
2.   Richard Virenque (FRA) RMO + 17' 26"
3.   Jim van de Laer (BEL) TUL + 31' 54"

Classificació per equips

modifica
1r   Carrera (ITA)
2n   Banesto (ESP)
3r   CLAS-Cajastur (ESP)
Etapa Data Recorregut km Guanyador etapa Líder
Pr. 4 de juliol Sant Sebastià - Sant Sebastià   8,0   Miguel Indurain (ESP)   Miguel Indurain (ESP)
1a 5 de juliol Sant Sebastià - Sant Sebastià   194,5   Dominique Arnould (FRA)   Alex Zülle (SUI)
2a 6 de juliol Sant Sebastià - Pau   255,0   Javier Murguialday (ESP)   Richard Virenque (FRA)
3a 7 de juliol Pau - Bordeus   218,0   Rob Harmeling (PBA)   Pascal Lino (FRA)
4a 8 de juliol Liborna - Liborna   63,5   Panasonic - Sportlife (PBA)   Pascal Lino (FRA)
5a 9 de juliol Nogent-sur-Oise - Wasquehal   196,0   Guido Bontempi (ITA)   Pascal Lino (FRA)
6a 10 de juliol Roubaix - Brussel·les   167,0   Laurent Jalabert (FRA)   Pascal Lino (FRA)
7a 11 de juliol Brussel·les - Valkenburg   196,5   Gilles Delion (FRA)   Pascal Lino (FRA)
8a 12 de juliol Valkenburg - Coblença   206,5   Jan Nevens (BEL)   Pascal Lino (FRA)
9a 13 de juliol Luxemburg - Luxemburg   65,0   Miguel Indurain (ESP)   Pascal Lino (FRA)
10a 14 de juliol Luxemburg - Estrasburg   217,0   Jean Paul van Poppel (PBA)   Pascal Lino (FRA)
11a 15 de juliol Estrasburg - Mülhausen   249,5   Laurent Fignon (FRA)   Pascal Lino (FRA)
12a 17 de juliol Dole - Saint-Gervais-Mont Blanc   267,5   Rolf Jaermann (SUI)   Pascal Lino (FRA)
13a 18 de juliol Saint-Gervais - Sestriere   254,5   Claudio Chiappucci (ITA)   Miguel Indurain (ESP)
14a 19 de juliol Sestriere - Aup d'Uès   186,5   Andrew Hampsten (USA)   Miguel Indurain (ESP)
15a 20 de juliol Le Bourg-d'Oisans - Saint-Étienne   198,0   Franco Chioccioli (ITA)   Miguel Indurain (ESP)
16ª 21 de juliol Saint-Étienne - La Bourboule   212,0   Stephen Roche (IRL)   Miguel Indurain (ESP)
17a 22 de juliol La Bourboule - Montluçon   189,0   Jean Claude Colotti (FRA)   Miguel Indurain (ESP)
18a 23 de juliol Montluçon - Tours   212,0   Thierry Marie (FRA)   Miguel Indurain (ESP)
19a 24 de juliol Tours - Blois   64,0   Miguel Indurain (ESP)   Miguel Indurain (ESP)
20a 25 de juliol Blois - Nanterre   222,0   Peter de Clercq (BEL)   Miguel Indurain (ESP)
21a 26 de juliol La Défense - París   175,0   Olaf Ludwig (ALE)   Miguel Indurain (ESP)

Enllaços externs

modifica
  • (francès) Pàgina Oficial del Tour de França