Beguda alcohòlica

beguda que conté alcohol
(S'ha redirigit des de: Begudes alcohòliques)

Les begudes alcohòliques són aquelles que contenen alcohol etílic en quantitats apreciables. En moltes cultures, el consum de begudes alcohòliques és habitual en situacions socials ben diverses; en d'altres, com l'Islam, està prohibit.[1]

Diverses begudes alcohòliques

Bàsicament, hi ha dos tipus principals de begudes alcohòliques:

Efectes sobre la salutModifica

El seu consum també pot comportar problemes de salut importants; com podrien ser: hemorràgies internes, intoxicació alcohòlica, coma etílic, pèrdua del control i altres.

El consum moderat, segons un estudi fet sobre unes 550 persones observades durant 30 anys, provoca que les àrees del cervell encarregades de la cognició i l'aprenentatge s'encongeixen (dit d'altra manera l'hipocamp s'atròfia).[2] La Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria (semFYC), mitjançant el Grupo Educación Sanitaria y Promoción de la Salud, ha comunicat que no existeix un llindar de consum que es puga considerar "consum moderat" i consum bo per a la salut.[3]

L'alcohol pot comportar dependència d'aquest per tant és una beguda addictiva. Els addictes a l'alcohol s'anomenen alcohòlics i celebren el 15 de novembre el seu dia. Cada any, l'ús nociu de l'alcohol causa 2,5 milions de morts a tot el món, entre els quals hi ha 320.000 joves d'entre 15 i 29 anys.[4] És el huité factor de risc de mort en tot el món i es calcula que el 2004 l'alcohol va ser la causa de prop del 4% de les defuncions a escala mundial.[4]

S'ha trobat que el consum mixt de tabac i de begudes alcohòliques provoca càncer a la larinx i la cavitat oral, basant-se en un estudi fet sobre 34.136 homes i 43.711 dones del rang d'edat d'entre 40 i 79 anys.[5]

Llista d'algunes begudes alcohòliquesModifica

També hi ha les barreges (algun tipus d'aiguardent amb vi) i els còctels, com ara els còctels de vi (sengri, sangria, calimotxo, etc.), els de cervesa (xampú, shandy, clara, etc.) i els ponxes. Cal no oblidar les típiques barreges de cafè amb alcohol que es prenen diàriament: el rebentat, cigaló o perfumat i el trifàsic, ni del festiu cremat o calmant, similar a la queimada gallega.

ReferènciesModifica

  1. Costa, Roger «Per què els musulmans no poden beure alcohol?». Sàpiens [Barcelona], núm. 69, juliol 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  2. Topiwala, Anya; Allan, Charlotte L; Valkanova, Vyara; Zsoldos, Enikő; Filippini, Nicola; Sexton, Claire; Mahmood, Abda; Fooks, Peggy; Singh-Manoux, Archana; Mackay, Clare E; Kivimäki, Mika; Ebmeier, Klaus P «Moderate alcohol consumption as risk factor for adverse brain outcomes and cognitive decline: longitudinal cohort study». BMJ, 06-06-2017, pàg. j2353. DOI: 10.1136/bmj.j2353.
  3. «Médicos dicen que no hay un umbral de consumo de alcohol bueno para la salud». El Periódico, 26-09-2017 [Consulta: 27 setembre 2017].
  4. 4,0 4,1 José Pérez, L'Assemblea de l'OMS analitza les regulacions en salut pública internacional Compartir, revista del cooperativisme sanitari. Número 79, pàgines 26-27.
  5. Ide, R et al. «Cigarette smoking, alcohol drinking, and oral and pharyngeal cancer mortality in Japan». Oral Diseases, 14, 4, maig 2008, pàg. 314–319. DOI: 10.1111/j.1601-0825.2007.01378.x.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Beguda alcohòlica