Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí

campionat mundial d'hoquei sobre patins masculí

El Campionat del Món A d'hoquei patins és una competició mundial de seleccions nacionals d'hoquei sobre patins, creat l'any 1936.[1] De caràcter bianual, va estar organitzada per la Federació Internacional de Patinatge fins al 2015. Des del 2017 està organitzat pel World Skate i forma part de les competicions celebrades al Jocs Mundials de Patinatge

Plantilla:Infotaula competició esportivaCampionat del Món d'hoquei sobre patins masculí
Tipuscampionat del món Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Internacional d'Hoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
Estatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Vigència1936 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webinf.fh-dortmund.de… Modifica el valor a Wikidata

Història modifica

Primera època: Mundial conjunt al Campionat d'Europa (1936-1956) modifica

Les seleccions nacionals d'Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa, creadores l'any 1924 de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes, junt a les posteriorment incorporades Itàlia i Bèlgica, comencen a disputar a partir de 1926 i de forma anual un Campionat d'Europa, al que al 1929 s'incorpora Portugal. Després de vuit edicions, l'any 1936 se li dona a aquest campionat el doble rang de "mundiañ" i "europeu", malgrat que tots els seus set participants fossin europeus.

A partir de 1947 s'incorpora la participació d'Espanya, de 1948 Països Baixos, de 1951 Dinamarca i Irlanda, de 1954 Noruega i de 1955 Iugoslàvia. No serà fins a la quarta edició, de 1948, que hi participa per primera vegada una selecció no europea, Egipte. Per altra banda, no serà fins a la novena edició, la de 1953, que ho farà per primer cop una selecció americana, Brasil, al aque segueixen al 1954 Xile i Uruguai.

No serà fins a l'edició de 1954, quan participen per primera vegada 15 seleccions, que es decideix desvincular el Campionat d'Europa del Campionat Mundial a partir del campionat de 1956.

En aquesta primera època, la selecció d'Anglaterra guanyà les dues primeres edicions, però a partir d'aleshores la competició ha estat dominada per les seleccions de Portugal i Espanya, aquesta darrera formada íntegrament per jugadors catalans la majoria d'edicions.

Segona època: Campionat Mundial únic (1958-1982) modifica

A partir de la 13a edició de 1958 es comença a disputar un Campionat Mundial cada 2 anys de forma separada al Campionat d'Europa. A partir de 1960 s'incorpora la participació de la selecció d'Argentina, la qual en aquella mateixa edició finalitza tercera classificada, esdevenint la primera selecció no europea en aconseguir finalitzar entre els quatre primers.

L'any 1964 participa per primera vegada un equip asiàtic, Japó, mentre que al 1966 ho fa per primera vegada una selecció americana del nord: els Estats Units d'Amèrica. L'any 1968 ho fa per primera vegada una selecció d'Oceania: Nova Zelanda.

Es mantè el domini aclaparador d'Espanya i Portugal, si bé Argentina esdevé la primera selecció no europea en guanyar el Campionat Mundial l'any 1978.

Tercera època: Mundial A i Mundial B (1984-2015) modifica

A partir de las 26a edició de 1984, el Campionat queda dividit en dos nivells, el Mundial A i el Mundial B, vinculats entre si per un sistema d'ascensos i descensos, de forma que els 3 últims classificats del Mundial A passin a disputar a la següent edició el Mundial B, mentre que els tres primers classificats del Mundial B passin a la següent edició a disputar el Mundial A.

Ambdues competicions es disputen cada dos anys de forma alternada, és a dir, l'any 2004 es disputà un campionat del món B i els equips ascendits disputaren el campionat del món A l'any següent (en aquest cas el 2005). L'any 2006, es disputà de nou el campionat del món B. El campionat del món A és disputat per 16 equips.

L'hegemonia en quant a títols segueix sent per Espanya i Portugal, tot i que Argentina i Itàlia també aconsegueixen diversos campionats. L'any 2011 per primera vegada una selecció africana finalitza entre les quatre primeres classificades: Moçambic.

Quarta època: Jocs Mundials de Patinatge (2017-actualitat) modifica

A partir de l'edició de 2017, el Campionat Mundial d'hoquei sobre patins queda integrat dins dels Jocs Mundials de Patinatge, oficialment conegut com a World Skate Games, una competició dels campionats mundials, en categoria absoluta, tant masculina com femenina, de les diferents modalitats del patinatge sobre rodes.

Paral·lelament, el Mundial B despareix i en substitució sorgeixen, dins de la celebració del propi Campionat Mundial, la disputa de la Copa FIRS i la Copa Confederacions.

La Copa FIRS es disputa entre les seleccions classificades entre eñ 9è i 16è lloc del Mundial anterior. Els guanyadors de cada grup s'incorporen als quarts de final Campionat Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu. Per altra banda, la Copa Confederacions, es disputa amb les seleccions per sota del 16è lloc del darrer Mundial, els guanyadors de cada grup es sumen a la disputa del 5à al 8è lloc del Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu.

Historial modifica

Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res 4t classificat Seu
I[2] 1936   Anglaterra Lligueta   Itàlia   Portugal Lligueta   Suïssa Stuttgart, Alemanya
II[2] 1939   Anglaterra   Itàlia   Portugal   Bèlgica Montreux, Suïssa
III[2] 1947   Portugal   Bèlgica   Espanya   Itàlia Lisboa, Portugal
IV[2] 1948   Portugal   Anglaterra   Itàlia   Espanya Montreux, Suïssa
V[2] 1949   Portugal   Espanya   Itàlia   Bèlgica Lisboa, Portugal
VI[2] 1950   Portugal 4-0   Itàlia   Suïssa   Espanya Milà, Itàlia
VII[2] 1951   Espanya Lligueta   Portugal   Itàlia   Bèlgica Barcelona, Catalunya
VIII[2] 1952   Portugal 4-0   Itàlia   Espanya   Bèlgica Porto, Portugal
IX[2] 1953   Itàlia Lligueta   Portugal   Espanya   Suïssa Ginebra, Suïssa
X[2] 1954   Espanya   Portugal   Itàlia   Bèlgica Barcelona, Catalunya
XI[2] 1955   Espanya   Itàlia   Portugal   Suïssa Milà, Itàlia
XII[2] 1956   Portugal   Espanya   Itàlia   Alemanya Porto, Portugal
XIII 1958   Portugal   Espanya   Itàlia   Països Baixos Porto, Portugal
XIV 1960   Portugal   Espanya   Argentina   Itàlia Madrid, Espanya
XV 1962   Portugal   Itàlia   Espanya   Suïssa Santiago de Xile, Xile
XVI 1964   Espanya   Portugal   Itàlia   Argentina Barcelona, Catalunya
XVII 1966   Espanya   Portugal   Argentina   Itàlia São Paulo, Brasil
XVIII 1968   Portugal   Espanya   Argentina   Itàlia Porto, Portugal
XIX 1970   Espanya   Portugal   Itàlia   Argentina San Juan, Argentina
XX 1972   Espanya   Portugal   Argentina   Alemanya La Corunya, Espanya
XXI 1974   Portugal   Espanya   Argentina   Alemanya Lisboa, Portugal
XXII 1976   Espanya   Argentina   Portugal   Alemanya Oviedo, Espanya
XXIII 1978 '  Argentina   Espanya   Portugal   Alemanya San Juan, Argentina
XXIV 1980   Espanya   Argentina   Portugal   Xile Talcahuano, Xile
XXV 1982   Portugal   Espanya   Argentina   Xile Barcelos/Oporto, Portugal
XXVI 1984   Argentina   Espanya   Portugal   Itàlia Novara, Itàlia
XXVII 1986   Itàlia   Espanya   Portugal   Argentina Sertãozinho, Brasil
XXVIII 1988   Itàlia   Espanya   Portugal   Argentina La Corunya, Espanya
XXIX 1989   Espanya   Portugal   Itàlia   Xile San Juan, Argentina
XXX 1991   Portugal   Països Baixos   Argentina   Brasil Braga/Porto, Portugal
XXXI 1993   Portugal   Itàlia   Argentina   Espanya Bassano/Lodi/Sesto SG, Itàlia
XXXII 1995   Argentina   Portugal   Espanya   Brasil Recife, Brasil
XXXIII 1997   Itàlia   Argentina   Espanya   Portugal Wuppertal, Alemanya
XXXIV 1999   Argentina   Espanya   Portugal   Itàlia Reus, Catalunya
XXXV 2001   Espanya   Argentina   Itàlia   Portugal San Juan, Argentina
XXXVI 2003   Portugal   Itàlia   Espanya   Argentina Oliveira de Azeméis, Portugal
XXXVII[3] 2005   Espanya   Argentina   Portugal   Itàlia San José, Estats Units
XXXVIII 2007   Espanya   Suïssa   Argentina   Itàlia Montreux, Suïssa
XXXIX 2009   Espanya 3-1   Argentina   Portugal 8-3   Brasil Vigo/Pontevedra, Espanya
XL 2011   Espanya 5-4   Argentina   Portugal 10-3   Moçambic San Juan, Argentina
XLI 2013   Espanya 4-3   Argentina   Portugal 10-3   Xile Luanda, Angola
XLII 2015   Argentina 6-1   Espanya   Portugal 7-3   Alemanya La Roche-sur-Yon, França
XLIII 2017   Espanya 3-3 (2-1, p.)   Portugal   Argentina 4-2   Itàlia Nanjing, Xina
XLIV 2019   Portugal 0-0 (2-1, p.)   Argentina   Espanya 5-0   França Barcelona, Catalunya
XLV 2022   Argentina 4-2   Portugal   França 5-5 (3-2, p.)   Itàlia San Juan, Argentina
XLVI 2024

Palmarès modifica

Les seleccions de Portugal i d'Espanya sempre han arribat a les semifinals en totes les edicions en les que han participat, tret d'una ocasió per a ambdues: les edicions dels anys 2007 i 1991 respectivament.

# Selecció nacional Medalla d'or Medalla d'argent Medalla de bronze Total
1   Espanya 17 13 8 38
2   Portugal 16 11 15 41
3   Argentina 6 9 10 24
4   Itàlia 4 8 10 22
5   Anglaterra 2 1 0 3
6   Suïssa 0 1 1 2
7   Bèlgica 0 1 0 1
8   Països Baixos 0 1 0 1
9   França 0 0 1 1

Copa FIRS modifica

Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017   França 6-4   Alemanya   Països Baixos 5-3   Àustria Nanjing, Xina
II 2019   Moçambic 4-3   Andorra   Suïssa 7-4   Alemanya Barcelona, Catalunya
III 2022 San Juan, Argentina

Copa Confederacions modifica

Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017   Israel Llig.   Índia   Japó Llig.   Austràlia Nanjing, Xina
II 2019   Països Baixos 8-0   Bèlgica   Uruguai 4-0   Índia Barcelona, Catalunya
III 2022 San Juan, Argentina

Referències modifica

  1. «Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 Aquesta competició també fou considerada Campionat d'Europa.
  3. Catalunya no va poder participar en aquest campionat, tot i estar classificada a causa de l'oposició de la federació espanyola i a la seva no ratificació com a membre de ple dret de la FIRS.

Enllaços externs modifica