Alfa-pinè

compost químic

L'alfa-pinè (α-pinè) és un hidrocarbur alifàtic cíclic d'origen orgànic, pertanyent a la categoria dels terpens.[1] És un alquè i en la seva estructura hi conté un ciclobutà. A temperatura ambient, aquest monoterpè és un líquid incolor que es volatilitza amb facilitat. L'alfa-pinè és un dels dos isòmers que existeixen del pinè, juntament amb el beta-pinè. Alhora, existeixen dos enantiòmers de l'alfa-pinè: el (+)-α-pinè (també R-α-pinè) i el (-)-α-pinè (també S-α-pinè). És un compost molt present en els olis essencials de les coníferes, especialment en els pins, però també es pot trobar en molts ordres de plantes pertanyents a classes com Liliòpsida o Magnoliòpsida. És, juntament amb el limonè, el terpè més àmpliament distribuït a la natura,[2] i representa també un dels principals compostos orgànics volàtils emesos a l'atmosfera.

Infotaula de compost químicAlfa-pinè
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular136,125201 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Avet roig, valeriana vera, pi roig, avet blanc, làrix europeu, Larix sibirica, Larix laricina, herba de l’Esperit Sant, arbre del te, càlam, malagueta, Alpinia galanga, Anemopsis, Anthemis aciphylla, artemísia anual, Burkholderia tropica, Capillipedium parviflorum, Cedre del Líban, esteperola, Citrus grandis, llimona indonèsia, Satsuma, Cupressus, serrana rodona, Eugenia zuchowskiae, Frullania monocera, Frullania spinifera, Gackstroemia magellanica, pipa, Hesperis matronalis, Houttuynia cordata, jungermannia turcata (en) Tradueix, Leptospermum scoparium, Lippia multiflora, Marsupella emarginata, murtra, Nicotiana alata, Nicotiana bonariensis, Nicotiana langsdorffii, Nicotiana mutabilis, pi suís, Piper arboreum, Piper fimbriulatum, Piper obliquum, Porophyllum gracile, Porophyllum ruderale, Rhodiola rosea, Saxifraga stolonifera, Schinus, Solidago canadensis, pebrella, Methylobacter luteus, Methylosinus trichosporium, sàlvia, Coespeletia timotensis, Ichthyothere connata, Melaleuca triumphalis, Ophryosporus charua, Pachylobus trimerus, Santiria trimera, herba de la feridura, Thryptomene saxicola, Thymus camphoratus, nim, Pseudotsuga menziesii, Espeletia timotensis, farigola, herba llimona, pebre negre, Rhaponticum carthamoides, Aranja, Santolina corsica, estepa de Creta, gingebre, all, Panax, Boswellia papyrifera, Cymbopogon schoenanthus, noguer comú, Thymus broussonetii, Thymus maroccanus, Teucrium leucocladum, Annona squamosa, camforer, api, gira-sol, camamilla, Chamomilla recutita, Canella winterana, Papaier, Cornus officinalis, Chamaecyparis formosensis, mopane, alfals, Ginkgo biloba, Illicium anisatum, magraner, Magnolia liliiflora, Psidium guajava, Clausena excavata, tabaquera, patatera, Camellia sinensis, Curcuma amada, Curcuma zedoaria, mango comú, pastanaga, Boswellia sacra, Aranja grossa, mandariner, Citrus × deliciosa, Larix kaempferi, Persicaria minor i Persicaria hydropiperoides Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₀H₁₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC1=CCC2CC1C2(C)C Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC1=CC[C@H]2C[C@@H]1C2(C)C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

Biosíntesi modifica

 
Reacció de formació de l'alfa-pinè (i també el beta-pinè)

Com tots els monoterpens, prové de la ionització del substrat geranil pirofosfat per part d'una sintasa monoterpènica. L'alfa pinè, en ser un monoterpè cíclic, deriva del catió alfa-terpenil. Quan el catió alfa terpenil experimenta una addició de Markovnikov (ciclació 2,7) es converteix en el catió pinil, que en funció del protó que perdi es convertirà en alfa-pinè o bé en beta-pinè. Es coneixen diverses sintases terpèniques en plantes que generen alfa-pinè com a producte principal, com la CsTPS2 del Cannabis sativa, o la FvPINS de la maduixera.[3]

Química atmosfèrica modifica

L'alfa-pinè és emès en grans quantitats per la vegetació. En l'atmosfera, aquest compost reacciona amb l'ozó, el radical OH i el radical NO₃,[4] donant lloca a espècies poc volàtils que en condensar-se en els aerosols existents, generen aerosols orgànics secundaris. Aquestes reaccions han estat demostrades al laboratori per múltiples monoterpens i sesquiterpens.[5][6] Els productes derivats de la interacció de l'alfa pinè amb l'atmosfera són el pinoaldehid, el norpinoaldehid, l'àcid pínic, l'acid pinònic i l'àcid pinàlic.

Usos i propietats modifica

Un ambient amb presència d'alfa-pinè pot ajudar a recuperar-se més ràpidament de la fatiga que un espai absent d'aquest compost.[7]

Referències modifica

  1. Simonsen, J. L. (1957) The Terpenes (2nd edition) Vol. 2 Cambridge:Cambridge University Press, pp 105-191.(anglès)
  2. Krasnobajew, 1984. Terpenoids.Biotechnology, vol 6a, Verlag Chemie(anglès)
  3. Jörg Degenhardt, Tobias G. Köllner, Jonathan Gershenzon, 2009. Monoterpene and sesquiterpene synthases and the origin of terpene skeletal diversity in plants. Phytochemistry 70 (2009) 1621–1637(anglès)
  4. IUPAC Subcommittee on Gas Kinetic Data Evaluation
  5. Odum, J. R., Hoffmann, T., Bowman, F., Collins, D., Flagan, R.C., Seinfeld, J. H. «Gas/particle partitioning and secondary organic aerosol yields». Environmental Science and Technology, 30, 8, 1996, pàg. 2580–2585. DOI: 10.1021/es950943+.(anglès)
  6. N. M. Donahue, K. M. Henry, T. F. Mentel, A. Kiendler-Scharr, C. Spindler, B. Bohn, T. Brauers, H. P. Dorn, H. Fuchs, R. Tillmann, A. Wahner, H. Saathoff, K.-H. Naumann, O. Mohler, T. Leisner, L. Muller, M.-C. Reinnig, T. Hoffmann, K. Salo, M. Hallquist, M. Frosch, M. Bilde, T. Tritscher, P. Barmet, A. P. Praplan, P. F. DeCarlo, J. Dommen, A. S. H. Prevot, U. Baltensperger «Aging of biogenic secondary organic aerosol via gas-phase OH radical reactions». Proceedings of the National Academy of Sciences, 2012. DOI: 10.1073/pnas.1115186109.(anglès)
  7. Ishikawa, A. and K. Shimagami(l984), Efficacy of fragrance in mental sanitation, Fragrance Journal No. 64, 32-35.(anglès)

Enllaços externs modifica