Yvette Andréyor

actriu francesa

Yvette Andréyor (14è districte de París, 6 d'agost de 189116è districte de París 30 d'octubre de 1962) va ser una actriu teatral i cinematogràfica de nacionalitat francesa, activa principalment en l'època del cinema mut.[1]

Plantilla:Infotaula personaYvette Andréyor
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Yvette Louise Pauline Royé Modifica el valor a Wikidata
6 agost 1891 Modifica el valor a Wikidata
14è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 octubre 1962 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJean Toulout Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0029301 Allocine: 11458 Allmovie: p219009 TMDB.org: 224429 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Els seus pares eren Jean-Baptiste André Royé, artista, i Marie-Louise Carcel. Als sis anys d'edat va debutar en l'escena del Teatre del Odéon, fent el seu aprenentatge artístic en el Conservatoire de musique, danse et art dramatique en France, sent la millor en 1913. A partir de llavors va actuar principalment en el Teatre Antoine i en Bèlgica.

 
Yvette Andréyor el 1910

Yvette Andréyor va debutar al cinema amb la companyia Gaumont en 1910. Entre les seves actuacions destacades figuren la que va compondre per a Léonce Perret en Haleur en 1911, i per a André Heuzé en Le Bossu (1913), film amb el qual va ser la primera intèrpret de Aurore de Nevers.

Louis Feuillade es va fixar en ella i li va donar treball en nombrosos curtmetratges, en els quals va actuar al costat de Renée Carl, René Navarre, André Luguet o Suzanne Grandais. Al llarg dels anys 1910 l'encantadora jove va adquirir una certa glòria, sent una de les actrius favorites de Feuillade. Fins a 1912, va ser Joséphine a Fantômas, serial de dotze episodis en el qual René Navarre tenia el paper del títol. En 1916 va ser la dolça Jacqueline Aubry a Judex, treballant al costat de René Cresté.[2]

El 15 de juny de 1917 es va casar amb l'actor Jean Toulout, amb el qual va rodar nombrosos films, i del qual es va divorciar en 1926. A l'any següent, amb el rodatge de l'últim episodi de La nouvelle mission de Judex, va finalitzar la seva col·laboració amb Louis Feuillade.

Yvette va treballar a partir de llavors per a altres cineastes: Gaston Ravel, Jacques de Baroncelli, Robert Péguy i Germaine Dulac. En 1921 va ser Sava Toronthal en Mathias Sandorf, una adaptació de la novel·la de Jules Verne dirigida per Henri Fescourt i interpretada per Romuald Joubé, Jean Toulout i Gaston Modot.

En 1923 va tornar al Teatre del Odéon, on s'havia iniciat, i durant uns anys es va dedicar exclusivament a les taules. En 1928 va retornar al cinema per a rodar un últim film mut sota la direcció de René Clair, Les Deux Timides, acompanyant Jim Gérald i Pierre Batcheff.

El cinema sonor no es va interessar massa per l'actriu, que estava dotada d'una bella veu i d'un cert talent. En els anys 1930, Andréyor únicament va rodar curtmetratges, i no va obtenir més que papers de repartiment, actuant sota la direcció de Alberto Cavalcanti o Robert Péguy. Després de la Segona Guerra Mundial va compartir escenes, entre altres, amb Georges Marchal a Torrents (1946) i Bourvil a Pas si bête (1946). A partir de llavors es va centrar en el teatre, destacant com a intèrpret de Luigi Pirandello a Sis personatges en cerca d'autor i de François Mauriac a Le Feu sur la terre. Va finalitzar la seva carrera cinematogràfica en 1962 amb la pel·lícula La Planque, de Raoul André.

Yvette Andréyor va morir a París el 30 d'octubre de 1962, dotze dies després de morir Jean Toulout.

Filmografia

modifica

Referències

modifica
  1. Archivos de París, acta de nacimiento número 4796, año 1891 Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine. (con mención al margen de matrimonio y fallecimiento)
  2. (taper) ANDREYOR Yvette sur les gens du cinéma.com, consulté le 8 avril 2017

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica