Villiaumita

mineral de la classe dels halurs

La villiaumita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de l'explorador francès Maxime Villiaume, per la seva tasca obtenint i col·leccionant exemplars de Guinea i Madagascar. Aquesta espècie va ser trobada per primera vegada a la seva col·lecció.

Infotaula de mineralVilliaumita
Villiaumite1 - Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Quebec, Canada.jpg
Petit cristall de viliaumita, provinent de la pedrera Poudrette quarry, Mont Saint-Hilaire, Québec, Canadà
Fórmula químicaNaF
EpònimMaxime Villiaume (en) Tradueix modifica
Localitat tipusIlla de Rouma, Los Archipelago, Guinea
Classificació
Categoriahalurs
Nickel-Strunz 10a ed.3.AA.20
Nickel-Strunz 9a ed.3.AA.20 modifica
Nickel-Strunz 8a ed.III/A.02 modifica
Dana9.1.1.3
Heys8.1.2
Propietats
Sistema cristal·lícúbic
Hàbit cristal·lírarament cristalls cúbics, normalment granular, massiva
Estructura cristal·linaa = 4.63 Å; Z = 4
Simetriaisomètrica 4/m 3 2/m
Color carmí, vermell cirera fosc, taronja clar, rosa
Exfoliacióperfecta en {100}
Tenacitatfràgil
Duresa2 a 2,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca, rosa
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,79
Densitat2,79
Propietats òptiquesisotròpica, uniaxial (-)
Índex de refracción = 1,327 a 1,328
Fluorescènciade color vermell fosc a taronja i groc sota ona curta i ona llarga
Solubilitaten aigua
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) modifica
Any d'aprovació1908
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

La villiaumita és un fluorur de sodi, és a dir, està formada per per fluor i sodi. Es pot tornar incolora si s'escalfa per sobre dels 300°C. Cristal·litza en el sistema cúbic, trobant-se normalment de manera granular o massiva, i rarament forma cristalls cúbics. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2 i 2,5. Pot ser tallada i emprada en joieria com gemma de gran bellesa.[2] És verinosa, i pot resultar fatal si s'ingereix o s'inhala, causant irritació en mucoses, ulls i aparell respiratori.[3]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la villiaumita pertany a "03.AA - Halurs simples, sense H2O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc." juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, iodargirita, tocornalita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, callacolloïta i hephaistosita.

Formació i jacimentsModifica

Es forma en petites cavitats en roques alcalines de sienita amb nefelina o en pegmatites de sienita, en fàcies de jaciments lacustres. Sol trobar-se associada a altres minerals com: egirina, sodalita, nefelina, neptunita, lamprofilita, pectolita, serandita, eudialita, ussingita, chkalovita o diferents zeolites.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Villiaumita
  1. «Villaumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  2. «Villiaumite» (en anglès). Gemdat. [Consulta: 11 febrer 2015].
  3. «Toxicidad de los minerales» (en castellà). Milk Science. [Consulta: 11 febrer 2015].