Poppiïta

La poppiïta és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la pumpel·lyita. Rep el nom en memòria de Luciano Poppi, professor de mineralogia de la Universitat de Mòdena, per tots els seus esforços dedicats a la ciència dels minerals.

Poppiïta
Fórmula química	Ca₂V3+V3+₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH,O)₂·H₂O
Localitat tipus	Mina Valgraveglia, Monte Copello, Reppia, Ne, Província de Gènova, Ligúria, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BG.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BG.20
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 19,2889 Å; b = 6,0444 Å; c = 8,8783 Å; β = 97,328°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	marró verdós
Densitat	3,36 g/cm³ (mesurada); 3,44 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,768 nβ = 1,804 nγ = 1,810
Birefringència	δ = 0,042
Pleocroisme	visible
Angle 2V	calculat: 44°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2005-018
Any d'aprovació	2005
Símbol	Pop
Referències

Característiques

La poppiïta és un silicat de fórmula química Ca₂V³⁺V³⁺₂(Si₂O₇)(SiO₄)(OH,O)₂·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2005. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la poppiïta pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, ferrial·lanita-(Ce), niigataïta, manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe²⁺), okhotskita, pumpel·lyita-(Fe²⁺), pumpel·lyita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Mg), pumpel·lyita-(Mn²⁺), shuiskita, julgoldita-(Fe³⁺), pumpel·lyita-(Al), julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Valgraveglia, situada a Monte Copello, a Reppia, Ne (Ligúria, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Golden Giant (Ontario, Canadà), a la mina Komatsu (Saitama, Japó) i a la pedrera Schahn (Renània-Palatinat, Alemanya). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.