André Luguet

actor, director de cinema i escenògraf francès

André Luguet (Fontenay-sous-Bois, Sena, 15 de maig de 1892 – Canes, Alps Marítims, 24 de maig de 1979) va ser un actor, director de cinema i escenògraf francès.

Plantilla:Infotaula personaAndré Luguet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) André Maurice Jean Allioux-Luguet Modifica el valor a Wikidata
15 maig 1892 Modifica el valor a Wikidata
Fontenay-sous-Bois (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 maig 1979 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Canes (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière Ancien Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Comédie-Française
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, guionista, director de cinema, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRosine Luguet Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0525283 The Movie Database: 126744 Allocine: 6742 Allmovie: p43691
Musicbrainz: 00941dcc-c26a-476b-99d9-99c2c7cff6ef Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia

modifica

Joventut i estudis

modifica

André Luguet va néixer el 15 de maig de 1892 a Fontenay-sous-Bois (Sena),[1] de Maurice Allioux-Luguet dit Maurice Luguet (1857-1934), director de l'Alhambra de Brussel·les, i de la còmica Albertine Augustine Lainé (1865-1901), pensionista de la Comédie-Française. Ell també va tenir vocació d'actuar molt aviat. Va estudiar a França i Gran Bretanya. Parlava anglès amb fluïdesa, va debutar en un teatre de Londres i va continuar la seva formació al Conservatori de París.

Durant la Primera Guerra Mundial, va servir a la Força Aèria, sobretot volant un Caudron G.3.

Carrera

modifica
 
André Luguet a Le Mort qui tue (1913) de Louis Feuillade.

La carrera cinematogràfica d'André Luguet va començar l'any 1909: va aparèixer en pel·lícules de Léonce Perret (L'Âme du violon) o de Louis Feuillade (sèrie de Fantômas). S'especialitza en papers de jove primer ple d'humor i casualitat. El seu encant va fer que fos descobert pels estudis d'Hollywood. Pel que fa al teatre, es va unir a la Comédie-Française el 1925, de la qual es va fer membre el 1927. Però no es va adaptar bé al funcionament de la institució, va dimitir el 1929 per crear L'Ennemie d'André-Paul Antoine al teatre Antoine.

Jacques Feyder el va dirigir el 1930 a Le Spectre vert i el 1931 al seu primer film sonor Si l'empereur savait ça. André Luguet gira a un ritme constant, de vegades a MGM, de vegades a Warner Bros., en produccions americanes o remakes adaptats per europeus com Parlor, Bedroom and Bath, codirigida per Claude Autant-Lara, o The Easiest Way d'Arthur Robison.

De tornada a França, va retratar molts personatges en la tradició del teatre del bulevard que li va assegurar l'estatus d'estrella, sobretot interpretant a Bourrachon de René Guissart el 1935 i 'Les Amants terribles de Marc Allégret el 1936

Sota l'Ocupació, André Luguet interpreta personatges seductors amb temples grisos (Le Mariage de chiffon de Claude Autant-Lara el 1941). Després de la Segona Guerra Mundial, es va trobar relegat a un segon pla; el seu estil anglès, tanmateix, el va portar a encarnar el Major Thompson, un personatge imaginat per Pierre Daninos, el 1955.

Confinat al final de la seva carrera als papers de « madurs atractius », com a Une Parísienne (1957) de Michel Boisrond, Les arrels del cel (1958) de John Huston i Sacrée Jeunesse (1958) d'André Berthomieu, va trobar papers al teatre que li agradaven, sobretot amb André Roussin a Les Œufs de l'autruche, Lorsque l'enfant paraît i On ne sait jamais. També és autor de diverses obres de teatre.

André Luguet es va retirar als anys 70. La seva darrera aparició va ser a Les Rois maudits (1972), minisèrie de Claude Barma. Es va instal·lar a la Costa Blava on va morir el 24 de maig de 1979, als 87 ans. Fou sebollit al cementiri antic de Canha de Mar.[2]

Vida privada

modifica

André Luguet es va casar el 18 de juny de 1920 al 3r districte de París amb Yvette-Renée Hénin[3] (1895-1944), amb qui va tenir dos fills : Rosine (1921-1981), també actriu, i Pierre (1923-1971).

Vidu, es va casar en segones noces amb Yvonne-Maxime Karsenty el 30 de novembre de 1945 a Parmain (Seine-et-Oise).[1]

Comédie-Française

modifica

Va entrar a la Comédie-Française el 1925 ; nomenat 373è societari el 1927 ; va sortir el 1929.

Fora de Comédie-Française

modifica

Filmografia

modifica

Cinema mut

modifica

Anys 1930

modifica

Anys 1940

modifica

Anys 1950

modifica

Anys 1960

modifica

Televisió

modifica

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 Acte n°39 (vue 86/116) avec mentions marginales, registre des naissances de l'année 1892 pour la ville de Fontenay-sous-Bois, Archives départementales du Val-de-Marne.
  2. «Cagnes-sur-Mer (06)». cimetières de France et d'ailleurs.
  3. Acte n°872 (vue 18/31)[Enllaç no actiu], registre des mariages de l'année 1920 pour le 3e arrondissement, Archives numérisées de la Ville de París.
  4. 4,0 4,1 4,2 Céline G. Arzatian. «On demande un mannequin» (en francès). cinematheque.fr, 2021. [Consulta: 11 novembre 2021].

Bibliografia

modifica