Viquipèdia

Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent

(S'ha redirigit des de: CUP-Crida Constituent)

La Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent (CUP-CC) és una candidatura independentista i socialista liderada per la Candidatura d'Unitat Popular amb el suport d'altres organitzacions per tal de concórrer a les Eleccions al Parlament de Catalunya. Al 2015 va aconseguir 10 escons i al 2017 en va obtenir 4. És continuadora de la Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres que es va presentar el 2012 i va aconseguir 3 escons.

Infotaula d'organitzacióCandidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent
LemaDempeus! Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCUP-CC Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoalició electoral Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaindependentisme català
feminisme
ecologisme
anticapitalisme
socialisme
euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaCandidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres Modifica el valor a Wikidata
Creació2015
Data de dissolució o abolició2021 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perCandidatura d'Unitat Popular - Un nou cicle per guanyar Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Format per
Candidatura d'Unitat Popular
Constituents per la Ruptura
Crida Constituent
Lluita Internacionalista
Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans
Arran
Poble Lliure
Endavant
Pirates de Catalunya (2017–)
La Forja (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Diputats al Parlament
4 / 135
Altres
Color     Groc (#FFED00)
     Vermell (#B2071B)
     Negre (#000000)
     Blanc (#FFFFFF)[1]

Té el suport de la Candidatura d'Unitat Popular, Endavant, Poble Lliure, Arran, la Forja, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Pirates de Catalunya, Lluita Internacionalista, Constituents per la Ruptura i Crida Constituent.[2]

Altres agrupacions de la societat civil, com l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Súmate, i partits polítics com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Els Verds - Alternativa Verda, donen suport a aquesta candidatura i també a Junts pel Sí atès que ambdues tenen com a objectiu la independència de Catalunya.[3][4][5]

Història modifica

La candidatura es va presentar el 14 de juliol explicant les discrepàncies que van tenir amb la llista impulsada per Convergència Democràtica de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya, Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural.[6][7]

El 16 de juliol es va donar a conèixer els candidats de les eleccions primàries que es van celebrar el 26 de juliol.[8]

El dia 30 de juliol es van donar a conèixer els resultats de les primàries realitzades per escollir els diferents caps de llista de les diferents circumscripcions. Un 67% dels votants va donar el seu vot a la proposta presentada pel secretariat nacional de la CUP (en el cas de la llista per Barcelona).[9]

Organització modifica

El sentit del vot de les diputades del grup parlamentari Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent s'obté en votació conjunta entre el Consell Polític (CP) de la Candidatura d'Unitat Popular, integrat per representants de les diferents assemblees territorials d'aquesta formació, i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP), format per representants de les organitzacions que donen suport a la candidatura. Des del 2015, el CP de la CUP està format per 57 representants de 13 asseembles territorials. D'altra banda, des del 2016 el GAP està format per un total de 8 organitzacions: Endavant, Poble Lliure, Arran, La Forja, Coordinadora Obrera Sindical, Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, Constituents per la Ruptura, Lluita Internacionalista i Crida Constituent. També havien format part del GAP entre 2015 i 2016: Col·lectiu Drassanes, En lluita i Corrent Roig.

Candidatures per circumscripció (2015) modifica

 
Antonio Baños a l'acte "Sí, per canviar-ho tot", organitzat per la CUP, al Barcelona Teatre Musical el 2015

La Candidatura d'Unitat Popular - Crida Constituent elegí les candidatures a través d'un procés d'assemblees territorials i d'eleccions primàries obertes a militants de les organitzacions integrants de la candidatura i, també, a simpatitzants que prèviament s'haguessin inscrit en el cens.[10][11][12]

Barcelona modifica

  1. Antonio Baños i Boncompain, llicenciat en ciències de la informació, periodista i escriptor.
  2. Anna Gabriel i Sabaté, educadora social i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  3. Josep Manel Busqueta i Franco, pastisser, economista i membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa.
  4. Gabriela Serra i Frediani, mestra i expresidenta de la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament.
  5. Albert Botran i Pahissa, historiador i treballador d'Òmnium Cultural.
  6. Eulàlia Reguant i Cura, matemàtica i treballadora de Federació d'Organitzacions per a la Justícia Global.
  7. Julià de Jòdar i Muñoz, historiador i escriptor.
  8. Mireia Vehí i Cantenys, sociòloga i treballadora de l'Ajuntament de Barcelona.
  9. Joan Garriga i Quadres, treballador al Servei d'Ocupació del Col·legi de Metges de Barcelona.
  10. Pilar Castillejo i Medina, física i treballadora en el sector de la informàtica.
  11. Carles Riera i Albert
  12. Anna Gabaldà i Felipe
  13. Xavier Safont-Tria i Ramon
  14. Maria Esther del Alcázar i Fabregat
  15. Nil Puigivila i Ylla-Català
  16. Càndida Gonzàlez i Garcia
  17. Lluc Vinyes i Pelàez
  18. Núria Campanera i Moliné
  19. Llorenç Casanova i Fernández
  20. Maria Corrales i Pons
  21. Eugeni Rodríguez i Giménez
  22. Ester Rocabayera i Jordan
  23. Arnau Carné i Sala
  24. Georgina Monge i López
  25. Ramon Vancells i Casacuberta
  26. Anna Alsina i López
  27. Juan Manuel Rojas i Arcos
  28. Irene Jaume i Gambin
  29. Aleix Cardona i Jordan
  30. Susana Moreno i Blanco
  31. Joan López i Fernàndez
  32. Núria Soler i Forès
  33. Ángel Camacho i Hervás
  34. Fuensanta Maria Ballester i Jiménez
  35. Ramon Carbonell i Baqués
  36. Fidela Frutos i Schwöbel
  37. Jesús Maria Carrasco i Gómez
  38. Montserrat Mata i Dumenjó
  39. Jordi Pagès i Anson
  40. Maria Matilde Oliver i Reche
  41. Arnau Comajoan i Cara
  42. Olga Hernández de León
  43. Jordi Farré i Viladoms
  44. Anna Maria Guijarro i Casas
  45. Adam Majó i Garriga
  46. Laia Altarriba i Piguillem
  47. Albert Díez i Vañó
  48. Katia Regina Juncks Kammers
  49. Pedro Mercadé Toro
  50. Violant Quer i Miró
  51. Jose Luis Jiménez Castelltort
  52. Mercè Solé Cabrera
  53. Isaac Ruana Súria
  54. Meritxell Brun i Jané
  55. Manuel Mora i Sánchez
  56. Maria Ferrer Martínez
  57. Hug Lucchetti Barba
  58. Blanca Serra i Puig, lingüista
  59. Jesús Soler Vilaró
  60. Carlota Carbó Giró
  61. Josep Arranz i Romeu
  62. Anna Coll Zabala
  63. Adil Marouan Messari
  64. Gemma Boix i Pou
  65. Arcadi Bassegoda Clos
  66. Roser Homs Pons
  67. Jordi Pueyo Tapias
  68. Berta Masramon López
  69. August Gil Matamala, advocat.
  70. Rita Martin Monés
  71. Sergi López i Ayats, actor de teatre i cinema.
  72. Núria Casajuana Vives
  73. Agustin Cintas Dueñas
  74. Carmen Alonso Carretero
  75. Francesc Freixas i Morros, cantautor.
  76. Ginette Casanovas Pallarés
  77. Oleguer Presas i Renom, economista i exfutbolista.
  78. Roser Veciana Olive
  79. Josep Riera i Porta, pagès i fundador i excoordinador general d'Unió de Pagesos.
  80. Eunice Romero Rivera, politòloga.
  81. Manuel Delgado Ruiz, historiador de l'art, doctor en antropologia i professor de la Universitat de Barcelona
  82. Jana Montllor Blanes
  83. Joaquim Arrufat i Ibáñez, politòleg i treballador del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals.
  84. Isabel Vallet i Sànchez, jurista especialista en dret penal.
  85. David Fernàndez i Ramos, periodista.
    Suplents
    1. Isabel Chacón Chacón
    2. Xavier Monge Profitós
    3. Mireia Cirera Pintó
    4. Òscar Mendoza Gómez
    5. Anna Tarafa Mata
    6. Xavier Generó Boix
    7. Nora Miralles Crespo
    8. Jordi Sala i Pou
    9. Juliana Bacardit i Garriga
    10. Roger Albert Casanova

Tarragona modifica

  1. Sergi Saladié i Gil, geògraf i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili.[13]
  2. Maria Mestre i Montserrat, ambientòloga i treballadora de la Fundació ENT.
  3. Jaime Rodríguez i Calero, pensionista i responsable de comunicació de Comissions de Base.
  4. Lurdes Quintero i Gallego, geògrafa i tècnica de l'Agència Catalana del Consum.
  5. Ernest Montserrat i Malagarriga, estudiant de filologia i membre del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans.
  6. Mar Joanpere i Foraster, sociòloga i investigadora de la Universitat de Barcelona.
  7. Jordi Martí i Font, filòleg, doctor en filologia catalana i professor de l'ensenyament secundari.
  8. Carme Abril i Ferrer
  9. Ignasi Cid i Dorronsoro
  10. Aitana de la Varga i Pastor
  11. Gerard Nogués i Balsells
  12. Montserrat Solà i Rivera
  13. Vicenç González i Belmonte
  14. Núria Cardona i Miracle
  15. Pau Balmaña i Marín
  16. Roser Vernet i Anguera
  17. José Estrada i Cruz
  18. Montsant Fonts i Pallach
    Suplents
    1. David Vidal i Caballé
    2. Dayana Santiago i Callau
    3. Joan Pons i Solé
    4. Laura Aluja i Masalles
    5. Xavier Queralt i Queralt
    6. Marta Llorens i Pérez
    7. Damià Fàbrega i Sabaté
    8. Roser Torres i Sanz
    9. Jaume Camps i Girona
    10. Carmina Malagarriga de Broto

Girona modifica

  1. Benet Salellas i Vilar, filòleg i advocat.
  2. Marta Ball-llosera i Font, ambientòloga, treballadora d'una cooperativa i exportaveu de la Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura.
  3. Jordi Navarro i Morera, geògraf i conserge d'una escola pública.
  4. Elisabet Punset i Pagès, biòloga i treballadora en el sector veterinari.
  5. Antoni Rico i Garcia, historiador i professor de l'ensenyament secundari.
  6. Imma Sau i Giralt, pediatra.
  7. Marc August Muntanya i Masana, pastor.
  8. Mariona Baraldés i Cabarrocas
  9. Miquel Blanch i Solé, mestre i educador.
  10. Mònica Alonso i Sánchez
  11. Anastasio Pulido i Chozas
  12. Maria Besora i Soler
  13. Sebas Parra i Nuño, educador.
  14. Toia Codina i Guëll
  15. Narcís Comadira i Moragriega, escriptor, poeta i pintor.
  16. Adelais de Pedrolo i Fabregat
  17. Alguer Miquel i Bo, músic i cantant de Txarango.
    Suplents
    1. Elena Delgado i Caparrós
    2. Ramon Serna i Ros
    3. Irene Palol i Ribas
    4. Marc Roura i Pujol
    5. Natàlia Sànchez i Dipp
    6. Martí Lleixà i Mora
    7. Sandra Pazos i Massanas
    8. Ramon Muñoz i Salló
    9. Zaida Vidal i Verdaguer
    10. Xavier Diez i Rodríguez, doctor en història contemporània i professor de la Universitat Ramon Llull.

Lleida modifica

  1. Ramon Usall i Santa, sociòleg, doctor en història i professor de l'ensenyament secundari.
  2. Mireia Boya Busquet, ambientòloga, doctora en ordenació del territori i professora associada de la Universitat Pompeu Fabra.
  3. Josep Antoni Vilalta i Coletes, treballador del sector ramader.
  4. Clara Barbal i Mortés, periodista i redactora del setmanari El Temps.
  5. Ferran Dalmau i Vilella, economista i professor de l'ensenyament secundari.
  6. Eulàlia Sera i Felip
  7. Jordi Querol i Vall
  8. Marta Pomés i Lobo
  9. Jordi Calvís i Burgués, dissenyador gràfic i il·lustrador.
  10. Clara Griera i Llonch
  11. Josep Maria Colea i García
  12. Ares Bordes i Lladós
  13. Eloi Pasarin i Renau
  14. Judith Ribera i Salvia
  15. Maria Huguet i Recasens, professora de l'ensenyament secundari.[14]
    Suplents
    1. Marcel Pena Zanuy, estudiant de periodisme i corresponsal de Ràdio Terra de la Llitera i el Baix Cinca.
    2. Meritxell Gené i Poca, mestra de música i cantautora.
    3. Marcel Riu i Bonvehí
    4. Aida Sanuy i Perpiña
    5. Oriol Verdés i Serrano

Candidatures per circumscripció (2017) modifica

A continuació es mostra les posicions capdavanteres de la llista de la CUP per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 que es van celebrar el 21 de desembre:[15][16]

Barcelona modifica

 
Carles Riera i Albert, cap de llista per Barcelona.
  1. Carles Riera i Albert
  2. Maria Sirvent i Escrig
  3. Vidal Aragonés i Chicharro
  4. Maria Ballester i Jiménez
  5. Jordi Salvia i Cuadras
  6. Bel Olid i Báez, independent.
  7. Ramon Vancells i Casacuberta
  8. Maria Rovira i Torrens
  9. Arnau Comas i Miñarro
  10. Núria Gibert i Dasca
  11. Isabel Benitez i Romero
  12. Maria Asunción Martínez i Artero
  13. Aitor Blanc i Aranjuelo
  14. Mariona Pascual i Alfaras
  15. Òscar Mendoza i Gómez
  16. Esther del Alcázar Fabregat
  17. Pau Romero i Garcia
  18. Gemma Boix i Pou
  19. Enric Pineda i Traïd, Pirates de Catalunya.
  20. Núria Araüna i Baró

Tarragona modifica

  1. Xavier Milian i Nebot
  2. Josep Mañé i Chaparro
  3. Èrica Bel i Queralt
  4. Edgar Fernández i Blázquez
  5. Lurdes Quintero i Gallego
  6. Maria Mestre i Montserrat
  7. Xavier Rodríguez i Serrano
  8. Montse Sans i Pros
  9. Gerard Nogués i Balsells
  10. Núria Rodríguez i Serrano

Girona modifica

 
Natàlia Sànchez i Dipp, cap de llista per Girona.
  1. Natàlia Sànchez i Dipp
  2. Daniel Cornellà i Detrell
  3. Laia Pelàch i Saget
  4. Ramon Casadevall i Sala
  5. Sylvia Dinorah Barragán Sacco
  6. Ignasi Sabater i Poch
  7. Mireia Tresserres i Fluvià
  8. Joan Bou i Geli
  9. Àfrica Muntané i Izquierdo
  10. Albert Sunyer i Castillo, Pirates de Catalunya.

Lleida modifica

  1. Mireia Boya e Busquet
  2. Pau Juvillà i Ballester
  3. Jordi Vives i Tolosa
  4. Xènia Antona i Vilarmau
  5. Aida Sanuy i Perpinyà
  6. Mar Vicente i Alegre
  7. Rosa Peñafiel i Cantano
  8. Josep Maria Colea i Garcia
  9. Özgür Günes Öztürk Okumus
  10. Jaume Solé i Colom

Resultats electorals modifica

Any Vots % (posició) Diputats +/-
2015[17] 337.794 8,21 (6)
10 / 135
2017[18] 195.246 4,46 (6)
4 / 135
  6
2021[19] 189.924 6,68 (5)
9 / 135
 ▲5

Referències modifica

  1. ↑ «Manual bàsic d'identitat corporativa». Arxivat de l'original el 2013-01-26. [Consulta: 26 agost 2015].
  2. ↑ «La CUP decideix aquest diumenge el seu suport a la investidura de Quim Torra». CatalunyaPress.cat, 13-05-2018. [Consulta: 9 febrer 2019].
  3. ↑ «Posicionament de l'Assemblea Nacional Catalana». Assemblea Nacional Catalana, 25-07-2015.
  4. ↑ «Comunicado de la entidad ante las elecciones del 27 de septiembre». Súmate, 03-08-2015.
  5. ↑ «Comunicat sobre el 27S». Partit Socialista d'Alliberament Nacional, 19-07-2015.
  6. ↑ «La CUP es presentarà al 27-S amb la candidatura CUP - Crida Constituent». Vilaweb, 14-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  7. ↑ «La CUP es despenja de l'acord i presentarà la seva llista». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 16-07-2015. [Consulta: 20 juliol 2015].
  8. ↑ «La CUP engega el procés de primàries de la candidatura de ruptura CUP Crida Constituent». Llibertat.cat, 16-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  9. ↑ Vicens, Laia «El periodista Antonio Baños, candidat de la CUP el 27-S». Diari Ara, 30-07-2015.
  10. ↑ «La CUP inicia primàries obertes amb 44 aspirants a caps de llista». Ara, 17-07-2015.
  11. ↑ «Antonio Baños encapçalarà a Barcelona la llista de la CUP-Crida Constituent». Llibertat, 30-07-2015.
  12. ↑ «Tots els candidats de Junts pel Sí i de la CUP – Crida Constituent». VilaWeb, 12-08-2015 [Consulta: 14 agost 2015].
  13. ↑ «Llista Candidatura d'Unitat Popular (CUP) a Tarragona, eleccions Parlament 2015». Nació Digital, 26-08-2015 [Consulta: 1r setembre 2015].
  14. ↑ «Maria Huguet i Jordi Calvís formaran part de la candidatura de la CUP a Lleida». Ara, 11-08-2015.
  15. ↑ «Elecciones Catalanas - Carles Riera liderará la lista de la CUP en las elecciones del 21D» (en castellà). El Confidencial.
  16. ↑ «La CUP publica els noms que proposa per a les llistes del 21-D». [Consulta: 18 novembre 2017].
  17. ↑ «Resultats electorals». gencat.cat. Arxivat de l'original el 23 de desembre 2018. [Consulta: 22 desembre 2018].
  18. ↑ «Resultats electorals». gencat.cat. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2018. [Consulta: 22 desembre 2018].
  19. ↑ «Resultats definitius: Eleccions autonòmiques de Catalunya 2021» (en català).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Candidatura_d%27Unitat_Popular_-_Crida_Constituent&oldid=32004378»