Obre el menú principal

Listèria monocitògena

(S'ha redirigit des de: Listeria monocytogenes)


La listèria monocitògena (Listeria monocytogenes) és un bacteri firmicut estès a tota mena d'ambients (sòl, aigües o microbiota fecal de diversos mamífers)[1] com a sapròfit. Té la capacitat de modificar el seu proteoma si les condicions del medi canvien[2] i fer la transició a patogen intracel·lular quan és ingerit per humans i animals, un mecanisme adaptatiu singular que li permet actuar com a patogen oportunista.[3]

Infotaula d'ésser viuListèria monocitògena
Listeria monocytogenes
Listeria monocytogenes PHIL 2287 lores.jpg
Dades
Malaltia listeriosi
Tinció de Gram Grampositiu
Taxonomia
Super-regneProkaryota
RegneBacteria
FílumFirmicutes
ClasseBacilli
OrdreBacillales
FamíliaListeriaceae
GènereListeria
EspècieListeria monocytogenes
(Murray et al. 1926)
Modifica les dades a Wikidata

És l'agent causant de la listeriosi i es considera un dels patògens d'origen alimentari més virulents, amb una taxa de letalitat (proporció de persones que moren a causa d'una malaltia entre el nombre total dels individus afectats per ella en un període i territori determinats) del 20-30%.[4] Responsable d'aproximadament 2.500 casos i 500 morts registrats cada any als Estats Units, la listeriosi és globalment la primera causa de mort entre les malalties de transmissió alimentària, superant fins i tot a la salmonel·losi i el botulisme.[5][6]

L. monocytogenes és un bacteri grampositiu, de forma bacil·lar, no formador d'espores, catalasa positiu, oxidasa negatiu, anaerobi facultatiu i productor d'una particular β-hemolisina (substància que causa la lisi dels eritròcits i, per tant, la degradació total de l'agar sang) que rep el nom de listeriolisina O.[7] Quan l'organisme creix entre 20-25ºC produeix i assembla flagels a la superfície de l'embolcall cel·lular, en canvi a 37ºC la producció baixa notablement.[8]

HistòriaModifica

L. monocytogenes fou descoberta al 1924 per E.G.D. Murray a la Universitat de Cambridge, estudiant la mort sobtada de sis conills i cobais de laboratori que presentaven una important monocitosi (augment del nombre de monòcits). La seva descripció del microbi no va ser publicada fins al 1926. Murray i colaboradors l'anomenaren de primera instància Bacterium monocytogenes,[9] però al 1927 el metge d'origen escocès Pirie (1878-1965)[10] va canviar el nom a Listerella hepatolytica en honor a Joseph Lister.[8] Hi va haver una gran confusió sobre la nomenclatura del microorganisme fins al 1948 quan s'oficialitzà el nom actual a la 6a edició del llibre de text Bergey's Manual of Determinative Bacteriology.[11][12]

Tot i que les descripcions clíniques de les infeccions provocades pel bacteri, tant en humans com en animals, es varen començar a fer durant els anys 20, no va ser reconegut com a l'agent causal de meningitis, sèpsia i infeccions neonatals fins al 1952 a Alemanya.[13] Al 1966 Gray i Killinger van fer la primera publicació oficial sobre L. monocytogenes i les seves diferents infeccions en humans o animals.[8]

A començaments del 1980 es reconeix, finalment, la transmissió a través dels aliments de L. monocytogenes, a més a més durant tota la dècada s'observa un augment de casos reportats de listeriosis. Com els brots epidèmics de 1983 i 1985 a Canadà i California respectivament, que varen acabar de confirmar el paper dels aliments en la disseminació del patogen.[1] Des de llavors el bacteri s'ha vist com l'agent causant de diferents brots alimentaris arreu d'Amèrica del Nord i Europa.[8]

Al 2001 es creà The Canadian Listeriosis Reference Service[14] amb l'objectiu d'investigar els brots de listeriosi canadencs i desenvolupar una base de dades molecular d'aïllats de L. monocytogenes.[11]

Evolució i filogèniaModifica

Gràcies a mètodes moleculars, el total de 214 soques aïllades fins al moment s'han pogut distribuir en 4 llinatges diferents (I, II, III i IV). Inicialment, al 1989, van ser descoberts els dos primers, però subseqüentment es van afegir els dos últims.[15][16]

Analitzant el serotip de les soques de L. monocytogenes, basat en antigens cel·lulars (O) i antigens flagel·lars (H),[17] s'han pogut diferenciar, almenys, 13 serotips que es poden subdividir en els llinatges:[16]

  • Llinatge I: 1b, 2b, 3b, 3c, 4b.
  • Llinatge II: 1a, 2a, 1c, 2c, 3a.
  • Llinatge III: 4a, 4b i 4c.
  • Llinatge IV: 4a, 4b i 4c.

Biologia i ecologiaModifica

L. monocytogenes és un bacteri present en tota mena d'ambients; des del tracte intestinal d'una gran varietat de mamífers (inclosos els humans), superfícies de vegetals, una gran varietat de sòls, aigües, aliments, indústries, entre d'altres. Els indicis ecològics apunten a que es tractaria d'un bacteri sapròfit amb la capacitat de sobreviure i replicar-se en protozous que la depreden, una estratègia que segueixen altres tipus de microorganismes.[18][19]

No obstant, el seu paper en la majoria d'aquests ambients no està ben caracteritzat i en molts casos se'n troben solament formes vegetatives a l'espera de que les condicions siguin òptimes pel seu creixement.[18]

La seva gran diversitat de soques dificulta molt la tasca d'estudiar la seva biologia i ecologia, doncs les condicions de creixement, ambients en els que persisteix, capacitat de formar biofilms, entre d'altres; varien molt en funció de la soca.[20]

Estratègies de persistènciaModifica

  • Biofilms

Kadam et al. (2013) van demostrar que un gran nombre de soques de L. monocytogenes són formadores de biofilms amb una elevada diversitat, depenent de la composició del medi (tipus de superfície) i la temperatura.[21] Hi ha soques capaces d'adherir-se a l'acer inoxidable, al vidre[22] o a superfícies de la indústria alimentària.[18] Tot i això, manquen evidències que confirmin la formació per part de L. monocytogenes de biofilms veritables; és a dir, de conjunts de múltiples cèl·lules i polímers extracel·lulars que aporten protecció col·lectiva i permeten la interacció cel·lular.[18] Degut a això L. monocytogenes és considerat un microorganisme pobre com a formador de biofilms i qüasi sempre es parla de biofilms mixtes formats a partir de la interacció entre diferents espècies bacterianes (dual-species biofilms).[20]

La formació de biofilms acostuma a estar lligada a l'obtenció de resistències a antimicrobians, però en aquest cas la biomassa viable que forma el biofilm no presenta cap dificultat a l'hora de ser eliminada d'un punt de contaminació.[23]

  • Fase de supervivència a llarg termini

En anglès, el concepte de Long-Term Survival Phase consisteix en una sèrie de canvis bioquímics i morfològics a nivell cel·lular, que són deguts a una variació del patró d'expressió genètica, i que porten al bacteri a un estat de letàrgia. Això li permet aturar el seu cicle biològic i perdurar durant llargs períodes de temps a l'espera de que les condicions de creixement tornin a ser favorables.[24] Un canvi estructural del bacteri, clarament apreciable, és la transició de morfologia bacil·lar flagel·lada típica de L. monocytogenes a una morfologia cocal sense flagels.[18]

Se'n desconeix els mecanismes biològics subjacents, però s'ha comprovat que aquest estat li permet tolerar major condicions d'estrès, com podrien ser-ho; elevada temperatura i pressió,[25] i exposició a agents antimicrobians com antibiòtics. Es creu que fins i tot podria resistir processos de neteja i desinfecció usats en la indústria alimentària, fet que justificaria la seva persistència en aquests ambients que, suposadament, no ofereixen les condicions necessàries per al seu creixement.[18]

Per una altra banda, es remarcable el fet que L. monocytogenes té la propietat de reestructurar-se biomolecularment i conformar l'expressió de les seves proteïnes per resistir els efectes dels compostos antimicrobians naturals.[26]

Nínxols ecològicsModifica

  • Animals

Molts tipus de vertebrats homeoterms han provat ser reservoris de L. monocytogenes. Entre ells; molts animals de granja i humans portadors asimptomàtics. Diversos estudis in vitro confirmen que diferents espècies de nematodes bacteriofàgics i alguns artròpodes presenten el bacteri viu al tracte digestiu i també als excrements, cosa que posa aquestes espècies en el punt de mira com a possibles vectors i/o reservoris del patogen.[6][20]

  • Protozous

De forma similar a altres bacteris com Legionella pneumophila, altres espècies del gènere Listeria o, fins i tot, algunes espècies del gènere Mycobacterium, L. monocytogenes presenta la capacitat de sobreviure a la fagocitosi per part de protists depredadors de bacteris, evitar la seva digestió i arribar a duplicar-se al seu interior. Aquesta estratègia justificaria la seva capacitat per esdevenir patògens ocasionals d'animals superiors, on trobem que molts mecanismes moleculars de fagocitosi per part de cèl·lules immunitàries fagocítiques són altament conservats al llarg de la filogènia dels eucariotes.[19][27]

Un altre fet de gran rellevància és la capacitat de molts protozous de formar quists de resistència, doncs podria ser una altra manera per part dels bacteris de sobreviure a condicions desfavorables. En un estudi realitzat amb una espècie no identificada de Acanthamoeba, es va veure que la majoria de la població del protozou s'enquistava en resposta a una elevada densitat intracel·lular de L. monocytogenes i, d'aquesta manera, aconseguia erradicar el bacteri i sobreviure a la seva infecció. En contraposició, altres estudis realitzats posteriorment amb Acanthamoeba castellanii[28] i diversos patògens humans relacionats amb infeccions alimentàries, es va veure que L. monocytogenes resistia el procés d'enquistament i desenquistament, permetent-li sobreviure a condicions desfavorables com la presència d'agents antibacterians durant llargs períodes de temps. En front les mateixes condicions, el bacteri presentava una pèrdua total de la viabilitat si no s'afegia el protozou al medi.[19][29]

Aquests fets posen de manifest el potencial que tenen els protozous com a vectors, reservoris i mecanisme de resistència en tota mena d'ambients, fins i tot en ambients antropogènics com indústries alimentàries, on quists d'Acanthamoeba castellanii[30] han mostrat tindre una elevada prevalença.[19][29]

  • Sòls

L. monocytogenes ha estat detectada en tota mena de sòls, destacant aquells que presenten elevada activitat hídrica, han estat recentment cultivats o són propers a pastures. A més grau d'humitat i contingut en matèria orgànica, més prolongada es veu la seva supervivència en aquest tipus d'ambients. En un estudi dut a terme a Alemanya, es van aïllar un total de 160 soques en 746 mostres de diferents sòls i la incidència total de L. monocytogenes en les mostres va ser del 21.4%.[6][18]

Un altre factor de gran rellevància en la persistència i/o desenvolupament de L. monocytogenes en sòls, és el tipus de microbiota autòctona d'aquests ambients. S'ha comprovat que, en general, una pèrdua de diversitat i abundància d'altres microorganismes presents al sòl, facilita la implantació, supervivència i desenvolupament de L. monocytogenes. Això remarca la gran pressió que exerceix aquesta microbiota autòctona sobre aquest bacteri.[6]

Factors que afecten a la supervivència i els respectius mecanismes de resistènciaModifica

En funció de la soca, les condicions de supervivència i creixement poden variar notablement, però un fet general que cal tindre en consideració és que L. monocytogenes presenta una gran capacitat d'adaptabilitat a condicions adverses. S'ha descrit que, quan aquestes canvien progressivament, el bacteri pot romandre en estat vegetatiu o amb cicles biològics extremadament lents en condicions molt desfavorables.[31][32]

  • pH:

Es podria establir que un límit aproximat d'acidesa per a la supervivència de L. monocytogenes seria de 3.35, però cal remarcar que dependrà de la resta de factors, la soca i la rapidesa amb la que canviï el pH del medi.[32]

Per tal d'eliminar els cations hidrogen que es generen a conseqüència del pH àcid, aquests s'acoblen a la cadena de transport d'electrons i també s'exporten activament a l'exterior mitjançant ATPases que hidrolitzen ATP.[31]

S'expressen dos sistemes de regulació: sistema de dos components lisR/lisK i sistema glutamat decarboxilasa (GAD)[33] que permeten augmentar el pH intracel·lular. El primer es un sistema on una cinasa d'histidina permet la detecció de les condicions àcides ambientals i una altra proteïna estableix una resposta a aquest estrès. El segon es troba compost per tres gens (gadA, gadB i gadC) que porten a terme la descarboxilació del glutamat produint la reacció: [31][34]

 
El factor sigma σB de la RNA polimerasa permet l'expressió del gen gadB (component del (GAD) i del gen opuC (transportador de carnitina), i paral·lelament, es sintetitzen proteases, ATP sintetases i soluts compatibles.[31]
  • Pressió osmòtica:

Segons un model matemàtic, s'estima que l'activitat hídrica mínima que permet el creixement de L. monocytogenes és de 0.49, tot i que aquesta xifra no ha estat confirmada per la dificultat que presenta la correcta determinació d'altres paràmetres que poden influir en el càlcul.[32]

Es sintetitzen proteïnes de xoc salí (Ssp)[35] i proteïnes d'aclimatació a l'estrès (Sap) on trobem: GbuA, transportador osmoprotector de glicina betaïna (trimetilglicina),[36] i el gen ctc,[37] relacionat amb la resistència a elevada osmolaritat en absència d'osmoprotectors com la trimetilglicina. També es produeixen soluts compatibles.[31]

El factor sigma σB de la RNA polimerasa també té una funció important i trobem un sistema de dos components kdp[38] relacionat amb la captació de l' potassi (K+) produint un efecte protector davant l'alt contingut de sal.[31]

  • Temperatura:

Es tracta d'un bacteri resistent a la refrigeració, malgrat que ha mostrat ser sensible a una combinació d'altes concentracions de CO₂ i baixes temperatures. En condicions de laboratori algunes soques han arribat a presentar creixement fins als -0.5ºC, tot i que el més habitual és que les temperatures mínimes de creixement es trobin en el rang de 0.5 i 5 ºC en els diferents medis de cultiu, i entre 3 i 4ºC en aliments.[32] Val a dir que en condicions de pH àcid, salinitat elevada i/o de competència microbiana, (especialment de bacteris de l'àcid làctic) la temperatura mínima a la que pot créixer augmenta considerablement.[18][39]

Com adaptació a les temperatures baixes i per tal de mantenir la membrana cel·lular fluida es produeix un augment dels àcids grassos insaturats i un augment de la proporció d'àcids pentadecanoics (C15:0) respecte els àcids heptadecanoics (C17:0). A més a més es dóna un canvi en la forma de ramificació dels àcids grassos de iso-metil a anteiso-metil.[31] Paral·lelament es sintetitzen proteïnes de xoc fred (Csps),[40] determinats enzims pertanyents a la família de proteïnes d'aclimatació al fred (Caps), proteases (GroEL, CIpP i CIpB) que degraden polipèptids anormals o nocius pel microorganisme i també soluts compatibles, com la trimetilglicina i la carnitina,[41] que actuen com a osmoprotectors.[31]

Quant a l'expressió gènica, trobem que a baixes temperatures el factor sigma σB de la RNA polimerasa que es troba actiu en situacions d'estrès i està relacionat amb la síntesi de soluts compatibles.[31] D'altra banda l'expressió dels factors de virulència de Listeria monocytogenes també depèn de la temperatura, i es dóna a 37ºC.[18]

Procés infectiuModifica

 
Procés infectiu de L. monocytogenes a diferents cèl·lules no fagocítiques i els gens principals involucrats en aquest procés.

El procés infectiu del bacteri comprèn diverses etapes:

  1. Adhesió i internalització: Comença quan L. monocytogenes arriba al tracte gastrointestinal. S’ha descrit la participació de diferents factors que permeten establir un contacte íntim amb les cèl·lules de l'hoste. En el cas de cèl·lules fagocítiques com macròfags es produeix una fagocitosi mentre que en el cas de cèl·lules no fagocítiques com cèl·lules epitelials es produeix una endocitosi mitjançada per receptor que consisteix en la interacció entre un lligand propi del bacteri i un receptor de la cèl·lula de l'hoste.[42] Els lligands són les proteïnes inlA[43] i inlB[44] que pertanyen a la família de les internalines.[45][46]
  2. Sortida del fagolisosoma: Un cop internalitzat el bacteri en la cèl·lula, el fagolisosoma on es troba es ràpidament llisat mitjançant la listeriolisina O (LLO, una citolisina colesterol depenent capaç de destruir les membranes vacuolars)[47] i dues fosfolipases C: PI-PLC i PC-PLC.[46]
  3. Multiplicació intracel·lular i moviment: El bacteri, ara lliure al citoplasma, es comença a multiplicar i posteriorment, gràcies a la proteïna ActA (Actin assembly-inducing protein),[48] s'activa la síntesi de filaments d'actina que permet que la cèl·lula es pugui moure pel citoplasma.[46]
  4. Pas de cèl·lula a cèl·lula: Amb el moviment pot arribar a la membrana podent emportar-se un tros d'aquesta i entrar en el citoplasma de la cèl·lula contigua. De manera que ara, el bacteri en la cèl·lula de destí es trobarà embolcallat per dues membranes que seran de nou llisades per la LLO i per les dues fosfolipases.[46]
  5. Migració a altres teixits: Després d'infectar diferents cèl·lules, aquests bacteris arriben a la làmina pròpia de l'intestí prim i es disseminen via sistema limfàtic i circulatori als òrgans diana: fetge i melsa. També poden creuar la barrera hematoencefàlica i la barrera hematoplacentària,[49] arribant així al cervell i al fetus de les dones gestants.[46]

ListeriosiModifica

La listeriosi humana és una infecció causada per L. monocytogenes que es transmet principalment a través del consum d'aliments contaminats per aquest bacteri.[50] Els primers casos de listeriosi humana van ser descrits l'any 1929 per A. Nyfeldt a partir de pacients amb septicèmia generalitzada.[11]

Epidemiologia i transmissióModifica

L. monocytogenes afecta amb més freqüència a determinats grups de persones: ancians, individus immunocompromesos i embarassades. Tot i això, també pot afectar persones sense aquests factors de risc. Pot donar-se de forma esporàdica o en forma de brots.[8][11]

TransmissióModifica

La principal via de transmissió és a partir del consum d'aliments contaminats, com; carns (salsitxes, paté, pernil i pollastre), verdures, menjar precuinat amb peix o mol·luscs, llet no pasteuritzada, gelats i formatges. També existeixen altres formes de transmissió rarament vistes, com ara directament d'animals a humans, així com entre persones. En embarassades, la infecció es pot transmetre al fill a través de la placenta o bé durant el part si la vagina presenta el microorganisme.[50]

A partir de l'anàlisi de mostres fecals s'ha pogut establir que entre el 5% i el 10% de la població és portadora d'aquest bacteri (amb un augment considerable al personal de laboratori) i, en menor mesura, també n'hi ha que són portadors a la vagina.[11][50]

Incidència i letalitatModifica

La incidència de la infecció per L. monocytogenes oscil·la entre 0,1 i 1 cas per cada 100.000 habitants/any. Es tracta d'una incidència baixa, tot i que recentment s'ha detectat un augment global del nombre de casos. Aquest increment es creu que no estaria relacionat amb factors geogràfics ni socioeconòmics, així com tampoc amb el gènere, l'ètnia o els serotips infecciosos; sinó amb una població més vella que presenta alguna condició que la predisposa i amb una major supervivència de la població malalta. S’ha hipotetitzat que la reducció de la concentració de sal fins a un 20% en productes llestos pel consum seguint les recomanacions de les agències de seguretat alimentària l'any 2002 podria contribuir al creixement del microorganisme, si és que està present. Aquesta política s’hauria aplicat amb l’objectiu de prevenir malalties relacionades amb la hipertensió.[11][50]

Tanmateix, malgrat la baixa incidència, té una elevada letalitat (entre un 20 i un 30% de tots els casos) tot i l'administració d'un tractament adequat i a temps. Donada la seva taxa de letalitat,[51] la listeriosi és, després de la salmonel·losi, la segona causa de mort relacionada amb una infecció que es transmet a través dels aliments més freqüent a Europa i als EUA.[11]

Manifestacions clíniquesModifica

La infecció per L. monocytogenes té un ampli espectre simptomatològic.[11] En persones immunocompetents pot ser asimptomàtica o bé desenvolupar-se com una típica gastroenteritis febril autolimitada que desapareix en poc temps sense més complicacions (infecció no invasiva),[50] mentre que en els individus que presenten algun dels factors de risc pot causar una infecció invasiva, que es pot manifestar de tres formes diferents:[11]

A Europa aproximadament el 10-20% dels casos clínics són associats a l'embaràs, però la gran majoria es donen en persones immunocompromeses no embarassades, sobretot en gent gran.[50]

D'altra banda, també pot causar una àmplia varietat d'infeccions localitzades, com ara conjuntivitis, peritonitis, osteomielitis, pericarditis, arteritis i fascitis necrosant, entre moltes altres.[50]

El període d'incubació, des de l'exposició (consum de l'aliment contaminat) fins a presentar símptomes, és variable segons el tipus d'infecció: en infeccions no invasives, entre 6 hores i 10 dies; en infeccions del torrent sanguini, entre 1 i 12 dies; en infeccions del sistema nerviós central, entre 1 i 14 dies; i en infeccions neonatals, entre 17 i 67 dies.[11]

DiagnòsticModifica

El diagnòstic de la listeriosi és complicat degut al període d'incubació i a les múltiples manifestacions clíniques. A més, com que sovint els símptomes són compatibles amb els causats per altres malalties no se sospita aquesta possibilitat i, conseqüentment, hi ha un endarreriment en el seu diagnòstic que contribueix a la seva mortalitat.[11]

La seva identificació és duta a terme a través de tècniques microbiològiques estàndards. Es diagnostica a partir d'un cultiu positiu. És fàcilment cultivable a partir de mostres clíniques com són la sang (hemocultiu), el líquid cefalorraquidi, el meconi, el material obtingut de rentats gàstrics, el líquid amniòtic, els loquis o frotis de l'oïda de nadons. El cultiu de frotis vaginal o excrements (coprocultiu) no és d'utilitat degut a la figura del portador. Les mostres es cultiven en plaques d'agar sang i s'incuben durant 24-48 hores a 35ºC i una atmosfera ambiental. Si el bacteri hi és, creix formant colònies petites i rodones, beta hemolítiques. Cal establir un diagnòstic diferencial amb altres grampositius, com ara Streptococcus.[11][50] Patir listeriosi durant l'embaràs té conseqüències greus i és difícil de diagnosticar, de manera que caldria fer cultius de qualsevol embarassada amb febre i símptomes gastrointestinals.[50]

La PCR és l'única tècnica de detecció ràpida utilitzada en mostres clíniques. És particularment útil quan és probable que l'administració antibiòtica prèvia hagi compromès el cultiu. Les proves serològiques no són de caràcter diagnòstic donada la reactivitat antigènica creuada entre L. monocytogenes i altres bacteris grampositius com Staphylococcus, Enterococcus i espècies de Bacillus.[50]

TractamentModifica

És molt important iniciar el tractament tan aviat com es detecti la infecció, especialment en els casos de bacterièmia. El tractament antibiòtic consisteix en un beta-lactàmic, normalment penicil·lina o ampicil·lina, sol o en combinació amb gentamicina (un aminoglicòsid). No s’ha demostrat que l’addició de gentamicina suposi un avantatge, ja que l'efecte sinèrgic només s’ha observat in vitro. En el cas que s’estigui tractant una embarassada, no és recomanable l’ús de gentamicina pels possibles efectes teratogènics.[11][50]

En el cas que el pacient fos al·lèrgic als antibiòtics beta-lactàmics, es recomana l’ús de trimetoprim/sulfametoxazole o eritromicina. Aquest últim compost pot travessar la placenta i passar al líquid amniòtic, tot i que en dosis subterapèutiques. Els experts recomanen fer servir una alternativa diferent en aquests casos. També s’ha emprat vancomicina, linezolid,[55] meropenem[56] i rifampicina. Es coneixen pocs aïllats resistents a aquests antibiòtics.[11][50]

L. monocytogenes és resistent de forma intrínseca a l’àcid nalidíxic (CMI >128 mg/l)[57] i mostra una susceptibilitat reduïda davant algunes fluoroquinolones importants, com ara ciprofloxacin. Les susceptibilitats del bacteri no han patit canvis considerables que s’hagin pogut demostrar in vitro en els últims 35 anys.[50]

En general, es recomana que la duració del tractament sigui almenys de 14 dies, tot i que passat aquest temps s’han descrit recaigudes en pacients immunodeprimits tractats amb penicil·lina, de manera que caldria allargar-lo en aquests casos.[11][50]

PrevencióModifica

No hi ha disponible una vacuna per la immunització contra la listeriosi. No obstant això, als individus asimptomàtics amb un risc elevat de patir la infecció degut a la ingesta d'un aliment implicat en un brot, se'ls pot administrar ampicil·lina o trimetoprim/sulfametoxazole durant 7 dies com a prevenció. En termes generals, caldria evitar el consum de carn i peix crus o poc cuinats, especialment en el cas d'embarassades.[50]

El diagnòstic ràpid i el tractament antibiòtic augmenten la probabilitat d'una evolució favorable. És imprescindible la identificació de les estratègies més eficients per l'avaluació de riscos des de la producció dels aliments fins al moment del seu consum. En molts països no és una infecció de declaració obligatòria, fet que podria esbiaixar els resultats relatius a la seva incidència, que podria ser major del que es coneix.[11]

Listèria als alimentsModifica

L. monocytogenes es troba distribuïda de forma ubiqua i es pot trobar contaminant molts aliments, però el tipus de menjar involucrat amb major freqüència en els brots i en els casos esporàdics de listeriosi són els aliments a punt per consumir (en anglès ready-to-eat o RTE) processats incorrectament.[58][18]

Tot i això, durant l'elaboració d'aliments el bacteri pot arribar a contaminar qualsevol aliment per diverses vies: contacte amb femtes, contaminació creuada, etc.[58]

El més important és saber si un determinat aliment suporta el seu creixement, cosa que ha demostrat ser molt complicat de determinar, doncs depèn de molts factors que no estan ben descrits. Alguns exemples d'aquests factors són; la soca, les condicions de preservació del aliment, si aquest ha estat tallat o perforat o si el procés de conserva té diverses fases que puguin afavorir l'aparició de nous nínxols ecològics, entre d'altres.[18]

Un exemple, seria el brot alimentari que devia el seu origen a pomes dolces, doncs ni el caramel que les recobria ni aquesta fruita són ambients que suportin el creixement de L. monocytogenes. Es creu que la combinació d'ambdós aliments, juntament amb el pal que perfora la fruita, pot donar lloc a un nou microambient que sí suporti el creixement d'aquest patogen.[18]

Aquest exemple posa en manifest la complexitat d'aquest microorganisme i la gran dificultat que presenta a l'hora d'establir criteris microbiològics de seguretat en aliments de consum humà o animal.[18]

L'últim cas que s'ha registrat, és el brot de listeriosi a Andalusia l'estiu del 2019, que va registrar 226 casos, deixant 3 morts i 7 avortaments. Aquest brot va sorgir de la carn entatxonada de la marca "la Mechá" produïda per l'empresa Magrudis.[59]


Establiment dels criteris microbiològicsModifica

Inicialment, el 23 de setembre de 1999 el Comitè científic sobre mesures veterinàries relatives a la salut pública (SCVPH) de la Comissió Europea[60] va establir dos límits microbiològics per als RTE que determinaven l'absència del bacteri en 25 grams de producte per a aquells aliments on L. monocytogenes rarament creix o que han patit un tractament listericida i 100 ufc/g en aliments sense tractament o on el bacteri sí que pot créixer.[61]

Al 2000, a Espanya, es va generar un reial decret (RD 3484/2000),[62] on s'estableixen normes d'higiene per a l'elaboració, distribució i comerç de menjar preparat. Paral·lelament es generen directives europees que entre el 2002-2004 es van unificar amb la publicació d'un reglament únic (CE 178/2002)[63] que harmonitza, combina i simplifica les exigències d'higiene abans detallades en les directives que cobrien la seguretat dels productes alimentaris, especialment els d'origen animal.[61]

I al 2005 s'estableix una normativa europea sobre higiene alimentària (CE 2073/2005) que estableix els criteris microbiològics següents:[61]

Criteris microbiològics per a L. monocytogenes establerts en el reglament de la normativa europea [1]
Categoria del producte pla de mostreig límits Fase en la que s'aplica el criteri
n c
Aliments RTE destinats a lactants i usos mèdics 10 0 Absència en 25 grams Productes comercialitzats durant la seva vida útil.
Aliments RTE que poden afavorir el creixement del microorganisme no destinats ni a lactants ni usos mèdics 5 0 100 ufc/grams d'aliment Productes comercialitzats durant la seva vida útil.
5 0 Absència en 25 grams d'aliment Abans que l'aliment hagi deixat el control immediat de la empresa que el produeix.
Aliments RTE que no afavoreixen el creixement del microorganisme 5 0 100 ufc/grams d'aliment Productes comercialitzats durant la seva vida útil.

n: nombre de mostres a agafar d'un lot; c: nombre màxim de mostres acceptades amb resultat no satisfactori (superen el límit).

Hi ha hagut un gran debat internacionalment sobre com s'ha de regular la presència d'aquest microorganisme. En el cas de la UE i Canadà s'estableix que en aquells aliments que han donat casos de listeriosi són regulats de forma més estricta (absència en 25 grams) que els aliments que no han donat casos de listeriosi (100 ufc/grams). En canvi, als EUA i al Regne Unit mantenien criteris de tolerància 0 (absència en 25 grams) perquè que no es pot córrer cap risc de fixar un límit si la dosi infectiva es desconeguda. Tot i això, per petició popular, adscrita per 15 associacions, la FDA va adoptar el límit de 100 ufc/grams en els aliments que no permetien el creixement del microorganisme l'any 2008.[61]

UNE-EN ISO 11290:2004Modifica

El mètode de referència per a Listeria monocytogenes es troba explicat en la ISO 11290 on trobem mètodes de presència/absència i mètodes de recompte. Es portaran a terme mètodes de recompte o de presència/absència en funció del criteri que s'apliqui. És a dir, per exemple, en el cas de productes destinats a usos mèdics o lactants, el criteri ens indica que el límit és absència en 25 grams, i per tant, s'aplicaran mètodes de presència/absència. Mentre que en el cas de RTE que no afavoreixen el creixement del microorganisme, el límit microbiològic és de 100 ufc/gram s'aplicaran mètodes de recompte.[64] Aquesta normativa fou revisada l'any 2017.[65]

Detecció de Listeria monocytogenes (UNE-EN ISO 11290-1:2004)Modifica

 
Listeria monocytogenes - Oxford Listeria Agar

S'agafen 25 grams de mostra i s'afegeixen a una bossa que conté una quantitat de brou de cultiu Half Fraser[66] 9 vegades superior al volum o pes de la mostra. Tot el contingut s'homogeneïtza de 3 segons a 3 minuts en una màquina Stomacher[67] i es deixa incubant a 30 1ºC durant 24 3h. D'aquest enriquiment primari s'agafen 0'1 ml i s'afegeixen a 10 ml de brou Fraser[68] i s'incuba durant 37 1ºC durant 48 3h. D'aquest dos enriquiments es sembren en dos medis: agar cromogènic Listeria (ALOA)[69] i agar Oxford[70] per tenir colònies aïllades i es deixen en l'estufa a 37 1ºC durant 24 3h i després altres 24 3h.[64][71][72][73][74]

 
Listeria monocytogenes - Columbia Horse Blood Agar

En les plaques d'agar ALOA, Listeria monocytogenes forma colònies blaves-verdoses amb un halo opac a les 24 hores, en contraposició amb una altra espècie de Listeria molt semblant que és Listeria ivanovii[75] que presenta l'halo a les 48 hores. En el cas de les plaques d'agar Oxford les colònies són de color gris envoltades per un halo negre a les 24 hores i a les 48 hores es tornen negres, a vegades amb un color verd brillant, són més grans i tenen un halo negre amb el centre de la colònia enfonsat. El primer medi conté, entre altres, un compost cromogènic que es degradat per la beta-glucosidasa (present en Listeria monocytogenes) i fosfatidilinositol degradat per la fosfolipasa C (també present en el microorganisme). El segon medi conté esculina[76] que en presència d’ions Fe3+ forma un compost fenòlic de color negre.[64][71][72][73][74]

Per confirmar que aquestes colònies són realment Listeria monocytogenes es ressembren 5 colònies en agar de sang de cavall (horse blood agar).[77] Altres mètodes de confirmació opcionals són: API Listeria,[78] PCR i altres procediments biomoleculars,[79] prova CAMP (Christie–Atkins–Munch-Petersen),[80] test d'Anton en animals,[81] etc. Com que Listeria monocytogenes és molt semblant a Listeria ivanovii es poden fer ressembres comparatives en medi ALOA per tal d'apreciar característiques diferencials.[64][71][72][73][74]

Recompte de Listeria monocytogenes (UNE-EN ISO 11290-2:2004)Modifica

Es prepara un homogeneïtzat com en el cas anterior però en aigua de peptona tamponada (Buffered Peptone Water o BPW)[82] o diluent salí de peptona (Peptone Saline Diluent o PSD)[83] i s'homogeneïtza emprant un dispositiu Stomacher entre 30 segons i 3 minuts. Es prepara la dilució 10-1 i altres dilucions, si es necessari, en PSD i es sembren en superfície una o dues plaques de medi ALOA. Si es preveu el creixement d'un nombre elevat de bacteris és preferible utilitzar un sembrador de plaques en espiral.[84] Les plaques s’incuben a 37ºC durant 48 hores, tot i que s’examinen a les 24 hores i després a les 24 hores següents.[64][71][72][73][74]

Es subcultiven 5 colònies presumptives en agar de sang de cavall i també, com a confirmació opcional, es poden usar galeries API o PCR.[64][71][72][73][74]

Finalment es calculen les ufc/g o ml que tenim. Es important remarcar que el nombre màxim de colònies per placa no ha de ser major a 150 (en el cas de la sembra en superfície), mentre que en el cas de sembra en espiral un mínim de 20 colònies per cada segment.[64][71][72][73][74][85]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bortolussi, Robert «Listeriosis: a primer». CMAJ: Canadian Medical Association journal/Journal de l'Association medicale canadienne, 179, 8, 07-10-2008, pàg. 795–797. DOI: 10.1503/cmaj.081377. ISSN: 1488-2329. PMC: 2553879. PMID: 18787096.
  2. Chatterjee SS, Hossain H, Otten S, Kuenne C, et al «Intracellular gene expression profile of Listeria monocytogenes» (en anglès). Infect Immun, 2006 Feb; 74 (2), pp: 1323-1338. DOI: 10.1128/IAI.74.2.1323-1338.2006. PMC: 1360297. PMID: 16428782 [Consulta: 14 setembre 2019].
  3. Freitag, Nancy E.; Port, Gary C.; Miner, Maurine D. «Listeria monocytogenes — from saprophyte to intracellular pathogen». Nature Reviews Microbiology, 7, 9, 03-08-2009, pàg. 623–628. DOI: 10.1038/nrmicro2171. ISSN: 1740-1526. PMID: 19648949.
  4. Ramaswamy V, Cresence VM, Rejitha JS, Lekshmi MU, et al «Listeria--review of epidemiology and pathogenesis» (en anglès). J Microbiol Immunol Infect, 2007 Feb; 40 (1), pp: 4-13. ISSN: 1684-1182. PMID: 17332901 [Consulta: 12 setembre 2019].
  5. Dharmarha, Vaishali (December 2008). The majority of deaths from Listeria food poisoning are in individuals with compromised immune systems: pregnant women, newborns, the elderly, and the immunosupressed. "A Focus on Listeria Monocytogenes". National Agricultural Library, Food Safety Research Information Office. Consultat el 28 de gener del 2009.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Vivant, Anne-Laure; Garmyn, Dominique; Piveteau, Pascal «Listeria monocytogenes, a down-to-earth pathogen» (en anglès). Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, 3, 2013. DOI: 10.3389/fcimb.2013.00087. ISSN: 2235-2988. PMID: 24350062.
  7. Sahoo, SC; Sahoo, SP; Mishra, RR; et al «In silico analysis of Listeriolysin-O with its natural inhibitors» (en anglès). Journal of Entomology and Zoology Studies, 2018; 6 (2), pp: 1987-1990. ISSN: 2320-7078 [Consulta: 23 setembre 2019].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 Farber, J. M.; Peterkin, P. I. «Listeria monocytogenes, a food-borne pathogen». Microbiological Reviews, 55, 3, 1991-9, pàg. 476–511. ISSN: 0146-0749. PMID: 1943998.
  9. Cossart, Pascale; Lebreton, Alice «A trip in the "New Microbiology" with the bacterial pathogen Listeria monocytogenes». FEBS letters, 588, 15, 01-08-2014, pàg. 2437–2445. DOI: 10.1016/j.febslet.2014.05.051. ISSN: 1873-3468. PMID: 24911203.
  10. Plug, C «Pirie, Dr. James Hunter Harvey» (en anglès). S2A3 Biographical Database of Southern African Science, 2019; Feb 21 (rev), pàgs: 4 [Consulta: 19 setembre 2019].
  11. 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 11,17 Hernandez-Milian, Almudena; Payeras-Cifre, Antoni «What is new in listeriosis?». BioMed Research International, 2014 Abr; 2014, pp: 358051. DOI: 10.1155/2014/358051. ISSN: 2314-6141. PMC: 4005144. PMID: 24822197.
  12. Kline, EK «Bergey's Manual of Determinative Bacteriology» (en anglès). Am J Public Health Nations Health, 1948 Des; 38 (12), pp: 1700. PMC: 1624720 [Consulta: 15 setembre 2019].
  13. Potel, J. 1952. Zur Granulomatosis infantiseptica. Zentr. Bakteriol. I. Orig. 158: 329-331
  14. Government of Canada «Listeriosis Reference Service for Canada» (en anglès). Departments and agencies. Health Science and Research, Microbial Research Activities, 2011; Feb 28 (rev), pàgs: 11 [Consulta: 15 setembre 2019].
  15. NCBI, Taxonomy Browser. US National Library of Medicine. «Listeria monocytogenes» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2018].
  16. 16,0 16,1 Orsi, Renato H.; den Bakker, Henk C.; Wiedmann, Martin «Listeria monocytogenes lineages: Genomics, evolution, ecology, and phenotypic characteristics». International Journal of Medical Microbiology, 301, 2, 2011-02, pàg. 79–96. DOI: 10.1016/j.ijmm.2010.05.002. ISSN: 1438-4221. PMID: 20708964.
  17. T. Ryser, Elliot; H. Marth, Elmer. Listeria, Listeriosis and Food safety (en anglès). 3. Nova York: CRC Press. Taylor & Francis Group, 2007, p. 896. ISBN 9780824757502. 
  18. 18,00 18,01 18,02 18,03 18,04 18,05 18,06 18,07 18,08 18,09 18,10 18,11 18,12 Buchanan, RL; Gorris, LGM; Hayman, MM; Jackson, TC; Whiting, RC. «A review of Listeria monocytogenes: An update on outbreaks, virulence, dose-response, ecology, and risk assessments» (en anglès). Food Control; 75, pp: 1-13, 2017 Maig. [Consulta: 8 desembre 2018].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 Ly, T. M. C.; Müller, H. E. «Ingested Listeria monocytogenes survive and multiply in protozoa». Journal of Medical Microbiology, 33, 1, 1990 Set, pàg. 51–54. DOI: 10.1099/00222615-33-1-51. ISSN: 1473-5644. PMID: 2121990.
  20. 20,0 20,1 20,2 López Cabo, Marta; Vázquez-Sánchez, Daniel; Rodríguez-Herrera, Juan; Rodríguez-López, Pedro; Rodríguez-López, Pedro «Current Knowledge on Listeria monocytogenes Biofilms in Food-Related Environments: Incidence, Resistance to Biocides, Ecology and Biocontrol» (en en). Foods, 7, 6, 2018/6, pàg. 85. DOI: 10.3390/foods7060085.
  21. Santos T, Viala D, Chambon C, Esbelin J, Hébraud M «Listeria monocytogenes Biofilm Adaptation to Different Temperatures Seen Through Shotgun Proteomics» (en anglès). Front Nutr, 2019 Jun 14; 6, pp: 89. DOI: 10.3389/fnut.2019.00089. PMC: 6587611. PMID: 31259174 [Consulta: 7 octubre 2019].
  22. Reis-Teixeira FBD, Alves VF, de Martinis ECP «Growth, viability and architecture of biofilms of Listeria monocytogenes formed on abiotic surfaces» (en anglès). Braz J Microbiol, 2017 Jul-Sep; 48 (3), pp: 587-591. DOI: 10.1016/j.bjm.2017.01.004. PMC: 5498454. PMID: 28237677 [Consulta: 18 setembre 2019].
  23. Colagiorgi A, Bruini I, Di Ciccio PA, Zanardi E, et al «Listeria monocytogenes Biofilms in the Wonderland of Food Industry» (en anglès). Pathogens, 2017 Set 4; 6 (3), pii: E41. DOI: 10.3390/pathogens6030041. PMC: 5617998. PMID: 28869552 [Consulta: 18 setembre 2019].
  24. Institut Pasteur «How dormant listeria hides in cells» (en anglès). Biology, Phys.org, 2017; Des 4, pàgs: 3 [Consulta: 7 octubre 2019].
  25. Wen, J; Anantheswaran, RC; Knabel, SJ «Changes in Barotolerance, Thermotolerance, and Cellular Morphology throughout the Life Cycle of Listeria monocytogenes» (en anglès). Applied and Environmental Microbiology, 2009 Mar; 75 (6), pp: 1581-1588. DOI: 10.1128/AEM.01942-08. ISSN: 1098-5336 [Consulta: 18 setembre 2019].
  26. Lanciotti R, Braschi G, Patrignani F, Gobbetti M, De Angelis M «How Listeria monocytogenes Shapes Its Proteome in Response to Natural Antimicrobial Compounds» (en anglès). Front Microbiol, 2019 Mar 12; 10, pp: 437. DOI: 10.3389/fmicb.2019.00437. PMC: 6423498. PMID: 30930865 [Consulta: 18 setembre 2019].
  27. Zhou, Xiaohui; Elmose, Jennifer; Call, Douglas R. «Interactions between the environmental pathogen Listeria monocytogenes and a free-living protozoan (Acanthamoeba castellanii)» (en anglès). Environmental Microbiology, 9, 4, 01-04-2007, pàg. 913–922. DOI: 10.1111/j.1462-2920.2006.01213.x. ISSN: 1462-2920. PMID: 17359263.
  28. Schuppler, M «How the interaction of Listeria monocytogenes and Acanthamoeba spp. affects growth and distribution of the food borne pathogen» (en anglès). Appl Microbiol Biotechnol, 2014 Abr; 98 (7), pp: 2907-2916. DOI: 10.1007/s00253-014-5546-5. ISSN: 1432-0614. PMID: 24557567 [Consulta: 13 setembre 2019].
  29. 29,0 29,1 Houf, Kurt; Sabbe, Koen; Bert, Wim; Chavatte, Natascha; Baré, Julie «Protozoan Cysts Act as a Survival Niche and Protective Shelter for Foodborne Pathogenic Bacteria» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 81, 16, 15-08-2015, pàg. 5604–5612. DOI: 10.1128/AEM.01031-15. ISSN: 1098-5336. PMID: 26070667.
  30. NBCI «Acanthamoeba castellanii» (en anglès). Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2019 Ag 23; ID5755 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 13 setembre 2019].
  31. 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 31,6 31,7 31,8 Gandhi, Megha; Chikindas, Michael L. «Listeria: A foodborne pathogen that knows how to survive». International Journal of Food Microbiology, 113, 1, 2007-01, pàg. 1–15. DOI: 10.1016/j.ijfoodmicro.2006.07.008. ISSN: 0168-1605. PMID: 17010463.
  32. 32,0 32,1 32,2 32,3 Tienungoon, S.; Ratkowsky, D. A.; McMeekin, T. A.; Ross, T. «Growth Limits of Listeria monocytogenes as a Function of Temperature, pH, NaCl, and Lactic Acid». Applied and Environmental Microbiology, 66, 11, 2000-11, pàg. 4979–4987. ISSN: 0099-2240. PMC: 92408. PMID: 11055952.
  33. Karatzas KA, Suur L, O'Byrne CP «Characterization of the Intracellular Glutamate Decarboxylase System: Analysis of Its Function, Transcription, and Role in the Acid Resistance of Various Strains of Listeria monocytogenes» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2012 Maig; 78 (10), pp: 3571-3579. DOI: 10.1128/AEM.00227-12. PMC: 3346379. PMID: 22407692 [Consulta: 20 setembre 2019].
  34. Cotter, Paul D.; Gahan, Cormac G. M.; Hill, Colin «A glutamate decarboxylase system protects Listeria monocytogenes in gastric fluid». Molecular Microbiology, 40, 2, 2001-04, pàg. 465–475. DOI: 10.1046/j.1365-2958.2001.02398.x. ISSN: 0950-382X.
  35. Duché O, Trémoulet F, Glaser P, Labadie J «Salt Stress Proteins Induced in Listeria monocytogenes» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2002 Abr; 68 (4), pp: 1491-1498. DOI: 10.1128/aem.68.4.1491-1498.2002. PMC: 123839. PMID: 11916660 [Consulta: 30 setembre 2019].
  36. DrugBank «Glycine betaine» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Set; DB06756 (rev), pàgs: 9 [Consulta: 20 setembre 2019].
  37. Gardan R, Duché O, Leroy-Sétrin S, Labadie J; European Listeria Genome Consortium «Role of ctc from Listeria monocytogenes in Osmotolerance» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2003 Gen; 69 (1), pp: 154-161. DOI: 10.1128/aem.69.1.154-161.2003. PMC: 152465. PMID: 12513990 [Consulta: 30 setembre 2019].
  38. Ballal A, Basu B, Apte SK «The Kdp-ATPase system and its regulation» (en anglès). J Biosci ., 2007 Abr; 32 (3), pp: 559-568. DOI: 10.1007/s12038-007-0055-7. ISSN: 0973-7138. PMID: 17536175 [Consulta: 13 octubre 2019].
  39. Couvert, Olivier; Guégan, Stéphanie; Hézard, Bernard; Huchet, Véronique; Lintz, Adrienne «Modeling carbon dioxide effect in a controlled atmosphere and its interactions with temperature and pH on the growth of L. monocytogenes and P. fluorescens». Food Microbiology, 68, 2017-12, pàg. 89–96. DOI: 10.1016/j.fm.2017.07.003. ISSN: 1095-9998. PMID: 28800830.
  40. Schmid B, Klumpp J, Raimann E, Loessner MJ, et al «Role of cold shock proteins in growth of Listeria monocytogenes under cold and osmotic stress conditions» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2009 Mar; 75 (6), pp: 1621-1627. DOI: 10.1128/AEM.02154-08. PMC: 2655451. PMID: 19151183 [Consulta: 21 setembre 2019].
  41. Angelidis AS, Smith GM «Role of the glycine betaine and carnitine transporters in adaptation of Listeria monocytogenes to chill stress in defined mèdium» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 2003 Des; 69 (12), pp: 7492-7498. DOI: 10.1128/aem.69.12.7492-7498.2003. PMC: 310023. PMID: 14660402 [Consulta: 21 setembre 2019].
  42. Pizarro-Cerdá J, Kühbacher A, Cossart P «Entry of Listeria monocytogenes in Mammalian Epithelial Cells: An Updated View» (en anglès). Cold Spring Harb Perspect Med, 2012 Nov 1; 2 (11), pii: a010009. DOI: 10.1101/cshperspect.a010009. PMC: 3543101. PMID: 23125201 [Consulta: 23 setembre 2019].
  43. UniProt «Internalin A» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Maig 8 (rev); Q84GJ5 (Q84GJ5_LISMN), pàgs: 5 [Consulta: 23 setembre 2019].
  44. UniProt «Internalin B» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Gen 16 (rev); E0ACT6 (E0ACT6_LISMN), pàgs: 6 [Consulta: 23 setembre 2019].
  45. Vera, Alejandra; González, Gerardo; Domínguez, Mariana; Bello, Helia «Principales factores de virulencia de Listeria monocytogenes y su regulación». Revista chilena de infectología, 30, 4, 2013-08, pàg. 407–416. DOI: 10.4067/s0716-10182013000400010. ISSN: 0716-1018.
  46. 46,0 46,1 46,2 46,3 46,4 Torres, K; Sierra, S; Poutou, R; Carrascal, A; Mercado, M «Patogenesis de Listeria monocytogenes, microorganismo zoonotico emergente» (en castellà). Revista MVZ Córdoba, 2005 Gen-Jun; 10 (1), pp: 511-543. ISSN: 1909-0544 [Consulta: 12 setembre 2019].
  47. UniProt «Listeriolysin O» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2018 Gen 31 (rev); A9LY36 (A9LY36_LISMN), pàgs: 4 [Consulta: 23 setembre 2019].
  48. UniProt «Actin assembly-inducing protein» (en anglès). Protein knowledgebase. UniProt Consortium, 2019 Set 18 (rev); P33379 (ACTA_LISMO), pàgs: 9 [Consulta: 23 setembre 2019].
  49. Lowe DE, Robbins JR, Bakardjiev AI «Animal and Human Tissue Models of Vertical Listeria monocytogenes Transmission and Implications for Other Pregnancy-Associated Infections» (en anglès). Infect Immun, 2018 Maig 22; 86 (6), pii: e00801-17. DOI: 10.1128/IAI.00801-17. PMC: 5964505. PMID: 29483290 [Consulta: 23 setembre 2019].
  50. 50,00 50,01 50,02 50,03 50,04 50,05 50,06 50,07 50,08 50,09 50,10 50,11 50,12 50,13 50,14 50,15 Wagner, M.; Allerberger, F. «Listeriosis: a resurgent foodborne infection» (en anglès). Clinical Microbiology and Infection, 16, 1, 01-01-2010, pàg. 16–23. DOI: 10.1111/j.1469-0691.2009.03109.x. ISSN: 1198-743X. PMID: 20002687.
  51. Kelly H, Cowling BJ «Case Fatality: Rate, Ratio, or Risk?» (en anglès). Epidemiology, 2013 Jul; 24 (4), pp: 622-623. DOI: 10.1097/EDE.0b013e318296c2b6. ISSN: 1531-5487. PMID: 23732740 [Consulta: 29 setembre 2019].
  52. Valckx WJARM, Lutgens SPM, Haerkens-Arends HE, Barneveld PC, et al «Listeria Endocarditis: A Diagnostic Challenge» (en anglès). J Investig Med High Impact Case Rep, 2017 Abr 10; 5 (2), pp: 2324709617698995. DOI: 10.1177/2324709617698995. PMC: 5405885. PMID: 28491879 [Consulta: 19 setembre 2019].
  53. Sotgiu G, Muresu N, Dettori M, Mura E, et al «A Case of Listeria monocytogenes ST-219 Meningo-Encephalitis» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2018 Des 20; 16 (1), pii: E8. DOI: 10.3390/ijerph16010008. PMC: 6339192. PMID: 30577534 [Consulta: 18 setembre 2019].
  54. Tiri B, Priante G, Saraca LM, Martella LA, et al «Listeria monocytogenes Brain Abscess: Controversial Issues for the Treatment-Two Cases and Literature Review» (en anglès). Case Rep Infect Dis, 2018 Jul 24; 2018, pp: 6549496. DOI: 10.1155/2018/6549496. PMC: 6081550. PMID: 30140475 [Consulta: 19 setembre 2019].
  55. DrugBank «Linezolid» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Set; DB00601 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 13 setembre 2019].
  56. DrugBank «Meropenem» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Set; DB00760 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 13 setembre 2019].
  57. DrugBank «Nalidixic acid» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2019 Set; DB00779 (rev), pàgs: 8 [Consulta: 2 octubre 2019].
  58. 58,0 58,1 «Listeria» (en anglès). Food Standards Agengy. UK, 2018; Jun 29 (rev). [Consulta: 4 desembre 2018].
  59. «Informe de fin de seguimiento del brote de listeriosis» (en castellà). Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias Sanitarias. Ministeri de Sanidad, Consumo y Bienestar Social, 27-09-2019, pàg. 1-7.
  60. SCVPH. «The evaluation of microbiological criteria for food products of animal origin for human consumption» (en anglès). [Consulta: 15 setembre 2019].
  61. 61,0 61,1 61,2 61,3 Vila Brugalla, M. «Listeria monocytogenes en comidas preparadas» (en castellà). XII Workshop sobre Métodos rápidos y automatización en microbiologia alimentaria, 2014, Oct. [Consulta: 5 desembre 2018].
  62. Ministerio de la Presidencia «Real Decreto 3484/2000, de 29 de diciembre, por el que se establecen las normas de higiene para la elaboración, distribución y comercio de comidas preparadas» (en castellà). BOE, 2001 Gen 12; 11 (809), pp: 1435-1441 [Consulta: 15 setembre 2019].
  63. Parlamento Europeo y Consejo de la Unión Europea. «Reglamento (CE) Nº 178/2002 del Parlamento Europeo y del Consejo de 28 de enero de 2002, por el que se establecen los principios y los requisitos generales de la legislación alimentaria, se crea la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria y se fijan procedimientos relativos a la seguridad alimentaria» (en castellà). [Consulta: 15 setembre 2019].
  64. 64,0 64,1 64,2 64,3 64,4 64,5 64,6 Aymerich, T. «Mètodes ràpids per la detecció de patògens alimentaris (Presentació)». Jornada tècnica. IRTA, Programa de Seguretat Alimentària, 25-05-2017. [Consulta: 11 desembre 2018].
  65. AECOSAN «Cambios versión ISO 11290-1 y 11290-2:2017» (en castellà). Centro Nacional de Alimentación, MSSI, 2017; Maig, pàgs: 2 [Consulta: 27 setembre 2019].
  66. Thermo Fisher Scientific «Half Fraser Broth» (en anglès). Prepared Media-Ready Prepared Plates. Oxoid Microbiology Products, 2019; BO0793, pàgs: 1 [Consulta: 15 setembre 2019].
  67. COMECTA «Homogeneizadores “Stomacher”» (en castellà). Catálogo: Agitadores/Homogeneizadores, 2019, pp: 47-48 [Consulta: 15 setembre 2019].
  68. Fraser, Judy A.; Sperber, William H. «Rapid Detection of Listeria spp. in Food and Environmental Samples by Esculin Hydrolysis». Journal of Food Protection, 51, 10, 1988-10, pàg. 762–765. DOI: 10.4315/0362-028x-51.10.762. ISSN: 0362-028X. PMID: 28398857.
  69. «Listeria, Agar Cromogénico» (en castellà). Manual Básico de Microbiología Cultimed. Panreac AppliChem, 2002, Nov. [Consulta: 11 desembre 2018].
  70. «Oxford modificado agar base» (en castellà) pàgs: 2. Laboratorios Britania. [Consulta: 11 desembre 2018].
  71. 71,0 71,1 71,2 71,3 71,4 71,5 International Organization for Standardization. «Microbiology of the food chain-Horizontal method for the detection and enumeration of Listeria monocytogenes and Listeria spp. Part 1: Detection method (ISO 11290-1)» (en anglés), 2017 Maig; 2nd Ed.. [Consulta: 10 desembre 2018].
  72. 72,0 72,1 72,2 72,3 72,4 72,5 Public Health England. «Detection and enumeration of Listeria monocytogenes and other Listeria species (FNES22 (F19), v.4)» (en anglés), 28-06-2018. [Consulta: 10 desembre 2018].
  73. 73,0 73,1 73,2 73,3 73,4 73,5 Detection and enumeration of Listeria monocytogenes and other Listeria species, 2014, pàg. 27.
  74. 74,0 74,1 74,2 74,3 74,4 74,5 Fernández González, María de la Paz «Control microbiológico de Listeria monocytogenes en alimentos para consumo destinado a lactantes (Treball de Fi de Grau)» (en castellà). Departament de Microbiologia i Parasitologia. Universitat de Sevilla, 6 juliol del 2016, pàgs: 44.
  75. NBCI «Listeria ivanovii» (en anglès). Taxonomy Browser. US National Library of Medicine, 2019 Ag 31; ID1638 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 13 setembre 2019].
  76. PubChem «Esculin» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, US National Library of Medicine, 2019 Set 14; CID 5281417 (rev), pàgs: 34 [Consulta: 21 setembre 2019].
  77. Thermo Fisher Scientific «Columbia Horse Blood Agar» (en anglès). Remel™ Technical Manual of Microbiological Media, 2009 Nov 25; IFU 1477, pàgs: 1 [Consulta: 15 setembre 2019].
  78. Setiani, BE; Elegado, FB; Perez, MTM; Mabesa, RC; et al «API Listeria Rapid kit for Confirmatory Fenotypic Conventional Biochemical Test of the Prevalence Listeria Monocytogenes in Selected Meat and Meat Products» (en anglès). Procedia Food Science, 2015; 3, pp: 445–452. DOI: 10.1016/j.profoo.2015.01.049. ISSN: 2211-601X [Consulta: 25 setembre 2019].
  79. Law JW, Ab Mutalib NS, Chan KG, Lee LH «An insight into the isolation, enumeration, and molecular detection of Listeria monocytogenes in food» (en anglès). Front Microbiol, 2015 Nov 3; 6, pp: 1227. DOI: 10.3389/fmicb.2015.01227. PMC: 4630303. PMID: 26579116 [Consulta: 27 setembre 2019].
  80. McKellar, RC «Use of the CAMP test for identification of Listeria monocytogenes» (en anglès). Appl Environ Microbiol, 1994 Des; 60 (12), pp: 4219-4225. ISSN: 1098-5336. PMC: 201972. PMID: 7811061 [Consulta: 27 setembre 2019].
  81. Dhama, K; Karthik, K; Tiwari, R; Shabbir, MZ; et al «Listeriosis in animals, its public health significance (food-borne zoonosis) and advances in diagnosis and control: a comprehensive review» (en anglès). Vet Quart, 2015 Jul; 35 (4), pp: 211-235. DOI: 1080/01652176.2015.1063023. ISSN: 1875-5941 [Consulta: 2 octubre 2019].
  82. Merck KGaA «Agua de Peptona Tamponada: Ficha de datos de seguridad (MSDS o SDS), certificado de análisis y de calidad (CoA y CoQ), expedientes, folletos y otros documentos disponibles» (en castellà). Microbiología Industrial: Medios de cultivo deshidratados, 2019, pàgs: 3 [Consulta: 21 setembre 2019].
  83. HiMedia Laboratories «0.1% Peptone Salt Solution» (en anglès). Technical Data, 2015; 2: M1748 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 27 setembre 2019].
  84. Gilchrist JE, Campbell JE, Donnelly CB, Peeler JT, Delaney JM «Spiral plate method for bacterial determination» (en anglès). Appl Microbiol, 1973 Feb; 25 (2), pp: 244-252. ISSN: 0003-6919. PMC: 380780. PMID: 4632851 [Consulta: 27 setembre 2019].
  85. International Organization for Standardization. «Microbiology of the food chain-Horizontal method for the detection and enumeration of Listeria monocytogenes and Listeria spp. Part 2: Enumeration method (ISO 11290-2)» (en anglès), 2017 Maig; 2nd Ed.. [Consulta: 15 setembre 2019].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Listèria monocitògena