Epidota-(Sr)

mineral sorosilicat

L'epidota-(Sr) és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la clinozoisita. El seu nom fa referència a la seva relació amb l'epidota.[1]

Infotaula de mineralEpidota-(Sr)
Fórmula químicaCaSr(Al2Fe3+)[Si2O7][SiO4]O(OH)
Epònimepidot, estronci i solució sòlida mineral modifica
Localitat tipusmina Ananai, Nagaoka-gun, Prefectura de Kōchi, Shikoku, Japó
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BG.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.BG.05a modifica
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/C.23 modifica
Dana58.2.2.3
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,928(5) Å; b = 5,652(1) Å; c = 10,244(5) Å; β = 114,46(4)°
Simetria2/m - prismàtica
Exfoliacióperfecta - paral·lela a {001}
Diafanitattranslúcida
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,737(2) nβ = 1,780(2) nγ = 1,792(2)
Birefringènciaδ = 0,055
Pleocroismevisible
Angle 2Vcalculat: 62°
Més informació
Estatus IMAaprovat modifica
Codi IMAIMA2006-055
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'epidota-(Sr) és un sorosilicat de fórmula química CaSr(Al2Fe3+)[Si2O7][SiO4]O(OH). Cristal·litza en el sistema monoclínic. Els seus cristalls són prismàtics, de fins a 1 cm; també pot aparèixer en agregats radials de cristalls aciculars o columnars.[2] És l'anàleg mineral amb Fe(III) de la clinozoisita-(Sr) i la piemontita-(Sr).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'epidota-(Sr) pertany a "09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO4 i Si2O7; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dollaseïta-(Ce), epidota, epidota-(Pb), khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, manganipiemontita-(Sr), ferrial·lanita-(Ce), clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfallita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpellyita-(Fe2+), pumpellyita-(Fe3+), pumpellyita-(Mg), pumpellyita-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpellyita-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), dellaïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jacimentsModifica

L'epidota-(Sr) va ser descoberta a la mina Ananai, a Nagaoka-gun (Prefectura de Kōchi, Shikoku, Japó). També ha estat descrita a França i el Regne Unit.[1]

Sol trobar-se associada amb altres minerals com: calcita, tinzenita i piemontita-(Sr).[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Epidote-(Sr)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 «Epidote-(Sr)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 2 juliol 2018].