Usuari:Xamil/proves

Parc Central de Nou Barris
	Parc Central de Nou Barris
Localització
Localització	Entre el Passeig del Verdum i la Plaça Karl Marx, Nou Barris, Barcelona
Dades i xifres
Superfície	17,7 ha
Activitat
Creació	1999

Aquesta és una pàgina de proves de Xamil. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.

Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari

Clans CR:

Catalunya 1714, #YJOLQRY o bé #YJ0LQRY
Ítaca, #908Y8V

delegatspauca2009@gmail.com

Como dize Aristótiles, cosa es verdadera, el mundo por dos cosas trabaja: la primera, por aver mantenençia; la otra cosa era por aver juntamiento con fenbra plazentera. Si lo dixiese de mío, sería de culpar; dízelo grand filósofo, non só yo de rebtar: de lo que diz el sabio non devemos dubd, ca por obra se prueba el sabio e su fablar. Que diz verdat el sabio claramente se prueva: omnes, aves, animalias, toda vestia de cueva quieren segund natura conpaña siempre nueva, e quanto más el omne que toda cosa que’s mueva. Digo muy más el omne que toda creatura: todas a tiempo çierto se juntan con natura el omne de mal seso todo tiempo, sin mesura, cada que puede quiere fazer esta locura. El fuego siempre quiere estar en la çeniza, como quier que más arde cuanto más se atiza; el omne cuando peca bien vee que desliza, mas no se parte ende, ca natura lo enriza. E yo, como só omne como otro, pecador, ove de las mugeres a las vezes grand amor; provar omne las cosas non es por ende peor, e saber bien e mal, e usar lo mejor.

El Parc Central de Nou Barris està situat al Districte de Nou Barris de Barcelona. Amb 17,7 hectàrees, és un del parcs més grans de la ciutat.

Història modifica

El projecte del parc fou dels arquitectes Carme Fiol i Andreu Arriola,^[1] i s'efectuà en tres fases. Es tractava d'urbanitzar una zona anteriorment bastant degradada, amb forts desnivells que dificultaven el pas als veïns. Va ser inaugurat l'any 1999 quan va acabar la primera fase de construcció (1997-1999) amb 77.986 m² de parc. Més tard va ser ampliat amb una segona fase (2000-2003) que va afegir 88.652 m² de superfície al parc i la seva construcció va finalitzar l'any 2007 amb una tercera fase de 10.615 m².^[2] El parc fou guardonat el 2007 amb el premi d'arquitectura International Urban Landscape Award a Frankfurt (Alemanya).^[3]^[2]

Descripció modifica

Aqüeducte Dosrius

A la part baixa del parc es trobava antigament el Manicomi de la Santa Creu (inaugurat l'any 1889, dissenyat per l'arquitecte Josep Oriol Bernadet seguint les directriu del doctor Emili Pi i Molist i amb capacitat per 600 pacients) avui convertit en un recinte que acull la Biblioteca Popular de Nou Barris, el Consell Municipal del Districte de Nou Barris, l'Archiu Municipal del Districte de Nou Barris i una comissaria de la Guàrdia Urbana. Al costat es troba un edifici finalitzat en l'any 1995 anomenat Fòrum Nord de la Tecnologia que està en part rodejat per un llac, i ocupat per diferents empreses tecnològiques, un aparcament subterrani, un bar-restaurant, aules de Barcelona Activa i del Cibernàrium.

Una gran zona verda, amb dos llacs separats pel passeig de Fabra i Puig, va ser creada durant la segona fase del parc, la qual té un total de 1562 arbres i més de 500 arbustos, entre més de 30 espècies diferents; destaquen pollancres, acàcies, magnòlies, oliveres, xiprers, garrofers, alzines, pins i palmeres. A més cal mencionar un espai triangular, a prop de la plaça Karl Marx, de 4500 m² amb 130 palmeres de diferents espècies.^[2]

El parc disposa d'un depòsit de retenció i regulació d'aigües pluvials, amb la funció de protegir la xarxa de clavegueres i evitar inundacions a la zona. Es troba entre el Passeig Urrutia i el carrer Vilalba dels Arcs. Té una capacitat de 18.000 m³ i una profunditat de 5,3 metres.^[2]

Al parc també es troben les masies de Can Carreras (en la qual es van invertir els 50.000 € aconseguits amb el premi International Urban Landscape Award del 2007) i Ca n'Ensenya.^[2] També destaca part de l'antic aqüeducte de Dosrius que avui passa por sobre d'un llac, i que en el passat creuava el torrent de Can Carreras a més d'unir Nou Barris amb el districte d'Horta-Guinardó.

Galeria modifica

Aquesta és una llista selectiva de les obres de Wolfgang Amadeus Mozart, que s'agrupen per tipus de composicions. El catàleg Köchel conté una relació completa però sense cap agrupació i ordenada cronològicament.

Wolfgang Amadeus Mozart fou un compositor molt prolífic i va escriure en molts gèneres musicals diferents. Potser la seva obra més coneguda són les òperes, els concerts per a piano, les sonates per a piano, les simfonies i els quartets de corda. Mozart va escriure també moltes obres per a piano sol, música de cambra, misses i altres obres sacres. A més, va compondre nombroses danses, divertiments i diverses formes de música per a l'entreteniment.

Sobre la numeració de les composicions de Mozart cal fer algunes consideracions prèvies:

La indicació «K.» (o «KV.») es refereix al Köchel Verzeichnis (catàleg Köchel), és a dir, el catàleg (més o menys) cronològic que ordena les obres per data de composició que va elaborar Ludwig von Köchel. Aquest catàleg ha estat modificat en diverses ocasions, el que aporta una certa desorientació pel que fa a diversos numeracions K.
Les composicions de Mozart que s'enumeren a continuació s'agrupen per temes, és a dir, segons el tipus d'obra. No tots els grups temàtics de les obres de Mozart tenen una numeració diferenciada: Köchel numera les simfonies del número 1 al 41, els concerts per a piano del número 1 a 27 (deixant de banda algunes transcripcions primerenques de Mozart) i alguns altres grups d'obres (les sonates per a violí, les sonates per a piano, les serenates, etc.). Però per la majoria de la música de cambra i la música vocal no hi ha cap numeració; o almenys no n'hi ha cap d'acceptada.
Poques composicions de Mozart tenen un número d'opus, ja que relativament poques de les seves composicions foren publicades en vida del compositor; de manera que numeració les seves composicions pel nombre d'opus resulta poc pràctic.

Simfonies modifica

La producció simfònica de Mozart cobreix un interval de 24 anys, des de 1764 fins al 1788. Mozart no va escriure només les 41 simfonies numerades en les edicions tradicionals; els especialistes creuen que existeixen fins a 68 obres completes d'aquest tipus. No obstant, per convenció, s'ha conservat la numeració original i per aquest motiu la seva darrera simfonia encara es coneix com la «núm. 41». Algunes de les simfonies, la núm. 31 K. 297, núm. 35 K. 385 i la núm. 40 K. 550 foren revisades per l'autor amb posterioritat a les primeres versions.

Simfonies d'infantesa (1764–1771) modifica

Aquests són els simfonies numerades de la infantesa de Mozart.

També hi ha diversos simfonies "no numerades" d'aquest període. Moltes d'elles se'ls va donar un número a partir del 41, no respectant l'ordre cronològic. En una edició antiga de les obres de Mozart (Mozart-Werke, 1877–1910) apareixien referides amb les sigles «GA»), però en edicions posteriors segueixen les indicacions del catàleg Köchel. Moltes d'elles no s'ha pogut establir que siguin composicions de Mozart.

Simfonia K. 75 (GA 42)
Simfonia K. 76/42a (GA 43: dubtosa)
Simfonia K. 81/73l (GA 44: dubtosa)
Simfonia K. 95/73n (GA 45)
Simfonia K. 96/111b (GA 46)
Simfonia K. 97/73m (GA 47)
Simfonia K. 98/Anh.C 11.04 (GA 56: dubtosa)
Simfonia K. Anh. 214/45b (GA 55: dubtosa)
Simfonia K. Anh. 216/74g/Anh.C 11.03 (GA 54: dubtosa)
Simfonia «Old Lambach», K. Anh. 221/45a ("núm. 7a")
Simfonia K. Anh. 223/19a
Simfonia K. «Odense», K. Anh. 220/16a (dubtosa)

Simfonies de Salzburg (1771–1777) modifica

Aquests simfonies de vegades se subdivideix en dos grups: les "primerenques" (1771-1773) i les "tardanes" (1773-1777); de vegades, també com a "germàniques" (amb minuet) o "italianes" (sense minuet). Cap d'elles es van imprimir en vida de Mozart. Encara que no es consideren com a simfonies els tres Divertimenti K. 136-138, que tenen 3 moviments a l'estil d'obertura italiana, de vegades se'ls denominen també «Simfonies de Salzburg».

Simfonia núm. 14 en la major, K. 114 (1771)
Simfonia núm. 15 en sol major, K. 124 (1772)
Simfonia núm. 16 en do major, K. 128 (1772)
Simfonia núm. 17 en sol major, K. 129 (1772)
Simfonia núm. 18 en fa major, K. 130 (1772)
Simfonia núm. 19 en mi♭ major, K. 132 (1772)
Simfonia núm. 20 en re major, K. 133 (1772)
Simfonia núm. 21 en la major, K. 134 (1772)
Simfonia núm. 22 en do major, K. 162 (1773)
Simfonia núm. 23 en re major, K. 181/162b (1773)
Simfonia núm. 24 en si♭ major, K. 182/173dA (1773)
Simfonia núm. 25 en sol menor, K. 183/173dB (1773)
Simfonia núm. 26 en mi♭ major, K. 184/161a (1773)
Simfonia núm. 27 en sol major, K. 199/161b (1773)
Simfonia núm. 28 en do major, K. 200/189k (1774)
Simfonia núm. 29 en la major, K. 201/186a (1774)
Simfonia núm. 30 en re major, K. 202/186b (1774)

També hi ha diversos simfonies "no numerades" d'aquest període que fan ús de la música de les òperes de Mozart de la mateixa època. També se'ls dóna un número més enllà del 41.

Hi ha tres simfonies d'aquest període que es basen en tres serenates de Mozart.

Simfonia en re major, K. 204 (basada en la Serenata núm. 5)
Simfonia en re major, K. 250 (basada en la Serenata «Haffner»)
Simfonia en re major, K. 320 (basada en la Serenata «Posthorn»)

Darreres simfonies (1778–1791) modifica

Simfonia núm. 31 en re major, «París», K. 297/300a (1778)
Simfonia núm. 32 en sol major, «Obertura a l'estil italià», K. 318 (1779)
Simfonia núm. 33 en si♭ major, K. 319 (1779)
Simfonia núm. 34 en do major, K. 338 (1780)
Simfonia núm. 35 en re major, «Haffner», K. 385 (1782)
Simfonia núm. 36 en do major, «Linz», K. 425 (1783)
Simfonia núm. 37 en sol major, K. 444 (1783)^{[nota 3]}
Simfonia núm. 38 en re major, «Praga», K. 504 (1786)

Les tres darreres simfonies (núm. 39-41), compostes l'any 1788, foren acabades en uns tres mesos. És molt probable que Mozat esperava publicar les tres obres juntes, com una sola obra, encara que en realitat van romandre inèdites fins després de la seva mort. Un o potser dues de les simfonies podrien haver estat interpretades en públic a Leipzig el 1789.

Simfonia núm. 39 en mi♭ major, K. 543 (1788)
Simfonia núm. 40 en sol menor, K. 550 (1788)
Simfonia núm. 41 en do major, «Júpiter», K. 551 (1788)

Concerts modifica

Concerts per a piano modifica

Els concerts per a piano i orquestra de Mozart estan numerats de l'1 al 27. Els primers quatre concerts, cronològicament, són les primeres obres. Els moviments d'aquests concerts són arranjaments de sonates per a teclat de diversos compositors contemporanis (Raupach, Honauer, Schobert, Eckart, C.P.E. Bach). També hi ha tres concerts sense numerar, K. 107, que són adaptacions de sonates per a piano per J.C. Bach. El Concert per a piano núm. 7 i Concert per a piano núm. 10 són composicions per a dos i tres pianos respectivament. Els altres vint-i-un concerts són composicions originals per a un piano i orquestra. D'ells, quinze foren escrits entre 1782 i 1786, mentre que en els últims cinc anys de vida de Mozart només va escriure dos concerts per a piano més.

Concert per a piano núm. 1 en fa major, K. 37
Concert per a piano núm. 2 en si♭ major, K. 39
Concert per a piano núm. 3 en re major, K. 40
Concert per a piano núm. 4 en sol major, K. 41
Tres concerts per a piano en re major, sol major i mi♭ major, K. 107
Concert per a piano núm. 5 en re major, K. 175
Concert per a piano núm. 6 en si♭ major, K. 238
Concert per a piano núm. 7 en fa major per a tres pianos, K. 242
Concert per a piano núm. 8 en do major, «Lützow», K. 246
Concert per a piano núm. 9 en mi♭ major, «Jeunehomme», K. 271
[[Concert per a piano núm. 10 (Mozart)|Concert per a piano núm. 10 en mi

Aquestes no foren els únics intents de Mozart amb aquest repertori; existeixen altres fragments compostos a la mateixa època, encara que no els va completar.

Simfonia concertant per a violí, viola, violoncel i orquestra en la major, K. 320e (Anh. 104) (c. 1779, fragment)
Simfonia concertant per a piano, violí i orquestra en re major, K. Anh. 56 (1778, fragment)

Altres concerts modifica

Concert per a trompeta, K. 47c (perdut)
Concert per a violoncel, K.206a (1775, perdut)

Música per a piano modifica

Els primers intents de Mozart en la composició de música comencen amb sonates i altres peces per a piano, ja que aquest era l'instrument en què bàsicament rebé la seva formació musical. Gairebé tot el que es va escriure per a piano estava pensat per a ser interpretat per ell mateix (o per la seva germana, també un pianista competent). Exemples de les seves primeres obres són les que es troben al Nannerl Notenbuch. Entre 1782 i 1786, va escriure vint obres per un a piano sol (incloent sonates, variacions, fantasies, suites, fugues, rondós) i obres per a dos pianos o piano a quatre mans.

Obres per a piano sol modifica

Sonates modifica

Sonata per a piano núm. 1 en do major, K. 279
Sonata per a piano núm. 2 en fa major, K. 280 (1774)
Sonata per a piano núm. 3 en si♭ major, K. 281 (1774)
Sonata per a piano núm. 4 en mi♭ major, K. 282 (1774)
Sonata per a piano núm. 5 en sol major, K. 283 (1774)
Sonata per a piano núm. 6 en re major, K. 284 (1775)
Sonata per a piano núm. 7 en do major, K. 309 (1777)
Sonata per a piano núm. 8 en la menor, K. 310 (1778)
Sonata per a piano núm. 9 en re major, K. 311 (1777)
Sonata per a piano núm. 10 en do major, K. 330 (1783)
Sonata per a piano núm. 11 en la major, «Alla turca», K. 331 (1783)
Sonata per a piano núm. 12 en fa major, K. 332 (1783)
Sonata per a piano núm. 13 en si♭ major, K. 333 (1783)
Sonata per a piano núm. 14 en do menor, K. 457 (1784)
Sonata per a piano núm. 15 en fa major, K. 533/494 (1788)
Sonata per a piano núm. 16 en do major, «Sonata Facile», K. 545 (1788)
Sonata per a piano núm. 17 en si♭ major, K. 570 (1789)
Sonata per a piano núm. 18 en re major, K. 576 (1789)

Sketchbook londinenc, K. 15a - K. 15ss
Allegro d'una sonata en sol menor, K. 312 (dubtosa)
Minuet en re, K. 355
Capriccio en do, K. 395
Suite en do, K. 399^{[nota 4]}
Allegro en Si♭ (incompleta; completada per M. Stadler), K. 400
Fuga en sol menor (incompleta), K. 401
Marxa fúnebre en do menor, K. 453a
Sonata per a piano en si♭ major, K. 498a (dubtosa)
Eine Kleine Gigue en sol per a teclat, K. 574
Andante en fa per a petit orgue mecànic, K. 616 (1791)

Piano a quatre mans modifica

Sonata per a teclat a quatre mans en do major, K. 19d (Londres, maig de 1765)
Sonata per a teclat a quatre mans en re major, K. 381/123a
Sonata per a teclat a quatre mans en si♭ major, K. 358/186c
Sonata per a teclat a quatre mans en fa major, K. 497
Sonata per a teclat a quatre mans en do major, K. 521
Sonata per a teclat a quatre mans en sol major, K. 357 (incompleta)
Fuga en sol menor, K. 401
Andante i variacions en sol major, K. 501
Adagio i Allegro (Fantasia) en la menor, K. 594
Fantasia en la menor, K. 608 (orgue, una transcripció)

Dos pianos modifica

Sonata per a dos pianos en re major, K. 448/375a
Fuga en do menor per a dos teclats, K. 426 (transcrita el 1788 per a corda com a K. 546)

Música de cambra modifica

Música per a violí modifica

Va escriure força música per a piano i violí. Cal observar l'ordre dels dos instruments; en general, es tracta de sonates en les que el teclat n'és el protagonista i el violí hi juga un paper més d'acompanyant. Però en les obres de maduresa, el paper del violí va anar més enllà de ser un suport per arribar a establir diàlegs amb el teclat.

Sonates per a violí d'infantesa (1763–1766) modifica

Sonates per a violí, K. 6–9
- Sonata per a violí núm. 1 en do per a teclat i violí, K. 6
- Sonata per a violí núm. 2 en re per a teclat i violí, K. 7
- Sonata per a violí núm. 3 en si♭ per a teclat i violí, K. 8
- Sonata per a violí núm. 4 en sol per a teclat i violí, K. 9
Sonates per a violí núm. 5-10, K. 10–15
- Sonata per a violí núm. 5 en si♭ per a teclat i violí (o flauta), K. 10
- Sonata per a violí núm. 6 en sol per a teclat i violí (o flauta), K. 11
- Sonata per a violí núm. 7 en La per a teclat i violí (o flauta), K. 12
- Sonata per a violí núm. 8 en fa per a teclat i violí (o flauta), K. 13
- Sonata per a violí núm. 9 en do per a teclat i violí (o flauta), K. 14
- Sonata per a violí núm. 10 en si♭ per a teclat i violí (o flauta), K. 15
Sonates per a violí núm. 11-16, K. 26–31
- Sonata per a violí núm. 11 en mi♭ per a teclat i violí, K. 26
- Sonata per a violí núm. 12 en sol per a teclat i violí, K. 27
- Sonata per a violí núm. 13 en do per a teclat i violí, K. 28
- Sonata per a violí núm. 14 en re per a teclat i violí, K. 29
- Sonata per a violí núm. 15 en fa per a teclat i violí, K. 30
- Sonata per a violí núm. 16 en si♭ per a teclat i violí, K. 31

Sonates per a violí de maduresa (1778–1788) modifica

D'aquest bloc de sonates, n'hi ha tres (*) que Mozart va deixar incompletes: K. 402, K. 403 i K. 404. Les dues primeres foren completades per M. Stadler.

Variacions per a violí i piano modifica

Variacions en sol major «La bergere Celimene», K. 359
Sis variacions en sol menor sobre «Helas, j'ai perdu mon amant», K. 360

Duos i trios per a corda modifica

Trio per a dos violins i violoncel en si♭ major, K. 266
Preludis i fugues per a violí, viola i violoncel, K. 404a
Duo per a violí i viola en sol major, K. 423 (1783)
Duo per a violí i viola en si♭ major, K. 424 (1783)
Trio per a violí, viola i violoncel en mi♭ major, K. 563 (1788)
Trio per a violí, viola i violoncel en sol major, K. 562e (1788, fragment)^[4]

A més a més, hi ha uns arranjaments, el Trio en sol major i el Trio en si♭ major, realitzats a partir dels duos K. 423 i K. 424^{[nota 5]}

Quartets de corda modifica

Quartet de corda núm. 1 en sol major, «Lodi», K. 80/73f (1770)
Quartets milanesos, K. 155–160 (1772–1773)^{[nota 6]}
- Quartet de corda núm. 2 en re major, K. 155/134a (1772)
- Quartet de corda núm. 3 en sol major, K. 156/134b (1772)
- Quartet de corda núm. 4 en do major, K. 157 (1772–73)
- Quartet de corda núm. 5 en fa major, K. 158 (1772–73)
- Quartet de corda núm. 6 en si♭ major, K. 159 (1773)
- Quartet de corda núm. 7 en mi♭ major, K. 160/159a (1773)
Quartets vienesos, K. 168–173 (1773)^{[nota 7]}
- Quartet de corda núm. 8 en fa major, K. 168 (1773)
- Quartet de corda núm. 9 en la major, K. 169 (1773)
- Quartet de corda núm. 10 en do major, K. 170 (1773)
- Quartet de corda núm. 11 en mi♭ major, K. 171 (1773)
- Quartet de corda núm. 12 en si♭ major, K. 172 (1773)
- Quartet de corda núm. 13 en re menor, K. 173 (1773)
Quartets «Haydn» K. 387, K. 421, K. 428, K. 458, K. 464, K. 465, Op. 10 (1782-1785)^{[nota 8]}
- Quartet de corda núm. 14 en sol major, «La primavera», K. 387 (1782)
- Quartet de corda núm. 15 en re menor, K. 421/417b (1783)
- Quartet de corda núm. 16 en mi♭ major, K. 428/421b (1783)
- Quartet de corda núm. 17 en si♭ major, «La caça», K. 458 (1784)
- Quartet de corda núm. 18 en la major, K. 464 (1785)
- Quartet de corda núm. 19 en do major, «Les dissonàncies», K. 465 (1785)
Quartet de corda núm. 20 en re major, «Hoffmeister», K. 499 (1786)^{[nota 9]}
Quartets prussians, K. 575, K. 589, K. 590 (1789–1790)
- Quartet de corda núm. 21 en re major', K. 575 (1789)
- Quartet de corda núm. 22 en si♭ major, K. 589 (1790)
- Quartet de corda núm. 23 en fa major, K. 590 (1790)

Quintets de corda modifica

Els quintets de corda (K. 174, K. 406, K. 515, K. 516, K. 593, K. 614), estan escrits per a dos violins, dues violes i violoncel. Charles Rosen escriu: "per consens general, el major assoliment de Mozart a la música de cambra és el grup dels quintets de corda amb dues violes."^[5]

Quintet de corda núm. 1 en si♭ major, K. 174
Quintet de corda núm. 2 en do menor, K. 406 (516b)^{[nota 10]}
Quintet de corda núm. 3 en do major, K. 515
Quintet de corda núm. 4 en sol menor, K. 516
Quintet de corda núm. 5 en re major, K. 593
Quintet de corda núm. 6 en mi♭ major, K. 614

Trios per a piano modifica

Divertiment a tres en si♭ per a piano, violí i violoncel, K. 254
Trio (Sonata) en sol per a piano, violí i violoncel, K. 496
Trio en si♭ per a piano, violí i violoncel, K. 502
Trio en mi per a piano, violí i violoncel, K. 542
Trio en do per a piano, violí i violoncel, K. 548
Trio en sol per a piano, violí i violoncel, K. 564

Més música de cambra modifica

K. 452 (3r moviment, Allegretto)

Quintet per a piano i vent

Problemes de reproducció? Vegeu l'ajuda

Quartet per a flauta, violí, viola, violoncel, núm. 1, K. 285, (1777)
Quartet per a flauta, violí, viola, violoncel, núm. 2, K. 285a (1778)
Quartet per a flauta, violí, viola, violoncel, núm. 3, K. 285b (1781-82)
Quartet per a flauta, violí, viola, violoncel, núm. 4, K. 298 (1786-87)
Sonata per a fagot i violoncel en si♭ major, K. 292
Quartet per a oboè (oboè, violí, viola, violoncel) en fa major, K. 370 (1781)
Quintet per a trompa en mi♭, K. 407
Quintet per a piano i vent (oboè, clarinet, trompa, fagot), K. 452 (1784)
Quartet per a piano núm. 1 en sol menor, K. 478 (1785)
Dotze duets per a dues trompes, K. 487Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida;

noms no vàlids, per exemple, hi ha masses

Divertimenti modifica

Galimathias Musicum (Quodlibet), K. 32 (1766)
Cassation en sol, K. 63 (1769)
Cassation en si♭, K. 99 (1769)
Divertimento en mi♭, K. 113 (1771)
Divertimento en re, K. 131 (1772)
Divertimento en re per a quartet de corda o orquestra de corda, K. 136/125a (1772)
Divertimento en si♭ per a quartet de corda o orquestra de corda, K. 137/125b (1772)
Divertimento en fa per a quartet de corda o orquestra de corda, K. 138/125c (1772)
Divertimento en mi♭, K.166
Divertimento en si♭, K.186
Divertimento en re, K. 205 (1773)
Divertimento en fa, K.213
Divertimento en si♭, K.240
Divertimento en fa, «Lodron», K. 247 (1776)
Divertimento en re, K. 251 (1776)
Divertimento en mi♭, K.252
Divertimento en fa, K.253
Divertimento en si♭, K.270
Divertimento en si♭, «Lodron», K. 287 (1777)
Divertimento en re, K. 334 (1779–80)
25 peces (cinc divertimenti) per a tres corni di bassetto, K. 439b (K. Anh. 229)
Divertimento per a dues trompes i corda, «Una broma musical», («Ein Musikalischer Spaß»), K. 522
Divertiment per a trio de corda en mi♭ major K. 563 (1788)

Marxes modifica

Marxa en re major, K. 62 (Introducció a la Serenata K. 100, també usada a Mitridate, re di Ponto)
Marxa en re major, K. 189 (probablement per obrir/tancar la Serenata K. 185)
Marxa en do major, K. 214
Marxa en re major, K. 215 (per obrir/tancar la Serenata K. 204)
Marxa en re major, K. 237 (per obrir/tancar la Serenata K. 203)
Marxa en fa major, K. 248 (per a usar amb el Divertimento, K. 247)
Marxa en re major, K. 249 (per obrir/tancar la Serenata «Haffner», K. 250)
Marxa en re major, K. 290
Marxa en re major, K. 335, núm. 1 (probablement per obrir la Serenata «Posthorn», K. 320)
Marxa en re major, K. 335, núm. 2 (probablement per tancar la Serenata «Posthorn», K. 320)
Marxa en do major, K. 408, núm. 1
Marxa en re major, K. 408, núm. 2
Marxa en do major, K. 408, núm. 3
Marxa en re major, K. 445 (per a usar amb el Divertimento, K. 334)

Danses modifica

Mozart va deixar una gran producció de danses per a orquestra que inclouen minuets (més de 100), contradanses i Allemande (Teitsch, Laendler, o danses alemanyes). En la seva producció de minuets Mozart, en general, seguí l'exemple de Haydn que preferia el caràcter lent de la dansa. Les danses alemanyes (56 danses entre 1787 i 1791) foren compostes principalment per balls públics de Viena. Pel que fa a les contradanses, també escrites principalment a Viena, apareixen alguns exemples de música programàtica com, per exemple, «Il Temporale» (K. 534), «La Bataille» (K. 535), «Canary» (K. 600/5), etc.

Sis minuets, K. 61h
Set minuets, K. 65a/61b
Quatre contradanses, K. 101/250a
Vint minuets, K. 103
Sis minuets, K. 104/61e
Sis minuets, K. 105/61f
Minuet en mi♭, K. 122
Contradansa en si♭, K. 123
Sis minuets, K. 164
Setze minuets, K. 176
Quatre contradanses, K. 267/271c
Gavotte en si♭, K. 300
Tres minuets, K. 363
Cinc minuets, K. 461
Sis contradanses, K. 462/448b
Dues quadrilles, K. 463/448c
Sis danses alemanyes, K. 509
Contradansa en re, «Das Donnerwetter», K. 534
Contradansa en do, «La Bataille», K. 535
Sis danses alemanyes, K. 536
Sis danses alemanyes, K. 567
Dotze minuets, K. 568
Sis danses alemanyes, K. 571
Dotze minuets, K. 585
Dotze danses alemanyes, K. 586
Contradansa en do, «Der Sieg vom Helden Koburg», K. 587
Sis minuets, K. 599
Sis danses alemanyes, K. 600
Quatre minuets, K. 601
Quatre danses alemanyes, K. 602
Dues contradanses, K. 603
Dos minuets, K. 604
Tres danses alemanyes, K. 605
Sis danses alemanyes, K. 606
Cinc contradanses, K. 609
Contradansa en sol, K. 610

Música sacra modifica

La música sacra de Mozart és principalment vocal, encara que també existeixen exemples instrumentals, com la Sonata da chiesa per a 2 violins, contrabaix i orgue. La seva música sacra presenta un ric mosaic estilístic: elements corals gregorians amb un rigorós contrapunt i, fins i tot, elements operístics. La unitat estilística i la consistència està present en tota la seva música sacra. També hi ha inclòs en aquest gènere obres de caràcter litúrgic com les compostes per la lògia maçònica; per exemple, la Freimaurerkantate (Cantata maçònica) K. 623, i el Música per a un funeral maçònic, K. 477.

Misses modifica

Missa brevis en sol major, K. 49
Missa brevis en re menor, K. 65
Missa solemnis en do major "Dominicus", «Dominicusmesse», K. 66
Missa solemnis en do menor, «Waisenhausmesse», K. 139
Missa brevis en sol major, K. 140
Missa brevis en fa major, K. 192
Missa en honorem Sanctissimae Trinitatis, K. 167
Missa brevis en re major, K. 194
Missa dels pardals, en do major, «Spatzenmesse», K. 220
Missa brevis núm. 11 en do major, «Credomesse», K. 257
Missa brevis en do major, «Piccolomini», K. 258
Missa brevis en do major, "Solo d'orgue", «Orgelsolomesse», K. 259
Missa longa en do major, K. 262
Missa brevis en si♭ major, K. 275
Missa de la Coronació, «Krönungsmesse», K. 317
Missa solemnis, «Missa aulica», K. 337
Gran missa en do menor, K. 427
Missa de rèquiem en re menor, K. 626^{[nota 11]}

Més música sacra modifica

Altre tipus de música sacra de Mozart inclou:

God is Our Refuge, K. 20
Kyrie en fa major, K. 33
«Scande Coeli Limina» en do, K. 34
Miserere en la menor, K. 85
Kyrie en re menor per a soprano, alto, tenor i baix, K. 90
Davide penitente, K. 469

Tres Regina coeli (himne marià):

«Regina Coeli» per a soprano, cor i orquestra, K. 108
«Regina Coeli» per a soprano, cor i orquestra, K. 127
«Regina Coeli» per a solistes, cor i orquestra, K. 276
Te Deum, K. 141
Exsultate, jubilate, K. 165

Dos serveis de vespres:

Vesperae de Dominica en do, K. 321
Vesperae solennes de confessore, K. 339 (1780)
Kyrie en re menor, K. 341
Ave verum corpus, K. 618

A més, cal afegir quatre lletanies, nombrosos ofertoris, salms, motets, i altres parts de la missa.

Sonates d'església modifica

Sonata d'església núm. 1 en mi♭, K. 67/41h (1772)
Sonata d'església núm. 2 en si♭, K. 68/41i (1772)
Sonata d'església núm. 3 en re, K. 69/41k (1772)
Sonata d'església núm. 4 en re, K. 144/124a (1772)
Sonata d'església núm. 5 en fa, K. 145/124b (1772)
Sonata d'església núm. 6 en si♭, K. 212 (1775)
Sonata d'església núm. 7 en fa, K. 224/241a (1776)
Sonata d'església núm. 8 en la, K. 225/241b (1776)
Sonata d'església núm. 9 en sol, K. 241 (1776)
Sonata d'església núm. 10 en fa, K. 244 (1776)
Sonata d'església núm. 11 en re, K. 245 (1776)
Sonata d'església núm. 12 en do, K. 263 (1776)
Sonata d'església núm. 13 en sol, K. 274/271d (1777)
Sonata d'església núm. 14 en do, K. 278/271e (1777)
Sonata d'església núm. 15 en do, K. 328/317c (1779)
Sonata d'església núm. 16 en do, K. 329/317a (1779)
Sonata d'església núm. 17 en do, K. 336/336d (1780)

Música per a orgue modifica

Fuga en mi♭ major, K. 153 (375f)
Fuga en sol menor, K. 154 (385k)
Ouverture en do major, K. 399 (385i)
Fuga en sol menor, K. 401 (375e)
Eine kleine Gigue, K. 574
Adagio i Allegro en la menor per a un orgue mecànic, K. 594 (1790)
Fantasia en fa menor per a un orgue mecànic, K. 608 (1791)
Andante en fa per a un petit orgue mecànic, K. 616 (1791)

Òperes modifica

Die Schuldigkeit des ersten Gebots, un singspiel sacre, K. 35 (1767) (Només la primera part)
Apollo et Hyacinthus, K. 38 (1767) sobre l'obra Les Metamorfosis de Ovidi
Bastien und Bastienne, K. 50=46b (1768) sobre l'obra Les amours de Bastien und Bastienne de Marie-Justine-Benoîte Favart i Harny de Guerville
La finta semplice, K. 51 (1768)
Mitridate, re di Ponto, K. 87 (1770) sobre l'obra Mithridate de Jean Racine
Ascanio in Alba, K. 111 (1771)
Betulia liberata, un oratori, K. 118/74c (1771) sobre l'obra Llibre de Judit
Il sogno di Scipione, K. 126 (1772) sobre l'obra Somnium Scipionis de Ciceró
Lucio Silla, K. 135 (1772)
Thamos, König en Ägypten (1773, 1775)
La finta giardiniera, K. 196 (1774–75)
Il re pastore, K. 208 (1775) sobre l'obra Aminta de Torquato Tasso
Zaide, K. 344 (1779)
Idomeneo, K. 366 (1781) sobre l'obra Idoménée d'Antoine Danchet
Die Entführung aus dem Serail, K. 384 (1782) sobre l'obra Belmont und Constanze, oder Die Entführung aus dem Serail de Christoph Friedrich Bretzner
L'oca del Cairo, K. 422 (1783)
Lo sposo deluso, K. 430 (1783)
Der Schauspieldirektor, K. 486 (1786)
Le nozze di Figaro, K. 492 (1786) sobre l'obra de Le mariage de Figaro ou la folle journée de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais
Don Giovanni, K. 527 (1787) sobre l'obra Don Giovanni Tenorio, o sia Il convitato di pietra de Giovanni Bertati
Così fan tutte, K. 588 (1789) sobre les obres Les Metamorfosis de Ovidi i La grotta di Trofonio de Giovanni Battista Casti
Die Zauberflöte, K. 620 (1791) sobre les obres Lulu, oder die Zauberflöte d'A.J. Liebeskind i Sethos de Jean Terrasson
La clemenza di Tito, K. 621 (1791) sobre l'obra Vides dels dotze cèsars de Suetoni

Àries de concert, cançons i cànons modifica

Per completar aquest llistat d'obres de Mozart faltaria afegir les àries de concert (36 per a soprano, 1 per a contralt, 10 per a tenor, 9 per a baix i 16 per a grup vocal), les cançons (32) i els cànons (38).

Referències modifica

↑ ¨Ajuntament de Barcelona. «Fonts de Barcelona». [Consulta: 24 juliol 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Ajuntament de Barcelona. «El Parc central de Nou Barris, Premi EULA 2007». [Consulta: 24 juliol 2011].
↑ Sánchez Vidiella, 2008, p. 134.
↑ Trio per a violí, viola i violoncel en sol major|Henle-Urtext|ISMN M-2018-9625-0
↑ Rosen, Charles. The Classical Style: Haydn, Mozart, Beethoven. 2nd. Nova York: W. W. Norton & Company, 1997. ISBN 978-0-393-04020-3. OCLC 35095841.

Bibliografia modifica

Sánchez Vidiella, Àlex. Atlas de arquitectura del paisaje. Barcelona: Loft, 2008. ISBN ISBN 978-84-92463-27-5.

Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent.

[fuentes-1] ¨Ajuntament de Barcelona. «Fonts de Barcelona». [Consulta: 24 juliol 2011].

[clabsa-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Ajuntament de Barcelona. «El Parc central de Nou Barris, Premi EULA 2007». [Consulta: 24 juliol 2011].

[FOOTNOTESánchez_Vidiella2008134-3] Sánchez Vidiella, 2008, p. 134.

[8] Trio per a violí, viola i violoncel en sol major|Henle-Urtext|ISMN M-2018-9625-0

[14] Rosen, Charles. The Classical Style: Haydn, Mozart, Beethoven. 2nd. Nova York: W. W. Norton & Company, 1997. ISBN 978-0-393-04020-3. OCLC 35095841.

[1]

[2]

[3]

[nota 1]

[nota 2]

[nota 3]

[nota 4]

[4]

[nota 5]

[nota 6]

[nota 7]

[nota 8]

[nota 9]

[5]

[nota 10]

[nota 11]