Usuari:Ibj ibj/Lluís d'Amigó i Ferrer
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Ibj ibj. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
 Monument al caputxí a Massamagrell, el seu poble natal | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Josep María d'Amigó i Ferrer 17 d'octubre de 1854 Massamagrell (País Valencià) |
| Mort | 1 d'octubre de 1934 Godella (País Valencià) |
| Sepultura | Casa de Terciàries Caputxines (Massamagrell) |
| Activitat | |
| Orde religiós | Caputxins |
| bisbe i fundador | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | Proclamat servent de Déu, 1950; venerable el 13 de juny de 1992, per Joan Pau II |
| Pelegrinatge | Massamagrell |
| Festivitat | 1 d'octubre |
| Esdeveniment significatiu | Fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors; bisbe de Solsona i Sogorb |
| Iconografia | Hàbit caputxí, amb barba llarga; amb nens i joves |
Lluís d'Amigó i Ferrer o Lluís de Massamagrell, nascut com a Josep Maria d'Amigó i Ferrer (Massamagrell, Horta Nord, 17 d'octubre de 1854 - Godella, Horta Nord, 1 d'octubre de 1934), venerable, bisbe i caputxí valencià, era bisbe de Sogorb. Va ser bisbe administrador apostòlic de Solsona (1907-13).[1]
Biografia modifica
Va néixer amb el nom de Josep Maria d'Amigó i Ferrer el 17 d'octubre de 1854 a Massamagrell on el seu pare, que era advocat, treballava com a secretari de l'Ajuntament.
Passà la seva infància i joventut a València, on als 12 anys va començar a estudiar al Seminari Conciliar i va descobrir la seva vocació religiosa. Des de ben jove va donar mostres de sensibilitat per percebre i atendre els problemes de la gent -particularment als nens i joves- i dedicava el seu temps lliure als marginats, als malalts i als reclusos i visitava barraques, alqueries, hospitals i presons. En quedar orfe, va renunciar a ingressar a l'Orde de la Cartoixa per fer-se càrrec de les seves germanes petites.
El 1874, als 19 anys d'edat, va entrar a viure al convent que els Frares Menors Caputxins -exiliats d'Espanya després de la Revolució de 1868- tenien a Baiona on va prendre el nom religiós de Fra Lluís de Massamagrell.
Fou un dels restauradors dels caputxins a Castella i de retorn a Espanya, el 1879 va ser ordenat prevere el dia 29 de març a Montehano (Cantàbria) després de reobrir l'antic convent caputxí. El 1881 torna a la seva població natal i es converteix en mestre de novicis al convent de Massamagrell on va reorganitzar la Tercera Orde Franciescana Seglar i comença a crear grups de terciaris laics per fomentar la fe i la devoció entre la població. Fruit d'aquest treball, va fundar la congregació de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família al Santuari de la Nostra Senyora de Montiel (1885) a la localitat de Benaguasil i la congregació dels religiosos Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors (1889) coneguts com a amigonians i introductors de les escoles de reforma. El 1898 fou nomenat superior de la reconstituïda província caputxina de València, càrrec que va exercir fins el 1902.
El papa Pius X el va nomenat bisbe titular de Tagaste i administrador apostòlic de Solsona el 18 d'abril de 1907. A Oriola, on vivia al convent caputxí fins aquell any, va ser consagrat bisbe el dia 9 de juny pel cardenal Aristide Rinaldini. Va prendre possessió de la diòcesi de Solsona el 28 de juliol.
Va ser traslladat a Sogorb, quan el 18 de juliol de 1913 el mateix papa el va nomenar bisbe diocesà. Va accedir a
SenadorEl 1914 fou elegit senador per la província de València.
La seva obra pastoral estigué orientada cap a la formació religiosa de la joventut i la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris i els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots. Les seves grans preocupacions eren la cura dels empresonats i l'educació cristiana de la joventut. Luis Amigó vivió desde el primer momento su sacerdocio como un verdadero servicio a los demás y, particularmente, a los jóvenes y al mundo de la marginación Con el fin de colaborar activamente a la educación integral de los jóvenes de los pueblos cercanos a su convento, fundó para ellos distintos movimientos de carácter juvenil en los que se conjugaba lo cultural, lo religioso y lo recreativo.
Va morir a Godella l'1 d'octubre de 1934. Les seves despulles van ser enterrades a la Casa de les Terciàries Caputxines de Massamagrell.
Es va iniciar el seu procès de beatificació el 18 de gener de 1950 i el papa Sant Joan Pau II el va proclamar venerable el 13 de juny de 1992 en reconeixent l'heroïcitat de les seves virtuts.
Bio vella modifica
Josep Maria d'Amigó i Ferrer va nàixer a Massamagrell el 17 d'octubre de 1854. Era fill d'un advocat; als dotze anys va començar a estudiar al seminari de València, on decideix la seva vocació religiosa. En quedar orfe, renuncia a fer-se cartoixà per poder educar les seves germanes petites. En 1874 va ingressar en el convent que els Frares Menors Caputxins, exiliats d'Espanya després de la Revolució de 1868, tenien a la rodalia de Baiona (França), i hi va prendre el nom de religió de Lluís de Massamagrell.
De retorn a Espanya, en 1879, fou ordenat sacerdot el 29 de març a Montehano (Cantàbria), després de reobri-ne l'antic convent caputxí. Hi "sent les seues grans preocupacions la cura dels empresonats i l'educació cristiana de la joventut", segons fonts de la congregació a València, i en 1881 es fa mestre de novicis al convent de Massamagrell, on comença a fer grups de terciaris laics per fomentar la fe i la devoció entre la població.
Lluís d'Amigó va fundar l'11 de maig de 1885 la congregació de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família al Santuari de la nostra Senyora de Montiel, en la localitat valenciana de Benaguasil. D'igual forma, quatre anys més tard, el 12 d'abril de 1889, va fundar la congregació dels religiosos Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors, també dits "Amigonians". El 16 de desembre del 1898 fou nomenat superior de la reconstituïda província caputxina de València, càrrec que tindrà fins al 1902.
Va viure al convent d'Oriola fins que el 9 de juny de 1907 va rebre la consagració episcopal com a bisbe de la Diòcesi de Solsona. En prengué possessió el 28 de juliol i hi romangué fins al 6 de novembre de 1913, any que va ser designat titular de la de Sogorb, on va romandre fins a 1934.
El 23 d'abril del 1914 fou nomenat senador del Regne i en fou confirmat el 1919. Va morir en 1934 a Godella (l'Horta Nord, País Valencià).
Es va iniciar el seu procés de beatificació el 18 de gener de 1950. El 13 de juny de 1992 fou proclamat venerable per Joan Pau II, reconeixent-ne l'heroïcitat de les virtuts.
Galeria d'imatges modifica
-
Amigó jove, quan era novici -
Fotografia del venerable -
Escultura dedicada a Lluis d'Amigó davant la Catedral de Sogorb.
_(600x400).png)
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ Lluís d'Amigó i Ferrer a la Gran Enciclopèdia Catalana
Enllaços externs modifica
- Col·legi Luis Amigó (castellà)
- Pàgina oficial dels Terciaris Caputxins (castellà)
{{commonscat}} {{Autoritat}} {{ORDENA:Amigo Ferrer, Lluis}} [[Categoria:Religiosos valencians contemporanis]] [[Categoria:Bisbes de Sogorb-Castelló]] [[Categoria:Bisbes de Solsona]] [[Categoria:Caputxins de l'àmbit catalanoparlant]] [[Categoria:Massamagrellencs]] [[Categoria:Venerables valencians]]Inseriu aquí un text sense format