Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí

campionat mundial d'hoquei sobre patins masculí

El Campionat del Món A d'hoquei patins és una competició mundial de seleccions nacionals d'hoquei sobre patins, creat l'any 1936.[1] De caràcter bianual, va estar organitzada per la Federació Internacional de Patinatge fins al 2015. Des del 2017 està organitzat pel World Skate i forma part de les competicions celebrades al Jocs Mundials de Patinatge

Plantilla:Infobox sports competitionCampionat del Món d'hoquei sobre patins masculí
Tipuscampionat del món Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Internacional d'Hoquei sobre patins Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorCampionat del Món B d'hoquei sobre patins masculí Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
Estatcap valor Modifica el valor a Wikidata
Vigència1936 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocArgentina (6è)
(2022)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsEspanya (17) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webinf.fh-dortmund.de… Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

Primera època: Mundial conjunt al Campionat d'Europa (1936-1956)

modifica

Les seleccions nacionals d'Anglaterra, França, Alemanya i Suïssa, creadores l'any 1924 de la Federació Internacional de Patinatge sobre Rodes, junt a les posteriorment incorporades Itàlia i Bèlgica, comencen a disputar a partir de 1926 i de forma anual un Campionat d'Europa, al que al 1929 s'incorpora Portugal. Després de vuit edicions, l'any 1936 se li dona a aquest campionat el doble rang de "mundiañ" i "europeu", malgrat que tots els seus set participants fossin europeus.

A partir de 1947 s'incorpora la participació d'Espanya, de 1948 Països Baixos, de 1951 Dinamarca i Irlanda, de 1954 Noruega i de 1955 Iugoslàvia. No serà fins a la quarta edició, de 1948, que hi participa per primera vegada una selecció no europea, Egipte. Per altra banda, no serà fins a la novena edició, la de 1953, que ho farà per primer cop una selecció americana, Brasil, al aque segueixen al 1954 Xile i Uruguai.

No serà fins a l'edició de 1954, quan participen per primera vegada 15 seleccions, que es decideix desvincular el Campionat d'Europa del Campionat Mundial a partir del campionat de 1956.

En aquesta primera època, la selecció d'Anglaterra guanyà les dues primeres edicions, però a partir d'aleshores la competició ha estat dominada per les seleccions de Portugal i Espanya, aquesta darrera formada íntegrament per jugadors catalans la majoria d'edicions.

Segona època: Campionat Mundial únic (1958-1982)

modifica

A partir de la 13a edició de 1958 es comença a disputar un Campionat Mundial cada 2 anys de forma separada al Campionat d'Europa. A partir de 1960 s'incorpora la participació de la selecció d'Argentina, la qual en aquella mateixa edició finalitza tercera classificada, esdevenint la primera selecció no europea en aconseguir finalitzar entre els quatre primers.

L'any 1964 participa per primera vegada un equip asiàtic, Japó, mentre que al 1966 ho fa per primera vegada una selecció americana del nord: els Estats Units d'Amèrica. L'any 1968 ho fa per primera vegada una selecció d'Oceania: Nova Zelanda.

Es mantè el domini aclaparador d'Espanya i Portugal, si bé Argentina esdevé la primera selecció no europea en guanyar el Campionat Mundial l'any 1978.

Tercera època: Mundial A i Mundial B (1984-2015)

modifica

A partir de las 26a edició de 1984, el Campionat queda dividit en dos nivells, el Mundial A i el Mundial B, vinculats entre si per un sistema d'ascensos i descensos, de forma que els 3 últims classificats del Mundial A passin a disputar a la següent edició el Mundial B, mentre que els tres primers classificats del Mundial B passin a la següent edició a disputar el Mundial A.

Ambdues competicions es disputen cada dos anys de forma alternada, és a dir, l'any 2004 es disputà un campionat del món B i els equips ascendits disputaren el campionat del món A l'any següent (en aquest cas el 2005). L'any 2006, es disputà de nou el campionat del món B. El campionat del món A és disputat per 16 equips.

L'hegemonia en quant a títols segueix sent per Espanya i Portugal, tot i que Argentina i Itàlia també aconsegueixen diversos campionats. L'any 2011 per primera vegada una selecció africana finalitza entre les quatre primeres classificades: Moçambic.

Quarta època: Jocs Mundials de Patinatge (2017-actualitat)

modifica

A partir de l'edició de 2017, el Campionat Mundial d'hoquei sobre patins queda integrat dins dels Jocs Mundials de Patinatge, oficialment conegut com a World Skate Games, una competició dels campionats mundials, en categoria absoluta, tant masculina com femenina, de les diferents modalitats del patinatge sobre rodes.

Paral·lelament, el Mundial B despareix i en substitució sorgeixen, dins de la celebració del propi Campionat Mundial, la disputa de la Copa FIRS i la Copa Confederacions.

La Copa FIRS es disputa entre les seleccions classificades entre eñ 9è i 16è lloc del Mundial anterior. Els guanyadors de cada grup s'incorporen als quarts de final Campionat Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu. Per altra banda, la Copa Confederacions, es disputa amb les seleccions per sota del 16è lloc del darrer Mundial, els guanyadors de cada grup es sumen a la disputa del 5à al 8è lloc del Mundial, mentre que la resta disputen aquest trofeu.

Historial

modifica

En negreta = Selecció campiona
(prò.) = Pròrroga

Edició Any Final Medalla de bronze Seu refs.
Campió Res. Subcampió 3r lloc Res. 4t lloc
I
[Nota 1]
1936  
Anglaterra
Lligueta  
Itàlia
 
Portugal
Lligueta  
Suïssa
Stuttgart
II
[Nota 1]
1939  
Anglaterra
 
Itàlia
 
Portugal
 
Bèlgica
Montreux
III
[Nota 1]
1947  
Portugal
 
Bèlgica
 
Espanya
 
Itàlia
Lisboa
IV
[Nota 1]
1948  
Portugal
 
Anglaterra
 
Itàlia
 
Espanya
Montreux
V
[Nota 1]
1949  
Portugal
 
Espanya
 
Itàlia
 
Bèlgica
Lisboa
VI
[Nota 1]
1950  
Portugal
 
Itàlia
 
Suïssa
 
Espanya
Milà [Nota 2]
[2]
VII
[Nota 1]
1951  
Espanya
 
Portugal
 
Itàlia
 
Bèlgica
Barcelona
VIII
[Nota 1]
1952  
Portugal
 
Itàlia
 
Espanya
 
Bèlgica
Porto
IX
[Nota 1]
1953  
Itàlia
 
Portugal
 
Espanya
 
Suïssa
Ginebra
X
[Nota 1]
1954  
Espanya
 
Portugal
 
Itàlia
 
Bèlgica
Barcelona
XI
[Nota 1]
1955  
Espanya
 
Itàlia
 
Portugal
 
Suïssa
Milà
XII
[Nota 1]
1956  
Portugal
 
Espanya
 
Itàlia
 
Alemanya Occidental
Porto
XIII 1958  
Portugal
 
Espanya
 
Itàlia
 
Països Baixos
Porto
XIV 1960  
Portugal
 
Espanya
 
Argentina
 
Itàlia
Madrid
XV 1962  
Portugal
 
Itàlia
 
Espanya
 
Suïssa
Santiago de Xile
XVI 1964  
Espanya
 
Portugal
 
Itàlia
 
Argentina
Barcelona
XVII 1966  
Espanya
 
Portugal
 
Argentina
 
Itàlia
São Paulo
XVIII 1968  
Portugal
 
Espanya
 
Argentina
 
Itàlia
Porto
XIX 1970  
Espanya
 
Portugal
 
Itàlia
 
Argentina
San Juan
XX 1972  
Espanya
 
Portugal
 
Argentina
 
Alemanya Occidental
La Corunya
XXI 1974  
Portugal
 
Espanya
 
Argentina
 
Alemanya Occidental
Lisboa
XXII 1976  
Espanya
 
Argentina
 
Portugal
 
Alemanya Occidental
Oviedo
XXIII 1978  
Argentina
 
Espanya
 
Portugal
 
Alemanya Occidental
San Juan
XXIV 1980  
Espanya
 
Argentina
 
Portugal
 
Xile
Talcahuano
XXV 1982  
Portugal
 
Espanya
 
Argentina
 
Xile
Barcelos/Oporto
XXVI 1984  
Argentina
 
Espanya
 
Portugal
 
Itàlia
Novara
XXVII 1986  
Itàlia
 
Espanya
 
Portugal
 
Argentina
Sertãozinho
XXVIII 1988  
Itàlia
 
Espanya
 
Portugal
 
Argentina
La Corunya
XXIX 1989  
Espanya
2–1  
Portugal
 
Itàlia
11–2  
Xile
San Juan
XXX 1991  
Portugal
7–0  
Països Baixos
 
Argentina
6–0  
Brasil
Braga/Porto
XXXI 1993  
Portugal
3–1  
Itàlia
 
Argentina
3–2  
Espanya
Bassano/Lodi/Sesto
XXXII 1995  
Argentina
5–1  
Portugal
 
Espanya
2–0  
Brasil
Recife
XXXIII 1997  
Itàlia
5–0  
Argentina
 
Espanya
3–1  
Portugal
Wuppertal
XXXIV 1999  
Argentina
1–0  
Espanya
 
Portugal
5–4  
Itàlia
Reus
XXXV 2001  
Espanya
2–2
(3-2, p.)
 
Argentina
 
Itàlia
5–3  
Portugal
San Juan
XXXVI 2003  
Portugal
0–0
(1-0, p.)
 
Itàlia
 
Espanya
3–1  
Argentina
Oliveira de Azeméis
XXXVII
[Nota 3]
2005  
Espanya
2–1  
Argentina
 
Portugal
4–3  
Itàlia
San José [3]
XXXVIII 2007  
Espanya
8–1  
Suïssa
 
Argentina
3–2  
Itàlia
Montreux
XXXIX 2009  
Espanya
3–1  
Argentina
 
Portugal
8–3  
Brasil
Vigo/Pontevedra
XL 2011  
Espanya
5–4  
Argentina
 
Portugal
9–2  
Moçambic
San Juan
XLI 2013  
Espanya
4–3  
Argentina
 
Portugal
10–3  
Xile
Luanda
XLII 2015  
Argentina
6–1  
Espanya
 
Portugal
7–3  
Alemanya
La Roche-sur-Yon
XLIII 2017  
Espanya
3–3
(2-1, p.)
 
Portugal
 
Argentina
4–2  
Itàlia
Nanjing
XLIV 2019  
Portugal
0–0
(2-1, p.)
 
Argentina
 
Espanya
5–0  
França
Barcelona
XLV 2022  
Argentina
4–2  
Portugal
 
França
5–5
(3-2, p.)
 
Itàlia
San Juan
XLVI 2024 Novara

Palmarès

modifica

Les seleccions de Portugal i d'Espanya sempre han arribat a les semifinals en totes les edicions en les que han participat, tret d'una ocasió per a Portugal (2007) i dues ocasions per a Espanya (1991 i 2022).

# Selecció nacional Medalla d'or Medalla d'argent Medalla de bronze Total
1   Espanya 17 13 8 38
2   Portugal 16 11 15 41
3   Argentina 6 9 10 24
4   Itàlia 4 8 10 22
5   Anglaterra 2 1 0 3
6   Suïssa 0 1 1 2
7   Bèlgica 0 1 0 1
8   Països Baixos 0 1 0 1
9   França 0 0 1 1

Copa FIRS

modifica
Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017   França 6-4   Alemanya   Països Baixos 5-3   Àustria Nanjing, Xina
II 2019   Moçambic 4-3   Andorra   Suïssa 7-4   Alemanya Barcelona, Catalunya
III 2022 San Juan, Argentina

Copa Confederacions

modifica
Edició Any Campió Res. Subcampió 3r classificat Res. 4t classificat Seu
I 2017   Israel Llig.   Índia   Japó Llig.   Austràlia Nanjing, Xina
II 2019   Països Baixos 8-0   Bèlgica   Uruguai 4-0   Índia Barcelona, Catalunya
III 2022 San Juan, Argentina
  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Aquesta competició també fou considerada Campionat d'Europa.
  2. Al final de la lligueta, Itàlia i Portugal van acabar empatats a punts. Les dues seleccions van disputat un partit de desempat on guanyà Portugal per 4 a 0.
  3. La selecció cataluna no va poder participar en aquesta edició del campionat, tot i haver guanyat el Campionat del Món B d'hoquei sobre patins masculí de 2004 i aconseguir la classificació. L'oposició de la federació espanyola i la seva no ratificació com a membre de ple dret a l'assemblea de la Federació Internacional de Patinatge que va tenir lloc a Fresno (Califòrnia) el 26 de novembre de 2004, van impedir la seva participació.

Referències

modifica
  1. «Campionat del Món d'hoquei sobre patins masculí». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Le Championnat du Monde» (en francès). Gazette de Lausanne p. 8, 02-06-1950. [Consulta: 16 juliol 2024].
  3. Gallén, Carles. «España gana su duodécimo Mundial» (en castellà). Mundo Deportivo p. 36, 15-08-2005. [Consulta: 16 juliol 2024].