Obre el menú principal

El quefir és un producte làctic fermentat acidoalcohòlic original de la regió del Caucas. També reben aquest nom els grànuls utilitzats per a la seva producció. És un aliment líquid, escumós i de consistència cremosa.

Infotaula begudaQuefir de llet
Kefir in a glass.JPG
Tipus llet fermentada, beguda fermentada, producte làctic fermentat, Q26868628 Tradueix, Q26868453 Tradueix, làctic i gasosa
Origen Turquia
Ingredients llet
Part de gastronomia de Turquia
Modifica les dades a Wikidata
Grans de quefir

El quefir té un aspecte similar a la coliflor però és més tou. És una combinació de bacteris probiòtics i llevats en una matriu de proteïnes, lípids i sucres. Lactobacillus acidophilus és el bacteri i Saccharomyces kefir el llevat (fong unicel·lular) més habituals en el quefir, malgrat que varien segons les regions i cultures.

PreparacióModifica

Hi ha diferents tipus de quefir, però el més conegut és el quefir de llet. La producció no suporta els processos industrials i és simple, cal:

  • Un pot de vidre o plàstic.
  • 3/4 de litre o un litre de llet.
  • Dues o tres cullerades de quefir.
  • Un colador de plàstic.

S'introdueixen la llet i el quefir al pot i es deixen a temperatura ambient durant 24-36 hores. Millor si no rep llum de cap tipus i pot transpirar; s'aconsella tapar amb un drap de cotó. Un cop ha passat el temps es cola el líquid que en resulta i es repeteix el procés.

El líquid obtingut és una beguda alcohòlica de baixa graduació (menys de l'1%), carbonatada, de consistència similar al iogurt, encara que menys suau i consistent, amb un gust àcid; es pot barrejar amb sucre o mel, per millorar-ne el gust.

  • El quefir ha d'estar sempre en llet.
  • El quefir no ha de tocar objectes de metall.
  • Millor no tapar els envasos on es fa fermentar la llet donat que s'allibera diòxid durant el procés de fermentació i que pot arribar a fer esclatar el recipient si s'ha tancat hermèticament.

La salut del quefir es mesura segons la seva blancor. Si comença a engroguir millor llençar-lo i començar amb un nou cep sa.

ConservacióModifica

Donat que el quefir ha d'estar sempre en llet, i aquesta ha de ser renovada cada dia (dos dies com a màxim, si no s'ha de consumir llet quefirada durant algun temps hi ha diversos mètodes de conservació.

NeveraModifica

Es pot conservar en aigua sense clor, a la nevera unes setmanes.

CongelatModifica

Es neteja bé i s'eixuga, s'introdueix en una bossa de plàstic i es congela. Així aguanta molt de temps.

Per a descongelar-lo es treu del congelador i es prepara una llet quefirada durant tres dies. Aquesta llet no s'ha de beure.

DeshidratatModifica

Es posa el quefir sobre paper de cuina en un lloc airejat, es mou cada cert temps fins que deixi d'estar enganxifós. Es pot guardar en un sobre de paper i fins i tot ser enviat per correus.

Per a rehidratar-lo, s'introdueix en llet durant dues setmanes, renovant-la cada dos dies. Aquesta llet no és per beure.

ObtencióModifica

Tradicionalment el quefir ha passat d'unes mans a d'altres de forma gratuïta.

A Internet hi ha moltes llistes de distribució.

PropietatsModifica

Les propietats de la llet quefirada són diverses; regenera la flora intestinal,[1] facilita la digestió, elimina problemes d'estrenyiment o diarrees, fins i tot poden prendre'n algunes persones amb intolerància a la lactosa (amb compte, no està demostrat, cal provar-ho a poc a poc).

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

  • Blasco, Mercedes. Com cura el quefir. Barcelona: Edicions de la magrana, 2002. ISBN 8482644017. 

ReferènciesModifica

  1. Ni, Maoshing. «La guérison: Plantes, remèdes et élixirs». A: 100 secrets pour vivre jusqu'à 100 ans et plus (en francés). tercera edició. París: Éditions Contre-Dires, 2008, pàgina 117. ISBN 978-2-84933-047-0.