Gatelita-(Ce)

La gatelita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la gatelita. Rep el nom en honor de Pierre Gatel, president fundador de l'Associació francesa de Micromineralogia (AFM).

Gatelita-(Ce)
Fórmula química	CaCe₃Al₂(Al,Mg)(Mg,Fe2+,Al)(Si₂O₇)(SiO₄)₃(O,F)(OH,O)₂
Localitat tipus	Mina de talc de Trimouns, Lusenac, Arieja, Occitània, França
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.50
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.50
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 17,77 Å; b = 5,651 Å; c = 17,458 Å; β = 116,18°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p21/b
Color	incolor
Exfoliació	bona en {100}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa	6 a 7
Densitat	4,51 g/cm³ (calculada)
Impureses comunes	REE, Nb
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2001-050
Any d'aprovació	2001
Símbol	Gat-Ce
Referències

Característiques

La gatelita-(Ce) és un silicat de fórmula química CaCe₃Al₂(Al,Mg)(Mg,Fe²⁺,Al)(Si₂O₇)(SiO₄)₃(O,F)(OH,O)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2001. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 6 i 7.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la gatelita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgodita-(Fe²⁺), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe²⁺), pumpel·lyïta-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de talc de Trimouns, situada al municipi de Lusenac, dins el departament d'Arieja (Occitània, França). També ha estat descrita al dipòsit de Taipingzhen (Hunan, República Popular de la Xina) i a la mina Malmkärra (Västmanland, Suècia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.