Obre el menú principal

Villiaumita

mineral de la classe dels halurs

La villiaumita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'explorador francès Maxime Villiaume, per la seva tasca obtenint i col·leccionant exemplars de Guinea i Madagascar. Aquesta espècie va ser trobada per primera vegada a la seva col·lecció.

Infotaula de mineralVilliaumita
Villiaumite1 - Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Quebec, Canada.jpg
Petit cristall de viliaumita, provinent de la pedrera Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Québec, Canadà
Fórmula química NaF
Epònim Maxime Villiaume Tradueix
Localitat tipus Illa de Rouma, Los Archipelago, Guinea
Classificació
Categoria halurs
Nickel-Strunz 10a ed. 3.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed. 3.AA.20
Nickel-Strunz 8a ed. III/A.02
Dana 9.1.1.3
Heys 8.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí cúbic
Hàbit cristal·lí rarament cristalls cúbics, normalment granular, massiva
Estructura cristal·lina a = 4.63 Å; Z = 4
Simetria isomètrica 4/m 3 2/m
Color carmí, vermell cirera fosc, taronja clar, rosa
Exfoliació perfecta en {100}
Tenacitat fràgil
Duresa 2 a 2,5
Lluïssor vítria
Color de la ratlla blanca, rosa
Diafanitat transparent
Gravetat específica 2,79
Densitat 2,79
Propietats òptiques isotròpica, uniaxial (-)
Índex de refracció n = 1,327 a 1,328
Fluorescència de color vermell fosc a taronja i groc sota ona curta i ona llarga
Solubilitat en aigua
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G)
Any d'aprovació 1908
Referències [1]
Modifica les dades a Wikidata

CaracterístiquesModifica

La villiaumita és un fluorur de sodi, és a dir, està formada per per fluor i sodi. Es pot tornar incolora si s'escalfa per sobre dels 300°C. Cristal·litza en el sistema cúbic, trobant-se normalment de manera granular o massiva, i rarament forma cristalls cúbics. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Pot ser tallada i emprada en joieria com gemma de gran bellesa.[2] És verinosa, i pot resultar fatal si s'ingereix o s'inhala, causant irritació en mucoses, ulls i aparell respiratori.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la villiaumita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma en petites cavitats en roques alcalines de sienita amb nefelina o en pegmatites de sienita, en fàcies de jaciments lacustres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, sodalita, nefelina, neptunita, lamprofilita, pectolita, serandita, eudialita, ussingita, chkalovita o diferents zeolites.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villiaumita  
  1. «Villaumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  2. «Villiaumite» (en anglès). Gemdat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  3. «Toxicidad de los minerales» (en castellà). Milk Science. [Consulta: 11 febrer 2015].