Beguda alcohòlica

Les begudes alcohòliques són aquelles que contenen alcohol etílic en quantitats apreciables. En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben diverses; en d'altres, com l'islam, està prohibit.^[1]

Bàsicament, hi ha dos tipus principals de begudes alcohòliques:

Begudes com el vi, la cervesa o el sake, on l'alcohol s'obté de la fermentació de productes vegetals, on el contingut d'alcohol no sobrepassa dels 18/20 graus alcohòlics.
Licors o begudes obtingudes per destil·lació, a vegades amb l'addicional etapa de maceració o infusió d'algun ingredient.

Efectes sobre la salutModifica

El seu consum pot comportar problemes de salut importants; com podrien ser: hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, coma etílic, pèrdua del control i altres.

El consum moderat, segons un estudi fet sobre unes 550 persones observades durant 30 anys, provoca que les àrees del cervell encarregades de la cognició i l'aprenentatge s'encongeixen (dit d'altra manera l'hipocamp s'atròfia).^[2] La Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC), mitjançant el Grupo Educación Sanitaria y Promoción de la Salud, ha comunicat que no existeix un llindar de consum que es puga considerar «consum moderat» i consum bo per a la salut.^[3]

L'alcohol pot comportar dependència d'aquest per tant és una beguda addictiva. Els addictes a l'alcohol s'anomenen alcohòlics i celebren el 15 de novembre el seu dia. Cada any, l'ús nociu de l'alcohol causa 2,5 milions de morts a tot el món, entre els quals hi ha 320.000 joves d'entre 15 i 29 anys.^[4] És el huité factor de risc de mort en tot el món i es calcula que el 2004 l'alcohol va ser la causa de prop del 4% de les defuncions a escala mundial.^[4]

S'ha trobat que el consum mixt de tabac i de begudes alcohòliques provoca càncer a la larinx i la cavitat oral, basant-se en un estudi fet sobre 34.136 homes i 43.711 dones del rang d'edat d'entre 40 i 79 anys.^[5]

Llista d'algunes begudes alcohòliquesModifica

També hi ha les barreges (algun tipus d'aiguardent amb vi) i els còctels, com ara els còctels de vi (sengri, sangria, calimotxo, etc.), els de cervesa (xampú, shandy, clara, etc.) i els ponxes. Cal no oblidar les típiques barreges de cafè amb alcohol que es prenen diàriament: el rebentat, cigaló o perfumat i el trifàsic, ni del festiu cremat o calmant, similar a la queimada gallega.

ReferènciesModifica

↑ Costa, Roger «Per què els musulmans no poden beure alcohol?». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, juliol 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
↑ Topiwala, Anya; Allan, Charlotte L; Valkanova, Vyara; Zsoldos, Enikő; Filippini, Nicola; Sexton, Claire; Mahmood, Abda; Fooks, Peggy; Singh-Manoux, Archana; Mackay, Clare E; Kivimäki, Mika; Ebmeier, Klaus P «Moderate alcohol consumption as risk factor for adverse brain outcomes and cognitive decline: longitudinal cohort study». BMJ, 06-06-2017, pàg. j2353. DOI: 10.1136/bmj.j2353.
↑ «Médicos dicen que no hay un umbral de consumo de alcohol bueno para la salud». El Periódico, 26-09-2017 [Consulta: 27 setembre 2017].
↑ ^4,0 ^4,1 José Pérez, L'Assemblea de l'OMS analitza les regulacions en salut pública internacional Compartir, revista del cooperativisme sanitari. Número 79, pàgines 26-27.
↑ Ide, R et al. «Cigarette smoking, alcohol drinking, and oral and pharyngeal cancer mortality in Japan». Oral Diseases, 14, 4, maig 2008, pàg. 314–319. DOI: 10.1111/j.1601-0825.2007.01378.x.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda alcohòlica

[Sapiens-1] Costa, Roger «Per què els musulmans no poden beure alcohol?». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, juliol 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.

[2] Topiwala, Anya; Allan, Charlotte L; Valkanova, Vyara; Zsoldos, Enikő; Filippini, Nicola; Sexton, Claire; Mahmood, Abda; Fooks, Peggy; Singh-Manoux, Archana; Mackay, Clare E; Kivimäki, Mika; Ebmeier, Klaus P «Moderate alcohol consumption as risk factor for adverse brain outcomes and cognitive decline: longitudinal cohort study». BMJ, 06-06-2017, pàg. j2353. DOI: 10.1136/bmj.j2353.

[3] «Médicos dicen que no hay un umbral de consumo de alcohol bueno para la salud». El Periódico, 26-09-2017 [Consulta: 27 setembre 2017].

[compartir-4] 4,0 ^4,1 José Pérez, L'Assemblea de l'OMS analitza les regulacions en salut pública internacional Compartir, revista del cooperativisme sanitari. Número 79, pàgines 26-27.

[5] Ide, R et al. «Cigarette smoking, alcohol drinking, and oral and pharyngeal cancer mortality in Japan». Oral Diseases, 14, 4, maig 2008, pàg. 314–319. DOI: 10.1111/j.1601-0825.2007.01378.x.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]